Un repòs per qualsevol inquietud

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Pcain (Discussió | contribucions)
(Es crea la pàgina amb «{{info|A Rest for Any Restlessness}}<br> Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, pots...».)

Revisió de 12:51, 10 feb 2023

Related resources
More By Scott Hubbard
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: A Rest for Any Restlessness

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Scott Hubbard About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Si poguéssiu captar en una paraula el que sembla viure om un humà fracassat, allunyat de l´Edèn què diríeu? Dolorós, potser, o trencat. Frustrant. Obscur. No hi cap resposta correcte. Però una de les aparences més obscures en les famoses línies de les Confessions agustinianes: inquietud. Ens heu fet per Vos, i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Vos” (1.1.1).

Profund en l´ànima humana, un esperit inquiet corre com un riu profund: generalment invisible, sovint desconegut, sovint rebutjat, murmurant sota el que diem, somiem, i fem...

Fàcilment confonem el remordiment profund de l´ os per alguna cosa més superficial. Necessitem alguns dies lliures, pensem. O un vida laboral equilibrada, una nou treball o un apartament o el reconeixement dels nostres amics o comprendre millor la nostra dona. La indústria de la publicitat aprofita el dolor i ens ofereix nombroses vies de contenir la inquietud que flueix: llocs nous, novetats. I a vegades les adquirim.

Aquestes són xiuxiuegi, serps, cançons de vent: ecos de coses que volem, però de les coses pròpies Elles ens podríem portar-nos una mesura del repòs per la ment o el cos ( per una estona), però elles no poden detenir el riu més que un pal pot aturar el Niágara. Anhelem alguna cosa més profunda.

Necessitem un repòs que duri cert temps ( una nit, cap de setmana) i estesos sota alguns llocs ( el llit, llocs de vacances) . Necessitem un repòs que ens porti com un apila de foc i seguir com la santedat i la misericòrdia divines. Necessitem un repòs que surti de dins com l´aigua viva. Necessitem un sabàtic interminable de l´ànima.

Contingut

La nostra dolorosa inquietud

Per què el dolor? Per què el remordiment interior ? Per què corrent una inquietud interminable? Al principi, Déu va unir el repòs a la creació del seu món. L´ànima profunda i el cel alt, el repòs omplia l´aire l´ Edèn. Per a Déu, després de treballar 6 dies, va concloure la creació amb el 7è. “ En el 7è dia Déu va acabar la seva creació que havia fet i va descansar el 7à dia” (Gènesis 2:2). “S´ha acabat” . Digué Déu i tota la creació va gaudir del repòs.

Però el jardí és llarg. I entre nosaltres i el repòs de l´Edèn estan els querubins amb l´espasa brillant (Gènesis 3:24). Quan Adan i Eva varen abandonar l´Edèn, no només varen deixar un lloc, sinó una actitud de l´esperit. Varen deixar un jardí tranquil i accediren a un món sense el 7è dia.

Lluny de la presència humana, els nostres petits intents de reposar - els nostres somnis i èxits, els nostres dies lliures i els nostres passatemps, la nostra vida s´equilibra i sana.- són moltes sements plantades sobre el granit. Sembrem i correm, reguem, però el terra de les nostres ànimes no poden mantenir les llavors; busquem el repòs i recollim inquietuds.

Exiliats de l´Edèn, necessitem el Deu del jardí un cop més esdevingui el nostre Déu; necessitem el Senyor del repòs sigui el nostre Senyor dels repòs.

Xiuxiueig setmanal

L´esperança ve en forma de manament: “recordeu el dia sabàtic, per mantenir-lo sagrat”. Va dir Déu a Israel, acabat de lliurar-se d´Egipte, la terra de la inquietud de l´antic Edèn.

“ El 6è dia podeu treballar i acabar totes les tasques, però el 7è dia és un dissabte per el Senyor, el vostre Déu.... , el 6è dia Déu va crear el cel i la terra, el mar i tots la resta que existeix, i va descansar el 7è dia”. (Èxode 20:8–11)

Des de llavors, cada 7è dia esdevé un testimoni del món de l´edèn perdut. I una xiuxiueig del que podria ser.

I si, fins o tot fos un xiuxiuegi. Per la setmana de 7 dies no era el 7è dia; tanmateix el major repòs que oferia el dissabte, el riu de la inquietud humana fluïa sense parar. El Sinaí i la generació salvatge, tots els dissabtes ho sentien, sense entrar en el veritable repòs (Psalm 95:11; Hebreus 4:2). Més endavant, les generacions fàcilment varen profanar el dissabte- treballant, planejant els beneficis propis, anomenant el dia de les obligacions més que delit (Isaïes 58:13–14; Ezequiel 20:13–24; Amos 8:5). I en un moment, els líders d´Israel imposarien càrregues massa pesades a la gent per fer qualsevol dissabte (Matthew 23:4; Mark 2:27).

I així va seguir, el Dissabte era un indicador, una profecia, una melodia parcial plena de promeses. I Israel va sacrificar l´ anell del Senyor i el temple s´anticipà a la Paraula fet carn, i cada rei i sacerdot ombrejava sota el Messies, així el Sàbat setmanal parlava del repòs més que del dissabte- i del Senyor, el cor del qual podria fluir.

El Senyor del Sàbat

Per suposat, un intent espiritual israelita sempre sabia que el repòs profund de l´ànima no arribaria del Sàbat mateix, sinó del Sàbat del Senyor. El dia era “ un Sàbat per al Senyor, el vostre Déu” (Èxode 20:9), “un Sàbat de repòs solemne, sagrat per al Senyor” (Èxode 31:15), un temps per escoltar a Déu un altre cop: “ Jo, el Senyor, santifiqueu- vos” (Èxode 31:13). El repòs sabàtic era una corrent en el temps; Déu mateix era la font”.

Audaces, doncs, aquestes simples paraules del Senyor Jesús, dites els fariseus a un camp de cereal de Galilea: “ El Fill de l´Home és el Senyor del Sàbat” (Mateu 12:8). Seguint la corrent del Sàbat, el Fariseus: recorreu les voreres en el decurs de les centúries- passat el Sinaí, passat Egipte i la setmana de la creació- i el que trobeu no és un dia, sinó al Senyor. Un Senyor en peu en el camp de cereals.

Perdut el sentit i el significat d´aquestes paraules, Mateu ens diu que va existir una confrontació del Sàbat “ en el moment”, és a dir, just després que Jesús expliques aquestes famoses paraules:

“Veniu a mi, el que treballa, els qui estan carregats, i us donaré el repòs. Agafeu el meu jou i apreneu de mi, que son gentil i mans de cor, i trobareu el repòs de les vostres ànimes (Mateu 11:28–29).

Anoteu que Jesús no ens diu que Ell és el punt del repòs que busquem, sinó que ens porta a Ell mateix: Ell diu que ens ho donarà. I com Senyor del Sàbat, el repòs més profund està en la seva possessió- en el cor del Sàbat gentil. Ja no semblaria, doncs, que un dia cansat i carregat sembli un dia per trobar el repòs, però per a una persona. Ell és la nostra vida, la nostra sospir i el 7è Dia.

El 7è dia per la vostra ànima

Qualsevol tipus d´ inquietud recorre la vostra ànima; qualsevol riu desesperat murmura sota els vostres somnis del dia lliure, o la vostra voluntat d´avançar en la carrera, o les vostres obsessions per les xarxes socials; qualsevol mal de l`Edèn que porteu amb vosaltres, es manté la invitació de Jesús: “Veniu a mi, tots el qui treballeu i sereu al cel, i jo us donaré el descans”.

Anheleu la justícia? Ell ja ha guanyat això (Romans 3:26). Tens ganes d´una identitat? Has tingut èxit en la recerca? Ell comparteix la seva victòria (1 Corintis 15:57). Us manteniu atents? Les vostres espatlles poden portar-les? (1 Pere 5:7). Us falten altres favors? Encara teniu el seu? (Romans 8:31). Us sentiu atrapats en la vida que teniu? Ell sempre és una paraula nova (Joan 21:25). Jesús té un repòs per cada mena d´inquietud, un Sàbat calma cada atenció, el 7è dia per a cada ànima.

Així, com podem trobar el nostre repòs en Ell? Podem començar per aprendre a nomenar els nostres descansos pel seus noms propis. Comencem a sentir-nos els nostres reposos familiars- quan apareix la inseguretat, o un impuls per comprar algunes coses minúscules, o desitjar fugir ens consumeix- podem dir que el que necessitem no és pregar, ni posseir ni canvis de treball o de ciutat, i menys l´abstracte, però Jesús, el nostre Senyor Sàbat. I finalment, dir: “ Tinc ganes de descansar”, vol dir “ Tinc ganes de Crist”.

Un profund oceà de feliç descans

Per suposat, el repòs que coneixem ara en Jesús només és una mostra del repòs que vindrà. Cristòfol Love, purità, va escriure una vegada: “ Aquí en aquest món, alegria.... va entrar en vosaltres, però en el vostre entrareu en el món de la joia” ( El geni del Puritanisme, 106). Doncs, amb el repòs: aquí en el món, el repòs a dintre vostre, el repòs entrarà en vosaltres, però el món futur vindrà a vosaltres

Un dia aviat, el repòs no només serà una corrent d´aigua vívida, però el mar d´aigua vívida, no. Avençarem a traves d´un món on el repòs apareix del terra i caigui dels núvols. Per el Senyor del Sàbat mateix regnarà en aquesta terra, portant el 7è dia sobre un món, sempre millor que l´ Edèn. Ell és “ un oceà profund de repòs feliç” com diu l´himne, i les seves ones en rentaran eternament.