Estimant a Jesús més que la vida

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Pcain (Discussió | contribucions)
(Es crea la pàgina amb «{{info|Loving Jesus More Than Life}}<br> Permeteu-me pensar sobre les reaccions entre el nostre amor a Déu i a Jesús. Tot dos son manaments fundacionals ( o exigènc...».)
Vés a l'edició següent →

Revisió de 12:11, 26 oct 2022

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Hedonism
Topic Index
About this resource
English: Loving Jesus More Than Life

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Hedonism
Part of the series Small Talk

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Permeteu-me pensar sobre les reaccions entre el nostre amor a Déu i a Jesús. Tot dos son manaments fundacionals ( o exigències) en els Evangelis. Tots nosaltres sabem la resposta de Jesús a aquesta qüestió: “ Quin és el principal i més important manament? Estimareu a Déu, el vostre Senyor, amb tot el cor i amb tota l´ànima i pensament. Aquest és el 1r manament més important” (Mateu 22:37–38). Altre Evangeli ens diu: “ i amb força”. Per tant, estimar Déu amb tot el cor que teniu és la 1a exigència de Jesús.

I després, en Mateu 10:37: “ Qualsevol que estimi el seu pare o mare més que a mi no té importància per a mi” i segueix: “ Qualsevol que estimi el seu fill o filla més que a mi no té importància per a mi” (Mateu 10:37). Per tant, ara teniu 2 poderosos, profund manaments de transformar la vida: Estimar Déu pare amb tot el cor, ànima, cervell i força. I estimar Jesús més que l´amor al vostres infants, més que els vostres pares, segurament més qua a qualsevol cosa.

Que en penseu de aquests amors? Hi han 4 preguntes:

  1. Quines son les relacions entre ells?
  2. Quina és la naturalesa d´aquest amor?
  3. D´on ve? Com aconseguireu que sigui d´aquesta manera?
  4. La seva importància?

Permeteu comentar-vos-les en aquest moment?

Contingut

Estimeu a Déu o a Jesús?

Quina és la relació entre estimar Déu i a Jesús? Per què és un gran repte? Bé, una raó és perquè està en primer lloc degut a la rellevància en l´evangelització massivament musulmana. Aposto que ho vàreu pensar que aniria per aquí. Un gran exemple que afrontem un cop i altre en una situació multicultural és l´arribada de moltes religions totes alhora: “ No tenim tots el mateix Déu? Aneu a través de Jesús: jo vaig a través d´un altre profeta.

Jesús mirava fixament els ulls dels fariseus, al líders dels jueus, els deia: “ Si Déu fos el vostre Pare, m´estimaríeu” (Joan 8:42). Continua dient al poble més religiós, adreçat a Déu, saturats de l´Antic Testament en el món: “ No el coneixeu?”. Ell no és el vostre Pare. De fet, va tant lluny que arriba a dir que són del seu pare el dimoni. Això és al·lucinant. Quin és el paper de tornassol per saber si qualsevol persona és un fidel de Déu? La resposta: Estimen a Jesús? Ells l´abracen per ser qui és? No, simplement com un professor humà, ni un profeta entre altres profetes, sinó perquè es un vertader Fill de Déu.

Què passa en Joan 5:42–43? Jesús a tots els mateixos líders: “ Sé que no teniu l´amor a Déu en vosaltres. Vinc en nom del meu Pare i m´heu rebut”. Vegeu l´ implicació?. No teniu l´amor de Déu a dintre vostre. Cóm puc saber-ho? No m´heu rebut. Per tant, soc aquí per tractar amb un/a musulmà/a que diu: “ Adoro el Déu vertader tal com vosaltres feu amb el Déu vertader. Jesús diria: “ No coneixeu el Déu vertader si no rebeu el Fill de Déu”.

Per tant, quines són les relacions entre l´amor de Déu i el de Jesús? No podeu gaudir de l´un sense l´altre. Estimar Jesús és la prova de si estimeu a Déu. I estimar Déu és la prova de si estimeu vertaderament a Jesús.

Què és l´amor?

Segon, quina és la naturalesa d´aquest amor? És amor el que Jesús ens diu principalment- per tant estimeu a Jesús si feu el que Ell ens mana o és profund i cal fer-ho amb el cor i els sentiments? Ell ens diu: “ si estimeu el pare o la mare més a que amí, no sou dignes de mi; si estimeu el fil o la filla més que a mi, no sou dignes de mi. “ Això vol dir que penseu que Ell pensa sobre l´amor a Jesús com l´amor als infants.

Bé, estimeu els vostres fills fent el que els volen, oi? Ells són el vostre tresor. Moriríeu per a ells. Són molt apreciats. No els vendríeu per bilions i bilions de dòlars. Són els vostre tresor. Bé, si Jesús no fos el millor tresor, un gran tresor, no aprecieu a Jesús.

Vaig tenir un mestre d´escola que em feia llegir un llibre anomenat Situacions ètiques. L´argument es va fer ( i cada estudiant semblava estar tan impressionat per a ell): L´amor no pot ser una emoció ni un sentiment, perquè és un manament, i no podeu controlar les emocions. Llegint-t´ho 2o anys després, no em sona adient.

No és correcte i la raó de no ser-ho és que la 1a premissa és falsa: Per suposat, Jesús controla les emocions. La Bíblia està plena de manaments de les emocions. Tindria por. Cal ser agraït. Compassiu. Seriós. Esperançat. Tot això són emocions. I per suposat, Déu té el dret de controlar les emocions. El fet que siguem tant corruptes i mortals que no podem controlar- les no és problema de Déu. És el nostre problema. És la nostra corrupció.

Ni molt menys que un sentiment

No és l´amor a Jesús més que fer? Joan 14:15 ens diu: “ Si m´estimeu, observareu els meus manaments” i molta gent diu: “ És veritat. Si m´estimeu, observareu els meus manaments. Amar és obeir. No és un sentiment d´una cosa particular de Jesús, és simplement fer el que Ell vol.

Jo diria: no és simplement el que Ell ens diu; es diu: Si m´estimeu” doncs, cal fer altra cosa, observar els manaments. Estimar Jesús és profund, fonamental, transformatiu, perquè l´ atresoreu per sobre de totes les coses. I a més, perquè a causa d´aquest amor, que atresora a Ell, feu el que Ell us mana.

Per tant, quina és la natura d´aquest amor? Si, per suposat, jo inclouria l´obediència, però no és menys que transformar-se per l´amor a Ell – atresorar, admirar” Ho considero tot com una pèrdua per l´excel·lent valor de conèixer a Jesús Crist, el meu Senyor” (Filipencs 3:8).

L´amor només ve de l´amor

D´on ve aquest amor? Recordeu aquella història del fariseu que va demanar a Jesús venir a sopar en Lluc 7è? No va rentar els peus de Jesús. No el va petonejar. Només va mostrar el seu amor per Jesús. De sobta “ hi havia una dona del carrer”, una prostituta agenollada als peus de Jesús. Li queien les llàgrimes sobre el peu brut i agafant els seus cabells, els hi eixugava. Increïblement provocatiu. El fariseu s´acostà dient: “ Sou un profeta, us agradaria saber quina mena de dona és aquesta? Doncs, és una pecadora (Lluc 7:39).

Jesús va explicar una història al fariseu. Un home tenia 2 deutors: un sobre $5,000, l´altre sobre $5. Els va perdonar a tots dos. Qui l´estimava més? El fariseu va respondre: “el 1r, suposo, aquell que li devia més” (Lluc 7:43). Jesús deia: “l´heu jutjat correctament (Lluc 7:43). Ell deia: “ en entrar no m´heu petonejat ni rentat els peus, però des què he entrat, ella me´ls ha rentat, eixugat amb els seus cabells – perquè se li ha perdonat molt.

Per tant, d´on ve l´amor? Ve de la sorpresa d´ésser estimat per Déu, d´acord? Aquest amor prové d´esser aclaparat per la persona de Jesús, morint per nosaltres i ressuscitat després, sense cap mèrit per part nostra. Quan això us atrapi, comprendreu i tastareu que és atresorar Jesús, delitar-se en Ell i estar satisfet en Jesús.

Perquè és important això?

Quina importància té? Jesús deia: “ Si no m´estimeu més que els vostres pares, no sou digne de mi. Si no m´estimeu més que els vostres fills/es, no sou dignes de mi”. Què vol dir no ser dignes? que si no estimeu a Jesús, no el tindreu. Pau ens diu: “ Qui no estima el Senyor, que sigui maleït (1 Corintis 16:22).

Cristians: el que Jesús ens demana, no són decisions profundes ni fonamentals del la seva voluntat. Això ens arriba després. El Cristianisme més profund i fonamental és un nou naixement- una profunda transformació del que atresorem, del que estimem. I si l´amor més profund i ple no és per a Jesús, no som dignes d´ Ell. I no sent-lo el rebutgem. Això vol dir adient, com a redimits, persona perdonada per estar en la seva presència. Quan Ell és el tresor més suprem, pertanyeu a Ell.