Combatent l´ increïble cobdícia

De Gospel Translations Catalan

1 Timotеus 6:6-12

L´objectiu que em proposo per vosaltres en aqueta sèrie de missatges és fixar permanentment en el vostres cervells la veritat. El camí per lluitar contra el pecat en les nostres vides és combatre la incredulitat; i la manera per aconseguir la justícia, la santedat i l´amor és participar en la lluita de la Fe.

3 Les raons dels objectius d ´aquesta sèrie

Existeixen al menys 3 raons per tenir aquests objectius

1. La necessitat de perseverar en la Salvació

Primer: (segons els Hebreus 12:14) i ha la santedat sense la qual no podem veure Déu. Hi han cristians professos que porten una vida tan desobedient que escolten a Jesús (segons Mateu 7:23), "Mai et vaig conèixer; per la meva part, vosaltres els malvats”; Hi han temples esperant gent creient que es salvin perquè preguen pe rebre a Jesús una vegada, sense adonar-se que la prova de la autenticitat de la oració és perseverar. Tal com deia Jesús en Mateu 24:13, "Qui afronti el dimoni, es salvarà!”. Pau diu els creient professos” Si viviu segons la carn, morireu (Romans 8:13). No es necessari arribar a Betlem per 10 o 20 o 30 anys i després perdre la eternitat en a l´infern perquè mai heu aprés a lluitar el combat de la Fe i a perseverar en la santedat. Aquesta és la primera raó per explicar aquesta sèrie.

2. El Camí equivocat per aconseguir la Santedat.

La 2a raó és que existeix un camí contraproduent per aconseguir la santedat i porta a la mort. Quina tragèdia si pogués persuadir-vos amb les Escriptures que existeix una santedat sense la qual no veureu Déu, només cal començar a lluitar per això d´una manera que expressat en les Escriptures i condemnat al fracàs! Romans 9:31 diu: "Israel, sempre que persegueix la llei de la justícia, no la compleix, Per què? Perquè no ho fa a través de la Fe, sinó mitjançant es obres” Quina és? La justícia diària, pràctica s´aconsegueix quan es busca la llei per la Fe , no per les obres. “Obres“ vol dir que la batalla de la justícia, sense a autorització de la Fe en les promeses que satisfan i s´alliberen de Déu. Per tant, la segona raó de predicar aqueta sèrie és que estic preocupat en aprendre la lluita de la Fe per la Fe i no per les obres.

3. La Glòria divina en la nostra perseverança

El tercer motiu d´aquesta sèrie és que necessito la glorificació de Déu en el nostre objectiu de santedat, de la justícia, i l´ amor. Però Déu no ho serà al menys que nosaltres tinguem força per la Fe en les seves promeses. Ni tampoc sense aprendre a combatre la lluita de la Fe en les seves promeses, ni podríem arribar a un pes notable en la religiositat o moral, però no pe la Glòria divina. És glorificat quan es confia (Romans 4:20). Es glorificat quan la forà per ser sant prové del nostre delit en les seves promeses. Des del Diumenge de la Reforma, és adient que permeten M. Luter parla de la seva gran veritat:

“ La Fe l´adora a qui confia amb la consideració més reverent i alta des què el considerem vertader i de confiança. No existeix cap altre honor igual a estimar la veritat i la justícia amb que l´adorem.... Quan l´ànima confia firmament en les promeses divines, se´l considera veritable i just, i qualsevol cosa pot ser adscrita a Déu. L´oració més alta de Déu és aquesta, que l´adjudiquem confiança, la justícia i qualsevol cosa que es pugui adscriure a aquest en qui es confia. (La Llibertat d´un cristià, a la Col·lecció de Dillenberger p. 52)”.

Per tant, el desig més gran d´aquesta sèrie és aprendre cóm viure en la oració a Déu, això vol dir que vivim creient en les promeses divines, i que combatem la incredulitat de totes les maneres possibles que conservem en el cap dels nostres cors, inclosa la cobdícia.

Definició de Cobdícia

Avui ens centrem en combatre la incredulitat de la cobdícia. Pensant en el nostre 1r text, Timoteu deixa ben clar què és la cobdícia i que combatre-la és lluitar contra la incredulitat o la fe en les seves promeses.

La paraula “cobdícia” no la faig servir aquí si no que la realitat és el que és aquest text. Quan diu en el versicle 5è que algunes tracten de la pietat com un mitjà de benefici, Pau respon en el versicle 6è que “hi ha un benefici satisfactori en la pietat”. Això us dóna la clau per definir la cobdícia. La cobdícia és desitjar tant alguna cosa que perdem la satisfacció en Déu. L´oposició a la cobdícia és la satisfacció en Déu. Quan la satisfacció en Déu disminueix, la cobdícia en beneficis augmenta. Per això Pau diu en els Colossencs 3:5 que la cobdícia és idolatria. "Mateu el que és terrenal en vosaltres: la immoralitat, la impuresa, la passió, el desig demoníac i la cobdícia que és idolatria;”. És idolatria perquè cal rebre la satisfacció de Déu que el nostre cor comença per desitjar alguna altra cosa. Per tant, la cobdícia és desitjar alguna cosa més que perdre la satisfacció en Déu. O perdent la satisfacció en Déu quan comencem a cercar més coses.

Heu considerat alguna vegada que els 10 Manaments comencen i acaben en el mateix manament virtual?: “ No tindreu cap altre Déu que jo" (Èxode 20:3) i “ no tindreu cobdícia" (Èxode 20:17) són manament equivalents. La cobdícia és desitjar qualsevol altra cosa que no sigui Déu d´una manera que suposi una pèrdua de satisfacció o de plenitud en Ell. La cobdícia és un cor dividit entre dos benefici, per això Pau la considera idolatria.

"Rebutjar la cobdícia— Combatre la lluita de la Fe "

Ara el que Pau està fent a 1 Timoteu 6:6–12 és intentar persuadir la gent de no esdevenir cobdiciosos. Però permeteu-me assegurar-vos que, quan veiem cóm Pau entén aquesta baralla contra la cobdícia. Ens dóna les seves raons per no ser-ho en els versicles 6-10 (al que tornarem) i en el 11 diu a Timoteu destruir o defugir de tot això- de l´amor al diners, o del desig d´esser ric, és a dir, cobdiciós.

I el que Ell diu en el versicle 11, a canvi de caure en la cobdícia, “animar a la justícia, a la pietat, la fe, l amor, la fermesa i la gentilesa”. Doncs, lluny d´aquesta llista el recull la Fe per prestar una atenció especial, i diu (en el versicle 12è), " Combateu en la bona lluita de la Fe”. Essencialment, doncs, ell diu: “Defugiu de la cobdícia ... lluiteu per la bona lluita de la Fe!”.

En altres paraules, la lluita contra la cobdícia no és res més que la lluita per la Fe. Aquesta és una de les provés més fefaent de cóm obeir els 10 Manaments (un d´ells diu: “ no ser cobdiciós!”) és la Fe. És també la prova de que la cobdícia és un estat d´ incredulitat.

Quan medito sobre això, això és justament el què implica la definició de cobdícia. Quan diem que és el desig d´ alguna cosa més que la pèrdua de la vostra satisfacció en Déu. O: “ és perdre la satisfacció en Déu per començar a buscar altra cosa més. Però ara per ara la satisfacció en Déu és justament la Fe.

Jesús va dir en Joan 6:35, "Sóc el pa de la vida; qui estigui al meu costat, no sentirà mai la fam; i els qui creguin en Mi no patiran la set. “ En altres paraules que signifiquin creure en Jesús és experimentar Ell la satisfacció de la set de la meva ànima i del meu cor afamat. La Fe és sentir la satisfacció en Jesús. La lluita de la Fe és mantenir el nostre cor satisfet en Crist- per creure realment, i mantenir la Fe que Ell trobarà en cada necessitat i satisfer cada anhel.

Bé, la cobdícia doncs, és exactament l´oposat de la Fe. És la pèrdua de la satisfacció en Crist per començar a anhelar altres coses més satisfactòries en el nostre cor. No hi ha confusions, doncs, que la batalla contra la cobdícia és una lluita contra la incredulitat i contra la batalla de la Fe. Sigui on sigui que sentim la més lleugera aparició de la cobdícia en els nostres cors, cal tornar a això i lluitar amb tots els mitjans de la Fe.

La millor arma de la Fe és la paraula divina. Quan la cobdícia comença a treure el seu cap avariciós, el que cal fer és pregar amb nosaltres mateixos la Paraula divina. Necessitem sentir què ens diu Déu. Necessitem sentir els seus consells sobre el que passarà amb la cobdícia i quant seriosa és la cobdícia. I necessiten sentir les seves promeses que ens donen gran satisfacció a l´ànima i supera tots els desigs cobdiciosos.

Consells contra la Cobdícia

Primerament, alguns consells.

1. La cobdícia mai aporta satisfacció

En l´ Ecclesiastés 5:11, "Qui estima els diners no serà satisfet amb els diners, ni estimarà la riquesa amb beneficis: això és una vanitat!”

Aquesta és la Paraula divina sobre els diners: no satisfà a qui els posseeix. Si creiem en Ell, nosaltres ens allunyarem de l´amor als diners. És un carrer sense sortida.

Jesús va expressar això en Lucas 12:15, " Atenció a totes les cobdícies; en la vida de l´home no consisteix en la abundància dels bens. “ Si la paraula del Senyor necessita confirmació, hi ha gent molt rica miserable en el món que intenta demostrar que una vida satisfeta no prové de tenir coses.

2. La vida espiritual ofega la cobdícia

Jesús expressava la Paràbola de les terres (Marc 4:1–20) explicant que, quan algunes sements queien al terra entre espines, aquestes varen créixer i la varen ofegar. Doncs, Ell interpretava aquesta Paràbola dient que les sement eren la Paraula divina. S´interpreta que les sements creixen entre les espines així: ”Les atencions mundanes i el delit en les riqueses i desitjar altres coses provoca l´ofegament de la Paraula i esdevé infructuós!”.

Una baralla greu apareix quan es predica la Paraula divina. El desig d´ altres coses pot esdevenir tan fort que els inicis de la via espiritual pot ofegar-ho tot. És tracta d´un advertiment tan espantós que tothom hauríem d´estar atents cada vegada que la escoltem per rebre-la amb Fe i no sufocar-la amb la cobdícia.

3. La Cobdícia provoca l´aparició molts altres pecats.

1 Timoteu 6:10 diu: “ l´amor als diners és la causa de molts dimonis”. I Jacob 4:2 deia:” vostè cobdícia el que no podem obtenir, de manera que es lluiti per fer la guerra!”. La cobdícia és el terreny d´un centenar d´altres pecats. I el que augmenta l'avís de defugir d'ell i lluitar amb tota la nostra força

4. la Cobdícia ofega quan necessiteu més ajuda

Ella ofega a l´hora de la mort. 1 Timoteu 6:7 diu: “no portem res al món ni podem portar-nos res d´ell!”. En la gran crisi de la vostra vida, quan necessiteu més que mai satisfacció, esperança i seguretat, els vostres diners, i tots els bens volen i desapareixen. Ells us ofeguen. Són amics en els millor moments. Vosaltres entreu a l´eternitat sense res més que la mesura de la satisfacció dipositada en Déu.

Si ara us arribés la mort, què us emportaríeu una càrrega útil de plaer en Déu o us estaríeu davant seu amb un forat espiritual, abans ple de cobdícia per omplir? La cobdícia us ofega justament quan més necessiteu ajuda.

5. La cobdícia destrueix l´ànima

1 Timothy 6:9 diu: “Tothom que desitja ser ric caurà en la temptació, dintre

d´una trampa, dintre molts desitjos insensibles i perjudicials que portent els homes a la ruïna i la destrucció!”.

Al final de la cobdícia destrueix l´ànima a l´infern. La raó pel qual estic segur que la destrucció no és un fiasco financer temporal, sinó que la destrucció final a l´infern és que Pau diu en el Versicle 12 que la cobdícia es resisteix amb la lluita per la Fe; i després afegeix: “agafeu la vida eterna a la que us cridaren quan vàreu fer una bona confessió!”. El que està en joc és la vida eterna per lluitar contra la cobdícia i la Fe. (Veure 6:19.)

Per tant en el versicle 9 no es diu que la cobdícia pot destruir el vostre matrimoni o els vostres negocis ( certament pot !) però es diu que la cobdícia pot destruir la vostra eternitat amb la ruïna i la destrucció. O en el versicle 10 diu al final: “ A través d´aquest anhel, alguns s´han allunyat de la Fe i perdut els seus cors amb molts de malts!” (Literalment: " patint molt dels mals!")

Déu ha recorregut milles de la Bíblia per advertir-nos que la idolatria de la cobdícia no és una situació beneficiosa. És un carrer sense sortida en el pitjor sentit de la paraula. És una trampa i un truc. Per això la meva paraula a vosaltres és la paraula de 1 Timoteu 6:11: “Defugiu d´allà!”. Quan la vegeu arribar ( en la Tv o en un catàleg nadalenc o a la butxaca del veí) defugiu d´ella com correria un lleó escapat d´una gàbia del zoo tot roent, mort de fam.

Però cap a on anar?

Córrer cap a l´arsenal de la Fe, i ràpidament preneu el martell de la oració del Psalm 119:36 i llenceu-lo al voltant: “ Oh, Senyor, inclineu el meu cor cap els vostres testimonis i no cap els beneficis mundans!”. I tot seguit agafeu dos trossos: un més llarg que l´ altre, especialment fet per l´Esperit Sant per defugir de la cobdícia. I atureu-vos a la porta. Quan mostra la seva cara mortal, li mostreu el tros més curt.

1 Timoteu 6:6: “Aquí hi ha un gran benefici en la pietat amb satisfacció!” GRAN BENEFICI, GRAN BENEFICI!. Quedeu-vos on estigueu. El lleó de la cobdícia. Teniu una gran benefici en Déu. Aquesta és la meva Fe!.

Doncs, abans de tenir temps per atacar-vos, agafeu un llarg tros (Hebreus 13:5–6), " Mantingueu la vostra vida lluny de l´amor als diners, i esteu contents amb el que teniu; Déu havia dit: “ Mai us fallaré ni us abandonaré!”. Aquí podem dir confiadament: “El Senyor és la meva ajuda, no tinc por, què més et pot fer?“ Porteu-me a casa. Què diu Pau exactament en els Colossencs 3:5, " Mateu la cobdícia!."

Germans i germanes, tota la cobdícia és incrèdula. Apreneu amb Mi: Apreneu de Mi, cóm utilitzar la espasa de l´Esperit Sant per lluitar per la bona Fe i manteniu ferma la vida eterna!”.