Trontollant entre Déu i el món

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:01, 1 juny 2022; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Greg Morse
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: Stuck Between the World and God

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Greg Morse About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Contingut

Com gairebé vaig morir d´indecisió

Alguns textos us marquen de por vida. Com Jacob, lluites amb ells i malgrat marxar amb una benedicció, partiu trontollant. Penseu diferent. Pregueu diferent. Estimeu, parleu i actueu diferent. La vida no pot continuar com era abans.

La pregunta d´Elies sobre el comiat del poble d´Israel va ser com un text per a mi. Com a jove estudiant, vaig començar a llegir la Bíblia, tot sol en la meva habitació:

“Quant de temps estireu trontollant entre dues opinions diferents? Si Jahvé és Déu, seguiu-lo; si és Baal, seguiu-me a mi”. (1 Reis 18:21)

Quan llegeixo això des de la meva butaca, és com si hagués presenciat una escena de primera mà.

“ Sou vosaltres, revoltosos d´Israel? El rei feble va adreçar-se al profeta, caçat com un cérvol en un bosc. Vaig riure. Poques vegades la presa feia senyals al caçador i el peix al pescador. Però ara, sol i desprotegit, apareixia el profeta de l´amagatall per incitar el seu perseguidor o a tots el profetes, a un enfrontament públic.

“ No he alterat Israel, però teniu, i en la casa del vostre pare, perquè heu abandonat els manaments del Senyor i seguiu a Baal- va replicar Elies. Ara i més endavant reuniu a Israel amb mi en el Mont Carmel i els 400 profetes de Baal i d´Asherah, que mengen a la taula de Jetzebel“ (1 Reis 18:18–19).

Ahab, molt feliç.

Les noticies s´estengueren ràpidament: el poble d´Israel cridava per veure l´espectacle . Vaig tenir un lloc entre la massa. Es sentia l´excitació dels preparatius per la guerra del profetes i dels deus. El rei Baal i el seu exèrcit de profetes es col·locaren en un lloc; el profeta del Senyor va apropar-se tot sol, prenen una posició en un altre lloc.

Descobert sense cap arma

Aleshores el profeta va avançar cap a la muntanya per enfrontar-se els centenar de profetes. Els ulls de foc d´Elies descansaven per tot arreu. Ens va mirar, a prop nostre. El candidat va adreçar-se a la multitud, mirant-la lentament i aixecant la seva veu per ser escoltat:

“Quant de temps estireu trontollant entre dues opinions diferents? Si Jahvé és Déu, seguiu-lo; si és Baal, seguiu-me a mi”. (1 Reis 18:21)

Sense l´arc, va disparar la 1a fletxa. Sense espasa, va tallar-me el cor. Sol, va trontollar en sentir un altre conversació

Quan vaig llegir aquestes paraules, van aparèixer una sèrie de dubtes davant els meus ulls. Prenia forma davant meu. La criatura amfíbia, descendent d´una mundanitat cordial i religiositat feble, va mostrar el seu cap. Era tan bonic com el dimoni. Aquell àngel de la llum havia complagut i calmat la meva consciencia de por vida, mentre romania prou fals per condemnar la meva ànima.

Aquell déu a qui jo seguia no tenia problemes amb la meva tebiesa – els inicis i les interrupcions, els detalls i els contres sobre què suposava per a mi la devoció cristiana. Cap d´aquells profetes em va interrompre, ni protestar quan vaig seguir el meu camí. Per més d´una dècada el meu déu era obedient, educat, civil. No va preguntar-me, ni amenaçar -me ni demanar-me de fer qualsevol cosa, ni varen estar d´acord. S´ asseia en el racó del món, rient, la meva estimada.

Si és Déu

Tanmateix, el profeta servia un altre déu. Un déu gelós. Aquell que no suportaria altres moment de bogeria. I aquell profeta va cremar-se amb el foc del seu mestre. Elies va decidir que si caminava cap a la seva mort, deixaria aquella gent amb una pregunta molt simple: “Quan de temps, oh, Senyor, l´ocell infidel volarà entre dues branques?

Nosaltres, el poble, eren els únics indecisos davant aquella muntanya. El sacerdot de Baal estava decidit a vesar la seva sang. Varen tallar-se a si mateixos amb les espases per demanar una resposta a Baal. El rei Ahab també. La seva dèbil esposa i ell varen captivar els profetes de Jahvé i ho festejaven amb Baal. Elies es va decidir. Romania tot sol. En peu davant una legió espiritual de foscor, segur que el seu Déu podria engolir tots aquells peixos.

Tot i així, un nou pensament va forçar el meu pensament: Un Déu, si és Déu, cal seguir-lo. Cap deu vertader pot ser obeït completament. Exigeix una decisió. Aquesta pot ser la realitat més important de les nostres vides. Per tant, la conclusió més sorprenent que professava durant anys que finalment va atrapar-me és que: “ Crec en un Déu que existeix”. Una persona infinita i eterna, un rei suprem.

Elies em mirava i deia: “si el món o la carn o vosaltres mateixos sou bons- seguiu-me. Menjar, beure pel dia de demà que morireu. Però si el Déu de les Escriptures és Déu, aleshores, la raó, la justícia i la santedat criden en veu alta: “Si us atrapa aquest Déu gloriós, poderós i bonic, seguiu-lo- sense reserves, ni preguntes, ni dubtes”.

Qui responia al profeta?

“I el poble no li va respondre res” (1 Reis 18:21). Vaig afegir-me a la majoria amb un solemne silenci. Els més agosarats d´entre nosaltres callaven. Cap persona va protestar. No se sentia cap xiuxiueig a la muntanya; tots els becs s´havien aturat. Què podríem dir en defensa nostra?

Si Crist és bo

Abans de que el sol s´abatés sobre els profetes de Baal, abandonats i ensangonats, abans de caure el foc de l´infern i concedís la victòria a Elies, abans que el poble es reunís i matés als sacerdots i Elies corregués per salvar la seva vida, la pregunta del profeta era devastadora: “Quan de temps romandreu indecisos?”

Quan dies, mesos i anys més passaran per a que encara pretenguis fingir que ho has fet? “ Si Crist és Déu, seguiu-lo. I si el món, també”

La qüestió d´Elies ha perdut el seu sentit? Els altres no rebutgen la associació amb Jesús, simplement afegeixen una sèrie de diverses al·legacions: “Quant de temps trontollareu entre dues branques? Entre Crist i la vostra vida còmoda i continua”.

Quan de temps, cristians creients, viureu decebuts o submisos? Quan de temps persistireu a mig camí entre els compromisos a Crist? Quan de temps penseu dedicar-li els canvis de la vostra atenció, les factures esmicolades dels teus afectes? “ Si Jesús és Déu, seguiu-lo; però si la vostre parella és bona, la seva reputació també; si els vostres plaers terrenals i atencions són bones- seguiu-les”

Confabulació amb el Totpoderós

“Si el Senyor, el vostre Déu, és un Déu gelós (Èxode 20:5): “Destruireu els seu altars, trencareu els seus pilars i tallareu el seu Asherim ( per no adorar cap altre déu, per a el Senyor, el nom del qual és gelós, és un Déu gelós (Èxode 34:13–14). No es pot confabular molt de temps amb el foc.

El Déu cristià és Déu i s´asseurà estúpidament en el panteó d´ altres deus i plaers. Entreté els rivals. L´ amistat en el món és adulterada i un enemic contra Ell (Jaume 4:4). Aquest text i la seva realitat, Déu solia despertar-me i portar-me cap a Jesús

Benvolgut lector/a: és el vostre Jesús realment Déu? Si és Déu- i el Jesús bíblic és Déu- doncs, seguiu-lo. Desitjo que el foc torni a caure, suplicava Elies: “Respongueu- me, oh, Senyor, que aquest poble podria conèixer que, oh Senyor, sou Déu i que han tornat als vostres cors” (1 Reis 18:37).