El pes de la Glòria. La importància de C. S. Lewis

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 18:08, 30 oct 2020

C. S. Lewis va aparèixer en el segle XX com una icona de la literatura del món cristià. El seu prodigiós treball combinant un raonament intel·lectual amb una imaginació creativa sense precedents va fer d´ell una figura popular no només en el món cristià sinó també el secular. “Les Cròniques de Narnian” y la “Trilogia de l´espai” tot i que abunde el simbolisme dramàtic cristià, que va ser destruït per tots aquells que no tenen cap interès pel cristianisme en absolut, però que gaudeixen de les històries dramàtiques per si mateixes. Un expert en la literatura anglesa, C. S Lewis va actuar també com a intel·lectual cristià. Tenia passió per conquerir el món intel·lectual dels seus dies més que pel cristianisme.

Malgrat les batalles personals amb els dubtes i els dolors, va ser capaç d´adquirir una sòlida base intel·lectual per la seva pròpia fe. No tenia cap interès en fer un salt a la fe mística sense control racional. Ell abominava d´aquells que voldrien aparcar els seus pensaments quan accedien al temples. Estava convençut que el Cristianisme era el centre racional i defensable amb arguments. Els seus treballs mostren un maridatge entre l´art i la ciència, maridatge de la raó i de la imaginació creativa sense precedents. Les seves dots d´escriptura creativa no lligaven molt amb els seus contemporanis del segle XX. Va ser un literat original que expressava la seva profunda veritat cristiana mitjançant l´art, de manera semblant a como ho va ser Bach amb la música o Rembrandt amb la pintura. Inclòs avui en el llibre introductori de la fe cristiana- “El Simple Cristianisme”- continua essent encara un llibre molt venut.

Hem de destacar que, malgrat ser un autor expert, C. S. Lewis roman com un predicador teològic laic. Per suposat, que és un bon lector y estudiós laic, sense extraure beneficis de la seva formació tècnica en Teologia. Algunes de les seves reflexions teològiques ens indicaran certa manca d´enteniment tècnic. Però queda exculpat. La seva obra “El Simple Cristianisme” ha sigut l´únic volum més important dels apologètics populars que el món cristià testimonia en el s. XX. De nou, amb un seu estil incomparable, C. S. Lewis va captar nítidament la essència de la fe cristiana sense reduir-la a una categoria simple.

El seu raonament, tot i ser fort, no sempre era tècnic. Per exemple, defensant la Resurrecció, feia sevir l´argument que ha impressionat a molts, malgrat la seva invalidesa. Segueix un vell argument que la veritat apel·la als escriptors del Nou Testament respecte a la Resurrecció de Crist sigui confirmada pels desitjos de morir per les veritats aportades per ells. La pregunta és: què és més fàcil de creure- que aquests homes varen crear un fals mite i després van morir per aquesta mentida o per aquell Jesús sortint del sepulcre? Superficialment, respondre aquesta qüestió es fàcil? Es més fàcil creure que els homes serien enganyats per aquesta falsedat en la que realment creuen, desitjant donar la seva vida per ella, que creure que qualsevol actualment ressuscita. Hi han altres raons per recolzar la afirmació de la veritat d´aquesta resurrecció que la gent desitjava morir per això. Es pot observar la violència de l´ Orient Mitjà i veure que 50.000 persones convençudes de les veritats de l´islam, desitjoses de sacrificar-se per aquestes mentides com a bombes humanes suïcides. La Història està plena d´exemples de gent enganyada i morta per aquestes mentides. Però no està plena d´exemples de la resurrecció. Tanmateix, la feblesa d´aquest argument en particular, Lewis va produir un gran impacte en la gent implicada en les exploracions inicials de les afirmacions de les veritats del Cristianisme.

En aquest dia, la gent que no llegirà una Bíblia o cap altre literatura cristiana recollirà el Simple Cristianisme per trobar-se implicats en els processos mentals aguts de C. S. Lewis. La Església té un enorme deute vers aquest home per la seva mancança de capitular davant l´irracionalisme que va marcar massa el Cristianisme durant el S. XX- una irracionalisme que va produir el que molt anomenen “Cristianisme sense sentit!”.

El cristianisme de C.S. Lewis és un cristianisme conscient on existeix una unió meravellosa entre la ment i el cor. Lewis va ser un home d´una profunda sensibilitat vers el dolor dels éssers humans. Ell mateix va experimentar el gresol de la santificació a través del dolor personal i l´angoixa personal. És des d´aquesta experiència que va a desenvolupar una sensibilitat i la seva habilitat de comunicar dràsticament perfecta. Ésser creatiu/va sense distorsió és rarament vertader, i en les històries que C. S. Lewis construïa, els seus poders de creativitat varen arribar a nivells que mai abans s´havien obtingut. Aslan el lleó en les Cròniques de Narnian” capta el caràcter i la personalitat de Jesús; no és res sorprenent. Cada generació, crec, seguirà beneficiant-se de les idees esposades en un paper per aquesta divertida personalitat.