Atencions pels malats crònics III

De Gospel Translations Catalan

Quan es viu en dolor permanent, o es lluita contra malalties cròniques, el desànim forma part del día.

Les tasques més simples esdevenen pesades. Us preocupeu constantment de no esdevenir una molèstia. El dolor porta a un somni intermitent, però rarament és relaxant. És dur mantenir-se satisfet i feliç. Si la situació dolorosa persisteix llarg temps, i o són repetitius, depeneu constantment dels vostres amics per animar-vos i suportar -lo, a les hores, us manteniu bé durant llargs períodes de temps.

He viscut amb la Síndrome post-poliomielitis durant 20 anys, i ara he intentat assistir els altres amb malalties cròniques durant dècades, i he après ambdues parts del que és útil, sostenible, i sovint superar-lo. És un camí dir i difícil per qualsevol persona afectada, i cada situació és única, però hi ha certes lliçons sobre què cal fer, dir, i pregar pels nostres amics que estan afectats.

Contingut 1 1. Mantenir les revisions, fins i tot quan hagin acabat. 2 2. Sigueu ràpid en escoltar i parlar baix. 3 3. Preneu l´assistència més gran, l´acció més eficaç: pregar. 4 Now Is Not Too Late

1. Mantenir les revisions, fins i tot quan hagin acabat.

En la meva experiència , una manera útil d´assistir els amics afectats és revisar-los regularment per observar què fan.

La gent malalta o amb dolors crònics sovint se sent sola i oblidada si la seva situació els deixa confinats a casa. Els amics podrien corre per assistir-los quan comencen els símptomes, però sota els problemes urgents en les seves pròpies vides, molt deixen de romandre. Assumeixen que els altres els ofereixen visites i suport, però poca gent s´implica mesos després, malgrat persisteixen les necessitats i augmentin.

L´home paralític de Bethesda no va comptar amb ningú en la piscina, potser perquè, després de 38 anys incapacitat, la gent va deixar de veure´l (Joan 5:2–7).

Si aneu a visitar-lo, observeu l´ajuda concreta a la vegada- qualsevol cosa que compreu fins corre errants per aportar-li aliments. Tal com ens recorda Jaume, és fàcil dir: ” Aneu en pau, esteu bé i plens, sense donar-los les coses necessàries pel cos” (Jaume 2:16).

Si esteu només 30 minuts, podeu oferir-li engegar la rentadora, ordenar la cuina, o fer-li un massatge quan el demani. O si li demaneu què més necessita o els projectes en tornar de la feina. La gent no començarà la conversa per les pròpies coses que necessita, però ells /es podrien respondre correctament a qüestions específiques. Tanmateix, intenteu ajudar-lo, demanant-ho primerament, perquè el que pot ser ben rebut per uns, pot ser intrusiu pels altres.

2. Sigueu ràpid en escoltar i parlar baix.

Mentre tothom necessita dir alguna cosa profunda i reconfortant, a vegades escoltar és el millor suport que podem donar-li,

Els amics amb malalties cròniques podem amagar els darrers símptomes o baralles per por o sonar a queixes cròniques, però és la millor oportunitat de compartir el que vindrà. Esforçar-se per escoltar sense jutjar immediatament. Evitar oferir remeis per la seva tristor. Sense insistir per a que ho refereixi. En comptes de demanar-li “què faràs” és millor demanar” què estàs fent ara”? la qual cosa és més personal i fàcil de respondre.

Recordeu que no parlar és molt més important que recordar-li el què ha dit. Sempre dic quan algú ha dit massa. No menyspreeu que farà. No compareu els seus patiments amb altres que estan millor. Eviteu les frases que comencin per: “ al menys”....ni llenceu compliments com: “compteu amb les benediccions”; no li digueu que superarà la seva situació o que es curarà, perquè ningú no coneix el seu futur. Per contra, doneu-li exemples de que ningú se´n penedeix de parlar.

Els amics creients ploren amb els que ploren (Romans 12:15). Ell saben les dificultats de la seva situació. Deixen aquests amic per una temporada i després tornen per poar les seves esperances en el Senyor Jesús. Ells garanteixen que Déu mai els abandonarà, i que els seus patiments no són inútils. Els hi recorden que la glòria que esperen del cel, on no hi ha ni llàgrimes ni mals.

Molts de nosaltres, de la nostra generació, hem sentit precaucions en usar les Escriptures com una pala de base ball, com si poguessin copejat la gent a causa dels seus patiments en tornar millor, sense témer compartir la paraules divina amb tothom. Des que la paraula divina porta un vertader confort, pels tots els mitjans, feu-lo amb paciència i atenció. Escolliu els versicles que tinguin significats per a ells en aquestes proves i expliqueu-los el perquè. Per exemple, he trobat esperança en aquests passatges:

“ La pau sigui amb vosaltres, us dono la meva pau. No com la dona la gent. Permeteu que els mostres cors no estiguin molestos, que ningú tingui por. (Joan 14:27).

No perdre el cor. Tot i que el nostre cos extern es consumeixi, el nostre cos interior es renova diàriament. En els moments més afligits es prepara per a nosaltres el pes etern de la glòria, sota qualsevol comparació, quan no vegem les coses com són, sinó les coses invisibles. Per veure el que és visible, són transitòries, però les coses invisibles són eternes. (2 Corintis 4:16–18)

Recordo això i tinc esperança: l´amor infinit del Senyor mai cessa; les seves gràcies mai tenen final; són noves cada matí; gran és la vostra fe. (Lamentacions 3:21–23).

3. Preneu l´assistència més gran, l´acció més eficaç: pregar.

Pregueu constantment pel vostres amic crònics. Ells/es necessiten oracions no només per les seves necessitats físiques, incloent la força, la millora i el consol del seu mal- sinó per les necessitats emocionals i espirituals. Davant les baralles cròniques, és normal sentir-se desanimat, desil·lusionats, i deprimits quan passen els dies sense millorar. Mentre no podem canviar la seva situació o superar-la nosaltres mateixos, Déu estima la tasca mitjançant les nostres pregàries.

Quan els amics comparteixen les seves súpliques, pregueu amb ells, si és possible. No només reforça la seva assistència original, sinó que garanteix que heu pregat. És fàcil aturar de pregar ferventment per la gent amb malalties de llarga durada, però les nostres oracions tenen una gran força (Jaume 5:16), que no permet fer-ho. Recorda la gent que no s´han oblidat de rebre missatges de texts quan pregueu per a ells.

You might offer to pray with them through a psalm of lament like Psalm 13, 43, or 142. Lamenting together is a beautiful way to acknowledge what’s hard and to cry out to God with them, while entrusting their situation to him. Read a few verses at a time, followed by spontaneous words of request or trust. If your friend would prefer just to listen, try inserting their name into a psalm like Psalm 23, 46, or 139 as you pray it aloud.

Now Is Not Too Late

Ministering to people with chronic pain or illness can leave us exhausted if we believe it’s all up to us. Or, if we’ve made mistakes in the past and ended up hurting someone we wanted to help, we may wonder if our efforts are worth it. But caring for our wounded friends is not all up to us, and our imperfect efforts really are worth it. God will give us fresh strength and wisdom as we wait for him and serve by the power he supplies (Isaiah 40:31; 1 Peter 4:11).

If you’ve grown weary and stopped checking in, don’t let guilt keep you away. Instead, go ahead and reach out now, because it’s never too late. We cannot fix our friends’ problems, but we can keep showing up, meeting their physical needs, listening to their struggles, encouraging them in Christ, and bringing them before the only One big enough to heal, sustain, and deliver them.