El plaer diví en aquells que esperen el seu amor

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:15, 16 abr 2021

Psalm 147:10-11

El seu delit no està en la força del cavall,
ni en les cames d´un home;
Sino que el Senyor té plaer en aquell que el temen,
En aquells que esperen la força de l´amor.

Ens centrem en els plaers divins

Just fins ara hem centrat la nostra atenció en els plaers que Déu té en Ell mateix i en la seva obra.

• Té plaer en el seu Fill, perquès és la representació exacta de la seva naturalesa i reflecteix la seva glòria.
• Té plaer en la seva obra creativa- els mar de monstres que fan esport en els oceans!
• Té plaer en totes les obres de providència que ens mostren la seva llibertat i el seu poder en el món.
• Té plaer en la grandesa del seu Nom i la reputació de la seva glòria.
• Té plaer en la lliure elecció de la gent per si mateix, i es delita sobre ells per fe el be.

I li complau fer sofrir el seu Fill, perquè en aquest fet de judici s´uneixen 2 compromisos difícils: la passió per la Glòria del seu Fill i el seu amor apassionat pels pecadors.

L´Assumpció darrera els seus objectius

Podria dit que la nostra assumpció darrera aquests missatges ha estat la convicció expressada per H. Scougal en la seva obra- La Vida de Déu en l´ànima de l´home- que : “ el valor i la excel·lència de la seva ànima es mesuren per l´objecte de l´amor; en altres paraules: si estimem els objectes barats i les coses sense valor, revelem quant petita i barata és la nostra ànima.

L´ànima es mesura pels seus vols
algun amor i altres alçades,
El cor es conegut pel seus delits,
i els plaers mai desapareixen.

Prenem aquest com el nostre punt de partida d´aquesta sèrie en què la persuasió çés també la veritat divina, no justament pels homes. El valor i l´excel·lència de l´ànima divina es mesuren pels objectes de l´amor. I crec que hem vist com apareix una vegada i altra: els objectes de l´amor diví són coses d´una bellesa extrema i de gran valor.

• Ell estima el seu Fill;
• Ell estima la seva obra creativa;
• Ell estima el poder de la seva providència;
• Ell estima l´honor del seu nom;
• Ell estima la gràcia mostrada en la seva elecció i atenció i estalvo del seu poble

Per tant, Déu és un bon exemple per nosaltres. Ens mostra que l´excel·lència de la seva ànima estima per sobre de tots. Cal estimar:

• L´amor al seu Fill,
• I l´obra divina de la creació,
• El seu poder en governar el món,
• L´honor del seu nom,
• I la llibertat de la seva Gràcia.

Si estimem tot això, les nostres ànimes creixeran i seran millors; i cal conformar-se amb la imatge del Creador del nostre Creador.

Un punt d´inflexió en aquesta sèrie:

Avui indico punto d´inflexió, perquè fins ara no ens havíem centrat en quines actituds humanes i fets deliten a Déu. Primerament ens centrem en l´amor a la seva glòria. Penso que això és important.

Comencem per el centrem dels Evangelis- Déu

Necessitem veure ( i aquells que estimem en aquest món necessitem veure-ho!) que Déu és Déu:

• Que és perfecte i complert en si mateix,
• Que és feliç sobre tot en la Trinitat eterna
• Que no ens necessita ni és deficient sense nosaltres

Però nosaltres si que ho som; la Glòria de la seva confraternitat és la corrent de la vida de l´aigua de la que bevem tota la nostra vida.

En cas de no començar per Déu d´aquesta manera, quan ens apropem als Evangelis, inevitablement ens centrem en ells. Sentirem que els nostres valors divins ens conduiran a la força dels Evangelis. Rastrejarem els Evangelis cap el delit diví en nosaltres en lloc de retrocedir cap a la Gràcia que indica un camí els pecadors per delitar-se en Ell.

Però els Evangelis es la bona noticia que Déu està totalment satisfet de totes les nostres desitjos, fins i tot sense necessitar-nos, i de fet un fet estrany de nosaltres, a causa del plaer divins dels pecats, de l´amor que Ell té vers nosaltres i estableix un camí per beure dels rius dels delits a través de J. Crist. I això no ens permetrà engrescar-nos per aquesta bona noticia si no ens sentim obligats a a fer-ho així. No està coaccionat ni limitat pels nostres valors. Ell és el centre de l´Evangeli de la Gràcia!. I la Gràcia n´és el desitjo diví per magnificar el valor diví concedint els pecadors el dret a delitar-se en Déu sense la obscuritat de la Glòria divina.

I els sants de Déu estimen aquest centre de Déu en els Evangelis:

• Els hi agrada repetir amb Pau: "Des d´Ell i a través d´Ell són la mateixa cosa; que sigui glorificat per sempre, sempre!" (Romans 11:36).
• Els hi agrada presumir només de Déu (1 Corintis 1:31).
• Els hi agrada dir que Déu està al principi, en la meitat i al final del tema de la salvació.
• Els hi agrada dir que foren escollit per la Glòria de la seva Gràcia (Efesis 1:6), i sortir de la obscuritat vers la llum per declarar la seva preocupació per la Gràcia (1 Pere 2:9), i justificar-se la mort de Crist per reivindicar la divinitat de la Gràcia divina (Romans 3:25–26), ai qualsevol dia serà engolit per la vida vers la pregària de la Glòria de la seva Gràcia (2 Corintis 5:4).

I així durant 7 setmanes ens hem centrar en els plaers divins que Déu directament en si mateix i en la llibertat de la seva obra per fer d´ella inconfusible que Déu està en el centre dels Evangelis. Hem donat només un tipus de resposta que ens aportarà el plaer diví.

Adreçant la nostra resposta vers els Evangelis

Però ja estem preparats: Ara la voluntat del Senyor, observarem perquè les respostes humanes que Déu ens demana i gaudeix ens arriba com una bona noticia i manté Déu en el centre de tots els nostres afectes.

Si els Evangelis demanen una resposta dels pecadors, cal que aquesta en si esdevingui una bina noticia en comptes d´afegir una càrrega, d´aquesta manera els Evangelis no serien Evangelis. I si la veritat bíblica dels Evangelis sempre han tingut a Déu en el centre, doncs la resposta a la seva demanda el magnificarà en comptes de a nosaltres.

I ara quina mena de resposta cal complir a ambdues coses: les noves noticies pels pecadors i la Glòria divina?

El nostre text ens dóna la resposta: Psalm 147:10–11,

El seu delit no augmenta la forà dels cavalls,
ni el plaer en les cames de l´home;
però Déu troba plaer e n aquells que els temen,
En aquells que esperen en el seu amor intens.

Comencem per 11è versicle i demanem perquè Déu troba plaer en aquells que els temen i en l´esperança del seu amor . Tornem al 10è versicle per refinar la resposta perquè Déu no troba delit en la forà del seus cavalls ni en les cames d´un home.

Por i esperança en Déu simultàniament

Lo primer de tot permeteu-me preguntar-vos això: us sembla estrany animar-nos a témer-li i tenir esperança a la vegada tot en la mateix persona? “ El Senyor troba plaer en aquells que el temen i en aquells que el mantenen un amor intens”. Espereu una por i en la vostra esperança?

Hi ha una altra manera: si temeu una persona, espereu l´arribada d´algú que us ajudi. Però aquí suposem que temen algú que tenim esperança i en algú que tenim por, què vol dir això?

Penso que vol dir que cal sentir l´esperança que penetra i transforma l´experiència de la por, i permeteu-vos la sensació de la por que penetra i transforma l´experiència de la esperança. En altres paraules, el tipus de pro que cal sentir vers Déu és qualsevol cosa que queda quan gaudim d´una esperança ferm.

La por d´una terrible tempesta àrtica

Suposo que exploreu un glaciar desconegut al Nord de Groenlàndia en ple hivern. Quan arribeu al precipici amb una vista espectacular de milles i milles de neu i muntanyes glaçades, arriba una tempesta. El vent és tan fort que us apareix la por que podria portar-vos i apropar al precipici. En mig de tot, descobriu una escletxa de gel on amagar-se. Aquí us sentiu segurs, però la força de les ratxes de la tempesta augmenten de tal manera que sentiu una mena de plaer quan apareix sobre els glaciars.

Al començament havia por de que la tempesta i el terreny pugui acabar amb les vostres vides. De seguides trobeu un refugi i guanyeu l´esperança que us salvareu. Però no totes les sensacions desapareixen. Només la part de l´amenaça vital. Recordeu allà el tremolor, la por, la meravella, la sensació que mai necessitareu trobar-vos en una tempesta així o ser l´adversari de tal poder.

La por al temor diví

I el mateix passa amb Déu. Els 16è-17è versicles diu: “ Ell ens dóna tant la neu com la fusta; escampa l´escarxa com les cendres. Llança el gel com els bocins; qui pot suportar aquest fred? El fred de Déu és la cosa més temible- qui pot enfrontar-se! En el 4rt-5è punts vers el poder de Déu en la naturalesa: He decidit el nombre d´estels, Ell dóna el seu noms; Gran és el nostre Senyor i abundant el seu poder; la seva comprensió està sota mesura!”

En altres paraules, la grandesa divina és més gran que l´univers dels estels i el seu poder està sota les turmentes insuportables de l´Àrtic. Ell col·loca les seves mans al nostre voltant per dir-nos: Refugiat en el meu amor i deixa que la por al meu poder no esdevinguin impressionants focs artificials en una nit feliç al mig de tot.

I en el lloc de refugi us direu a vosaltres mateixos: ¡És divertit, és terrible, és un poder increïble; I intenteu romandre en el centre d´una terrible poder diví, que us protegeixi!. Oh, quina cosa més terrible caure en les seves mans d´un Déu que viu sense esperança, sense el Salvador! Millor tenir una pedra al coll i ofegar-vos en el mar que ofendre a Déu! Quin meravellós privilegi conèixer el favor en Déu enmig del seu poder!”

I així prenem una idea de la por i l´esperança alhora. L´esperança es torna por enmig d´una feliç tremolor i preocupació pacífica; i la por treu tot lo trivial de l´esperança i la fa seriosa. Les pors a Déu fa més intensos els plaers divins vers el seu poble. La confraria del foc és més dolça que la tempesta udola fora de la casa.

El delit diví en el seu poble que té por i l´esperança en Ell

Ara doncs, per què Déu es delita en aquells que senten aquesta experiència en Ell dáquesta manera- en la gent que el temi l´espera?

Segurament perquè les nostres pors reflecteixen la grandesa del seu poder i les nostres esperances la recompensa a la seva Gràcia. Déu es delita en aquells respostes que observen la seva magnificència.

Això és justament el que voldríem esperar de un Déu que es tot- sutosufiecient en Ell mateix i que no ens necessita:

• Qui mai deixarà de donar-nos la Glòria d´ésser la font de tota joia,
• Qui mai subordinarà l´honor de ser la font de tota seguretat,
• Qui mai abdicarà del tro de la Gràcia poderosa,

Déu troba plaer en aquells que esperen el seu amor perquè la esperança destaca sobre la llibertat de la seva Gràcia. Quan crido: “ Déu és la meva única esperança, la meva roca, el meu refugi!” I torna en si mateix i crida l´atenció de tots els recursos il·limitats recursos divins.

La resposta per complir els 2 compromisos

Recordeu la pregunta feta fa uns moments: quina mena de resposta pot demanar-nos Déu que no sigui les bones noticies i la seva Glòria? La resposta està aquí: la demanda d´esperança en el seu amor.

Bones noticies pels Pecadors

Quan un pecador sense la pròpia justícia, essent auto.-suficient i divinitat de Déu, quina ordre preferiríeu vos sentir: L´esperança en el meu amor!”. Si només sabem això, cadascú de nosaltres afronta una iceberg a Groenlàndia, i el vent bufa força. La nostra posició és tan precària que si no respirem més profundament, el nostre pes s´alleugerà i ens morirem. Déu se´n s´apropa en aquests moments: Us salvaré i protegiré en la tempesta. Però amb una condició: els vostres cors s´ ofeguen; El vostre rostre cap al gel; les vostres ungles a dintre. Podeu sentir-te insegur. Sabeu que sobre tot si els vostres llavis es mouen, caureu. Sabeu que no podeu fer res més per Déu!.

Després pronuncieu l´ordre dels Evangelis: l´unic requisit és esperar en Mi. No és aquesta una bona noticia? Què seria més fàcil que esperar en Déu quan ho perdem tot? I això és tot el que Ell ens demana. Això és l´Evangeli.

La Glòria a Déu

Però això no ho és prou pels pecadors. Sinó també que la Glòria divina faci que ens arribi, per què? Perquè quan esperem en Déu mostrem:

• Que Ell és fort i nosaltres febles;
• Que Ell és ric i nosaltres, pobres;
• Que Ell està ple i nosaltres buits.

Quan esperem en Déu , mostrem que som els únics que el necessiten, i no Déu (Psalm 50:10–15; 71:4–6, 14).

• Sigueu pacient, Ell és el metge.
• Esteu sedents, i Ell és la primavera.
• Sou els ramat perdut i Ell el bon pastor.

La bellesa dels Evangelis és que hi ha una ordre simple: ( Depositeu totes les esperances den l´amor diví!)”, sentim bones noticies i Déu concedeix la Glòria. Així és com Déu troba plaers en aquells que esperen el seu amor- perquè és un simple fet d´esperança que la seva Gràcia sigui glorificada i els pecadors salvats, Aquesta és l´ordre dels Evangelis que posen a Dñeu en el seu centre- el centre de les afeccions i sobre nosaltres.

El delit diví ( no està) en els seus cavalls ni en les cames

Permeteu preguntar-vos ara el perquè Déu no troba plaer en els cavalls ni en les cames. El 10è versicle

El seu delit no és la forçà dels seus cavalls,
ni el seu plaer en les cames d´un home.

No perquè no es delita en l´obra que ha fet

El punt aquí no són que els cavalls forts ni les cames fortes siguin dolentes. Déu va fer-les . Ells es complau en la força i en la llibertat d´aquells cavalls. Ell va demanar a Job:

Doneu al cavall la seva força?
Cobriu els seu coll amb rendes??
El feu saltar com la llagosta? . . .
Ell passeja per les valls i exulta la seva força;
Surt a buscar les armes.
Riu davant la por, sense desmaiar-se;
No torna des de l´espasa . . .
No pot estar fins el so de les trompetes.
Quan la trompeta sona, Ell diu: "Ah!"
Olora la batalla des de lluny,
el crit dels capitans i crida.
(Job 39:19–25)

Però perquè podem depositar les nostres esperances en.

No, el punt és que la gloriosa d´aquest animal es dolenta. El moment és que en aquell dia de batalla els homes posen les esperances en els seus cavalls en comptes de en Déu. Però el proverbi: 21:31 ens diu: “ El cavalla està preparat justament pels dia de la batalla, però la victòria pertany a Déu: Tal como apareix en el Psalm 20:7 que ens diu; "alguns presumeixen de carros, altres dels cavalls, però tots ho fem del nom de Déu, el nostre Senyor!”

Déu no menysprea la força del cavall ni la de les cames humanes. Ell menysprea amb aquells que esperen en els seus cavalls i en les seves cames. En la gent que posa les seves esperances en els míssils o els fabrica, els tancs i els boscos, en les bombes u el cos. Déu no es complau en l´eficiència corporativa ni en els pressupostos equilibrats, ni en el sistema de la riquesa ni en les noves vacunes, la educació o la eloqüència, l´excel·lència artística o processos legals quan aquestes coses son tresors que esperem o destaquem per presumir.

Per què? Perquè depositem les nostres esperances en els cavalls i en les cames, els cavalls i les cames reben la Glòria, no a Déu. I estem perduts, no salvats.

Per tant, és urgent aquests matí, en nom de les vostres ànimes i per la Glòria divina: plegar les vostres esperances en el poder i l´amor diví, no en vosaltres mateixos o en res que pugueu aconseguir.

Perquè Déu es complau en aquells que el temen o que esperen el seu amor intens.