Com fallar a una esposa

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Aprendre el matrimoni essent mal marit 2 Quan va arribar la Temptació 3 La PASSIVITAT 4 El COMPROMÍS 5 Després de pecar 6 Abans que la temptació arribés? 7 Protecció pro activa

Aprendre el matrimoni essent mal marit

Podem dimitir del 1r matrimoni com massa extraordinari per ser útil en la pràctica. Com pot ser un marit o muller pecadora actualment que es relacionen amb aquests casats recentment innocents t amb una casa perfecta en un paradís? Ells gaudeixen un pau completa, una seguretat i intimitat que no és aliena a la terra que coneixem.

Per bé que Adam i Eva, tanmateix, en la seva fase de lluna de mel no va durar molt ( al menys tal com es mesura en els versicles). I aprenem ( més o menys) dels darrers errors com fem de la primerenca obediència. Com a marit jove, sovint pecador, em trobo la meva imaginació captiva dels marits sense pecats en la història, posant sobre un altar del pecat i de compromís tot el que ell tenia. Els seus errors frustren les meves convocatòries, les meves estranyes i obscures incursions en el que el meu matrimoni estava destinat a ser- en el que m´hauria agradat que fos. Els seus errors pressionen sobre la nostra vagues i acceptables idees de que vol dir ser un marit per una gran i més incòmoda definició.

Quant més anys que m´he casat, més fàcilment puc posar-me en el lloc d´Adan. Els seus els peces eren únics, però no tan diferents en qualitat i en les conseqüències. Sembla ser més fàcil esdevenir mal marit que fidel, fins i tot en el paradís. Per tant, què puc aprendre d´essemañ marit? Observarem aquests 3 nivells:

Quan va arribar la Temptació

En els 1r versicles del tràgic capítol de les Escriptures no es menciona aquest home. Com a resultat, podríem arribar a pensar que Adan era simplement un pacient actor ( potser inclús víctima) en aquesta horrible història; la realitat és que la seva absència constitueix el primer error:

“ Ara la serpent era la bèstia més astuta que qualsevol altra en el camp que havia creat Déu; ela va dir-li a la dona. “ Que deia Déu: no mengeu de cap arbre del jardí?” (Gènesis 3:1)

Satan sabia com atacar un matrimoni: sabia que la manera més segura de anul·lar l´home, el matrimoni i el brillant mural de Déu de el seu poble era adreçar-se a la dona i buscar revertir l´ordre de la seva crida. Així minava el matrimoni animant-la a ella a ser assertiva i ell l´ajudant que cedeix, per tant, ell anava darrera de la seva núvia. I on era Adam?

Quan continuem llegint, ens adonem que el seu marit no estava absent, sinó quiet: en el mateix moment de la temptació, ell va cometre 2 dels pecats més normals: va fallar en el que calia fer (la seva passivitat) i va fer el que mai calia fer ( comprometre´s ). Observeu com finalment va entrar en escena:

“ Així, quan la dona el va veure que aquell arbre era bon per menjar, i que era delitós als seus ulls, i que l´arbre desitjava fer-lo savi, ella va agafar un dels fruits per menjar-lo i va agafar alguns més pel seu marit que era amb ella i ho va menjar”. (Gènesis 3:6)

La PASSIVITAT

Adan no estava absent de reunir el fruit o controlar els lleons mentre Satan es colava per enganyar l´ Eva; era amb ella. Ella no va agafar alguns fruits i córrer per trobar-se; ella simplement es va tornar i mantenir la seva ma. Ell no la necessitava per transmetre el que necessitava dir; ell escoltava tot el que ella li deia; ella va permetre escoltar-lo, agafar i menjar-s´ho. Aquesta llar va fracassar per la seva verinosa passivitat. Mentre era Eva la que escoltava (1 Timoteu 2:14), que tocava el que no era seu, i qui preparava el menjar prohibit, Adam era allà i va permetre tot el que allà passava.

Justament pocs versicles primers del Gènesi 2:15: “ El Senyor Déu va agafar l´home- l´home, no la seva parella- i el va portar al Jardí de l´Edèn per treballar i mantenir-lo- vigilar-lo, preservar-lo i protegir-lo. Jason DeRouchiedes fa això: “[el marit] està per proveir del menjar físic i espiritual, i esquivar qualsevol perill físic o espiritual per la missió global plena de glorificar al que Déu va cridar per la seva família”, però, quan va arribar la temptació a casa seva, Adan fa fracassar per guardar el que Déu l´ havia confiat: En comptes d’intervenir ho va tolerar i acceptar.

El COMPROMÍS

Adam no era completament passiu. Les 3 paraules capcioses, al menys pels marits podrien ser com aquestes:... ella va prendre també alguna cosa pel seu marit que l´ acompanyava, i ell s´ho va menjar”

Ell marit no observa només el que la seva esposa feia sobre Déu, sinó que va agafar la seva pròpia espasa: ell coneixia prou bé el que Déu havia dit. Novament, en els primers versicles, llegim: “El Sentor Déu va ordenar l´home- l´home, no a la parella. Dient: “ Possiblement heu menjat de l´ arbre del jardí, però el dia que mengeu de l´arbre del coneixement de lo bo i de lo dolent no ho fareu, perquè si ho féssiu així, segurament moriríeu!” (Gènesis 2:16–17). I així va succeir. La decepció del pecat el va fer sord a la veu que l´havia fet de la pols i insuflat l´aire en els seus pulmons.

Quantes llars han trontollat a causa dels errors dels marits en veure la temptació pel que és i cridar el pecat pel que és? La manera humana de protegir-se la llar d´ells és la de conservar el cor amb ell. Com els marits, seguim els passos de Bridegroom, qui va trobar-se Satan i la seva temptació en el desert després de 40 dies de solitud, dies de fam i no ca caure. No quan el dimoni intentava la mateixa manera: “ Déu va dir....? No quan sentia fam, no per la glòria de centenars de nacions.

Les nostres llars i esglésies necessiten dels marits i dels pares que rebutgen seguir la paraula divina, fins i tot les dones, els infants i els amic que venen a apartar-nos

Després de pecar

Després que Adan i Eva mengessin de l´ arbre i caiguessin en el pecat i la vergonya, el Senyor va cridar-los i Ell va apropar-se primer i esperaren el marit:

" I ells sentiren que Déu se´ls apropava en el jardí, durant la fredor del dia, i l ´home i la seva dona varen amagar-se de la presència divina entre els arbres del paradís. Però Déu els va cridar i els digué. " On sou?" (Gènesis 3:8–9)

Quan Déu els va demanar què havia succeït, Adam va sentir vergonya de tot i va veure la acusació de Déu: " La dona que vaig crear-te és amb mi, t´he donar-me el fruit de l´ arbre i la vaig menjar" (Gènesis 3:12). Ella va donar-me el fruit i Vos me la vareu donar, per tant qui podria avergonyir-me?"

M´ imagino que cap marit casat per llarg temps podria explicar aquesta seducció de la auto-compasió- necessitant preservar la seva llar de la destrucció: Què enganyós és el pecat si estem convençuts de culpar Déu per pecar, i això va fer Adan i nosaltres a la nostra manera també; ens sentim malament per aquesta causa i intentem disculpar-nos pel nostres errors.

El moment no és que Eva no pogués avergonyir-se ( el seu descrèdit, per la seva part, versicles 13è); el punt és que Adam va sentir-se molt avergonyit: ell, no pas ella, estava cridat a mantenir-se. El marit fidel avança i pren la responsabilitat en aquesta crisi i error; realment no buscava excuses o justificacions; ell sabia que el judici sempre comença pel responsable de la llar. Per tant, ell es mou cap a on pugui trobar els seus propis ulls (Mateu 7:5), i després ell pogués fer tot el que fos al seu abast per corregir, recuperar i protegir la seva família. Quan arriba el pecat a casa seva, el marit pren la responsabilitat - no vol dir que accepti totes les culpes, si no que acceptés la part de la seva culpa i després, el més important, respondre per la seva família.

Si Satanàs pot convèncer al marit que el problema maritals són les arrels dels pecats d´ ella, ell remouria els murs de la seva llar i se penediria de l´ atac espiritual de totes les maneres. Si, la dona, no el marit, estigués decebuda, si no les Escriptures diuen que el pecat va entrar a la seva llar mitjançant el marit, no la dona (Romans 5:12).

Abans que la temptació arribés?

No podem dir res més sobre l´ espai i el temps entre els darrer versicles del Gènesis 2- " el marit i la dona estaven nus, però no avergonyits- i el 1r versicle del Gènesis 3: " Ara la serp- va dir a la dona” (Gènesis 3:1–2). S´ havia equivocat Adam permetent Satanàs l´ accés a tot allò? No sabem com la serp va accedir al jardí o va aconseguir l´ audiència? Només sabem que Déu havia encarregat el senyor de preservar-la, prohibir i defensar-la de totes les amenaces .

Així Satanás va lliscar fins a dintre, i sabem que preservar la llar i el matrimoni en un món com el nostre, corromput pel pecat, ple de temptacions, comença bé quan arriben les temptacions. Sabem que podem evitar moltes temptacions tots plegats perquè Jesús ens ensenya a pregar: " No permeteu caure en les temptacions” (Mateu 6:13) — només guieu-nos en elles, però preserveu-nos tots plegats. No ens permeteu sentir les seves terribles mentides en les nostres orelles; ens sacrifiquem per suportar els murs espirituals de les nostres llars, controlar les amenaces que sorgeixen en els nostres matrimonis i parents, i preneu decisions quan arribin.

Quants matrimonis actualment, com Adan, han baixat la guàrdia i permeten que les temptacions envaeixin lliurament les seves llars? Quants sovint permeten desafiar les mentides de Satanàs - o pitjor, no siguin apercebudes? Ser marit significa preservar la llar abans de l´ accés de la serp.

Protecció pro activa

Aquesta preservació no vol dir més mantenir el dimoni allunyat de casa, sinó també amablement conrear les bones relacions. Una protecció espiritual implica ensenyar i animar-se

Les guàrdies a casa no estan solament en els murs, controlant l´ horitzó per les ombres, si no també mantenir-les il.luminats; sabem que la millor defensa d´ una família és aprofundir i difondre la joia en Déu, que una bona manera de preservar-la consistentment passa per llegir, compartir, pregar, honrar, servir i cantar. Després de tot, Adan i Eva no varen menjar perquè tinguessin fam, si no perquè els seus ulls varen desenvolupar-se com a déu. J. Pipers ens diu:

“ Engolir el fruit prohibit és dolent, però no és la essència del que va succeir allà. La indignació moral - l´ horror del que va passar és que Adan i Eva desitgessin el fruit més que el desig diví. Ells gaudien més del que el fruit pogués ser que el significat de Déu per a ells. Menjar-lo no és tampoc la essència del dimoni, abans de menjar-lo, si no que havien perdut l´ interès per Déu: Ell ja no era ni la vida ni la joia que els proporcionava tot; ells preferien alguna cosa més, és a dir, la essència del dimoni. (“La darrera essència del dimoni")

Part de la responsabilitat d´ un marit per preservar la llar, és fer qualsevol cosa que pugui per mantenir la joia divina i rebutjar les ofertes provinent del dimoni. La joia preserva les dones i els fills de les temptacions dels dimoni.

Marits: tenim una importat crida i forta- i amb ella, un Déu gran i fort que ens ajuda en cas de necessitat, i com Adam, ens equivoquem inevitablement com a marits. Igual que Adam, no sabem on cercar el perdó dels nostres errors ni la força diària per amar les nostres esposes i famílies fidelment. Així, quan ens arriba la temptació, entrem i desafiem a Satanàs, patint la màxima destrucció possible. Després de pecar, prenem la responsabilitat davant Déu i portem la família cap a la tristor, la confessió i em penediment. I abans de la temptació, mantenim una visió satisfactòria de Déu davant les nostres famílies- a través de la família, de converses informals i potser, a través de la nostra joia contagiosa.