Com atendre els que estan abatuts per Nadal

De Gospel Translations Catalan

Les nombroses alegries i tristeses que visc personalment i observo al meu voltant, més en convencen que estic al Nadal. – més que altra temporada- tendeix a fer la tendresa de la vida més tendre i les coses dures més dures.

Per alguns, aquests Nadal aporta una explosió d´excitació quan omplim les nostres llars amb llumetes, cançons, i les generacions que estimem. Per altres, caca dia pot ser un esforç de resistència a mesura que recordem la mancança, els records de la pèrdua. Donada la seguretat de Jesús que en la seva vida, patirem obstacles (Joan 16:33), experimentarem el Nadal amb els dos aspectes ( si encara no l´hem viscut)

Aquests que afronten una negra temporada d´abatiment i danys poden trobar consol en la promesa divina d´acostar-se a l´abatiment o salvar els baixos d´esperit (Psalm 34:18). Mentre tant, aquests que anticipen una temporada brillant de gratitud i afecte pot reflectir la compassió del nostre Déu, mitjançant estar al seu costat.

El Savi que celebrem aquet Nadal veu les nostres llàgrimes (Psalm 56:8), està a prop (Psalm 145:18), i sempre amb nosaltres (Mateu 28:20). Igualment, reflectim l´amor quan recordem al nostre voltant els que pateixen, els necessitats i als que romanen estretament presents mitjançant tot això.

1. Recordar els que pateixen

Per aquests de nosaltres en un Nadal vibrant d´alegria potser fàcil oblidar les temporades dures que hem patit en el passat. Aquests que gaudim de l´estreta companyia de la esposa podríem oblidar la solitud d´estar solter patida pel Nadal, anhelant el matrimoni. Aquests que pensen en la llar ideal podrien oblidar la inquietud d´estar vagabund en llocs transitoris. Aquests que ara estan en un lloc d´estabilitat financera poden oblidar l´estrès d´un Nadal passat ansiosament pagant factures, nodrint la família o sacrificant- se buscant un regal.

Quan considerem les proves anteriors, el coratge o les promeses a que ens varen aferrat, ràpidament ens identifiquem ells i les comoditats dels altres en la seves afliccions amb el confort que hem rebut de Crist (2 Corintis 1:4). El record dels nostre patiment sovint debilita els nostres cors vers els altres en els seus.

Alguna de les atencions més important rebudes mai prové de la reflexió i de la intencionalitat d´aquells que consistentment controlen els períodes de duresa – especialment els més llargs. També podem seguim les sol·licituds de pregàries compartides en petits grups durant les setmanes, provar els nostres amics quan el seus patiments creuen les nostres ments, fabriquen galetes pels veïns que passen el Nadal tots sols, o escriure un missatge d´ànim per un col·lega . Podríem trucar un familiar en un dia dur de la temporada nadalenca. I fent-ho així, el garantim que no oblidem els seus dolors.

Jesús va venir per Nadal per ser un sacerdot misericordiós i creient (Hebreus 2:17). Igualment podem ser gent misericordiosa i creient que mantenim el dolor en els nostres cors i l´ expressem, per tant reflectim com Ell manté les seves.

2. Invitar-los

El dol potser aïllat- especialment en la temporada centrada en la unitat. Però aquesta temporada s´edifica al voltant de la benvinguda d´Immanuel (Mateu 1:23) — que Déu sempre amb nosaltres, la vida i la mort del qual ens invita a una inalterable germanor amb Ell i un amor del qual ningú pot separar-nos (Romans 8:38–39). Tal com Crist ens ha rebut, Ell ens obliga a rebre´ns uns als altres, que Déu podria ser glorificat en la seva reflexió d´Ell (Romans 15:7).

En ambdues maneres instintives i inconvenients, podem rebre els solitaris en la nostra alegria aquesta temporada. Podem demanar-los unir-se a agafar un arbre, a veure pel·lícules nadalenques, a cedir-los un seient entre la nostra família durant la Nit de Nadal, o en l´àpat nadalenc. El nostre Senyor posa la solitud a les famílies (Psalm 68:6). Podem ser una d´aquestes famílies en aquests dies, acollidors amb els altres com Déu, el nostre Pare, va enviar Crist com el nostre germà per ser entre nosaltres.

3. Avançar en les necessitats

Sovint els problemes des altres són tan greus i les seves adversitats tant desoladores que nosaltres (correctament ) apercebem les formes que Déu pot intervenir per aconsellar i recuperar-se només com Ell pot. Però fins i tot pregant per ell per endurir més encara el Nadal, podem buscar oportunitats petites i immediates per accedir a les necessitats tangibles, com ecos febles de la Paraula va fer-se carnal per Nadal per nodrir, guarir i proveir entre aquells que habitaven (John 1:14).

Potser que ens portarà a comprar regals nadalencs per els nens els pares dels qual varen ser acomiadats o la pala de neu per ajudar un veí dèbil d´esquena o portar els avis a visitar els seus nens/es. O quan hem patit una pèrdua esdevindria més adient per aquells que ens envolten, podem humiliar-los més que atendre´ls d´algunes maneres que puguin molestar inadvertidament. Déu coneix el que necessitem abans de demanar-lo (Mateu 6:8), sense ser Ell mateix.

Igualment no podem resoldre els grans problemes dels demés, però podem necessitats superficials per reflectir que el Pastor que ens observa i ofert les més profundes

4. Romandre present

Durant el Nadal perdem molt de temps parlant dels regals, oblidant sovint l´arrel de la paraula com presencial- un preciós regal i ministeri que podem oferir els tristos del nostres voltant. I quan preguem, amb dol en silenci perquè la veritat s´ha comentat i podem pensar el que voldrem, com si estiguéssim asseguts porucs en una cadira de l´hospital esperant la visita, i agafem les mans dels que ploren en les nostres sales d´espera, podem confiar la intercessió de l´Esperit Sant amb els gemecs més profunds per les paraules (Romans 8:26).

El nostre Senyor és amb nosaltres constantment (Psalm 73:23). No podem ( ni ho necessitem ser omnipresent amb els altres, però podem oferir-los confort presencial ( fins i tot amb el nostre silenci) com una petita demostració de la seva fermesa.

Reflectint la Llum de la Paraula

Donades l´ alegria i les llàgrimes el nostre voltant aquesta temporada, ens caldria començar a pregar demanat un cor tendre que es mogui cap a les afliccions d´aquests que ens envolten, per que Déu els recomani tot el que cal fer, pel discerniment de com podem ser gots de la seva misericòrdia i esperits ansiosos de ser utilitzat com a tal.

El primer Nadal era una albada de llum (Lluc 1:78–79) — el nostre Déu misericordiós que venia per lliurar-nos la llum en l´obscuritat, i guiar els nostres peus en el camí de la pau com marxem sobre les coses dolces que Nadal fa més dolç i les coses dures que Nadal endureix (Isaïes 61:1) — els nostres abatuts i aquests que ens envolten – i reflectim la Llum del Món en aquesta temporada portant el nostre ministeri amb compassió, saviesa, i fe basada en Ell