És aquest el plaer del vostre Déu en donar-vos un regne

De Gospel Translations Catalan

Palm dominical

Lluc 12:32

Sense por, com el ramat, per a què el fet de donar-vos un regne sigui el plaer diví

Contingut 1 Coses propenses a la por 2 Raons per no témer aquestes coses 3 La 4ª por més profunda 4 Cóm veiem el Regne en aquest Psalm dominical? 5 Descobrir el veritable cor de Déu 6 “Bon plaer” 7 “El vostre Pare” 8 “Donar” 9 “Ramat” 10 “Petit” 11 “Regne” 12 Jesús desitja que us allibereu d´aquest por

Coses propenses a la por

Per què els ramat diví batalla contra la por? Lluc 12 implica el que fem o no tenim necessitat de fer. Cal senyalar al menys 4 coses que som propensos a témer.

1r.- en el 4rt versicle Jesús ens diu: “ A vosaltres us dic: no tingueu por d´aquells que maten el cos i desprès no fa res més!” Això demostra que teniu por a la mort- especialment a la mort per la persecució-

2nd.- en el 11è versicle, Jesús ens diu: “ quan us portin a les Sinagogues els governants o les autoritats no esdevingueu ansiosos de cóm o què respondre o què dir; l´Esperit Sant us mostrarà què cal dir en aquests moments!” Per tant Jesús implica que som propensos a la vergonya pública. Som propensos a la ansietat sobre què pensaran els altres si no diem el que correspon.

3r.- en el 22nd versicle, Jesús ens diu: “ I a més no esdevingueu ansiosos sobre la vostra vida, ni sobre què menjar o el vostre cos, com vestir-se. Això indica que sou propensos a les necessitats bàsiques que trobareu-: menjar, beure, la roba o la protecció.

Raons per no témer aquestes coses

En cada cas, l´objectiu de Jesús és donar la raó del perquè els seus “ amics” ( 4rt versicle) o els “deixebles” ( 22nd versicle) – el seu ramat - no els cal témer aquestes coses. Ell no vol que sigueu porucs. Per això ens diu algunes coses:

La mort no és la darrera cosa, l´infern, sí. I Déu us vol evitar l´infern i us cuida amb tendresa- els vostres cabells estan comptats.

Ell ens diu que l´Esperit Sant us mostrarà què dir en un moment de discurs públic. No us deixarà sols.

Ell diu al seu Pare que coneix les necessitats diàries i està més propens a donar-vos el que necessiteu que nodrir els corbs o vestits de liles, doncs mireu cóm us cuida!

Per tant, Jesús no vol que siguem porosos- no la por a la mort, ni ala vergonya pública, ni a la pobresa o el que sigui. Ell vol que veiem que Déu és el rei de Déu, el poble del qual no té por.

La 4ª por més profunda

Però aquí hi existeix altra cosa que temem que s´adreça directament a Déu. Possiblement sigui la por a tots i que qualsevol pugui enganyar els altres. Potser per això que Jesús ens manté darrera. Veiem en el 22n (32n?) versicle: “Cap por, petit ramat, perquè donar-vos un regne és un plaer diví. Quina por tracta d´eliminar Jesús ara?

Ell intenta treure la por que Déu no sigui el rei de Déu que realment vol que siguem bons amb els nens. Aquesta és una por que apareix en el cor d´aquests que som propensos a sentir que Déu no fos misericordiós amb nosaltres ni generós ni ens ajudés. Sou propensos a pensar que Déu, com qualsevol altre, estigui bàsicament irritant amb nosaltres- contrariat i enfadat.

A vegades, inclús si creien en les nostres ments que Déu és bo amb nosaltres, podem sentim en els nostres cors que la bondat en certa manera ens obliga o limita, potser com un jutge que ha estat arraconat tècnicament per un advocat intel·ligent en el procés judicial on ell pot disminuir les penes d´un presoner, possiblement no evitarà la presó.

Cóm veiem el Regne en aquest Psalm dominical?

Avui és el Psalm dominical. Ens descrivim nosaltres mateixos rebent al Regne dintre la nostra ciutat i en els nostres cors. Intenta mostrar-nos que les nostres intencions no pretenen arribar a un gran ase sinó a un ruc pacífic, humil i mans.

Però ara en demano quants aquí semblen veure un servent- Rei i creuen que és una xapa feble, però per sota d´aquesta aparença tranquil·la té una força i autoritat terribles la qual està esperant exercir-la contra vosaltres si rellisqueu en algun moment. Em demano cóm molts senten que aquest n´és un plaer poc profund del cor diví per servir el poble i cobrir les seves necessitats.

Em pregunto quants senten que porta el seu humil ruc com una mena de camuflatge. I a la vegada donat el pas, llançarà els draps, esgrimirà la seva espasa, i l´enfonsarà per fer el que realment li agrada fer, és a dir, jutjar i destruir. I per suposat, alguna voluntat es salvarà- el que puguin complaure. Però aquest no és el desitjo del cor. Ell bàsicament està irritat- sempre irritat. I el millor que podem fer és abandonar aquet camí, i potser, si mantenim prou les normes, podríem colar-nos si està temporalment de bon humor.

Descobrir el veritable cor de Déu

Aquest mati, Jesús està per ajudar-vos a no sentir a Déu d´aquesta manera. I cal simplement perdre el temps sobre el versicle que hem meditat, anomenat: Lluc 12:32 perquè cada petita peça d´aquest versicle intentar rebutjar la por contra la qual Jesús sap que lluitem, dita, que Déu controla els seus beneficis, que Ell està limitat i lluny del seu caràcter quan fa coses bones, però que en el fons està enfadat i vol venjança.

Lluc 12:32 és un versicle sobre la naturalesa divina. És un versicle sobre quina mena de cor té Déu. És un versicle sobre què complau a Déu - no simplement sobre què farà Déu o què ha fet ja, sinó que el complau, que l´agrada fer i té plaer fent-les.

“Cap por, estimat ramat, perquè Ell li complau donar-vos un regne“

“Bon plaer”

Permeteu-me començar per la frase” Bon plaer”. És un verb grec “ser un plaer” o “estar complagut per...” Es podria traduir per: complaure a Déu” o “ Déu escull agradablement”. Un del millors llocs per veure el significat d´aquesta paraula està en els Filipenses on la forma de la paraula es mostra pel seu contrari.

Recitar l´Evangeli per “Bona voluntat”

En el Filipenses, us recordo, Pau és a la presó de Roma. Allà hi trobem professors cristians que no agraden a Pau i altres que sí. Ambdós comencen recitant l´Evangeli mentre Pau és a la presó. Però les seves causes són molt diferents. En els Filipenses 1:15 Pau ens diu: Alguns per suposat preguen a Crist des de l´enveja i la rivalitat, però altres des bona voluntat” o –podríem dir- amb un gran plaer!”.

La paraula “bona voluntat” és la paraula que ens preocupa. Què diu? Ella diu: “els dos grups preguen, però un d´ells es porta a pregar i l´altre no, perquè ells estimen la pau o perquè prefereixen recitar l´Evangeli, perquè així esperen augmentar l´aflicció de Pau. Però altre grup prega perquè realment estimen recitar els Evangelis i a Pau. Estan fent el que realment els complau. Això està lluny de la “bona voluntat”. Està fora de la complaença. És el plaer de pregar. El seu cor no està dividit. Pregar no és una coberta per la enveja o per la rivalitat. És realment un delit.

La llibertat divina i l´acte joiós

Vet aquí el que Jesús vol dir-nos en Lluc 12:32, quan es diu: “És un gran plaer diví donar-vos un regne!”. En altres paraules, Déu no actua d´una manera generosa per cobrir i amagar cap motivació dolenta. La paraula “bon plaer” ho descarta completament. Interiorment no ens diu: “Cal ser generós per un instant, inclús no necessito ser-ho, sinó que el que realment necessito és portar la justícia als pecadors!”.

El significat del Senyor és ineludible: Déu aquí actua lliurament. Sense cap limitació per fer el que realment li complau. I en aquest punt, quan li concedeix un regne al seu poble, ho fa amb una complaença profunda. Això és el que vol dir: “la joia divina, el seu desig, el que necessita, el que espera i el plaer i la complaença és concedir un regne al seu ramat.

No a la por, petit ramat, és un gran plaer pel vostre Pare donar-vos un regne. Aquest és el tipus de Déu.

“El vostre Pare”

2nd.- Permeteu al·ludir a aquesta frase “El vostre Pare.” No a la por, petit ramat, és un gran plaer pel vostre Pare donar-vos un regne. Aquest és el tipus de Déu!”

Jesús no vol dir això: És un gran plaer per un contractant donar un salari al seu empleat”. No diu: “És un plaer pel vostre Rei donar-vos un allotjament!”. S´escull cada paraula d´aquesta frase de la frase per ajudar-vos a descartar el temor que Déu estigui indisposat contra vosaltres- la qual cosa s´oposa a la seva generositat o limitat la seva bondat. Per això anomena Déu el “vostre Pare”.

Ara no tothom ha tingut pare que hagi modelat la seva vida: per tant, la paraula “Pare” no està plena de pau, com diu Jesús que caldria ser. Per tant permeteu-me intentar omplir la paraula “ Pare” amb altres continguts que Jesús us intenta portar aquest matí. 2 coses:

Hereus del Regne de Déu

1r: si el rei és el vostre Pare, doncs som hereus del seu regne. Hi ha alguna cosa natural en rebre´l – és la vostra herència. A Mateu 25:34 es diu que el darrer dia el Rei Jesús us dirà: Veniu, beneits del meu Pare, hereus [ anoteu la paraula] al regne preparat per vosaltres des de la fundació del mon!”

Des d´abans del mon, Déu preparà un regne pels nens. És pel dret de l´herència. I Déu no reclama els seus fill acceptar aquest herència. És un gran plaer concedir-los un regne.

Lliure d´ impostos

2nd.- el Rei n´és el vostre Pare, doncs som lliures dels impostos. A Mateu 17:25 Pere es demanava si calia els deixebles pagar la taxa del temple. Jesús va dir-li: “ Què penseu, Simón? Des de quan els reis paguen tributs i impostos? Dels seus fills o des d´altres?” i, quan va respondre: “dels altres; Jesús li va dir: “doncs, els fills son lliures!”.

Déu ni reclama els seus fills impostos contra els seus fills. Són pels que viuen lluny del palau que senten el pes de la llei, no els seus fills. Els fills són lliures!. La paternitat divina implica la llibertat.

El llistat d´implicacions de què vol dir tenir a Déu com a Pare ens portaria a- i a tothom serviria per superar la por que Déu oposa la amabilitat vers nosaltres. Justament el cas contrari. Ell és el nostre Pare i si coneixem quines coses bones fan el dimoni pel nens, molt més voldrà el nostre Pare celestial donar-nos un regne a aquells que demanen per Ell.

“Donar”

3r.- Considerem la paraula “ donar”, És un gran plaer pel Pare “donar-nos el seu regne: Jesús no ho diu si no que ens ven el seu regne. Ell no diu: negocieu el vostre regne. Ell ens diu que és un gran plaer pel Pare donar-vos el regne.

Ho hem vist moltes vegades en aquest sèrie- i ah, espero que s´enfonsi- que Déu és una font de muntanya i no un pou. I a més, Ell es complau en omplir-la- donar-donar, donar!. I a també l´Evangeli és que Déu no necessita un equip de cubells ni una bomba d´extracció; Ell vol “bevedors”. La gent que voldrà agenollar-se i satisfer la seva set amb el seu amor.

Ell dóna el seu regne! No pot ser comprar ni bescanviar ni guanyar de cap manera. Només hi ha una manera d´obtenir-lo i la més fàcil de totes és - a través dels evangelis- el camí de Lluc 18:17: Sincerament us dic, qui no rebi el regne de Déu com un nen no podrà accedir- hi!”.

Déu no és un avar. No és garrepa. No és miserable ni estret ni parsimoniós. És liberal o generós, ni esta descontent ni benèvol. És un gran plaer donar-vos el seu Regne. (Veure Lluc 8:10.)

“Ramat”

4rt .- Considerem la paraula “ramat”: Cap por, petit ramat, és un agran plaer pel vostre Pare donar-vos el seu Regne!”

Observeu cóm Jesús reuneix les metàfores. Déu és el nostre Pare. I ds que ens ha concedit el seu regne, Ell pot ser Rei. I des que nosaltres som els seu ramat, Ell pot esdevenir el nostre Pastor. Jesús escull cada paraula per aclarir-nos aquest punt: “Déu no és el rei diví que les seves benediccions.

Som els seu ramat, què vol dir?

S´explica en el Psalm 23!.

I això vol dir que caldria recordar que el bon pastor és el que sacrifica la seva vida pel seu ramat. Desganat? Sota límits? Emfàticament, No!. Ningú em traurà la meva vida, sinó que jo ho deixo pel meu compte. Tinc el poder per agafar-la i per deixar-la altre cop!” (Joan 10:18).

El Pare no ens mostra resistències al regal del seu Fill ni el seu Fill rebutja el regal de la seva vida. És un gran plaer pel Pastor donar el seu regne al seu ramat.

“Petit”

5è.- considerem la paraula “petit”: Cap por petit ramat, perquè és un gran plaer pel Pare donar-vos un Regne”.

Jesús s´esforça per escollir cada paraula que us ajudi a veure Déu tal com és. Perquè no dir “ petit ramat? Penso que té 2 efectes: 1r un terme afectiu i atenció. Si dieu a la meva família que estan en perill : “ No temeu, petita família!” vull dir: Sé que esteu en perill, que sou feble i petita, però utilitzaré totes les meves forces per atendre- us perquè us estimo. Per tant “petit ramat” aporta connotacions afectives i d´atenció.

I també implica que la bondat divina vers nosaltres no depèn de la nostra grandària. Som un petit ramat- peti en talla, en extensió, en saviesa, en justícia, en l´amor. Si la bondat divina depèn de la nostra grandesa, estaríem en un gran problema. Però aquest és el punt. Que no ho és. Que no ho som. “Cap por, petit ramat, és un gran plaer pel vostre Pare donar-vos el seu Regne“

“Regne”

Finalment, considerem la paraula “regne”. Podria quedar-se en un petit pas la sensació que Déu mostra resistència i mala disposició vers nosaltres. Algú podria dir: Ok, Déu és el nostre Pare i nosaltres els seus esclaus; Ell gaudeix donant-nos en comptes de vendre; amenaça la manera que un bon pastor porta el seu ramat; té una afecció i pietat vers nosaltres en la nostra petitesa. Però després de tot què ha promès donar?.

El que no ens promet donar-nos

Ell no ens ha promet donar-nos diners. De fet, ens diu: “ És més fàcil per un camell travessar l´ull d´una agulla que un ric entri en el Regne de Déu!” (Lluc 18:25).

No ens ha promès popularitat o fama ni admiració entre els homes. De fet, Ell ens diu: “ Sigueu beneits quan els homes us rebutgin, quan us excloguin o insultin, o llencin el vostre nom a causa del Fill de l´home!” (Lluc 6:22).

Mai ens ha promès seguretat en a seva vida. De fet, ens diu: “ Sereu lliurats pels pares o pels germans, pels amics i els parents i alguns de vosaltres morireu; sereu odiats per benefici meu!” (Lluc 21:16).

Què ha promès donar-nos

Què ha promès donar el seu petit ramat – provat una vegada per sempre no només que és un gran plaer, sinó que és un gran plaer donar molt? Ens ha promès donar-nos el Regne diví.

I què vol dir donar-nos el poder sobirà i el govern de Déu?

Simplement i sorprenentment vol dir que les normes i l´autoritat del rei de l´univers es comprometrà eternament amb el seu petit ramat. “ El que cap ull ha vist, ni cap oïda ha sentit, ni cap cor humà concep, Déu ha preparat pels aquests que l´estimen” (1 Corintis 2:9). I aquest és el gran plaer del Pare donar-lo al seu petit ramat.

Qui pot descriure què passarà quan repetim les paraules dites en el Darrer Sopar: “ Així com el meu Pare ha indicat un regne per a mi, us diu que podeu menjar i beure en la taula del seu regne!” (Luke 22:29)?

Jesús desitja que us allibereu d´aquest por

Jesús sap que aquest ramat de Déu lluita contra la por. Sap que algunes d´aquestes pors és que Déu és el rei de Déu que està bàsicament enfadat i es complau jutjant els pecadors i no només fa el bé per un sentit limitat i deute, no per delit. I a més, el Senyor avui desitja que ens lliurem de la por dient-nos la veritat sobre Déu. Ha escollit cada paraula per la nostra comoditat, joia i pau.

“Cap por, petit ramat, és un gran plaer pel vostre Pare donar-vos el seu Regne!”