Permeteu que Déu decideixi quan cal la maternitat

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:22, 8 juny 2023; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Rachel Jankovic
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: Let God Decide What Mothering Is Worth

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Rachel Jankovic About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Quan era un mare jove amb un cotxet desbordat, avesada a que els estranys expliquin els contes el meus fill en veu alta, no podia esdevenir més conscient que aquesta mena de fecunditat no fos generalment admirat en el món Rebia quantitats enormes d´ànims del meu marit, del món, i de l´Església, però només alguna cosa estava clara perquè necessitava aquest tipus d´encoratjament.

Creient el que Déu diu sobre els infants és veritat no és el mateix que viure en la veritat. Com a resultat, aquesta benedicció tremenda dels infants que Déu envià en la meva vida va ser el terreny oin vaig aprendre la gloriosa veritat que les cistelles plenes de fruits eren pesades. La vida gloriosa, fructífera, generosa i devota no se sent com a fàcil, relaxant, simple, despreocupada o simplificada. La vida d´una mare devota, com a resultats, pot esdevenir plena de fe.

Contingut

Canviar els bolquets, matant el drac

Les mare necessitem creure que la nostra tasca és important, que glorifica Déu, i que és una tasca que fem eternament bé. Necessitem recordar aquestes coses quan estem físicament cansades, emocionalment desgastades i espiritualment primes. Pot esdevenir difícil creure- en el bel mig d´un dia de la vida de l´infant a casa vostra- on la feu un castell, amb matant dracs, proclamant els Evangelis i la tasca gloriosa.

El cos necessita veure els mal humors, les tasses brutes, i els terres enganxosos, necessita envoltar-se de sentiments per no ser vistos ni entesos. El cos vol creure que és fàcilment visibles als ulls cansats l´extensió del problema. Això és tot: tu, la mare descoberta de tots els nens bruts, menysprees la teva vida; ho has resolt, has estat enganyada i ara mostres ser una boja sense ambicions.

Però el cos, com sempre, no està del nostre costat, pot estar superat per la fe. No pot ser escoltat, ni col·locat sobta una postura autoritària o creient.

Els jocs que practiquem amb els infants

Estic segura que les mares, mitjançant totes les històries han lluitat contra el desànim però el nostre temps actualment únics en certs moments van en contra del matrimoni cristià bàsic, devot i fructífer. Hi havia altres èpoques que la productivitat i la fertilitat eren admirades en el món. El cos no necessitava està dret per molt durant aquest context., i el dimoni hauria trobat altres maneres de preservar les dones d´aquestes tasques. Però, amb el temps, estem envoltats d´un món que les coses s´inventen per si mateixes

Un jove matrimoni cristià pot casar-se i anunciar avui, sense secrets, quin són els seus objectius i somnis. Essencialment, aquest és el nostre joc de la vida, i aquestes les normes per jugar. El nostres objectius són financers – veiem la nostra pròpia llar com una recompensa- Plantegem els nostres plaers i conrear unes vacances relaxants. Pensem que estem treballant, i que els nens no esdevindrien una benedicció, ni una recompensa, ni els nostres hereus, per això probablement escolliríem un gos. Cal mesurar l´èxit segons els nostres desitjos i faríem bé si en gaudiríem.

Però els cristians, no podem imaginar que construïm actualment un món o unes normes, ni tampoc que planegem l´objectiu de la nostra pròpia vida- Déu el creador ho ha fet i ens donat els seu món. Aquesta és la veritat sobre el món real, sobre els temes actuals, sobre que cal avaluar i aconseguir, creure i viure. Déu ho ha decidit i no estem a l´aire per decidir-ho

A qui considera Déu Infants

Si observeu les Escriptures per dir què pensar sobre els infants, trobareu idees controvertides sobre els pensament del món que tots hem estat adobant

Fins i tot aquells de nosaltres que sempre hem estat a favor de la vida pensem que els nens són objectivament una interrupció, una lluita una dificultat- al menys si esteu disposades a tenir-los tal com el món vol una mascota. Hem estat pensant les dificultats d´una dona sense sabates és una dona baixa. Hem permès al món que configuri la nostra mentalitat en les coses més elementals de la vida.

El que més necessitem més és prepararé més profundament en les paraules divines, deixar que els pensaments infidels siguin fora der la realitat, perquè el que diu Déu és realitat i per tant no cal ni podem cap opció fora d´aquest. Va dir Déu.

Per tant, els infants són una herència del Senyor i el fruit de l embaràs una recompensa. Igual que els arcs en mans del guerrers són la joventut dels infants, feliç l´home que omple la seva bossa amb ells! No patirà la vergonya quan parli amb els seus enemics a la porta. (Psalm 127:3–5)

Les parelles cristianes modernes els caldrà avergonyir-se de cada cosa d´aquest test. No vull capo recompensa, gràcies; no vull lluitar contra ningú, per tant desterro aquest vocabulari militar: Hauria preferit no gaudir de cap carriot, molt menys un que estigui ple de vida. No crec necessitar cap sentit com una benedicció

Si us sentiu avergonyits dels llenguatge de les Escriptures, usat amb els nens, conegueu quan tenim un carriot durant la benedicció – Déu és una benedicció. No hi has res més en el món més pesat i gloriós, tant desitjable com Déu sigui beneit.

Una benedicció inesperada

Aquests 4 infants meus que solien admirar el món son tan alts com jo, tots joves. És fàcil per a mi contemplar la glòria ara; el Proverbi 17,6 són la coronació de la edat, i que estan prou allunyats del la vida dels seus pares per saber que les corones estan fetes amb coses que exigeixen molt d´esforç. Cal que Déu sigui estret i refinat al foc i trobaran coses precioses en la terra, tallant-lo, netejant-lo tant com es pugui. La glòria és pesada, com l´or - fins i tot ho sembla ser real i preciós.

Déu ens ha beneït amb un embaràs sorprenent aquest any, el 8è infant – i com que l´embaràs era al 41, no tenia plans ni idees, estava profundament agraïda. Sé des del fons que Déu coses veritables i reals dels nens. I quan s´inclina per veure la meva barriga gruixuda, com si fos un punt exclamatiu salvatge, estic d´acords amb ells. És necessari aquest punt perquè és un testimoni de que Déu és fe, misericòrdia i que fa coses grans per a nosaltres.

El nostre Déu és un Déu viu, el que parla de totes la realitats de la existència. El que diu sobre el món és real, i el que diu el món sobre Ell no és res més que la boira.