Davant vosaltres el criticisme a Twitter: 6 Consideracions

De Gospel Translations Catalan

Àudio Transcrit

Els mitjans de comunicació has esdevingut un infern d´insults i d´angoixa.

I els que de tant en tant els que es diuen cristians afegeixen la ràbia sense pensar en la bogeria d´expressar els abusos verbals. Necessitem fer el millor. I això ens porta a una qüestió d´un jove, un oient que m´escriu això: “ Bon dia, Pastor J. Pipper. El meu pare és pastor que perd molt de temps intentant implicar la gent amb els mitjans de premsa, fent servir el llenguatge degradant i insultant en el procés. Això pot anar des de qualificar la gent de mentiders, dient coses que no està d acord, fins considerar-los estúpids. “Ell sembla excusar aquest comportament justificant que això no és tractar-los així mentre es digui la veritat, però en veure aquest comportament fa sentir-me incòmode, tant com a pare com a pastor. La meva opinió això contradiu les Escriptures “ no per insultar, sinó més aviat per beneir (1 Pere 2:23), i pel nostre discurs” ser sempre amable, adobat amb sal”(Colossencs 4:6). Sóc un cristià jove i sé que em falten dels temes espirituals, però això crema la meva consciència en pensar que el meu pare podria mantenir un comportament pecaminós en línia. L´hi agrairia tenir-¡ aquest tema en compte”.

Let me try to make a few comments that our young friend can consider in the formation of his own understanding of how to speak and how to perhaps, in the end, approach his father in a humble and effective way.

Contingut 1 1. Dir la veritat 2 2. Apunteu directament cap al bé diví. 3 3. Conèixer l´audiència. 4 4. Buscar la pau i perseguir-la. 5 5. Sigueu lent en la ira. 6 6. Permeteu que aquest tresor llueixi

1. Dir la veritat

Primerament, caldria la mínima expectació del nostre discurs sobre els mitjans de comunicació socials per a que fossin veritat- és a dir- realment vertaders i semblessin bíblics. En altres paraules, si la gent pogués veure el perquè és veritat, doncs, es millor.

Ara, dic perquè ser mínimament, i la raó per insistir en això d´esdevenir mínimament és que podeu mantenir la veritat de manera pecaminosa. Dir la veritat no garanteix que parleu correctament ni amablement. Aquest és un punt important de Job 3-31. Vull dir que són 29 capítols de la teologia qüestionable. Els grup que deien Eliphaz, Bildad i Zophar a Job eren, en cert sentit, vertaders.

De fet, estic llegint ara mateix sobre Job i he acabat justament un capítol aquest matí justament que em fa gratar-me el cap i dir: “on és l´error? I l´error estava amb això que va ser desigual i inoportú. Però probablement podeu justificar la majoria de les temes dit paral·lelament amb els Psalms. Aquesta obra, crec, es troba en la Bíblia per moltes raons. I una d´elles és mostrar que la veritat no és suficient; i que pot utilitzar-se indegudament.

2. Apunteu directament cap al bé diví.

Vet aquí la meva 2a observació. Pau deien en els Efesis 4:29: “No permeteu que les xerrades corruptes surtin de la vostres boques, sinó que això pot ser bo per edificar, en el moment adient, pels oients que ho escoltin”. Per tant, a més d´esdevenir adient, Pau ens diu que caldria revisar-què diem per si ajuda una persona qualsevol a edificar-se. I fent-ho, seguint el vocabulari de Pau, significa col·laborar en el creixement d´ de la fe en altres persones i en la manera d´entendre a Crist, i en l´amor pels altres i per la seva santedat.

En altres paraules, la pregunta és aquesta: “ En els meus anuncis, estic apuntant cap a ajudar la persona que xerra o que xerra sobre conèixer millor Déu, confia més en Déu, estima millor els altres, camina amb menys pecats i més santedat? Ara, que queden moltes llocs per criticar. No estic dient que no pugueu criticar de tant en tant el que diu algú o fa. Però en el test dels Efesis 4:29 és: apunteu evidentment el bé diví a l´altra persona? Això, el ho diu, és una manera amable d´explicar-ho.

I després ell afegeix que el nostre discurs caldria ser adient. En altres paraules, és realment savi conèixer com fer servir la veritat de la manera més eficaç en una situació i en altre. I podeu sentir això en el Proverbis 26:7 on es diu: “com les cames d´un coix, que pengen inútilment, és un proverbi en els llavis d´un ximple!”. Aquest és un veritable proverbi. I justament les cames són tan inútils en la boca d´un ximple perquè no coneix la situació ni com fer-les servir.

O considerem els Proverbi 26:9: “ Com un corn que arriba a les mans d´un borratxo, talment és un proverbi en boca dels ximples!”. En altres paraules, una persona pot dir proverbialment la veritat i les seves paraules poden esdevenir perfectament inútils o perjudicials, en part si són oportunes o no per la ocasió.

3. Conèixer l´audiència.

Vet aquí la 3a observació: adequar les ocasions té implicacions especials per a Internet i en els mitjans socials. Això atrau per un tipus especial de saviesa o de contenció. I què és tan peculiar en aquesta ocasió a Internet és que estigui descontextualitzat. No mantenim cap control sobre qui o com, on, ni quan una persona llegeix el que hem escrit. Existeixen centenar de propostes i condicions emocional, nivells de maduresa o estats espirituals plens o profunds, i experiències immediates i així seguim....

En altres paraules, expressem les nostres frases en moments desconeguts. I no vull dir que calgui callar, sinó que la saviesa, explicada en el moment adient, podria concedir-nos certa limitació per no restar indiferents a tot allò que tingui efectes desconeguts sobre el que puguem dir.

De fet, una de les gran queixes més grans sobre cóm la gent utilitza Twitter, per exemple, és que la majoria del que es diu públicament a centenars de gent per llegir caldria dir-ho privadament, sense publicitat.. Es diuen moltes coses a una persona perquè una tribuna de gent vegi el que has dit. No ho aconsegueixo. Realment em mareja. Em preocupa. Perquè voleu que tanta gent us escolti el que acabeu de dir a una persona? Així, us caldria demanar-ho vosaltres mateixos. Crec que hi ha coses profundes que no són saludables realment. Ho he provat per mi mateix i vist en els altres.

4. Buscar la pau i perseguir-la.

El meu 4º suggeriment que mesurem el que es diu en els mitjans de comunicacions per si comunica un desig sincer, no només pel creixement d´una persona en les relacions amb Déu, sinó que ells se n´adonin que nosaltres voldríem tenir-los tan units com estan actualment.

En altres paraules, quan critiquem algú per la seva opinió o actitud que no discerneixen que, darrera aquesta crítica, ens agradaria que arribés el dia d´ésser amics? O ells proven una mena de menyspreu que comunicar “ No només no m´agrada la seva opinió, sinó que no cal estar al seu costat quan la canviï? Què ens passa? No els necessitem? No els necessitem?

Escolto el punt del Efesis 4:1-3, on Pau diu: “ Camineu de la manera més adient amb la vostra crida...amb humilitat i gentilesa, amb paciència, tenint en comptes l´amor amb els altres, neguitosos de mantenir el vincle amb l´Esperit “. En altres paraules, pe molt que en sentíssim seriosament el que necessitem, cal tenir en comptes algú o alguna qüestió, donem proves que ens agrada estar en pau? Sí, volem la pau arrelada en la veritat. Però no necessitem la veritat; necessitem la pau arrelada en la veritat. O és que el que gaudim és de la baralla, no de la reconciliació?

5. Sigueu lent en la ira.

I la 5a suggestió és que agafem seriosament a Jaume 1:19.20: permeteu que cada persona sigui ràpid en escoltar, lent en parlar, lent en la ira; per la ira de l´home no produeix la justícia divina!”. Per suposat, no estic diem que no existeixi cap ocasió per la ira justa. Estic dient que, donada la manera que fer pecaminosa- connectada amb la caiguda i propensos a la defensa personal i fàcilment provocats, frustrats i angoixats- necessiten realment les paraules de Jaume.

Sigueu lent per la ira, parleu lentament perquè és molt, molt i molt ) ho diria 3 vegades i m´aturo aquí: molt, molt, molt) que la ira no és justi ni menys la meva, i no produirà lo bo que creieu. Aquest text és un control del vostre accelerador i el necessitem.

6. Permeteu que aquest tresor llueixi

I el darrer criteri que m´agradaria mencionar dels mitjans de comunicació és: la gent pot detectar que el vostre cor està profundament contingut i satisfet per la bellesa, el valor i la grandesa de Jesús? Aquest és la raó d´existir: considerar Jesús Crist com el tresor més gran del món. L´heu provat? Que ells testen i, quan ho llegeixen o escolten el que diem? Puc dir-vos que estan contents pacíficament i satisfets en Jesús”.

I concloc justament dient els vostres amics, si trobeu aquestes 6 observacions que acabo de fer útils per a vostès i el vostre pare, anar amb ell humilment i amb profunda consciència del vostre propi pecat, com es diu en els Gàlates 6:1 i l´expressa la seva preocupació de nou: I li demaneu potser llegir aquest punts, escoltar-los i llegir-los per compartir-los. I després no el pressioneu; no preteneu un canvi ràpid. Però vostè, jo i els altres pregarem junts pera que les comunicacions siguin més còmodes en el futur i més propers a la paraula divina.