Nascut entre Déu i home

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 10:52, 21 abr 2023; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Jon Bloom
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: Born Between God and Man

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Jon Bloom About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Contingut

Benvingut el tan llargament esperat pastor

“Nadal, Nadal, Nadal, qui ha nascut és el Rei d´Israel” és una molt apreciada i gloriosa frase de l´himne nadalenc. I per suposat que és veritat: Jesús, com a Messies, va néixer rei

Israel havia esperat un rei per alliberar-se del seus enemics. El poble havia esperat la seva arribada, i , quan va aparèixer, ells esperaven l´ascensió com el darrer rei. Quan l´home savi va arribar a Palestina, la primera pregunta era: “ On és aquell que ha nascut rei del jueus?” (Mateu 2:2). Herodes va aniquilar els innocents a Betlem perquè temia el nou rei d´Israel. Jesús mateix, en moltes paraules, va declarar a Pilates ser el Rei dels Jueus (Joan 18:36).

Però, quan Jesús va arribar al món per primera vegada, no era, com esperaven els seus deixebles, per “ restaurar el regne d´Israel” (Fets 1:6). Ell tenia una missió més important. Abans de coronar-se, necessitava consagrar-se; abans del seu regne complert, necessitava complir la justícia; abans d´ésser sobirà, necessitava sacrificar-se. Tot i néixer Jesús el tan llargament esperat rei realment, ha semblat realitzar la tasca sagnant d´un pastor.

Profeta, després pastor, després rei

Això va agafar la gent desprevinguda, però les Escriptures van preveure la situació.. Quan Déu va treure els israelites d´Egipte, per establir-los en una nova el nació, va fer-ho progressivament. 1r va arribar un gran profeta (Moisés) per proclamar les bones noticies de l´alliberament i cridar el poble. Després va arribar el gran pastor ( Aaron) per intercedir la gràcia divina proveint-los de mitjans de perdonar els pecats del poble, i salvant-los de les injustícies. Després, poc després, va arribar el gran rei ( David)

Aquesta antiga progressió condicionava la nova progressió de Jesús. 1, el mateix va revelar ser el gran Moisés com a profeta (Deuteronomi 18:15; John 7:40), “ proclamant l´Evangeli del regne i curant totes les malalties i afliccions” quan començà a cridar el seu poble (Mateu 9:35). Després va revelar-se Ell mateix com el gran Melquíadez com a Pastor (Psalm 110:4; Hebreus 5:9–10), a més del sacrifici de la “ Gran ovella de Déu” (Joan 1:29), proveint del darrer perdó pels pecats del poble i salvant-lo de tota injustícia (1 Joan 1:9). I també Jesús portava marques del seu regnat a través dels seu ministres, i regnes ara semblant a rei en el tro diví, encara estem esperant tota la revelació del món com Israel, semblant el seu gran rei David (2 Samuel 7:8–16; Mateu 22:41–45).

En altres paraules, Jesús va desenvolupar simultàniament les 3 càrrecs de profeta, de pastor i de rei totalment i eternament; a la terra, encara vivim en la era de la proclamació profètica de Jesús en l´Evangeli (Mateu 28:19–20) i la meditació pastoral de la gràcia divina envers els seus pecadors. Malgrat tot està subjecte a seus peus, “ de moment, no hem vista res subjecte a Ell” (Hebreus 2:8).

L´altar abans del ceptre

Tots nosaltres, com els antics avantpassats, amb el nostre Rei de Reis per finalment posar fi al dimoni que és la causa de les nostres misèries i greuges de les nostres vides i del nostre món. Quan celebrem la 1a arribada de Crist, gaudim com Zacaries en la seva oració quan observem la propera gràcia del regne de Jesús:

Sigui beneit el Senyor, Déu d´Israel,
Per haver visitat i redimit el seu poble,
I ha crescut per visitar i redimir el seu poble
i han aparegut l´altaveu de la salvació per a nosaltres
Ell va parlar per boca del seus profetes sagrats des d´antic,
Que cal ser protegits dels nostres enemics
I de la ma d´altres que ens odien....
Que nosaltres, sent alliberats de la mà dels nostres enemics, poden servir-lo sense por,
En la santedat i justícia davant d´Ell tots els nostres dies. (Lluc 1:68–71, 74–75)

Tanmateix, si un pastor de la misericòrdia no precedeix un rei just, no és una bona noticia per a nosaltres. Per què pel nostre compte, ni som sants ni justos, com ho és Déu. Són pecadors i febles. En el fons tots ho sabem. Mantenir-se davant de Déu amb els nostres pecats sense expiar és la seva destrucció.

És per aquesta raó que necessitem trobar Jesús, el nostre Alt Pastor abans de trobar-li com a Alt Rei. El necessitem per intervenir la gràcia divina per a nosaltres, fent un oferiment per les [nostres] culpes.” (Isaïes 53:10) abans que arribi a executar la seva justícia en la terra” (Jeremies 33:15). El necessitem per servit altre altar manegant el ceptre (Hebreus 1:3).

La tendre misericòrdia del nostre Déu

Zecaries, essent pastor, ho sabia. Per què penso, quan Ell adreça les paraules al seu fill petit, el precedent del Messies, (Lluc 1:16–17; Malaquies ( 4:5–6), acaba la seva declaració de l´oració d´aquesta manera:

I tu, nen, sereu cridat com el profeta més alt;
Arribareu abans del Senyor per preparar els seus senders,
Per donar a conèixer la salvació del seu poble,
Gràcies tot perdonant els seus pecats,
A causa de la tendre misericòrdia del nostre Déu,
On el sol us visitarà en lo més alt
Per il·luminar aquells que seuen en la foscor i l´ombra de la mort,
Per guiar els seus peus al camí de la pau (Lluc 1:76–79)

Ell sabia que l´aparició del Messies no era simplement per que el poble de Déu se salvés, sinó que fos salvat dels enemics de Déu, a causa de les culpes del seus pecats. El Messies va arribar per intercedir la tendra misericòrdia divina a més per la justícia divina que possiblement ens protegeix d´altres perills.

Ha nascut el Pastor d´Israel

És lògic anhelar el regne de Jesús sobre qualsevol rebel·lió. És lògic per a nosaltres plorar mentre esperem ardentment l´adopció com a fills, la redempció dels nostres cossos “ que rebrem amb la arribada de Crist per ser coronat sobre la terra (Romans 8:23). Per tant, és correcte cantar i celebrar l´Advent del “Rei de Reis i Senyor de Senyor” (Revelació 19:16).

Però també és lògic pensar el Dia de Nadal com un dia per la gratitud i celebrar el desig festiu del fet que Jesús va venir per consagrar-nos abans de la seva coronació. Va venir per fer-nos justícia abans d´assumir el seu regne. Va arribar per a que el nostres sacrificis abans d´ésser Sobirà. En la seva tendra misericòrdia del nostre Déu, Jesús, “ ha aparegut una vegada per tots al final del moment de estalviar els [nostres] pecats mitjançant el sacrifici de si mateix” (Hebreus 9:26).

Doncs, no crec que l´himne anònim de l´escriptor vulgui ofendre, si alguna vegada adapta la sang i la frase:

Nadal, Nadal, Nadal, ha nascut el Pastor d´Israel.

Havent fet la primera arribada, tenim prou raons per cercar-lo quan el nostre Rei “ aparegui per 2a vegada, sense relacionar-se amb el pecats, sinó per aquells que l´esperen ansiosament” (Hebreus 9:28).