La paternitat dels pares imperfectes

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:33, 20 juny 2023; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Sam Crabtree
Author Index
More About Parenting
Topic Index
About this resource
English: Fatherhood for Imperfect Dads

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Sam Crabtree About Parenting

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



La meva dona i jo varen criar perfectament els infants.

En el temps que tenien 1o anys, varen memoritzar el Nous Testament. Venien cada matí al dejuni a la taula de dejuni familiar amb alegres cançons en les seves boques, les melodies acariciaven els seus raspalls dentals. Els primers anys, rentaven voluntàriament la seva roba sense repercussions en els seus estudis.

Ells mai cridaven la seva mare, i a mi en deien “ estimat pare” fins avui mateix. Mai necessitava corregir-los. Estaven encantats de compartir la seva roba. Mai vaig sentir-los una paraula dolenta.

Val, correcte.

No hi ha fills/es perfectes. Vicky i jo no tenien cap ni els meus pares tampoc. Els vostres tampoc. Vivim en un planeta fallit i maleït. Sou pecadors i els vostres fills/es també. No només compleixen la glòria divina ni les expectatives dels seus pares sense glòria.

Però tot no s´ha perdut. Pares, no cesseu de la paternitat només perquè la perfecció sembli constantment lluny d´obtenir-la. Déu ens ofereix una gràcia per compensar les nostres límits com a pares. Els fills/es de pares defectuosos- els vostres fills/es- poden acabar gaudint de Déu.

Contingut

Quan els somnis copegen la Realitat

Les expectatives nodreixen fortes emocions, i les que estan insatisfetes encara més. Quan les nostres expectatives no lliguen amb la vida real, el desastre pot irrompre en qualsevol ventall d´emocions.- des de la consternació a a tristor fins a la ràbia fumejant. La majoria la ràbia fumejant. Això passa quan no les esperem, o no apareixen les que esperem.

Els desitjos llencen les assumpcions, que després es nodreixen de les narracions que hem adoptat subtilment, com:

Actuar sàviament i evitant els alt-i-baixos emocionals exigeix guanyar la batalla crucial- un va-i-ven incessant, per alinear les vostres expectatives amb la realitat. Aquests infants que estimeu tant, pecaran tristament. I tal com els teniu, observem que una realitat no evita la paternitat: vosaltres i la vostra naturalesa. Els vostres fills/es no només pequen sinó que els hereten.

Però la criança dels pares no és temible. Témer els pares exposa l´amor fora de lloc que percebeu com perillós-com l´amor per la vostra reputació si els vostres fills/es fan sorolls o un amor pels teus horaris si els vostres fills/es s´alteren quan arribeu tard. L´amor diví mai està en perill i el seu objectiu en la paternitat es cridar l´atenció per aquest amor, no teniu res a témer en aquest punt.

Salvar les Expectatives

Algunes expectatives tanmateix, succeiran.

Podeu planificar sobre el fet que el vostre parentiu mai estarà connectat amb el vostre plans. Els vostres plans de paternitat no són perfectament savis perquè no sou perfectament savis. Las meva esposa té un quadre que diu: “L´Home planeja i Déu disposa”. En comparació amb els nostres plans, els plans divins per la vostra paternitat és perfectament savi. No sou poderosos. Ell si ho és. I en la seva perfecció, assigna els seus fills/es els seus pares- es a dir, vosaltres.

La paternitat a vegades esdevé una experiència humiliant. La vostra paternitat no esdevindrà impecable com no ha sigut el vostre matrimoni sense decepcions. Sentireu queixes- queixes que no us faran millors pares, que transmeteu les vostres imperfeccions als vostres fills/es, que sentiu ràbia d´ells quan se semblen a vosaltres, que no coneixíeu tant com esperàveu.

Els meus fills/es ara ja són adolescents, tots ells criats a la seva manera, donada per Déu. I un dels desacords que no esperava tan aviat en això és que no han transmet els seus fills algunes de les lliçons que vaig insistir en passar-los.

Per exemple, quan els fills/es encara vivien a casa, dirigia les debats familiars sobre els temes de Charles Finney sobre la confessió dels pecats, de com funcionen les trampes visuals ( la roba seductora), el valor de cantar tot junts. Com a avi no sento aquestes lliçons que destacaven de les mateixes maneres en les seves llars. Tanmateix, estimave4n els seus fills/es profundament i indicaven a Jesús d´altres maneres diferents de les meves.

Hi ha un altre opció a aquesta expectativa. Déu proveu les ocasions per a que els fills/es superessin les vostres expectatives, moment que desitgeu que fossin com ells/es. Alguns dels nostres fills/es comencen un nou dia, oblidant les ofenses d´ahir. Altres són generosos per la culpa. Altres semblen impermeables a la pressió dels companys.

En un sentit important, els vostres infants creixen. És a dir, són instruments divins pel vostre desenvolupament en la maduresa, la santificació i alineament amb els plans divins de la Cristiandat.

Preguntes pels pares

Excepte algunes expectatives en el moment, quines passes cal fer els pares per extreure les imperfeccions de la paternitat?

Els pares que estan correctament relacionats amb Déu, ho fan amb els fills/es, per tant, com són les vostres relacions amb el Pare Celestial? “ Busqueu primerament el Regne diví i la justícia, confiant que “ totes aquestes coses s´afegiran a vosaltres” (Mateu 6:33)? La gent que us coneix bé diu que voleu realment les coses que Déu desitja pels vostres fills/es? I què dieu de vosaltres mateixos? Què diria Déu de vosaltres?

Cóm són els pares actuals en relació a com ho eren? Repetiu els errors de les vostres mares o pares? Esteu motivats per evitar repetir aquests erros? Un cop la gràcia us posa en alerta del vostres errors, la mateixa gràcia us possibilita trencar amb aquets errors de la paternitat. Els pecats generacionals poden tallar-se: “ Ara suposem que aquest home educa un fill/a que veu tots els pecats comesos pel seu pare; els veu i no són els mateixos” (Ezequiel 18:14).

Demaneu a Déu ajuda per veure el seu regne en la vostra família, especialment en els llocs on podeu repetir els pecats del passat.

La paternitat humil

Potser molts d´ells, tanmateix, necessiten humilitat. Fins i tot en la manera de criar els vostres fills/es és una bona manera, atents a concloure aquesta manera de la millor manera, molt menys d´una sola manera. En altres paraules, que esdevinguin mostrables. Un dia vaig adonar-me que els meus fills/es podrien donar-me algunes lliçons sobre la paternitat. Era Déu que els sorgiria a través d´ells.

Pares, la vostra descendència no admirarà tot de vosaltres. Ells/es aprendran coses que no els haveu ensenyat. Ells/es seran millors que vosaltres en algunes habilitats i més desenvolupats en algunes qualitats. Els vostres defectes personals influiran en ells/es. Pregueu per la seva misericòrdia

Els poden seguir la vostra professió o no. Poden no desenvolupar uniformement sense retrocessos, ni idèntics als seus germans/es. Reconeixeu-los la seva individualitat. Tot i treballar, no rebreu el suport de les vostres esposes en tots els aspectes de la paternitat, des de els horaris de dormir fins a com gastar els seus diners. Sigueu amables, humils, cerqueu Déu per més gràcia. Malgrat no totes les expectatives es compliran en la vostra paternitat, podeu continuar el desenvolupament i el gran privilegi d´ésser els seus pares.