Combatre la Incredulitat del ressentiment

De Gospel Translations Catalan

Romans 12:17-21

A cadascú li correspon controlar la ira.

Mentre aquesta setmana estàvem a la meitat de la Conferència General a Madisson, un pastor va confessar-me que ell sovint s´ enfadava molt fàcilment i a vegades tenia molta ira al seu interior sobre tot quan la gent desconeix les causes.

Ell parlava amb molts. Per alguns la ira roman sota una calma exterior. Ella fermenta quan ningú la pot veure. En altres explota instantàniament quan s´enfada. En altres la cara es torna vermella i tremola. En altres es tornen malhumorats i silenciosos. I en altres es torna càustica i la tallen amb la llengua.

Però a cadascú cal controlar-la d´una manera i d´altra- la ira és una experiència general i la majoria de vegades no és beneficiosa. Me baso en Jaume 1:19–20 qui ens diu: "Aneu amb cura amb la ira, perquè la ira humana no funciona be amb la justícia divina!”. Cal aprendre perquè, quan ens arriba, es tenyeix d´ injustícia. Simplement és humana més que beneficiosa.

També saben que no tota la ira és dolenta. Jesús era un home sense pecats, ja ens ho diu en Marc 3:5, " Ell s´envoltava d´ells amb la ira enfadada en els seus cors endurits!” I en el Salm 7:11 ens diu: “ Déu s´enfada cada dia!”. I Paul ens diu en els Efesis 4:26, "Sigueu prudents i no pecar!”. No tota la ira és dolenta. Alguna és bona, correcta i necessària.

Però sobretot la Bíblia ens adverteix del perill de la ira. “ Sigueu prudents amb la ira, perquè la ira humana no funciona amb la justícia divina!” (Jaume 1:19–20). "Defugiu de tota la ira, la ràbia i la malicia" (Colossencs 3:8). "Deixeu tots els ressentiments, les ràbies, la ira i el clamor... rebutgeu-les totes elles" (Efesis 4:31). " Ara les tasques de la carn són simples: el conflicte, els zels, la ira..." (Gàlates 5:20). " Cadascú que estigui enfadat amb els seus germans serà responsable d´un judici" (Mateu 5:22).

La ira és molt perillosa

Podeu veure, des del darrer advertiment, que la ira és molt perillosa. S´arrela en els seus cors i es torna en rancúnia o en un esperit que no perdona, pot destruir-vos. Aquest és el punt en què la paràbola de Jesús en el 18 sobre el servent inoblidable, desprès del seu deute oblidable pel re, va rebutjar oblidar el petit deute del seu amic. I per això el rei va enviar-lo a presó per la seva decepció. Jesús conclou la seva paràbola amb el consell en el versicle 35: " Per tant, el meu Pare celestial fa el mateix que vosaltres si no perdoneu els vostres germans des del vostre cor”.

La ira és veritablement perillosa. Arriba als vostres cors, es torna rancúnia o un esperit que no oblida i el resultat serà un judici. Jesús va dir molt simplement a Mateu 6:15: Si no perdoneu els homes les seves culpes, el vostre Pare tampoc ho farà". Per mesurar el pes d´aquest consell, permeteu-me dividir-ho en 3 parts:

1. Ningú anirà al Cel si no és perdonat per Déu. El Cel és un lloc ofert només el pecadors perdonats.
2. Ningú es perdonat si no ho desitja.
3. Ningú no anirà al cel si no és perdonat.

Jesús tracta la ira igual que tracta la luxúria. Si no combateu la luxúria no anireu al Cel (Mateu 5:29). Si no perdoneu els altres, no guanyareu la Glòria. (Mateu 6:15).

Una batalla contra la incredulitat

És aquesta salvació deguda a les obres? Això ens mostra que guanyarem la nostra via cap al Cel? No. La salvació arriba per la Gràcia mitjançant la Fe (Efesis 2:8). I el contrari a la salvació, el judici no és gràcies a la Fe, sinó a les obres (oposat a la Gràcia) mitjançant la incredulitat ( oposat a la Fe). Això és el que ens diu Jesús

I a més, quan Jesús ens diu que l´ànima que no perdona el ressentiment ens porta a un judici i no a la salvació, vol dir que el ressentiment és una mena d´incredulitat. I la manera de lluitar en contra esdevé la lluita de la Fe. La baralla contra el ressentiment en els nostres cors no és un esforç en treballar els nostres camins cap el Cel. És una lluita per creure la Paraula divina i un depòsit de les promeses d´aquesta Gràcia.

Tornant al Seminari de Nadal i en un grup estan de 20:20 amb altres parelles. Una nit que estaven debatent el perdó i la ira, una de de les dones va dir que no podia perdonar la seva mare què va fer-li quan era petita. Varen comentar alguns dels manaments bíblics sobre el perdó i el perdó diví però ella era reticent.

Així que jo vaig dir: “com sabeu, esteu en un perill mortal d´acabar a l´Infern? Si no esteu disposada a perdonar el pecat de la vostra mare contra vostè, Déu no us perdonarà els vostres pecats. La gent que no perdona no arribarà al Cel”. Però aquesta persona no es sotmetia fàcilment a les Escriptures. La conduïa una emoció tal i es justificava per la força de la seva indignació simplement

La raó per la qual estava e sota aquell perill de perdre la seva ànima no era per a què no volia treballar prou dur per Déu sinó perquè no creia en el desig de treballar dur per ella mateixa.

La batalla contra el ressentiment és també contra la incredulitat. I la pau, el repòs i la joia que supleixen la ira i el ressentiment són la pau i la joia que els Romans 15:13 diuen explícitament ans arriba per creure en la esperança de Déu.

4 maneres de combatre la ira per la baralla de la incredulitat

El que vaig a fer aquest mati és mostrar-vos 4 maneres de combatre la incredulitat lluitant contra la incredulitat. Si Déu reforça la seva paraula ara, hi haurà gran resultats: els vostres cors són lliures de la càrrega de la ira; al menys per part vostra les relacions poden ser guarides; un obstacle més pot ser estret de la autèntica visió de Crist i Déu serà glorificat gratament per la vostra confiança.

1. No ignoreu el consell diví del Doctor

La 1a forma de combatre la incredulitat del ressentiment és molt bàsica: anomenar, considereu que el doctor us dóna un bin consell. El Gran Metge ens diu: “ defugiu del ressentiment”. No l´ignoreu. Poseu en els vostres cervells i decidiu mantenir-lo. Això és el que cal fer si confieu en el Doctor.

Escolteu la història de la batalla de Leroy Eims contra la ira. Vet aquí un cristià líder que va descobrir que el secret estava en escoltar les ordres del Doctor.

“Poc temps després d´esdevenir cristià... vaig intentar fer aplicacions personals com a part del nostre estudi setmanal de la Bíblia. Una de les primeres obres que vaig agafar era la Carta de pau als Colossencs. I quan estava en el 3r capítol, l´Esperit Sant va atreure la meva atenció amb això: “ Cal controlar vosaltres mateixos coses com aquestes: la ràbia, la malicia, la còlera, la calumnia, les paraules grosses" (Col. 3:8). Vaig intentar passar per sobre d´aquest versicle, però l´Esperit me mantenia en les paraules “ rebutgeu la ira” ( KJV). I en aquell temps que tenia un temperament violent, i sempre que sorgia, copejava la propera porta amb els meus punys. Tot i que tan sovint m´havia ensangonat les meus artells i inclòs havia esclafat completament un esplèndid anell de diamants i ònix, lliurat per la meva dona, semblava no poder aturar-me. I fins i tot aquesta és la paraula divina: ”Rebutgeu la ira”. Estava clar per a mi que aquest no era pas una bon consell donat als Colossencs fa alguns segles. Era Déu que s´adreçava a mi en aquell moment!”. Així que vaig reunir-me amb Déu. M´havia parlat sobre el meu pecat de l aira i li vaig prometre que treballaria sobre això ....

El meu 1r pas era memoritzar el versicle i revisar-lo diàriament durant algunes setmanes. No s´ignorava el consell del doctor. Va posar-se ferm en arribar al vostre cervell i cor si confieu en Ell. I pregar i demanar Déu aportar aquest versicle al nostre cervell en qualsevol circumstància que fos temptat de perdre la calma. Vaig demanar la meva dona pregar per a mi i recordar-me aquest passatge i em veia fallar en la meva promesa al Senyor. Per això els Colossencs 3:8 forma part de la meva vida i gradualment Déu aixequi el pecat de mi. (L´art perdut dels deixebles, pp. 78f.)

Per tant la 1a manera de lluitar contra el ressentiment lluitant contra la incredulitat és creure que el consell del Doctor és bo. Si confieu en aquest consell, s´esforçarà per arribar als vostre cap i cor. Ni l´ignoreu ni el rebutgeu.

2. Estimar ser perdonats per Déu

La segona manera de lluitar contra el ressentiment és estimar realment i ser perdonats per Déu. Subratlleu la paraula “ estimar”

Paul deia als Efesis 4:32: "Sigueu amables entre vosaltres, tendres, perdonant-vos uns els altres, com Déu amb Crist us perdonarà”. En altres paraules, ser perdonats per Déu us donarà un efecte poderós pel fet de perdonar la gent, sense mantenir cap rancúnia i ser ressentits.

Cóm ser perdonat us fa esdevenir una persona que perdona? Us contesto: per la fe de ser perdonats. Sigueu creients d´ésser perdonats.

Però la dona que fa 18 anys sense perdonar la seva mare creia que seria perdonada. Ella nbo permetria que el seu pecat de rancúnia alterés la seva securetat.

Quin és l´error aquí? El que és un error és que no sabia quina la seva vertadera Fe. Salvar la Fe no és merament creure que sereu perdonats. Vol dir que creure que el perdó diví és una cosa impressionant!. Salvar la Fe sembla l´horror del pecat i llavors sembla la divinitat de Déu i creure que el perdó diví és una bellesa sorprenent i sense comentaris. La Fe en el perdó de Déu no vol dir simplement la confiança d´ésser és la mera confiança d´ésser boig. Si no la confiança que és la millor cosa del món. L´error és que no coneixia que és la veritable fe salvadora La fe salvadora no és simplement creure que serem perdonats. Vol dir que creient en el perdó diví que una cosa impressionant!. La fe salvadora sembla l´horror del pecat i llavors observa la divinitat de Déu i creure en aquets perdó és una bellesa meravellosa i glòria inexplicable. La Fe en el perdó diví ni significa simplement la confiança d´estar boig. Vol dir la confiança que és la millor cosa del món. És per això que faig servir la paraula “ estimar”. La fe salvadora estima ser perdonat per Déu.

I aquest està l´ enllaç amb la batalla contra el ressentiment. Podeu continuar sentint la rancúnia si la vostra fe significa merament que esteu bojos. Però la Fe vol dir estar atemorits d´ésser perdonats per Déu, no podeu mantenir la rancúnia. Heu caigut en l´amor simplement. Aquesta és la vostra vida. Per tant lluiteu contra el ressentiment combatent la Fe que els vostres pecats serant perdonats per Déu.

3. Confiar que la Justícia divina prevaldrà

La 3a manera de lluitar contra la incredulitat del ressentiment és confiar que la justícia divina prevaldrà.

Una causa del ressentiment és el sentiment que heu estat enganyat per algú. Us han enganyat, us han robat, no han estat creient en vostès, us han defraudat o rebutjat. I sentireu no només ser ferits, sinó també castigats. I podeu estar encertats.

I tenint la raó, parleu la injustícia d´això. Si torneu una vegada i una altra en els vostres cervells, rumieu-lo en el vostre interior. Penseu sobre les coses que podeu dir per posar-les en el lloc adient: Si penseu en això podeu demostrar als altres els seus veritables colors.

Ara Déu no està complagut amb el ressentiment. I la raó és així perquè prové d´un incrèdul en la certesa que la justícia divina prevaldrà.

Els Romans 12:19 diu: "Benvolguts, no us vengeu mai entre vosaltres, sinó deixeu-lo en mans de Déu; per això s´ha escrit: “ La venjança és meva; jo us compensaré”- diu el Senyor.

El que diu el text és que Déu ha fet una promesa que Ell mateix repararà tots els error en la mesura precisa. La seva justícia prevaldrà. Cap error ha esquivat aquesta noticia. Veure els seus dimonis més lluny que vosaltres. Ell odia més que ningú. Ell clama el dret de venjar-se.

Creieu em aquesta promesa? Confieu que Déu per liquidar els comptes més justament que mai? Si ho feu, aquest text us diu que us aturareu d´assaborir la venjança. Deixeu-lo en mans de Déu i us sentireu lliures de tornar el be pel mal i beneir aquests que us persegueixin. (Romans 12:14, 20).

La batalla contra el ressentiment i la venjança és una baralla contra la incredulitat en les promeses divines de reivindicar en el seu temps adient i de prevaldre la justícia (Salm 37:6). Si creieu que Ell ho voldrà i serà tant bé com podeu, llavors farem tal com 1 Pere ens diu al 2:23 què va fer Jesús.

Ningú estava més equivocat que Jesús. Ningú va fer un acord tan dolent com Ell. Ningú va abusar tan com Ell. Ningú va ser rebutjat tal com Ell. Només era tan innocent. Per tant va fer el que el seu cor va omplir-se d´indignació moral?

Quan va ser insultat, no va respondre; quan va sofrir, no va amenaçar, però Ell confiava quer seria jutjat justament.

Això és, que el va superar el seu greuge en Déu, Per què ? Perquè havia esdevingut un de nosaltres i va mostrar-nos que la venjança és divina i que la seva justícia prevaldria. Amb aquesta confiança Jesús mai va permetre l´aparició de cap ressentiment del pecat en el seu cor. I nosaltres tampoc.

La manera de combatre el ressentiment és creure que la venjança pertany al Senyor i que ens compensarà Si manteníeu la rancúnia, espereu al Jutge.

4. Confiar el vostre objectiu diví en tornar a Déu

La darrera manera de combatre la incredulitat en el ressentiment és confiar que l´objectiu diví és la causa de la vostra enveja pel vostre bé.

1 Pere 1:6–7 ens diu: "Per un moment breu mentre podeu assistir als diversos judicis, perquè la ingenuïtat de la vostra Fe, més preuat que l´or que sembla perible es prova al foc, pot redundar en lloar, glorificar i honorar la revelació de Jesucrist. En altres paraules, Déu permet les proves en les nostres vides que poden posar-nos molt enfadats. Si no és així, no són veritables proves. Però la raó que dóna és refinar la nostra fe de la mateixa manera que l´or ho és al foc.

Això vol dir que la batalla contra el ressentiment al bel mig de la prova no és altra cosa que una baralla contra la incredulitat. Volem observar la divinitat poderosa de Déu i creieu que Ell significa bé refinant-se al foc? O ens rendirem a la incredulitat i deixarem créixer el ressentiment?

Resum

Permeteu-me resumir-vos els 4 punts sobre cóm combatre la incredulitat del ressentiment:

1. Creure que el que ens diu el Gran Doctor és un bon avis. Si Ell ens diu: “ Rebutgeu la enveja” no ignoreu aquest consell. Fixar-lo en el vostre cervell i resoldre com recordar-ho.
2. Creure que sereu perdonats i que sereu per una infinita divinitat és una cosa impressionant.
3. Pensat que la venjança pertany a Déu i que recompensarà a tots els que ho fessin malament.
4. Creure que l´objectiu diví en totes les vostres proves és convertir la causa de la vostra enveja pel vostre bé.