A vegades Déu ens tanca la porta

De Gospel Translations Catalan

Els últims anys el meu cos ha tingut problemes amb el menjar. Però estranys significa que terribles. Més que proveir-me de menjar, menjava molts dels aliments amb petites dosis de peix. Quins aliments em feien això o quines quantitats? No n´estic segur, Actualment, ningú no està segur ni quina part.

Quan el dolor augmenta i el meu estomac s´infla, sé que patiré una reacció. Moltes vegades, el meu remei és dormir més i prendre més medicaments, sabent que això marxarà en pocs dies . A vegades, tanmateix, em pregunto què és realment el que funciona malament, que pot ser que m´ensorra. Sento com H. Dumpty: tots tipus de cavalls i d´homes- i tots tipus d´especialistes i de remeis holístics- no podem fer funcionar el meu sistema digestiu altra vegada. Al voltant dels 4 anys, he acumulat un armari ple d´ ampolles de plàstic amb estranyes etiquetes, però poc consol.

A vegades Déu tanca portes i finestres

Com que he constatat dolor i inconvenients Jared Wilson m´ha ajudat. Ell precisament ha descrit què vol dir està malament i encara estimar Déu. Sap que és està penjat d´una corda i agafat a Jesús.

Wilson escriu:

“tinc un problema amb perseguir tots els meus somnis!”- animat pels líders cristians. No es degut a que cinext gent que necessita aconseguir els seus somnis, si no que no sabem quan fàcilment serà compaginar la nostra recerca dels nostres somnis amb la voluntat divina en Jesús.

Sabeu que és possible que els plans divins per a nosaltres és petita. El seu pla per nosaltres pot ser un fracàs personal. És possible que, quan es tanca, no és pla obri una finestra una finestra, sinó que es possible que la construcció caigui sobre vosaltres. La pregunta que podem fer-nos és aquesta: Crits serà suficient? (La Història de cada cosa, 122)

Aquest paràgraf reflecteix un tema de la cristiandat que se n´oblida en les nostres millors temples: demà pot no ser millor que ahir.

A vegades decréixer pot ser morir

2 coses de l´anotació de Wilson pot il·lustrar-se mirant breument la vida de Joan el Baptista. Primerament, la frase sobre la petitesa, Joan Baptista deia referint-se a Jesús: “ Ell pot créixer, jo decréixer” (John 3:30). Joan desitjava que Jesús es mouria en un punt en comtes d´ells modelant-nos la eterna bellesa de la petites ara.

Segon, Wilson imita una frase del llenguatge cristià: quan cal tancar una porta vol dir que hi apareixerà una altra oportunitat (una millor!). Però és possible que no sigui el cas- no ho era per Joan —. Quan Déu veu a Joan en la presó, no va lliurar-lo, sinó executat allí mateix (Mateu 14:1–12).

Però, abans de morir, va enviar un missatge a Jesús per preguntar-li si Ell era el Messies o buscaven un altre (Mateu 11:1–3). Lluny de nodrir la seva fe, les circumstancies difícils de la vida de Joan actuaven com un verí, que el portava cap al dubte i desil·lusió. No semblava estar comportant-se com el Rei de Reis que ell esperava que actués. Si Jesús va lliurar 7 captius (Lluc 4:18), perquè estic escara tancat?.

Per ser encara més acurat, Joan ala presó va demanar si cal que Jesús fes el més possible per a ell quan Ell actualment decreixia o semblava que moriria.

Serà Crist suficient?

I en fem aquesta pregunta sovint similar. Esdevindrà Crist prou quan una porta es tanca i Déu no obre cap finestra?

Sí...sí...ho serà!

Quan defenseu el que és just i acabeu a la presó ( com el cas de Joan); quan patiu de càncer, perdeu la feina, us roben a casa; els vostres poares es divorcien; esteu malalts i tombta a terra i el vostre fills us demana: “Papi, esteu bé? Jesús és Jesús encara. I Ell esdevindrà suficient per vosaltres.

Quan l´apòstol Pau pregava repetidament llençar les seves dificultats, Déu va dir-li: “ La meva gràcies és prou per a tu, el meu poder us fa fort en la feblesa” (2 Corintis 12:9). A més Déu recorda al seu poble: Us mantindré amb la justícia de la ma dreta” (Isaïes 41:10).

Avui, si sou febles, sabeu que Jesús és fort i us estima- inclús si no enteneu els vostres plans ni els plans de Déu . Les vostres afliccions estan “ preparant un pes etern de la glòria sota totes les comparacions (2 Corintis 4:17). Tot iu la fallida de la cas, el nostre fonament en Crist mai fallarà.