El pes de la Glòria. La importància de C. S. Lewis

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 20:03, 2 maig 2019

C. S. Lewis va aparèixer en el segle XX com una icona de la literatura del món cristià. El seu prodigiós treball combinant un raonament intel·lectual amb una imaginació creativa sense precedents va fer d´ell una figura popular no només en el món cristià sinó també el secular. “Les Cròniques de Narnia” y la “Trilogia de l´espai” tot i que abunden el simbolisme dramàtic cristià, que va ser destruït per tots aquells que no tenen cap interès pel cristianisme, però que gaudeixen de les històries dramàtiques per si mateixes. Un expert en la literatura anglesa, C. S Lewis va actuar també com a intel·lectual cristià. Tenia passió per conquerir el món intel·lectual dels seus dies més que pel cristianisme.

Malgrat les batalles personals amb els dubtes i els dolors, va ser capaç d´adquirir una sòlida base intel·lectual per la seva pròpia fe. No tenia cap interès en fer un salt a la fe mística sense control racional. Ell abominava d´aquells que voldrien aparcar els seus pensaments en accedir a l´església. Estava convençut que el Cristianisme era al centre racional i defensable amb arguments. Els seus treballs mostren un maridatge entre l´art i la ciència, maridatge de la raó i de la imaginació creativa sense precedents. Les seves dots d´escriptura creativa lligaven molt amb pocs contemporanis del segle XX. Va ser un literat original amb que expressava la seva profunda veritat cristiana mitjançant l´art, de manera semblant a como ho va ser Bach amb la música o Rembrandt amb la pintura. Inclòs avui en el llibre introductori de la fe cristiana- “El Mero Cristianisme”- continua essent encara un llibre molt venut.

Hem de destacar que, malgrat ser un autor expert, C. S. Lewis roman com un predicador teològic laic. Per suposat, que un bon lector y estudiós laic, sense extraure beneficis de la seva formació tècnica en Teologia. Algunes de les seves reflexions teològiques ens indicaran certa manca d´enteniment tècnic. Per això queda exculpat. La seva obra “El Simple Cristianisme” ha sigut el volum singular més important dels apologètics populars que el món cristià testimonia en el s. XX. De nou, amb el seu estil incomparable, va captar l´essència de la fe cristiana sense convertir-la en una categorias simpla.

El seu raonament, tot i ser pesat, no sempre era tècnic. Per exemple, defensant la Resurrecció, feia sevir l´argument que ha impressionat molt, malgrat la seva invalidesa. Segueix un vell argument que la veritat apel·la als escriptors del Nou Testament respecte a la Resurrecció de Crist sigui confirmada pel testimonis de la seva mort per les veritats aportades per ells. La pregunta és: què és més fàcil de creure- que aquests homes varen crear un fals mite y després van morir per la mentida o per aquell Jesús sortint del sepulcre? Superficialment, respondre aquesta qüestió es fàcil? Es més fàcil creure que els homes fossin enganyats per aquesta falsedat en la que realment creien, desitjant donar la seva vida per ella, que creure que qualsevol actualment ressuscita. Hi ha altres raons per recolzar la afirmació de la veritat d´aquesta resurrecció que la gent desitjava morir per això. Es pot observar la violència de l´ Orient Mitjà i veure que 50.000 persones convençudes de les veritats de l´islam desitjoses de sacrificar-se per aquestes mentides com a bombes humanes suïcides. La Història està plena de exemples de gent enganyada i morta per aquestes mentides. Però no està plena d´exemples de la resurrecció. Tanmateix, la feblesa d´aquest argument en particular, Lewis va produir un gran impacte en la gent compromesa en les iniciatives de les veritats del Cristianisme.

To this day, people who won’t read a Bible or won’t read other Christian literature will pick up Mere Christianity and find themselves engaged by the acute mental processes of C.S. Lewis. The church owes an enormous debt to this man for his unwillingness to capitulate to the irrationalism that marked so much of Christian thought in the twentieth century — an irrationalism that produced what many describe as a “mindless Christianity.”

The Christianity of C.S. Lewis is a mindful Christianity where there is a marvelous union between head and heart. Lewis was a man of profound sensitivity to the pain of human beings. He himself experienced the crucible of sanctification through personal pain and anguish. It was from such experiences that his sensitivity developed and his ability to communicate it sharply honed. To be creative is the mark of profundity. To be creative without distortion is rare indeed, and yet in the stories that C.S. Lewis spun, the powers of creativity reached levels that were rarely reached before or since. Aslan, the lion in The Chronicles of Narnia, so captures the character and personality of Jesus; it is nothing short of amazing. Every generation, I believe, will continue to benefit from the insights put on paper by this amazing personality.