Mostra la font

<p><span class="fck_mw_template">{{info|How to Fail a Wife}}</span><br />
</p>
<h4>Aprendre el matrimoni essent mal marit</h4>
<p>Podem descartar el 1r matrimoni com massa extraordinari per ser útil en la pràctica. Com pot ser un marit o muller pecadora actualment que es relacionen amb aquests casats recentment innocents t amb una casa perfecta en un paradís? Ells gaudeixen un pau completa, una seguretat i intimitat que no és aliena a la terra que coneixem.
</p><p>Per bé que Adam i Eva, tanmateix, en la seva fase de lluna de mel no va durar molt ( al menys tal com es mesura en els versicles). I aprenem ( més o menys) dels darrers errors com fem de la primerenca obediència. Com a marit jove, sovint pecador, em trobo la meva imaginació captiva dels marits sense pecats en la història, posant sobre un altar del pecat i de compromís tot el que ell tenia. Els seus errors frustren les meves crides, les meves estranyes i obscures incursions en el que el meu matrimoni estava destinat a ser, en el que m´hauria agradat que fos. Els seus errors pressionen sobre les nostres vagues i acceptables idees de què vol dir ser un marit per una gran i més incòmoda definició.
</p><p>Quant més anys fa que m´he casat, més fàcilment puc posar-me en el lloc d´Adan. Els seus pecats eren únics, però no tan diferents en qualitat i les conseqüències. Sembla ser més fàcil esdevenir mal marit que fidel, fins i tot en el paradís. Per tant, què puc aprendre d´aquest mal marit? Observarem aquests 3 nivells:
</p>
<h4>Quan va arribar la Temptació</h4>
<p>En els 1r versicles del tràgic capítol de les Escriptures no es menciona aquest home. Com a resultat, podríem arribar a pensar que Adan era simplement un actor secundari (potser inclús víctima) en aquesta horrible història; la realitat és que la seva absència constitueix el primer error:
</p>
<blockquote>“ Ara la serpent era la bèstia més astuta que qualsevol altra en el camp que havia creat Déu; ell va dir-li a la dona. “Pers causalitat deia Déu: no mengeu de cap arbre del jardí?” (Gènesis 3:1)</blockquote>
<p>Satan sabia com atacar un matrimoni: sabia que la manera més segura de anul·lar l´home, el matrimoni i el brillant mural de Déu del seu poble era adreçar-se a la dona i buscar revertir l´ordre de la seva crida. Així minava el matrimoni, animant-la a ella a ser assertiva i ell l´ajudant que cedeix, per tant, ell anava darrera de la seva núvia. I on era Adam?
</p><p>Quan continuem llegint, ens adonem que el seu marit no estava absent, sinó callat: en el mateix moment de la temptació, ell va cometre 2 dels pecats més normals: no va fer en el que calia fer (la seva passivitat) i va fer el que mai calia fer (transigir ). Observeu com finalment va entrar en escena:
</p>
<blockquote>“ Així, quan la dona va veure que aquell arbre era bon per menjar, i que era delitós als seus ulls, i que l´arbre desitjava fer-lo savi, ella va agafar un dels fruits per menjar i va agafar alguns més pel seu marit que <i>era amb ella</i> i s´ho va menjar”. (Gènesis 3:6)</blockquote>
<h4>La PASSIVITAT</h4>
<p>Adan no estava lluny, recollint els fruits o controlar els lleons, mentre Satan es colava per enganyar l´ Eva; era amb ella. Ella no va agafar alguns fruits i córrer per trobar-se; ella simplement es va tornar i va estendre la seva ma. Ell no necessitava que ella li transmetés el que necessitava dir; ell escoltava tot el que ella li deia; ella va permetre escoltar-lo, agafar i menjar-s´ho. Aquesta llar va fracassar per la seva verinosa passivitat. Mentre <i>era</i> Eva la que escoltava (1 Timoteu 2:14), que tocava el que no era seu i qui preparava el menjar prohibit, Adam era allà i va permetre tot el que allà passava.
</p><p>Justament uns dels primers versicles del Gènesi 2:15: “ El Senyor Déu va agafar l´home- l´home, no la seva parella- i el va portar al Jardí de l´Edèn per treballar <i>i mantenir-lo</i>, vigilar-lo, preservar-lo i protegir-lo. Jason DeRouchie explica aquest manteniment: “[el marit] està per proveir el menjar físic i espiritual, i protegir de qualsevol perill físic o espiritual per la missió global, plena de glorificar al que Déu va cridar la seva família”, però, quan va arribar la temptació a casa seva, Adan fa fracassar per guardar el que Déu l´ havia confiat: En comptes d’intervenir, ho va tolerar i acceptar.
</p>
<h4>El COMPROMÍS</h4>
<p>Adam no era completament passiu. Les 3 paraules capcioses, al menys pels marits podrien ser com aquestes:... “ella va prendre també alguna cosa pel seu marit que l´ acompanyava, i ell s´ho <i>va menjar</i>”
</p><p>Ell marit no observava només la guerra a Déu que feia la seva esposa, sinó que va agafar la seva pròpia espasa: ell coneixia prou bé el que Déu havia mandat. Novament, en els primers versicles, llegim: “El Sentor Déu va ordenar l´home- l´home, no a la parella. Dient: “ Podeu menjat de tots els arbres del jardí, però el dia que mengeu de l´arbre del coneixement, de lo bo i de lo dolent no ho fareu, perquè si ho féssiu així, segurament moriríeu!” (Gènesis 2:16–17). I així va succeir. L´engany  el pecat el va fer sord a la veu que l´havia fet de la pols i insuflat l´aire en els seus pulmons.
</p><p>Quantes llars han trontollat a causa dels errors dels marits en veure la temptació pel que és i cridar el pecat pel que és? La manera humana de protegir la llar d´ells és la de conservar el cor amb ell. Com marits, seguim els passos de marit, qui va trobar Satan i la seva temptació en el desert després de 40 dies de solitud, dies de fam i no va caure. No quan el dimoni ho intentava la mateixa manera:  “ Déu va dir realment....? No quan sentia fam, no per la glòria de cent nacions”.
</p><p>Les nostres llars i esglésies necessiten dels marits i dels pares que rebutgen seguir la paraula divina, fins i tot quan les dones, els infants i els amic venguin a apartar-nos
</p>
<h4>Després de pecar </h4>
<p>Després que Adan i Eva mengessin de l´ arbre i caiguessin en el pecat i la vergonya, el Senyor va cridar-los i Ell va apropar-se primer i esperar el marit:
</p>
<blockquote>" I ells sentiren que Déu se´ls apropava en el jardí, durant la fredor del dia, i l ´home i la seva dona varen amagar-se entre els arbres del paradís de la presència divina. Però Déu els va cridar i els digué. "On sou?" (Gènesis 3:8–9)</blockquote>
<p>Quan Déu els va demanar què havia succeït, Adam va sentir vergonya de tot i va acusar a tothom menys a si mateix, i també a Déu: " La dona que vaig crear-me m´ha donat el fruit de l´ arbre i la vaig menjar" (Gènesis 3:12). Ella va donar-me el fruit i Vos me la vàreu donar, per tant qui podria culpar-me?"
</p><p>M´ imagino que cap marit casat llarg temps podria explicar la seducció de la auto-compassió - necessitant preservar la seva llar de la destrucció: Què enganyós és el pecat si estem convençuts de culpar Déu del pecat, i això va fer Adan i nosaltres a la nostra manera també; ens sentim malament per aquesta causa i intentem disculpar-nos pel nostres errors.
</p><p>El moment no és que Eva no s´avergonyís ( en favor seu va reconèixer la seva part, versicles 13è); el punt és que Adam cargues amb la seva i gran culpa: ell, no pas ella, estava cridat a mantenir-se. Els marits fidels avancen i prenen la responsabilitat en aquesta crisi i error; realment no buscava excuses o justificacions; ell sabia que el judici sempre comença pel responsable de la llar. Per tant, ell treuen el que puguin trobar dels seus propis ulls (Mateu 7:5), i després fan el que poden fer l seu abast per corregir, recuperar i protegir la seva família. Quan arriba el pecat a casa seva, el marit pren la responsabilitat - no vol dir que accepti totes les culpes, si no que acceptés la seva part de seva culpa i després, el més important, respondre per la seva família.
</p><p>Si Satanàs pot convèncer al marit que els problemes maritals són les arrels dels pecats d´ ella, ell obriria els murs de la seva llar i els mantindria oberts a tots els atacs espirituals. Si, la dona, no el marit, estigués decebuda, les Escriptures diuen que el pecat va entrar a la seva llar mitjançant el marit, no la dona (Romans 5:12).
</p>
<h4>Abans d´arribar la temptació?</h4>
<p>No podem dir res més sobre l´ espai i el temps entre els darrer versicles del Gènesis 2- " el marit i la dona estaven nus, però sense avergonyir-se- i el 1r versicle del Gènesis 3: " Ara la serp va dir a la dona” (Gènesis 3:1–2). S´ havia equivocat Adam permetent Satanàs l´ accés a tot allò? No sabem com la serp va accedir al jardí o va aconseguir l´ audiència amb la dona? Només sabem que Déu havia encarregat el senyor de preservar-la, prohibir i defensar-la de totes les amenaces.
</p><p>Així fos com fos que Satanàs va arribar fins a dintre, i sabem que preservar la llar i el matrimoni en un món com el nostre, corromput pel pecat, ple de temptacions, comença molt abans d´ arribar les temptacions. Sabem que podem evitar moltes temptacions tots plegats perquè Jesús ens ensenya a pregar: " No ens permeti caure en les temptacions” (Mateu 6:13) — sinó guieu-nos en elles, però preserveu-nos de totes juntes. No ens permeteu sentir les seves terribles mentides en les nostres orelles; els pares i els marits són un gran mitjà per protegir-nos. Fem sacrificis per suportar els murs espirituals de les nostres llars, controlar les amenaces que sorgeixen en els nostres matrimonis i l´educació dels infants i prenem decisions dures i difícils quan arribin.
</p><p>Quants matrimonis actualment, com Adan, han baixat la guàrdia i permeten que les temptacions envaeixin lliurament les seves llars? Quants sovint permeten desafiar les mentides de Satanàs - o pitjor, sense detectar-les? Ser marit significa preservar la llar abans de l´ accés de la serp.
</p>
<h4>Protecció pro activa </h4>
<p>Aquesta guàrdia no vol dir només mantenir el dimoni allunyat de casa, sinó també amablement conrear les bones relacions. Una protecció espiritual implica ensenyar i estimular.
</p><p>Els guàrdies a casa no estan solament en les parets, albirant l´ horitzó per les ombres, si no també mantenir-les il.luminades; sabem que la millor defensa d´ una família és aprofundir i difondre la joia en Déu, que una bona manera de preservar-la amb força passa per llegir, compartir, pregar, honrar, servir i cantar. Després de tot, Adan i Eva no varen menjar perquè tinguessin fam, si no perquè els seus ulls varen enfosquir de Déu. J. Pipers ens diu:
</p>
<blockquote>“ Engolir el fruit prohibit és dolent, però no és la essència del que va succeir allà. La indignació moral - l´ horror del que va passar és que Adan i Eva desitgessin el fruit més que el desig diví. Ells gaudien més de que el fruit pogués ser per a ells que la importància de Déu per a ells. Menjar-lo no és tampoc la essència del mal, abans de menjar-lo, si no perquè abans havien perdut l´ interès per Déu: Ell ja no era ni la vida ni la joia que omplia tot; ells preferien alguna cosa més, és a dir, la essència del mal. (“La darrera essència del mal")</blockquote>
<p>Part de la responsabilitat d´ un marit per preservar la llar, és fer qualsevol cosa que pugui per mantenir la joia divina i rebutjar les ofertes provinent del mal. <i>La joia</i> preserva les dones i els fills de les temptacions del mal.
</p><p>Marits: tenim una crida importat i difícil- i amb ella, un Déu gran i fort que ens ajuda en cas de necessitat, i com Adam, ens equivocarem inevitablement com a marits. Igual que Adam, no sabem on cercar el perdó dels nostres errors ni la força diària per amar les nostres esposes i famílies fidelment. Així, quan ens arriba la temptació, entrem i desafiem a Satanàs, patint la màxima destrucció possible. Després de pecar, prenem la responsabilitat davant Déu i portem la família cap a la tristor, la confessió i em penediment. I abans de la temptació, mantenim una visió satisfactòria de Déu davant les nostres famílies- mitjançant el culte familiar, de converses informals i potser, a través de la nostra joia contagiosa en Ell.
</p>