10 Paraules que canvien tot sobre el meu patiment

De Gospel Translations Catalan

Déu permet el que Ell odia per complir el que més estima

Recordo això com si fos ahir. Recent sortit de l´hospital, amb prou feina sortia de la adolescència i assegut a la taula familiar amb el meu amic St. Estes amb les nostres bíblies i begudes. Havíem esdevingut coneguts quan ell va sentir que tenia unes preguntes sobre Déu i el meu coll trencat. També sabia que no m´havia preguntat amb el puny trencat, sinó amb el cor obert.

Per tant, l´Esteban havia trobat una ganga amb mi. Vaig donar-li refrescos i els sandvitxos de la meva mare, i a ell l´hagués agradat – tant bé com pogués- donar-me les seves respostes. Malgrat no puc reproduir les seves paraules exactament, les converses li deixaren una indeleble impressió en mi que ni tan sols ara – després de 50 anys més tard, no puc captar la seva essència.

Sempre he pensat que Déu era bo” – vaig dir-li, però aquí està un tetraplègic , en una cadira de rodes, pensant més com el seu enemic que com un fill seu.! No podia aturar el meu accident? Podria patir-lo? Estava per casualitat allà? Potser el dimoni Era allà a canvi.”

Dècades més tard, Esteban em diria: “ Joni, quan vaig seure davant tu aquella nit, no estava begut. Vull dir mai havia trobat una persona de la meva edat en una cadira de rodes. Sé que diu la Bíblia sobre aquestes qüestions i una dotzena de passatges en venen al cap després d´estudiar a la església. Però assegut davant tu, mai havia revisat aquestes veritats amb tanta dificultats. Res pitjor que treure una D en l´àlgebra. Però vaig mirar-te o continuava pensant “Si la Bíblia no pot funcionar en aquesta vida d´una noia paralítica, mai era real. Així Jon vaig aclarir la meva gola i vaig saltar del precipici”

Contingut 1 Déu permet el que odia 2 Ell no ens afligeix voluntàriament 3 Els diners s´aturen amb Déu 4 Qui va crucificar Jesús? 5 Derrota del mal amb el mal 6 Patint pel la resta d´ells 7 50 anys més tard 8 Ha estat horrible per a tu?

Déu permet el que odia

Aquella nit, Jon lleia al voltant de la taula familiar i va dir: “ Déu t´ha posat en aquesta cadira, Joni. Noi sé perquè però si confies en Ell a canvi de lluitar en contra trobaràs el perquè- si no en aquesta vida, en la propera. Ell va permetre la fractura del vostre colli potser jo era allà per ajudar-vos a descobrir al menys alguns justificants”

L´Esteban va aturar-se i resumir amb 10 paraules que canviaria la meva vida:

“ Déu permet el que odies per complir el que Ell vol”.

Aquesta frase va ferir-me com una pedra. Aquella simplicitat en sonava banal, però va fer-me sentir com un enigmàtica endevinalla. Semblava mantenir alguna veritat profunda i misteriosa que atreia la meva fascinació.” Expliqueu-me més. Vaig respondre: “necessito sentir mes d´això”. Estava enganxat.

Sobre aquell estiu sobre Esteban, exploraria alguns dels passatges més complicats de les Escriptures. Volia saber com Déu permet coses odioses sense estar d´acord amb el dimoni. Com podria ser la darrera causa del patiment sense tenir les mans brutes? I quin final? Cóm Déu podia premiar possiblement que era pitjor que trencar-se el coll?

Ell no ens afligeix voluntàriament

Així, permeteu-me repetir alguns dels consells de l´Esteban d´aquell estiu. Ell començava per les Lamentacions 3:32–33:

Malgrat la seva tristor, mostrarà compassió, tant gran és el seu amor. Ell no aportar-nos l´aflicció o el patiment els nens dels homes (NIV)

En el transcurs d´un versicle, la Bíblia ens assegura que Déu “ens aporta patiment” inclús sense voler.... tristor. Amb això, l´Esteban era capaç de garantir-me des de dalt que, malgrat Déu va permetre que succeís el meu accident, no va treure una puntada de peu- això no li donava cap plaer en permetre tal horrible patiment. Vol dir un munt de coses per escoltar.

Però què sobre la meva qüestió de qui era el responsable del meu accident? Quan succeeix a algú que és responsable de la tragèdia- Déu o el dimoni- La Lamentació 3a deixa ben clar que Déu l´aporta; que Ell està al darrera. Déu és el polissó del bus de Satanàs, aixecat sobre les barreres invisibles al voltant de la fúria del dimoni i portant el darrer benefici de la feblesa del dimoni.

Els diners s´aturen amb Déu

“Déu és el responsable, però això no vol dir que actualment us empenyi lluny de la barca”- va dir l´Esteban: “ Números 35:11 dibuixa algú que pateix un accident, dit inintencionat” . Inclús en el mateix incident, la Bíblia ens diu: “ Déu va permetre que succeís” (Éxodo 21:13). És un accident, però Déu és un accident. Les lleis divines permeten l´accident però no necessàriament Ell “ ho fa”.

Hi ha aigües profundes: Déu les organitza, però no necessàriament intervé? Quan vaig empènyer l´Esteban lluny, va somriure: “ Benvingut al món de la gent finita intentant comprendre el Déu infinit. El que està clar és que Déu permet moltes coses que no aprova. Permet els altres fer coses que mai en faria- no va robar el camells de Job ni va permetre el robatori de les propietats pels Caldeus, ni va retirar les mans de les rodes ni un segon.”

En aquell moment va afegit, rient: “ Els diners van aturar-se davant Déu, Joni, quan la gent pensava que no havia res a fer amb l´accident, que tot era la teva responsabilitat de fer una immersió en aigües poc profundes!”.

Val, ho vaig aconseguir. Déu va permetre el que odia. Però què més sobre la propera part- la part de coses dolentes per permetre complir amb les coses que estima? No puc imaginar encara quines coses bones i estimades tindrien aquest horrible valor del mal i la quadriplegia.

Qui va crucificar Jesús?

Quan es tracta del problema de l´alt preu- versus benefici, Déu és el primer de posar-se a prova. Va voler la mort del seu Fill, però no gaudeix de l´actual agonia. Déu va planificar-ho, però el dimoni va ser l´instigador.

Pensar en la traïció, la tortura, la mort i l´assassinat que va portar la crucifixió de Crist. Cóm podem ser aquestes coses tan terribles la voluntat divina? Inclús J. Iscariot i tot el grup, fins i tot els Romans que clavaren a Jesús en l´arbre “ el que sigui la ma divina i els plans de Déu estan predestinats a succeir” (Fets 4:28).

Per tant, Déu tant com ho varen demanar la crucifixió de Crist: “ Val, els seus homes volen pecar? Doncs, quan ho feu, ho fareu d´una manera que mantingueu la vostra culpa, no segons la meva voluntat!”. Breument, Déu va portar els seus plans diabòlics vers el seus propis finals meravellosos. I el pla diví que podria haver aportat el bé al seu poble i la glòria màxima per a si mateix.

“I el pla gloriós que val la pena l´horrible cost de la creu era”- va dir l´Esteban tranquil·lament “ la salvació pel món dels pecadors” . Voldria aprendre com es relacionen el patiment i el pecat.

Derrota del mal amb el mal

“Joni, Ell té cura de les vostres afliccions, però els són simplement símptomes d´un problema més profund. Déu en té menys cura de fer-vos còmodes i més de mostrar-vos que odia les vostres transgressions i que creix espiritualment per estimar-lo.

“En altres paraules, Déu us permet sentir la picadura dels vostres pecats a través del patiment, mentre vosaltres fugiu cap el cel. I us recorda constantment la vostra alliberació. Per tant, una forma de dimoni, el vostre dolor i paràlisi, es gira totalment per lluitar contra altre forma de dimoni, i que és: la vostra amargors, ressentiments, ansietats, pors i podríem seguir tot per demanar Déu la seva saviesa”.

S´està aclarint. Déu permet el que odia en la colina del Calvari per acomplir el que estima- la meva salvació i la seva glòria per salvar-me. Per tant, el dimoni va acabar tallant-se la gola, perquè el pitjor assassí del món va esdevenir l´únic per la salvació.

Patint pel la resta d´ells

“Joni, aquest perfectament segueix la vostra vida” – deia l´ Esteban- “ Déu permet el que odia- ferir la vostra medul·la espinal- per complir el que Ells estima , i això és Crist en tu, la esperança de la glòria” (Colossencs 1:27).

“Però això no acaba aquí- em recordava l´Esteban “ Justament Crist va haver de patir per recuperar el món perdut, tu aprendràs a patir pels altres. No és cap secret. Ell vol que la vostra aflicció sigui la plataforma per guanyar els altres per a Crist”.

La meva història se sembla més a la història de Jose i els seus germans malvats. Joseph de fet els deia en el Gènesi 50:20, “Tu volies dir el mal contra mi, però Déu ho diu per bé, pel benefici de que molta gent es mantingui viva, com avui. Sí, Déu permet la meva paràlisi horrible, però el seu amor va més enllà de Crist en mi. Vol que els altres experimentin a Crist en ells, la seva esperança de la glòria!.

50 anys més tard

Han passat 50 anys des que l´estiu que vaig passar moltes nits amb l´Esteban en la seva taula familiar. Ara és un pastor vell a la Comunitat de l´Església de Bricj Lane a Pennsilvània, mentre jo, Josep, essent utilitzat per Déu per a Joni i els seus amics per salvar vides contant a la gent discapacitada bones noticies.

La gent està a vegades mistificada per la meva joia, especialment des què tracto amb el dolor crònic. Però Déu comparteix la seva joia en aquest termes i en aquells termes ens crida, en certa mesura per suportar el seu patiment, tal com va fer el seu preuat Fill. Fins aquí d´acord. Per quan m´aferro a la gràcia divina en les meves afliccions, la joia que Ell em dona ho supera tot. I com l´anomenada paràlisi em fa feliç.

No obstant això, essent tan feliç com ho seré al Cel. Per aquesta lleugera aflicció momentània ens prepara un pes etern de glòria sota qualsevol comparació” (2 Corintis 4:17).

Veritablement, Déu permet coses horribles però ( per parafrasejar la D. Sayers) Alguna cosa important i gloriosa ens arribarà al final del món que serà insuficient per per cada dolor que experimentem en aquest món. “Déu ens consolarà exponencialment per cada llàgrima (Psalm 56:8), i ens recompensarà abundosament per cada ferida (Romans 8:18). El millor de tot és que Déu planifica d´una manera misteriosa segons la seva voluntat.

Ha estat horrible per a tu?

I així, dir en 10 paraules: “ Déu permet el que odia per complir el que estima!” Si estàs lluitant com vares fer una vegada, intenta entendre com Déu pot permetre el patiment en les vostres vides, deixant-me saltar el precipici.

Les lleis divines han permès les nostres afliccions. No sé perquè però si voleu confiar en Ell, en comptes de lluitar, trobareu la raó. Si no en aquesta vida, en la propera-. Va permetre la duresa i potser estic aquí per ajudar-vos a resoldre el bell enigma que beneirà la vostra vida, enriquirà els altres, aportarà la màxima glòria al vostre Salvador i farà l´estat celestial més alegre del que podeu imaginar.