Beneiu aquells que us odiin

De Gospel Translations Catalan

Però vaig dit a aquells que m´escoltaven: estimeu els vostres enemics, beneïu-los aquells que us maleeixin Pregueu per aquells que abusin de vosaltres (Lluc 6:27–28)

Fa dos dècades, una tarda de calor inusual de juliol a Siracusa, N. York, que estava en el porxo amb el Pastor Ken Smith i vaig picar la porta. Vaig repetir això durant mesos, sopar amb els meus enemics.

Jo era una activista anglesa, feminista i lesbiana, professora a la Universitat de Syracusa. Pensava fer una investigació sobrer les tribus de gent anomenada cristiana, gent que defensava els drets civils dels gais c om jo. Ken era el pastor de la Església Presbiteriana Reformada a Syracusa. Aquella nit de juliiol, Ken va obrir la porta i va abraçar-me afectuosament i va acollir-me a dins. Sopant amb els meus enemics va ser una experiència fascinant. Va fer sentir-me com una liberal de bona fe.

Sabia que estava en territori enemic. Però ni podia creure que Jo fos l´enemic. Cóm podia ser-ho? Donava suport ala justícia social, a les compensacions per els sense poders, la reconciliació racial i la inclusió equitativa per a tothom.

Contingut 1 Identificar l´enemic 2 De maleir a maleïda 3 Malediccions constants 4 Coneguts de Crist 5 La Fraternitat del patiment 6 La Persecució té un Mestre

Identificar l´enemic

Durant anys- i abans d´esdevenir creient i Ken el meu pastor- gaudia de la companyia de l´ amistat de Smith. M´asseia sota les devocions de la família de Ken o gaudia cantant el Psalm. I després, e el sipar de juliol, vaig adonar-me d´això. No era la víctima dels meus perseguidors. No tenia el meu enemic a la taula. Era el meu enemic.

Vaig pensar que estava al costat correcte de la història. Va ser la meva perdició adonar-me que era Jesús que ho estava tot el temps. No alguna figura històrica anomenada Jesús. Si no el Rei Jesús. El Jesús que era el Rei poderós del món i voldria esdevenir el meu Senyor. El meu Jesús. El meu Profeta, el Sacerdot, el Rei, el meu Germà i el Salvador. Aquest Jesús.

No m´agrada pensar en el fet que jo era l´enemic que odiava, l´enemic que maleïa, o l´enemic que abusava. Però era així. I en comptes d´odiar-me, Ken Smith reunia un equip tan gran d´oradors que lluitaven per la pregaria que probablement no trobaré mai tots els creient que preguen per la meva salvació fins el Cel.

De maleir a maleïda

Tan aviat com el Senyor em reclamava per ell mateix, vaig tenir la oportunitat de modelar el que m´havien donat; amor, guanys, benedicció i pregària per aquells que em maleeixin. Un xic dur com sembla.

Tothom, des del meu company lesbià amb qui vaig deixar fins els estudiants postgraduat de la Teoria de Queer, les dissertacions de la tesis de doctorat que no vaig poder supervisar fins al grup de estudiants + els de LGTBQ, no vaig suportar la sensació impressionant de la traïció. Vaig canviar la meva fidelitat. Estaven amb mi aquells secrets? Vaig decebre a tots els que estimava perquè creia en Jesús- el Jesús real que es revela el mateix en la Bíblia. La meva traïció a la meva comunitat lesbiana només era suportable a través de la unió amb Crist.

En aquelles circumstàncies, la unió amb Crist era un recurs de l´amor cristià que esdevenia odi: espiritual, irrompible, insubstituïble i etern. Apareixia des del poder de la resurrecció de Crist, en la que resideix qualsevol creient. Els conflicte amb altres mai és agradable. És desil·lusionant, depriment, decebedor. La unió amb Crist és el nostre confort actiu.

Malediccions constants

Més recentment ( farà 1 any) vaig trobar-me amb un nou atac i aquesta vegada de tres fronts diferents:

El grup nacionals de LGTBQ+ el grup dels drets augmentava tristament amb mi quan la demostració de PRIDE 2020 no va celebrar-se per primera vegada en 50 anys. Els cristians de discerniment del ministeri creia que jo era massa caritativa en la meva evangelització entre la Comunitat de LGTBQ. Els auto-denominats cristians gays creien que jo era massa dur rebutjant el “cristianisme gay“. Era temptador manejar-lo en viu- desitjar que tota aquesta gent pogués ser retinguda en la mateixa habitació i lluitar.

Però no és això el que Crist ens diu per fer quan estem patint un atac. Ell ens recomana estimar els nostres enemics. Aquest moment era espiritualment ric quan el Psalm canta i reflexiona, quan el penediment i la pregària. Quan els atacs negatius s´intensifiquen, les paraules de el gran purità J. Owen comencen a tenir sentit. Owen considera la unió amb Crist com “ la causa de totes les altres gràcies que rep un creient” (Una Teologia Puritana, 485). Això es degut a que la unió amb Crist depens primerament del coneixement que tingui Crist de nosaltres.

Coneguts de Crist

L´exemple del patiment de Crist no és lo primer si coneixeu a Crist. Més aviat, el primer exemple és: Crist us coneix? La unió amb Crist és lo primer de tot. El patiment de Crist és un gran privilegi. És el privilegi de Joan 10:27: “el meu ramat escvolta la meva veu i jo els conec a ells, i me segueixen i nosaltres patim amb Ell.

Vol saber per què manca unitat en la Església? Perquè intentem construir la nostra unitat sobre els temes - on estem pressionant els temes del dia. Però la unitat no deriva ni derivarà de compartir la lleialtat del temes. La unitat cristiana flueix de la nostra unió amb Crist perquè Ell sol ens equipa per morir nosaltres mateixos.

La comoditat que trobem en Crist no és una resposta passiva en el nostre sofà preferit. En la llengua anglesa fins i tot confort és una antiga paraula que s´escolta des de la Edat Mitjana referint-se a un enfortiment físic i moral. El confort és actiu. Déu ens hi dona perquè nosaltres som massa febles per seguir i aquest confort ens anima. El confort diví és poder. No vol dir que simplement ens faci sentor millor. Vol dir fer-nos semblants a Jesús.

La Fraternitat del patiment

El Catecisme de Heildelberg declara que: el nostre confort en la vida i en la mort no es trobarà en cap altre valor amb el qual m´havia compromès dècades anterior en la meva vida: justícia social, reparació del que no tenen poder, reconciliació racial, i igual inclusió de tot. El meu únic confort en la vida i enla mort, diu majestuosament Heidelberg és:

“ que jo, amb el meu cos i esperit, ambdós en la vida i en la mort, no em pertanyo, sinó que pertanyo al meu salvador Jesús Crist qui, amb la seva preciosa sang m´ha satisfet plenament tots els meus pecats, lliurant-me del poder del dimoni; i em preserva que sense el desig del Pare celestial, cap cabell pot caure del meu cap; i a més, totes les coses queden subordinades a la nostra salvació, on l´Esperit Sant m´assegura la vida eterna i em disposa i prepara, des d´ara, a viure per Ell ( èmfasis afegit).

Quina és la diferència entre in creient i un no creient? El creient no pertany a si mateix.

Que fa la experiència d´odiar, abusar, calumniar de la discriminació injusta per un creient? Vol dir que, sota la providència divina, aquestes circumstàncies doloroses “queden sotmeses a la meva salvació”. L´odi que rep un creient resta subordinat, la qual cosa vol dir que és instrumental; que té un final. I quin és aquest final? Afegir-se a la fraternitat del patiment” (Filipencs 3:10 KJV). Creixer en la santificació. Semblar-nos a Jesús.

La Persecució té un Mestre

Le paraules de Lluc s´adrecen els creients, “a vosaltres que l´escolteu”. Qualsevol amb un cor nou, amb oïdes receptives, i brillantor als ulls. Vivim en un món sorollós- anuncis, televisió, mitjans de comunicació socials, i més- però Jesús ens recomana sentir-lo.

El que és un privilegi increïble és ser escollit, elegit, salvat, justificat i santificat i orientat diàriament pel Rei de Reis i pel Senyor dels Senyors. Si res més és bo en la nostra vida excepte que Jesús no atura les nostres oïdes, sou més beneits que qualsevol persecució o perseguidor que us trobeu. La persecució subordinant- vol dir que té un final. I el final és la vostra santificació.

En la providència divina, com a creients, tondrem moltes oportunitats d´amar, de fer el bé, de pregar per tots aquells que us odien: i Déu allarga el seu confort a través de la unió en Crist i ens assegura el seu poder, que no ens faltarà per fer-ho així.