El poder d´una mare pietosa

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Pcain (Discussió | contribucions)
(Es crea la pàgina amb «{{info|The Power of a Praying Mother}}<br> Si busqueu els homes més gran de Déu des dels seus inicis, sovint us hi trobareu vosaltres mateixos en un armari amagat o un...».)

Revisió de 11:52, 19 abr 2022

Related resources
More By Scott Hubbard
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: The Power of a Praying Mother

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Scott Hubbard About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Si busqueu els homes més gran de Déu des dels seus inicis, sovint us hi trobareu vosaltres mateixos en un armari amagat o un banc aïllat, on la mare s´agenolla per pregar. Observeu davant Agustí i trobareu la Mònica. Mireu darrera Spurgeon i trobareu l´Eliza. Mireu darrera H. Taylor, i trobareu l´Amèlia. I mireu al voltant de totes aquestes mares i trobareu una oració fervorosa.

Aquests que coneixen les seves Bíblies ens sentiran sorpresos. Com l´ estel, els homes savis veien, les històries del moviments redemptors de Déu ens porten a una llar on una dona, amagada darrera dels poderosos, acarona el tacó que un dia va matar una serp. En les oracions d´una mare, apareixen els nounats i els pobles guanyen, cauen els ídols i els dimonis abatuts, s´aixequen els ossos mullats i els pròdigs rescatats.

Una vegada i una altra, davant el Déu que estén la seva mà sobre els homes, també ho fa sobre la seva mare

Contingut

La mare del Regne

“L´alba dels nous moviments divins repetidament apareixen en els espais femenins“- A. Robert escrivia – La paraula repetidament és correcte. Per sobre i de nou, la història de la redempció al·ludeix a un mare imperfecta que protegeix el seu fill: Sara i Isaac, Rebeca i Jacob, Raquel i Josep, Rut i Obed, Isabel i Joan, Eunice i Timoteu- i per suposat, Maria i Jesús.

Entre totes aquestes històries, tanmateix, en particular il·lustra el poder de la mare pietosa. Les obres 1 i 2 de Samuel ens conta la història de com Déu va convertir Israel en un regne- com va llaurar: “ un home darrera el seu cor” (1 Samuel 13:14) per asseure en el tro i començar una línia reial que algú dia recorreria (2 Samuel 7:13–14). Però on apareix un rei i comença un regne? Amb una dona infèrtil, plegant per un fill

[Elkanah] va tenir dies esposes. El nom de la primera era Hannah i el de la segona, Peninnah. I Peninnah va tebnir criatures, però Hannanh, no . (1 Samuel 1:2)

Una dona infèrtil i una rival fèrtil: estem aquí abans: (Gènesis 16:1–6; 30:1–8). Déu estableix l´escenari per fer-se un nom propi a través d´un naixement miraculós. I la oració esdevindrà el seu mitjà indicat.

La pregària de la Hannah

Semblant que la Hanna abans que ella, la Peninnah no podia indicar el ventre buit de la Hannah amb el dit: “ [ Hannah] la rival solia provocar-la greument per irritar-la més, perquè el Senyor havia esterilitzat el seu ventre. I passava un any darrera any (1 Samuel 1:6–7). Però malauradament per a ella, la Hannah va adreçar-se a Déu en comptes de a la Peninnah.

Escoltant la pregària senzilla d´una dona que patia per una ventre fèrtil:

“ Oh, Senyor dels exèrcits si veieu la aflicció de la vostra serventa i em recordeu sense oblidar-me, però concediu-la un fill, i a les hores us donaré tots els dies de la meva vida i no es tallarà els seus cabells” (1 Samuel 1:11)

Ja coneixem la resta de la història. El Senyor va escoltar-la i li va concedí un fill. I el seu fill- Samuel-establirà el regne a Israel. (1 Samuel 16:10–13), va inaugurar la línia profètica de la nació (Fets 3:24; 13:20), guanyant asseure´s al costat de Moisès com a mediador entre el poble de Déu (Jeremies 15:1). Mitjançant la pregària, el ventre estèril de la Hannah va crear un fill per rescatar Israel.

Què podrien aprendre les mares de la pregària de la Hannah actualment?

1. Angoixar-se podria ser una bona mestra.

Anys d´infertilitat, juntament amb les ironies de la Penninah, varen acabar amb la gran tristesa de la Hanna. El mal de la esperança diferida va inundar el seu cor i la inundació no podria dissimular-se. Hanna va plorar o no menjava ... estava molt deprimida” (1 Samuel 1:7, 10).

Encara, com sol passar sovint, les llàgrimes de la Hanna van esdevenir com un fet que arribava als seus genolls: “ Desprès de haver menjat i begut a Shiloh, va aparèixer la Hanna ...i pregar al Senyor agrament (1 Samuel 1:9–10). No sabem com era la vida de pregària de la Hannah fins aquell moment. Però aquí, al menys, la angoixa va esdevenir la seva millor mestra.

En un món, tan trencat com el nostre, la angoixa acorrala una mare, darrera i davant. Algunes, com la Hannah, senten la agonia de la maternitat desitjada. Altres, el dolor de l´embaràs i la infància mateixa. I fins unes altres la tristor de la infància no nascuda. El que va dir Agustí de la seva una vegada és veritat per a moltes:

“ Va plorar i plorar, i aquests crits de dolor revelaven el que li quedava de la Eva en ella, com la angoixa de buscar el seu fill i va tenir-lo (Confessions, 5.8.15)

La angoixa que coneixem pot amenaçar un mare fins a la amargura, com varen fer Sara i Raquel, durant un temps (Gènesis 16:5–6; 30:1). Però aquí, la Hannah ens revela una veritat sorprenent: la angoixa sovint porta a una mare a pregar a Déu que anhela una.

2. Déu es delita amb mans plenes.

2 paraules en la pregària divina apareixen en la superfície mitjançant la repetició: Senyor ( 2 vegades) i la seva contrapartida (3 vegades). En la seva angoixa, no va oblidat que Déu és el seu Senyor, gran i savi, ni que ella era la seva serventa, preparada per fer la seva voluntat. Les famoses paraules de Maria sobre un mil·lenni més tard:-“ Soc la serventa del Senyor” (Lluc 1:38) — és l´eco de la Hannah.

Les mans obertes de la Hannah apareixen en aquest versicle destacat: “ Si voleu...concediu un fill a la vostra serventa i ella us dedicarà tots els dies de la seva vida sense tallar-se el seu cap (1 Samuel 1:11). La seva promesa de no tallar-se els cabells al·ludeix a el costum nizarita, pel qual la vida d´una persona es dedica totalment a Déu (Nombres 6:1–5). Hannah diu en paraules seves: Concediu-me un fill i tornaré a vosaltres- en cos i ànima tots el dies de la meva vida. ” En resposta, Déu li va concedir un fill i ella va tornar-se a Déu.

Cal dubtar, per suposat, abans de creuar una línia recta entre el cor matern i com Déu va respondre les seves pregàries. Algunes mares ho fan com la Hannah, malgrat els seus ventres estiguin buits o els seus fills marxin a llocs allunyats. La història de la Hannah ens mostra, tanmateix, que Déu l´amor diví omple les mans obertes. Es delita quan una mare, sentint l´instint maternal li brolla més el desig de Crist i del seu regne.

En el cas de la Hannah, la seva maternitat oberta va permetre Samuel dedicar els seus dies al temple, on, el narrador ens explica : “El adorava Déu” (1 Samuel 1:28). Podria complaure Déu fer el mateix a molts fils d´aquestes mares.

3. La pregària d´una mare pot moure el món.

La pregària angoixada a1 Samuel 1:11 no és l´única pregària que escoltem de la Hannah. Quan ella la porta vers el seu fill feble, ella repeteix. Aquesta vegada elevant la seva pregària (1 Samuel 2:1–10). I tal com hem escoltat, ràpidament ens adonem que la història d ela Hannah i del Samuel arriben lluny dels 4 murs de una llar feliç

Considerem les paraules finals que us ofereixen un final adient per una pregària massiva:

Els adversaris del Senyor pot trencar-se en petits bocins;
contra ells Ell posarà el trons en el cel.
El Senyor que jutjarà el final de la terra;
Ell concedirà la força al seu regne
i exaltarà la força del seu protegit. (1 Samuel 2:10)

Hannah, portada per aquest esperit, es troba ella mateixa captiva en alguna cosa més gran que les seves esperances habituals: sota Déu, els seu Fill lliurarà Israel dels seus opressors i establir el seu regne que algun dia omplirà tota la terra. La Hannah pregava pel seu fill- i adreçant-se a Déu, Déu li va respondre més del que ella demanava.

I tal com Ell va fer, la Eliza Spurgeon i l´ Amèlia Taylor pregaven pel seus fills, a penes imaginant que Déu li donaria un orador a les masses i una missió a les nacions. I malgrat que qualsevol fill no és Samuel, ni un Spurgeon, o Taylor, qui coneix el que els amants dels orfes o els pastor de les esglésies o els cercador de la justícia o els pares perduts que Déu està apareixen per sobre la mare creient agenollada? Amb Déu com nosaltres, podem arriscar-se a somiar – i a pregar.

La mare de cada mare, la Hannah ploradora i ansiosa del 1 Samuel 1 no és una dona lluny de la abast d´una mare. No és una dona famosa. No és una mare organitzada. Més aviat del que sabem, no era una mare especialment forta. Si no una que pregava. I mitjançant les seves pregàries, Déu ens mostra el seu poder.

Déu que va esclafar el cap de la serpent, a través de la descendència de la dona te més èxits per guanyar. Jesús va donar el cop mortal, el que ningú més podia donar. Però més que el regne del mal necessita esclafar. I si mirem per darrera dels homes que aixequen els seus peus, trobarem una mara com la Hannah: angoixada però amb les mans obertes, pregant pel seu fill.