Morris, Leon L.

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
 
Línia 1: Línia 1:
-
<p><span class="fck_mw_template">{{info|Morris, Leon L.}}</span><br />
+
<p><span class="fck_mw_template"><span class="fck_mw_template">{{info|Morris, Leon L.}}</span></span><br />
</p>
</p>
<p><b>MORRIS, LEON L. (1914-2006)</b>
<p><b>MORRIS, LEON L. (1914-2006)</b>
-
</p><p>Leon L. Morris representa un conservadorisme sa, no només en els estudis bíblics com un tot/conjunt, sinó també la teologia bíblica en particular. El seu treball no sempre ha estat àmpliament rebut pels col·legues acadèmics, tal caldria ser, parcialment perquè ell va escriure amb simplicitat decebedora, perquè la par substancial més important de les aportacions prolífiques va ser dissenyada per servir els cristians laics, o ser un comportament mediàtic entre l´erudició tècnica i els pastor ben informats i altres líders cristians. “ ''La seva Teologia del Nou Testament''” és un exemple excel·lent del posterior. Sens dubte els seus dies com a ministre pastoral a Austràlia, combinat amb els darrers anys d´ensenyament i administració al Col·legit de Ridley, Melbourne, combinat per reforçar aquestes prioritats.  
+
</p><p>Leon L. Morris representa un conservadorisme sa, no només en els estudis bíblics com un tot/conjunt, sinó també la teologia bíblica en particular. El seu treball no sempre ha estat àmpliament acollit pels col·legues acadèmics, tal com caldria ser, parcialment perquè ell va escriure amb simplicitat decebedora, perquè la part substancial més important de les aportacions prolífiques va ser dissenyada per servir els cristians laics, o ser un comportament mediàtic entre l´erudició tècnica i els pastor ben formats i altres líders cristians. “<i>La seva Teologia del Nou Testament</i>” és un exemple excel·lent del posterior. Sens dubte els seus dies com a ministre pastoral a Austràlia, combinat amb els darrers anys d´ensenyament i a l´ administració al Col·legit de Ridley, Melbourne, combinat per reforçar aquestes prioritats.  
-
</p><p>Tanmateix, la contribució especial d´en Morris ha estat estratègica en dos temes. Primerament, a més dels innombrables assaigs sobre el tema, Morris va escriure llargament sobre la Creu i l´Expiació. Els seus tres llibres sobre el tema: un tècnic, altre l´estudi important, i el darrer popular- reflecteixen el tipus d´escrits que eren típics en ell: estudis meticulosos de paraules, exegesi de gramàtica històrica i una atenció particular amb els temes relacionats. Per exemple, Morris veu que la Gran Expiació en el passatge dels Roman 3:21-26 no pot ser abstreta del debat dels Romans 1:18-32 el qual és una acusació condemnatòria dels Jueus i dels gentils, sota la ira de Deu, tot plegat. Que es revelava des del cel contra tota la impietat i malicia humana que reprimeix la seva veritable maldat ( Romans 1:18). Aquesta data alimenta necessàriament l´anàlisi dels Romans 3:21º ff. Pel desig de Deu que mostra la Creu, entre altres coses, és el rebuig de la seva ira, tal com és reivindicat per Deu ( i.e. es mostra la seva justícia)- Aquestes relacions que Morris traça mitjançant el criteri/la doctrina. Malgrat els seus punts de vista sobre aquests temes no estan actualitzat normalment, la Teologia bíblica de la Creu ningú no lluita contra ells, només la empobreix en si mateixa.
+
</p><p>Tanmateix, la contribució especial d´en Morris ha estat estratègica en dos temes. Primerament, a més dels innombrables assaigs sobre el tema, Morris va escriure llargament sobre la Creu i l´Expiació. Els seus tres llibres sobre el tema: un tècnic, altre un important estudi, i el darrer popular- reflecteixen el tipus d´escrits que eren típics en ell: estudis meticulosos de paraules, exegesi gramàtica-històrica i una atenció particular amb altres temes relacionats. Per exemple, Morris veu que la Gran Expiació en el passatge dels Roman 3:21-26 no pot ser estreta del debat dels Romans 1:18-32 el qual és una acusació condemnatòria tant per als Jueus com per als gentils, sota la ira de Déu, tot plegat. Que es revelava des del Cel contra tota impietat i malicia humana que reprimeix la veritat amb la seva maldat (Romans 1:18). Aquesta dada alimenta necessàriament l´anàlisi dels Romans 3:21 ff. pel desig de Déu que aconsegueix la Creu, entre altres coses, és permetre el rebuig de la seva ira, tal com Déu reivindica ( i. e. es mostra la seva justícia). Aquestes relacions que Morris traça mitjançant els canons. Malgrat els seus punts de vista sobre aquests temes no estan normalment actualitzats, cap Teologia bíblica de la Creu lluita contra ells, sinó que els empobreix en si mateix.  
-
</p><p>El segon punt en que Morris va fer de les contribucions importants és en el tema dels Estudis Joànics. En el comentari més ampli, un volum d´ estudis crítics, la Teologia útil de Joan, i altres escrits més populars, Morris va obrir una escletxa en la línia dels primers treballs de Hengstenberg and Westcott. En certa manera els ''Manuscrits del Mar Mort'' el van ajudar a anar més enllà, mostrant que el món del 4 Evangelis encaixen perfectament en la matriu del 1r segle del Judaisme de Palestina, més que amb alguns temes posteriors i esotèrics. Ell no sempre progressava en els seus objectius més originals, sinó que el seu obstinat rebuig cap a allunyar-se dels primers textos es va refredar. La seva Teologia de Joan es menys interessant en la seva perspectiva i el món soci-religiós de la Comunitat Joanística que la seva teologia en els texts obtinguts després la frustració d´alguns crítics, i un respir d´aire fresc cap els estudiants.  
+
</p><p>El segon punt en que Morris va fer importants contribucions és en el tema dels Estudis Joànics. En el comentari més ampli, un volum d´estudis crítics, la Teologia útil de Joan i d´altres escrits més populars, Morris va obrir una escletxa en la línia dels primers treballs entre Hengstenberg i Westcott. En certa manera els <i>Pergamins del Mar Mort</i> el van ajudar a anar més enllà, mostrant que l´entorn del 4rt Evangeli encaixa perfectament en la matriu del 1r segle del Judaisme de Palestina, més que amb alguns temes posteriors i esotèrics. Ell no sempre va progressar cap les seves propostes més originals, sinó que estava refrescant el seu obstinat rebuig cap a allunyar-se massa dels primers textos. La seva Teologia de Joan es menys interessant en la seva perspectiva i el món religio-social de la Comunitat Johanina que la seva teologia dels texts obtinguts darrera la frustració d´alguns crítics, i un alè d´aire fresc cap els estudiants.  
-
</p><p>Una de les contribucions de la Teologia bíblica de Morris té menys relació amb la síntesi innovadora que amb l´habilitat fèrria d´escriure llibres útils als estudiants en el precís moment que la recerca capriciosa està en perill de desviar la disciplina cap a un camí perillós. Quan molts estaven fortament impressionats per la tesi dels cercles litúrgics que expliquen la estructura dels Evangelis canònics o més, l´estudi de Morris sobre les lliçons dels jueus era un dels escrits que varen canviar el corrent. Quan l´apocalipsi era als llavis de tothom, avençava àmpliament “l´origen” del pensament cristià primitiu. El petit llibre d´en Morris sobre l´apocalipsi va ajudar molts estudiants a mantenir el sentit de la proporció. Cap escrit va ser destinat a ser una fita important en els estudis bíblics, però tots dos varen tenir un paper estratègic a la vegada.  
+
</p><p>Una de les contribucions de la Teologia bíblica de Morris té menys relació amb la síntesi innovadora que amb la habilitat fèrria d´escriure llibres útils pels estudiants en el precís moment que la investigació capriciosa corre el perill de desviar la disciplina cap a un camí perillós. Quan molts estaven fortament impressionats per la tesi dels cercles litúrgics que expliquen la estructura d´un o més Evangelis canònics, l´estudi de Morris sobre les lliçons dels jueus era un dels escrits que varen canviar el corrent. Quan l´apocalipsi era als llavis de tothom, avençat àmpliament com “l´origen” del primitiu pensament cristià, el petit llibre d´en Morris sobre l´Apocalipsi va ajudar molts estudiants a mantenir un sentit de la proporció. Cap escrit va ser destinat a ser una pedra important en els estudis bíblics, però tots varen tenir un paper estratègic en el temps. Igualment molts dels seus comentaris també (va escriure comentaris sobre tot Nou Testaments i dos sobre l´Antic Testament) estan marcats per la sobrietat de l´obra humana durant el confessionalisme històric- que és sens dubte el millor lloc merament capriciós per començar els estudiants sempre i quan puguin escollir el seu moment adient per ampliar els seus horitzons.  
-
</p><p>Molts dels seus comentaris també ( va escriure comentaris sobre tots els llibres de l´Antic i  Nou Testaments) estan marcats per la sobrietat de l´obra humana durant el confessionalisme històric- que és sens dubte el millor lloc pels estudiants per començar que amb el merament capriciós, sempre i quan puguin escollir el seu moment adient per ampliar els seus horitzons.      
+
</p><p><i>Referències i lectures més àmplies </i>
-
</p><p><i>Referències i lectures més àmplies</i>
+
</p>
</p>
<hr />
<hr />
Línia 13: Línia 12:
--- (1964) <i>El Nou Testament i les lliçons jueves</i>. London: Tyndale.<br />
--- (1964) <i>El Nou Testament i les lliçons jueves</i>. London: Tyndale.<br />
--- (1965) <i>La Creu en el Nou Testament</i>, Grand Rapids: Eerdmans.<br />
--- (1965) <i>La Creu en el Nou Testament</i>, Grand Rapids: Eerdmans.<br />
-
--- (1969) <i>Estudis sobre els 4 Evangelis</i>, Grand Rapids: Eerdmans/Exeter: Paternoster.<br />
+
--- (1969) <i>Estudis sobre el 4rt Evangeli</i>, Grand Rapids: Eerdmans/Exeter: Paternoster.<br />
--- (1972) <i>L´Apocalipsi</i>, Grand Rapids: Eerdmans<br />
--- (1972) <i>L´Apocalipsi</i>, Grand Rapids: Eerdmans<br />
-
--- (1983) <i>L´expiació: et seu significat i el seu sentit</i>, Downers Grove: IVP.<br />
+
--- (1983) <i>L´expiació: el seu significat i el seu sentit</i>, Downers Grove: IVP.<br />
--- (1986) <i>Teologia del Nou Testament</i>, Grand Rapids: Zondervan.<br />
--- (1986) <i>Teologia del Nou Testament</i>, Grand Rapids: Zondervan.<br />
--- (1989) <i>Jesús és el Crist: Estudis sobre la Teologia de Juan</i>, Grand Rapids: Eerdmans.<br />
--- (1989) <i>Jesús és el Crist: Estudis sobre la Teologia de Juan</i>, Grand Rapids: Eerdmans.<br />

Revisió de 19:57, 6 nov 2020

Related resources
More By D.A. Carson
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: Morris, Leon L.

© The Gospel Coalition

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By D.A. Carson About Christian Biography
Part of the series Dictionary of Biblical Criticism and Interpretation

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



MORRIS, LEON L. (1914-2006)

Leon L. Morris representa un conservadorisme sa, no només en els estudis bíblics com un tot/conjunt, sinó també la teologia bíblica en particular. El seu treball no sempre ha estat àmpliament acollit pels col·legues acadèmics, tal com caldria ser, parcialment perquè ell va escriure amb simplicitat decebedora, perquè la part substancial més important de les aportacions prolífiques va ser dissenyada per servir els cristians laics, o ser un comportament mediàtic entre l´erudició tècnica i els pastor ben formats i altres líders cristians. “La seva Teologia del Nou Testament” és un exemple excel·lent del posterior. Sens dubte els seus dies com a ministre pastoral a Austràlia, combinat amb els darrers anys d´ensenyament i a l´ administració al Col·legit de Ridley, Melbourne, combinat per reforçar aquestes prioritats.

Tanmateix, la contribució especial d´en Morris ha estat estratègica en dos temes. Primerament, a més dels innombrables assaigs sobre el tema, Morris va escriure llargament sobre la Creu i l´Expiació. Els seus tres llibres sobre el tema: un tècnic, altre un important estudi, i el darrer popular- reflecteixen el tipus d´escrits que eren típics en ell: estudis meticulosos de paraules, exegesi gramàtica-històrica i una atenció particular amb altres temes relacionats. Per exemple, Morris veu que la Gran Expiació en el passatge dels Roman 3:21-26 no pot ser estreta del debat dels Romans 1:18-32 el qual és una acusació condemnatòria tant per als Jueus com per als gentils, sota la ira de Déu, tot plegat. Que es revelava des del Cel contra tota impietat i malicia humana que reprimeix la veritat amb la seva maldat (Romans 1:18). Aquesta dada alimenta necessàriament l´anàlisi dels Romans 3:21 ff. pel desig de Déu que aconsegueix la Creu, entre altres coses, és permetre el rebuig de la seva ira, tal com Déu reivindica ( i. e. es mostra la seva justícia). Aquestes relacions que Morris traça mitjançant els canons. Malgrat els seus punts de vista sobre aquests temes no estan normalment actualitzats, cap Teologia bíblica de la Creu lluita contra ells, sinó que els empobreix en si mateix.

El segon punt en que Morris va fer importants contribucions és en el tema dels Estudis Joànics. En el comentari més ampli, un volum d´estudis crítics, la Teologia útil de Joan i d´altres escrits més populars, Morris va obrir una escletxa en la línia dels primers treballs entre Hengstenberg i Westcott. En certa manera els Pergamins del Mar Mort el van ajudar a anar més enllà, mostrant que l´entorn del 4rt Evangeli encaixa perfectament en la matriu del 1r segle del Judaisme de Palestina, més que amb alguns temes posteriors i esotèrics. Ell no sempre va progressar cap les seves propostes més originals, sinó que estava refrescant el seu obstinat rebuig cap a allunyar-se massa dels primers textos. La seva Teologia de Joan es menys interessant en la seva perspectiva i el món religio-social de la Comunitat Johanina que la seva teologia dels texts obtinguts darrera la frustració d´alguns crítics, i un alè d´aire fresc cap els estudiants.

Una de les contribucions de la Teologia bíblica de Morris té menys relació amb la síntesi innovadora que amb la habilitat fèrria d´escriure llibres útils pels estudiants en el precís moment que la investigació capriciosa corre el perill de desviar la disciplina cap a un camí perillós. Quan molts estaven fortament impressionats per la tesi dels cercles litúrgics que expliquen la estructura d´un o més Evangelis canònics, l´estudi de Morris sobre les lliçons dels jueus era un dels escrits que varen canviar el corrent. Quan l´apocalipsi era als llavis de tothom, avençat àmpliament com “l´origen” del primitiu pensament cristià, el petit llibre d´en Morris sobre l´Apocalipsi va ajudar molts estudiants a mantenir un sentit de la proporció. Cap escrit va ser destinat a ser una pedra important en els estudis bíblics, però tots varen tenir un paper estratègic en el temps. Igualment molts dels seus comentaris també (va escriure comentaris sobre tot Nou Testaments i dos sobre l´Antic Testament) estan marcats per la sobrietat de l´obra humana durant el confessionalisme històric- que és sens dubte el millor lloc merament capriciós per començar els estudiants sempre i quan puguin escollir el seu moment adient per ampliar els seus horitzons.

Referències i lectures més àmplies


Morris, L. L. (1955) La pregària apostòlica de la Creu. Londres: Tyndale.
--- (1964) El Nou Testament i les lliçons jueves. London: Tyndale.
--- (1965) La Creu en el Nou Testament, Grand Rapids: Eerdmans.
--- (1969) Estudis sobre el 4rt Evangeli, Grand Rapids: Eerdmans/Exeter: Paternoster.
--- (1972) L´Apocalipsi, Grand Rapids: Eerdmans
--- (1983) L´expiació: el seu significat i el seu sentit, Downers Grove: IVP.
--- (1986) Teologia del Nou Testament, Grand Rapids: Zondervan.
--- (1989) Jesús és el Crist: Estudis sobre la Teologia de Juan, Grand Rapids: Eerdmans.
--- (1995a) Bush Parson, Melbourne: Acorn Press.
--- (1995b) L´Evangeli segons Joan, NICNT, Grand Rapids: Eerdmans.