Combatre la incredulitat de la vergonya indeguda

De Gospel Translations Catalan

2 Timoteu 1:6-12

Aquí us recordo recuperar el do diví que és al vostre interior posant les mans a sobre 7 Déu no ens va donar un esperit de timidesa sinó un esperit de força, amor i auto-control. 8 No tingueu vergonya en el moment de testificar el nostre Senyor, ni jo el seu presoner, sinó compartiu el patiment de l´Evangeli amb el poder diví. 9 qui ens salvarà i ens cridarà amb una crit sant, no d´acord amb les nostres obres sinó en virtut de seu propi objectiu i la Gràcia que ens dóna en Jesús Crist des de fa anys. 10 I ara ha aparegut mitjançant Jesús Crist, el Nostre Salvador, que va abolir la mort, per il·luminar la vida i la immortalitat mitjançant l´Evangeli. 11 Per l´Evangeli predico, faig apostolat i de mestre. 12 I a més, pateixo com vosaltres, perquè conec al que crec i estic segur que és capaç de mantenir-se fins el Dia que confiarà en mi.

Les definicions i causes de la Vergonya

Permeteu-me definir mitjançant el diccionari aquesta paraula. “Vergonya” és la emoció perjudicial per la culpa conscient, per la seva absència o deficiència.

Permeteu-me il·lustrar-vos cadascuna d´aquestes causes:

1. Primera: La causa de culpa. Suposem que actueu en contra de la vostra consciència i reteniu informació en la declaració d´impostos. Un parell d´anys no sentiu res perquè l´heu oblidat i no us descobreixen. Després us crida la IRS i es publica que heu mentit i robat. Es coneguda la vostra culpabilitat. Ara sentiu el dolor de la vergonya sota el control de la censura pública.
2. O mirem la causa de la deficiència. Durant els Jocs Olímpics suposem que proveniu d´un petit país on sou gaire be bo en la cursa dels 3.000 m. llisos. Competiu davant centenars de persones a Seul, però la competició és tan dura que durant la darrera volta segueixen corrent darrera la resta mentre has de continuar la cursa tot sol mentre tothom et mira. Però aquí no hi ha culpabilitat. La vergonya i la humiliació poden ser greus.
3. O en el cas de la indecència. Us inviten a una reunió i l´accepteu. Quan arribeu allà, els vostres vestits no són adequats. No existeix la malicia ni la culpabilitat. Només una incomoditat que us fa sentir ximple i avergonyit.

La humiliació ben entesa vs mal

Una de les coses que queda lluny d´aquesta definició de culpabilitat és que existeixen unes justificables i altres, no. Hi ha situacions on cal sentir la culpabilitat exactament tal qual. I en altres situacions, no. Molta gent diria que caldria el mentider sentir-la. I la majoria d´ells probablement diuen que el corredor de llarga distància que donarà el millor que sap no caldrà sentir-se culpable. Seria adient la decepció, però no la culpa.

Permeteu-me il·lustrar 2 tipus de vergonya amb les Escriptures. La Bíblia deixa ben clar quan caldria sentir la culpabilitat i altres, no. Vaig a explicar-vos un tipus, “la culpabilitat indeguda” i altre tipus d´adient.

La culpabilitat indeguda ( la que no caldria sentir) és la que sentim quan no hi ha prou raons per sentir-la. Bíblicament vol dir que la que sent vergonya no deshonra Déu; o que el deshonra però sense tenir cap relació. En altres paraules, la culpabilitat mal entesa prové d´alguna cosa bona- alguna cosa que no deshonra Déu-. Sentir la culpabilitat per alguna cosa dolenta però sense tenir cap relació. Aquesta mena de vergonya és innecessària.

La culpabilitat ben entesa (cal sentir aquesta) és la que sentiu quan hi ha una bona raó per sentir-la. Bíblicament vol dir que la sentim quan la nostra participació en ella deshonrava Déu. Cal sentir-la quan Déu es deshonrat degut a les nostres actituds o accions.

Vull assegurar-me de què veieu la importància de Déu en aquesta distinció entre la vergonya adient i la mal entesa. Fer la diferència entre honrar Déu o no, si està al nostre abast. Cal combatre-la d´arrel. Si necessiteu combatre-la d´arrel, cal conèixer la seva relació amb Déu. I cal lluitar contra la culpabilitat des de les seves arrels- tota la vergonya. Perquè ambdues poden desconcertar-nos si no sabem quina relació tenen amb les arrels.

Permeteu-me mirar alguns passatges de les Escriptures que il·lustren ambdues.

La humiliació mal entesa

2 Timoteu 1:8

No us sentiu culpables del testimoni del vostre Senyor, ni de mi, el seu presoner, però compartiu el patiment per l´Evangeli segons el poder de Déu.

El que diuen els textos és que si sentiu vergonya en testimoniar sobre Jesús, sentiu una vergonya indeguda. No podem sentir-la per això. Quan parlem bé de Crist, Ell és honrat. I és deshonrat quan mantenim un terrible silenci per por. Si no hi ha cap raó d´avergonyir-se per testimoniar, però és una cosa culpable no fer-ho.

Segon: el text ens diu que si sentiu vergonya perquè el vostre amic té problemes ( en aquest cas, és a la presó) per bé de Jesús, doncs la vostra vergonya està mal entesa. Déu és honrat per la força dels seus servidors que van a la presó en nom seu. No cal sentir-la quan ens impliquem en alguna cosa que honra a Déu d´aquesta manera, sense importar el menyspreu del món.

Marc 8:38

“Qualsevol que s´ avergonyeixi de mi o de les meves paraules entre aquesta generació de pecadors i adúlters, també ho farà del meu Fill, quan arribi a la glòria del seu Pare amb els sants àngels.

La humiliació no té lloc quan la sentim a causa de la persona o de les paraules del Senyor. Si Jesús diu:” Estimeu els vostres enemics”, i la rest es mofen i pensen que és irrealitat, no podem sentir-nos avergonyits. Si Jesús diu: “ La formicació és el dimoni” i ens allibera de la etiqueta desfasada de “yuppis”, no cal sentir-se avergonyits d´estar amb Jesús. Caldria perdre la vergonya perquè les paraules de Jesús són vertaderes i la Glòria divina, per molt que els bojos ens ho facin veure.

1 Peter 4:16

Si algú pateix com a cristià, permeteu no avergonyir-se, si no que sota aquest nom permeti glorificar Déu.

Sofrir i sentir-se reprovats com a cristians no és una ocasió per avergonyir-se, sinó de glorificar Déu. En altres paraules, en la Bíblia els criteris per definir-la en el lloc adient o perdre-la no és la bogeria dels homes, si no, si de fet honreu a Déu.

Això és molt important per comprendre! Perquè moltes de les coses fetes en fan sentir la vergonya no és que no haguem glorificat a Déu amb les nostres accions, sinó haver fallat en donar les aparences a altre gent que l´admira. Molta part de la vergonya no es centra en Déu si no en si mateixa. Fins que no la controlem prou, no serem capaços de combatre el problema de la vergonya des de les pròpies arrels.

Romans 1:16

No m´avergonyeixo dels Evangelis, perquè així és el poder diví per la salvació de qualsevol creient.

La raó de perdre la vergonya en l´Evangeli seria sentir-la amb la veritable força divina en la salvació. L´Evangeli magnifica Déu i als humils. I per això l´ Evangeli vers el món no sembla el poder en absolut. Més aviat la feblesa (demanar la gent ésser com infants, depenent de Jesús, en comptes de mantenir-se en els seus propis peus). Però pels creients aquesta és la força de Déu poderós per salvar els pecadors.

2 Corintis 12:9–10

Jesús deia (a Paul),

"La meva Gràcia és suficient per a tu, el meu poder es perfecte en la feblesa”. " Estaré tant exultant en la meva feblesa per a que la força divina de Crist pugui romandre dintre meu. Per la salvació de Crist, doncs, estic conforme amb la feblesa, els insults, les penúries, les persecucions i les calamitats; abans quan sóc feble, ara sóc fort.

Ara be, normalment la feblesa i els insults són ocasions d´avergonyir-se. Per a Pau, aquestes són ocasions per exultar. Pau pensa que la humiliació en la feblesa, en els insults, les persecucions esdevindrien vergonyós. Per què? Perquè el poder de Crist és manifesta en la feblesa de Pau.

Concloc que en tots aquests textos el criteri bíblic per perdre la vergonya rau en Déu. El criteri bíblic ens diu que: “no sentiu vergonya per alguna cosa que glorifiqui a Déu, sigui quina sigui la feblesa o bogeria apareguda als ulls dels incrèduls.

Col·locar adientment la vergonya

Es veurà la mateixa centrada en Déu si observem els mateixos textos que il·lustren la humiliació

1 Corintis 15:34

“Sigueu sobris sense pecar més. Per aquells que desconeixen a Déu. Us dic això per la vostra vergonya.

Aquí Pau diu que caldria aquesta gent sentir-se avergonyits. “ Us dic això per la vostra vergonya”. Caldria col·locar adientment la vergonya si ells consideressin deplorable la ignorància de Déu i cóm els portà a falses doctrines ( no la resurrecció) i el pecat en l´Església. Dit d´altra manera: col·locar adientment la vergonya és la vergonya que deshonra Déu: la ignorància de Déu, pecar contra Ell, les falses creences en Déu.

1 Corintis 6:5

Els cristians anaren als tribunal seculars per debatre disputes entre ells mateixos. Pau els reprengué.

“Us dic això per la vostra vergonya”. Potser que cap home prou savi pugui jutjar entre els seus membres germans?

Per contra ell diu que caldria sentir vergonya. “Us ho dic per la vostra vergonya”. Caldria posar-la adientment la seva vergonya per a què el seu comportament acredita a Déu que ells lluiten entre si cercant ajuda de la divinitat per resoldre les seves disputes. La vergonya ben considerada és la vergonya sentida perquè us impliqueu en deshonrar Déu.

I no permeteu observar aquesta implicació: aquesta gent intentaven tot el possible per aparentar fortalesa i correctes. Necessitaven vindicar-se pels homes. Necessitaven guanyar els judicis. No volien la persecució de ningú quan no tenien drets. Això semblava feblesa i vergonya. Per tant, en un veritable acte de necessitat d´evitar la vergonya tal com el món la considera, van caure en el veritable comportament que Déu considerava vergonyós.

La conclusió és: quan deshonreu a Déu, cal sentir vergonya, sense importar la seva força o saviesa que sembli als ulls humans.

Ezequiel 43:10

I vosaltres, fill de l´home, descriviu la casa d´Israel com el temple i la seva semblança i plans, per tal d´avergonyir dels seus pecats.

Déu diu que caldria Israel sentir-se avergonyits dels seus pecats. El pecat és sempre una causa per avergonyir-se perquè és un comportament que deshonra Déu.

(Veure els Romans 6:21; 2 Tessalonicencs 3:14 per més exemples de vergonya adient.)

Podem concloure d´aquests textos que el criteri bíblic per considerar la vergonya adientment rau en Déu.

Els criteris bíblics per la vergonya adient diu: “ No us sentiu avergonyits per tenir a l´abast qualsevol cosa que deshonri Déu, sense tenir en compte la seva debilitat, ni saviesa, ni justícia que sembli els ulls dels homes,

Ara cóm combatre aquesta emoció tant desagradable dita “vergonya”? La resposta és que la combatem mitjançant la incredulitat que nodreix la seva vida. I lluiten amb la fe en les promeses que Déu que supera la vergonya i ens alliberar del seu dolor.

Tres exemples per combatre la vergonya indeguda.

Permeteu-me il·lustrar-la amb tres exemples.

1. Quan la vergonya adient perdura massa temps.

En el cas que la vergonya adient del pecat, el dolor seria present sense romandre. Si es dóna el cas es degut a la incredulitat en les promeses divines.

Per exemple, una dona s´apropa a Jesús en la Casa del Fariseu tota avergonyida i renta els seus peus. Sense dubte sent la vergonya dels ulls de Simon que explicava a qualsevol present que aquella dona era una pecadora i que Jesús no tenia cap inconvenient per deixar-se tocar. En aquest moment hi havia un lloc adient per la veritable vergonya. Però no perdurar molt de temps. I Jesús digué:” S´han perdonats els teus pecats" (Lucas 7:48). I quan els invitats ho varen comentar, Ell els va ajudar a creure novament dient-los: “ La teva Fer us ha salvat, aneu en pau” (v. 50).

Com va ajudar Jesús els efectes aclaparadors de la vergonya? Ell va fer-la una promesa: “ Els vostres pecats són perdonats, la vostra Fe us ha salvat, en el futur aneu en pau”. Per tant el seu exemple va ser creure. Creuria ella en la condemnes dels convidats? O creuria en les paraules tranquil·litzadores de Jesús que la seva vergonya ja era prou suficient? Estava salvada i podria marxar en pau

I aquest és el camí de cadascú de nosaltres per combatre els efectes de la vergonya adient que intenta perdurar massa temps i aclaparar-nos. Hem de combatre la vergonya agafant les seves promeses com a tals. En tu hi ha perdó per a que siguis temut (Psalm 130:4)

Busca el Senyor per trobar-lo, crida´l quan sigui a prop. Abandona el camí de la incredulitat i l´home innocu en els seus pensaments i retorneu al Senyor que tindrà es compassió, Déu el nostre Senyor. I us perdonarà. (Isaïes 55:6)

Si confessem els nostres pecats, Ell us és fidel per perdonar els pecats i rentar els nostres pecats (1 John 1:9)

Crist va venir al món per salvar els pecadors, entre els qual em trobo (1 Timoteus) 1:15)

Tothom que creu en Ell rep el perdó dels seus pecats en el seu Nom (Fets 10:43; 13:39)

2. Sentir vergonya per alguna cosa que glorifica Déu

El segon exemple de combatre la vergonya és l´exemple de sentir la vergonya per alguna cosa que no és realment dolenta sinó que de fet glorifica Déu- com Jesús o els Evangelis.

El nostre text mostra com Pau lluitava contra la vergonya indeguda. En el versicle 12è diu: “Per aquesta causa pateixo el que faig, sense avergonyir-me, perquè sé crec en qui he cregut, n´ estic segur que és capaç de guardar fins el Dia que confiï en mi!”

Pau deixa ben clar aquí que la batalla contra la vergonya indeguda és un a lluita contra la incredulitat. “ No estoc avergonyit perquè conec en qui crec i estoc segur que mantindrà la seva força. Lluiten contra els sentiments de la vergonya en Crist, els Evangelis i la ètica cristiana lluitant contra la incredulitat en les promeses divines. Creieu que els Evangelis són el poder de Déu en la salvació? Creieu que la força de Crist prové de la nostra feblesa? La lluita contra la vergonya indeguda és la lluita contra la incredulitat en les promeses divines.

3. Sentim vergonya per alguna cosa que no vàreu fer

Finalment, el darrer exemple en lluitar contra la vergonya és l´exemple on els altres intenten lloar-nos per la vergonya de circumstàncies demoníaques pel fet de no prendre part en deshonrar Déu.

Això va succeir a Jesús. Varen anomenar-lo bevedor i glotó. Destructor del Temple. Varen considerar-lo hipòcrita: ha ajudar els altres, sense fer-ho a si mateix. I totes aquestes fotes eren per lloar a Jesús amb vergonya indeguda.

El mateix amb Pau. El digueren boig quan es defensava en el tribunal. Enemic dels costums jueus i trencador de la llei mosaica. Ells deien que ensenyava a pecar perquè la Gràcia podia tot. Tot això per carregar-lo amb la vergonya que no es podia mantenir.

I us va passar el mateix. I us succeirà novament. Cóm lluiteu contra la vergonya? Creient en les promeses divines que al final de l´esforç us fallarà. Podem lluitar ara per conèixer quan sentir la nostra vergonya i quan no. Però Déu té una promesa per a nosaltres en cada cas:

“Israel va salvar-se pel Senyor amb una salvació duradora; no sereu avergonyits ni humiliats eternament!”. (Isaïes 45:17; 49:23)

“Cap creient en el Senyor serà avergonyit” (Romans 10:11; 9:33)

En altres paraules, per qualsevol judici i crítiques que altres puguin fer servir per carregar-nos amb una vergonya que no sigui la nostra, i per tota l´angoixa espiritual i malestar que porta, la promesa no tindrà èxit. Venceran tots els fills del Senyor. Es coneixerà la veritat. La veritat sortirà a la llum. I ningú que depositi la seva confiança en les promeses divines serà avergonyit.