Les vides indispensables dels cristians normals

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Pcain (Discussió | contribucions)
(Es crea la pàgina amb «{{info|The Indispensable Lives of Ordinary Christians}}<br> Si les vostres vides es convertissin en llocs reals, podríeu representar-lo així: Seieu en la Sala d´Espe...».)

Revisió de 10:48, 21 abr 2023

Related resources
More By Greg Morse
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: The Indispensable Lives of Ordinary Christians

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Greg Morse About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Si les vostres vides es convertissin en llocs reals, podríeu representar-lo així:

Seieu en la Sala d´Espera d´un hospital, pensant que el vostre cas no és cas urgent. No patiu una malaltia greu, ni un crit de dolor, ni un os trencat ni mostres de sangs. La gent corre quan hi ha necessitats més urgent que la vostra; vostè amb plaer permet baixar i baixar de la llista. Seieu- un dia, una setmana, una estació- mai un moment de calma per agrair la vostra admissió.

Finalment us criden. Marxeu cap a la recepció i la infermera el motiu de venir. I us arriba el dubte perquè no esteu segurs: “ Cap problema respiratori”? No; “ Cap mal de cap o picor de gola?” No; “Cap febre o problemes per dormir?”, No; doncs què us porta fins aquí avui? Doncs, una lleugera desorientació o un inevitable cansament- símptomes de viure inútilment.

Us sentiu inútils, innecessaris i sense dots- en la vida i més en la Església.

Escolteu la oració cada diumenge i sabeu que és per a Déu. Veieu parelles criar els seus infants en la església local; i pregueu per a que Déu deixi la seva impremta en les seves vides. Intercediu per la vida arriscada dels missioners, en terres molt allunyades, perduts entre la cega llum del Gran Comissionat. Us adoneu que mai heu viscut a 200 milles lluny de casa.

Serviu al Senyor Jesús, però com podeu fugir de sentir-vos com un personatge de fons- actueu com un “forner #3” en una història interminable al vostre entorn. Molts destacats actors viuen així. Comparant-se amb ells, us mereixeu viure. Potser us sentiu rendits al voltant d´un amic o membre de família que us eclipsa en Crist.” Andrés, germà de Simó Pere”- recordeu. Cadascuna de les peces del puzle hi cap. Si la Congregació us enyora, tindríeu alguna noticia? Esteu justament cantant i pregant com “home devot #13”

Mediocre

No dubteu que Crist us ha acceptat purament per la gràcia, a banda de les obres- de les que vàreu fer en el passat, en el present i en el futur. Quan el cinisme decau, encara us pregunteu per què la Església és millor quan us inclou. Sou “mediocre”- val, cap problema. Vostè recorda què diu Pau en Corint que molt no eren savis als ulls del món, ni poderosos ni nobles. Més aviat, havia bogeria en ells, debilitat i humilitat per guanyar-se la burla del món. Una Església plena d´infants escollits al final del pati per avergonyir el fort, el silenci i la presumpció (1 Corintis 1:26–29).

Però encara us demaneu per què no us sentiu més viu i útil. No sou el mandrós o el seu sofisticar germà, disculpant-lo d´una vida compromesa. Potser el senyor us ha provat com un dels sants més ben dotat amb una baixa habilitat, tanmateix vol invertir lo millor que pot- malgrat el servent ha enterrat el millor dot, i fins i tot, perdre’l (Mateu 25:15–30). Cal invertir-vos tot sencer, malgrat no ser Adoniram Judson, George Whitefield, o Elisabeth Elliot. Però els dies de vagància, temeu secretament que la vostra vida ordinària s´acumuli fins a menysprear-la.

Així, seieu a la Sala d´Espera. Amb pecats greus i situacions desesperades. No necessiteu utilitzar el temps d´un pastor ni d´un grup que fa soroll en el sentit inconscient de la manca d´objectius. Agraïdament, l´enveja no ha engolit la vostra joia envers el Regne diví de Hermione Grangers quan vosaltres mateixos admeteu ser com Neville Longbottom. Us demaneu quin és el punt?

Indispensable

Estimat Cristià, inclús tímid, sense lluentó, l´inexpressiu Neville juga la seva part, una part brillant al final. Si us passeu el dia amb un sospir i sospita que alguna vegada no t´importa massa en Crist, ser consolat per una paraula: indispensable. “ L´ull no pot manar la mà”, “No us necessito” ni el cap als peus. “ No us necessito”- escriu Pau a l´Església de Corint.

Tot el contrari, les parts del cos que semblen més febles són indispensables, i una d´elles que pensem menys honorable la retrem més honors i les nostres parts impresentables es tracten amb gran modèstia, mentre que les més presentables no ho requereixen. Però Déu ha compost el cos donant gran honor a la part que hi manca, que no pot dividir-se, però els membres tenen la mateixa atenció que les altres.. Si un membre pateix, totes pateixen; si un membre es honorat, tots ells gaudeixen. (1 Corintis 12:21–26)

Elles, igual que nosaltres, són temptats d´avaluar les mateixes habilitats espirituals i serveis com a vitals a la Església i els altres com insignificants. Elles aprenen això del regne dels homes. La majoria promocionen els mateixos caps, els rics i el nobles, els savis como indispensables. El més fort i els millor dotats es mouen pel taulell com a cavallers, alfils i torres, mentre la resta de nosaltres ens mouen com a peons. Prescindibles. Però els peons, en la economia i el regne de Crist, són essencials. D´aquesta manera, Ell els torna reis o reines per la gràcia, i mostra a la resta per veure amb els seus ulls, que tots els membres requereixen les mateixes atencions entre ells. .

Empoderats

Per tant, germans o germanes en Crist no sou capaços d´ensenyar com Ell, o compartir la fe con ella o mostrar hospitalitat com ells o pregar com aquesta, or lluir tan brillantment amb les bones obres. Us sentiu com el peu infantil que s´afegeix a la assemblea. L´ull del cos manté les glòries amagades, la boca proclama a Jesús amb gosadia, els dits serveixen els gran actes de serveis – us sentiu com la resta en les vostres sabates i obscuritat. Us sentiu humits, rígids, sense respirar. Si encara l´esperit de Crist habita en vosaltres, escolteu-lo proclamar els vostres dons, els vostres serveis, la vostra pertinença al cos, indispensables. Un a qui simplement no podem fer sense. La Església de Crit us necessita.

I si, malgrat existeixen incomptables vies per a que vosaltres marxeu més fidelment a la seva crida i visqueu amb més valentia pel bé comú de l´Església, recordant que Crist no va salvar-vos amb un ull en el que podria aconseguir de vosaltres. El bon pastor no necessita res del seu ramat. No va mirar pel teu futur i decidir si valies la pena les molèsties de la creu. No us va mirar amb indiferència o va esperar que guanyessis la teva manutenció. Valuós tresor, abans que Ell treballés en vosaltres i a través vostre pel seu bon plaer, Ell us perdona, us cobreix, i us considera indispensables-un membre d´Ell mateix. Ell posa en les nostres vides i noves obres de servei quan “ Déu ha escollit uns i li pertanyen” (Colossencs 3:12).

A cap dels que el Pare ha escollit abans de la fundació del món, sobre cap que Ell ha derramat la seva sang, cap ple de l´Esperit Sant és indispensable o inútil al seu cos. Quan Déu ens dona la vida, tothom és necessari, tothom és útil. Dons, permeteu que la paraula indispensable anul·li les vostres inseguretats o us porti sobre le seves onades per agrair l´amor i les obres fins arribar al daurat Rei per escoltar: “ ben fet, el meu bon i fidel servent”