Cridats per patir i gaudir, pel pes etern de la Glòria

De Gospel Translations Catalan

2 Corintis 4:7-18

Però tenim aquest tresor en la terra, que supera la grandesa del poder diví i no per nosaltres mateixos; en certa manera, estem afligits, però no deprimits; perplexes, però no desesperats. Perseguits, però no abandonats; abatuts però no destruïts; portant sempre sobre el nostre cos la mort de Jesús, que vida del qual pot manifestar.se també en el nostre cos. Per aquells que viuen constantment dubtant sobre la mort de Jesús, la vida del qual es manifesta en el nostre cos mortal. Però gaudint del mateix esperit de la fe, segons el que s´ha escrit: “ Creiem, per tant, parlem” nosaltres creiem, i també parlem; sabent que aparegué el Senyor, també se`ns apareixerà Jesús, i serà present entre nosaltres. Per totes aquetes coses pel vostre nom, que la Gràcia s´estengui més i més a la gent per agrair abundantment la glòria divina. I a més, no perdem el cor, però malgrat el nostre home exterior decaigui, el nostre home interior es renova dia tres dia. En aquest moment, es produeix una lleugera aflicció, l´etern pes de la glòria eterna, per sota de qualsevol compassió, mentre no miren les coses que cal veure, però sí les coses temporals, aquelles que no es consideren eternes.

En el 16è versicle expressa alguna cosa que els aquí presents necessiten sentir, Pau ens diu: “no hem perdut el cor, però decau l´home exterior, però no l´interior”. Hi ha alguna cosa aquí que tothom necessita i alguna cosa que necessita a algú.

Contingut 1 El que ningú no necessita i el que algú necessita 2 Les paraules crucials: "per tant" i “per“ 3 El 16è Versicle espera enmig del patiment 4 Els 7è-15è Versicles: 4 motius per no perdre el cor 5 Els 17è- 18è Versicles 17–18: 4 motius per no perdre el cor. 6 La meravellosa invitació de Déu.

El que ningú no necessita i el que algú necessita

Avui aqui, ningú necessita perdre el cor. Ningú no s´apropa aquí dient:” Estic segur que cantem algunes cançons i escoltem el sermó que m´ajuda a perdre el cor. El que necessito és desanimar-me aquest matí per que diu Joan: “ Cap de vosaltres. Ningú no necessita que hagis eliminat el cor per viure. NI siquiera Pau.

Tot el contrari, tothom necessita una renovació interior dia darrera dia. Tots coneixem que els sentiments de força i novetat, d´esperança i vitalitat, d´ànim i zel per la vida romanen una estona i després els tendeixen a desaparèixer. D´un costat serem forts i tindrem esperança i joia i recursos per estimar, anem a renovar-nos dia a dia. Ho sabem això. La vida no es estàtica sinó que flueix. Puja i baixa. S´omple i es buida. Es renova i es desgasta, els desgasta i es renova. I cadascú de nosaltres tenim la força de renovar-nos. Cap de nosaltres aquí vol quedar-se abandonat en la vall de la depleció, buit i desanimat. Si hi ha un secret per esdevenir mes fort, esperançat i alegre, estimat una vegada i altre dia darrera dia, ens interessa.

Les paraules crucials: "per tant" i “per“

El que volen dir aquestes dues paraules en el text ens crida la nostra atenció. La paraula “ per tant” al començament del 16è versicle i la paraula “ per” en el 17è. Per què són crucials?

El 16è versicle en la punta del triangle

El dibuix del 16è versicle en la punta del triangle té 2 cares on recolzar-se. Així hi ha el nostre anhel recolzat per aquestes 2 línies: “ No perdem el cor...si no la nostra persona interior es renova dia tres dia”. Això és el que volem aquest mati- ser capaços de dir el que realment vol dir.

El 16è versicle : “ No perdem el cor...si no que el renovem dia tres dia.

Els 7è -15è Versicles són l´altra cara

Doncs, l´altra paraula “ per” al començament dl 17è Versicle vol sir que Pau estava dient algunes coses que el portaven a sentir-la i recolzar-la: “ això és la veritat i això és la veritat i això és la veritat” en el versicles 7è-15è: “ PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor.... PER AQUESTA RAÓ ens renovem dia tres dia!”. Doncs, en la primera línia del triangle està la veritat del versicle 7è-15è que ens porta a sentir-lo i recolzar-lo. Caldria que això atreies la nostra atenció i enviar-nos a captar en aquests versicles el perquè. Potser vol dir això també per nosaltres!

Els 17è-18è Versicles com l´altre costat per recolzar la punta

Així la paraula “ per” al començament del versicle següent ( V. 17è) vol dir que Pau és a punt de dir les mateixes coses que en e 16è Versicle: “ No perdem el cor... i el renovem dia a dia “ PER (PER QUÈ) és veritat i això és veritat i veritat. En la 2a línia d´aquest triangle que baixa al l´altre costat és la veritat dels 17è-18è versicles que recolzen la experiència que ell ens descriu.

Per tant, podeu veure això ara? La experiència que volem es recolza en la punta d´aquest triangle amb 2 cares. Els 7è-15è versicles són veritat PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor sinó que el renovem dia tres dia!”- Aquest és l´altre costat: “ No perdem el nostre cor, sinó que el renovem dia tres dia “ PER” els 17è-18è versicles són vertaders.

Així el nostre objectiu doncs és mirar ambdós costats d´aquest triangle i fer de la veritat que recolçava Pau la veritat que ens recolza.

El 16è Versicle espera enmig del patiment

Però per començar, una breu observació: el 16è versicle ens informa que no perdre el cor i renovar-lo diàriament s´espera enmig del patiment. “ No perdem el cor, mentre que la persona exterior decau, la persona interior comença a renovar-se diàriament” Pau sabia que s´estava ofegant- i que cadascú s´ofega. Ell va sentir un patiment terrible i en ell veia la decadència i el desaprofitament de la seva primera etapa. Hi havien debilitat i malalties, injuries, dificultats i pressions, frustracions i decepcions. I cadascú d´elles els li costa una mica de la seva vida. És una manera de dir que “ la mort estava en Ell” (cf. v. 12).

Aquest és el context per dir “ No perdem el cor...sempre ens renovem!”. Per tant, que és el que estem realment dient ara mateix. “ Cóm podem no perdre el cor en aquesta vida? I com podem renovar-nos diàriament? Però “cóm puc preparar-me per patir sense perdre el cor?; cóm acceptar la decadència del meu cos i fugir de la vida terrenal i a la vegada no perdre el cor, però trobar la força interior renovada per caminar amb joia fins al final amb d´amor?”

Ara estem preparat per veure la resposta de Pau a aquesta qüestió. Primerament en els 7è-15è versicles i després en els 17è-18è.

Els 7è-15è Versicles: 4 motius per no perdre el cor

En els 7è-15è versicles hi ha al menys 4 raons que porten a Pau a dir-nos “ PER AQUESTA RAÓ” no perdem el cor!”. I cadascú d´elles tenen en compte la decadència física del cos. Ell mai perd de vista la mort de l´home i que la vida passa. Per tant el que fa en aquests versicles és mostrar-nos el que és veritat malgrat tot, i sempre que la naturalesa exterior decau i mor.

1. La glorificació del poder diví i del Fill de Déu

Primerament, mentre la naturalesa exterior decaigui, mitjançant el patiment del poder diví i la vida del seu Fill es manifesten i glorifiquen.

El 7è Versicle: "Tenim aquest tresor en vasos de terra [ que decauen, febles, persones externes] que superen la grandesa del poder podien ser de Déu i no de nosaltres mateixos. “PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor... perquè el poder diví s´exalta en les nostres debilitats....

10è Versicle: " Portant la mort de Jesús en el nostre cos] que és un altre aspecte de la decadència humana exterior] que la vida de Jesús es manifesta en el nostre cos. “ PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor.... perquè la vida del Fill de Déu es manifesta i glorifica en la nostra decadència física!”

El 11è Versicle: " Per nosaltres que vivim constantment fins a la mort en nom de Jesús, que la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor... perquè la vida del Fill de Déu es manifesta i glorifica en la decadència dels nostres cos.

Per tant, la 1a raó de Pau per no perdre el cor, quan la naturalesa exterior decau, és que en la nostra debilitat i en la mort divina en nom d´ells altres poder divins i de la vida del Fill de Déu siguin glorificats i que Pau estima per sobre d´altres coses.

2. La força de la Església

2n: malgrat la nostra decadència externa, inclús i a través del patiment, la vida flueix des d´Ell cap a la Església. Els cristians es reforcen mentre Pau es debilita.

El 12è Versicle: "Mentre la mort està en nosaltres, la vida està en vosaltres. PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor.... perquè no només Déu es glorificat, però vosaltres, els meus estimats, rebeu la vida, la força i la esperança.

El 15è Versicle: " Totes les coses són per a vosaltres, que la gràcia que s´estén cada vegada més i més sobre la gent [a través del patiment de Pau per a ells] pot provocar l´acció de gràcies que abunda vers la Glòria divina, PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor... perquè ( i anoteu que el 15è Versicle la posa en primer lloc) en el meu ministeri del patiment, la gràcia s´estén a vosaltres i la glòria s´apropa a Déu. Hi han 2 grans amors en ls vida de Pau: portar la gràcia cap els altres i la glòria a Déu- i en aquest versicle diu que ells esperen sentir en la mateix experiència. PER AQUESTA RAÓ Pau no perd el cor.

3. La Presència divina sostenible

3r: mentre decau la naturalesa externa, inclús i a través del patiment Déu el manté sense permetre´l superar-se.

Els 8è-9è Versicles (a noteu que cada una d´aquests parells què ens està dient realment: Sí, la nostra naturalesa física decau, però NO el nostre cos). Estem afligits en certa manera, però no deprimits; perplexes, però no desanimats; perseguits però no abatuts; ofegats, però no destruïts!”. PER AQUESTA RAÓ no perdem el cor... perquè Déu ens manté sense permetre´ns superar-se.

4. La nostra Resurrecció des de la Mort.

4rt: malgrat la nostra naturalesa física decaigui, inclús Ell renaixerà de la mort amb la Església i romandrà amb Jesús.

El 14è Versicle: "[Sabem] que aquell que Jesús va ressuscitar ens ressuscitarà també a nosaltres i estarà present entre nosaltres!”. PER AQWUESTA RAÓ no perdem el cor... perquè tot és perfecte. Ni tampoc si la mort pot fer que la història tingui un final dolent. Vaig a viure altre cop; i ho faré amb vosaltres, la gent i l´amor; vaig a viure amb Jesús i compartir sempre la seva glòria i per sempre.

PER AQUESTA RAÓ: aquest es la 1a línia del triangle (7è- 15è versicles) que recolzen la sensació d´una gran experiència de no perdre el cor, sinó renovar-lo diàriament.

1. Em renovo perquè el poder diví i la vida del seu Fill es manifestin i glorifiquin en les meva decadent feblesa.
2. Em renovo perquè la vida flueix dins la Església que estimo molt.
3. Em renovo perquè Déu me manté en el patiment i no em permet superar-lo
4. Em renovo perquè conec que ressuscitaré de la mort amb vosaltres i amb Jesús per viure sempre tots junts i per sempre.

PER AQUESTA RÁO no perdo el cor!

Els 17è- 18è Versicles 17–18: 4 motius per no perdre el cor.

Ara que veig les altres línies del triangle que recolzen la meravellosa experiència de Pau en el 16è verdicle, anomenats, 17è-18è: “ No perdem el cor sinó que el renovem diàriament per a que el 17è-18è versicles siguin veritat. En contra hi ha 4 raons perquè Pau no perdi el seu cor en comptes de la decadència humana- la seva debilitat i malaltia, les seves injuries i dificultats.

1. L´aflicció momentània

Ell no perd el seu cor perquè la seva aflicció és momentània... “ Això no vol dir que duri 60 segons. Vol dir que perdura tot el temps ( la qual esdevé momentània amb 1 milió d´anys de mil·lennis) i això és tot. La paraula vol dir “present”- “les afliccions actuals”- les afliccions que no superaran la vida actual. I no perd el cor ... per a que les meves afliccions acabin. Elles no tindran la darrera paraula en la meva vida.

2. L´aflicció lleugera

Ell no perd el seu cor PERQUÈ l´aflicció és lleugera.

El 17è Versicle 17: "Per la aflicció lleugera . . . " Aquesta no és el judici d´un modern americà acomodat. Aquets és el judici del mateix Pau. Ni Pau va oblidar el que diu en el 2 Corintis 11:23–27.

“En moltes més tasques, en molts empresonaments, en temps dolents sense fi, sovint en perill de mort. 5 vegades vaig patir 39 fuetades dels jueus. 3 vegades apallissat amb pals. I u1 vegada amb una pedra, 5 vegades nàufrag, de dia i de nit. Vaig romandre en la profunditat. Sovint he fet moltes passeigs, perillosos en els rius, perillosos pels lladres, i pels mateixos veïns i gentils en les ciutats i en la naturalesa, en el mar, i entre els germans. He tingut feina i dificultats, moltes nits desvetllat, afamegat i set, sense menjar, amb fred i exposat. A banda de tot això exterior, hi ha una pressió diària sobre mi de les meves preocupacions sobre totes les esglésies”.

Quan Pau ens comenta que les seves afliccions són lleugeres, no vol dir que siguin fàcils o sense dolor. Vol dir que, comparades amb les properes, no són res. Comparades amb el pes de la propera glòria, semblem plomes en una escala. “ Considero que el patiment en els temps actuals no mereixen comparar-se amb la glòria d´esdevenir revelades a nosaltres" (Romans 8:18). No perd el cor .... PER que les meves afliccions són lleugeres.

3. Del pes etern de la Glòria

Ell no perd el seu cor PER les seves afliccions actualment produïdes per Pau quedin al marge de qualsevol comparació.

El 17è Versicle “ Per una lleugera aflicció momentània que es produeix en nosaltres el pes d´una glòria eterna sota qualsevol comparació: El que sobrevé a Pau no és momentani, si no etern. No és lleuger, sinó pesat; no és una aflicció, sinó gloriós. I tot això sota qualsevol comprensió. L´ull no veu, ni l´orella no escolta el que Déu ha preparat per aquells que l´estimen (1 Corintis 2:9).

I aquest punt no és que les afliccions precedeixin simplement la glòria; elles ajuden a produir la glòria. És una connexió real causa entre que nosaltres suportem la dificultat ara i quant serem capaços de gaudir de la glòria divina en els propers anys. No cal menysprear el mal. No perdem el cor... PER A QUE totes les meves dificultats produeixin en mi el pes etern de la glòria sota totes les comparacions.

4. La futura glòria eternament invisible

Pau no perd el cor PER posar-se en la ment la futura glòria invisible.

El 18è versicle: “No veiem totes les coses visibles, però no totes són invisibles”. Déu pot oferir-nos tota la glòria de l´univers per preservar-nos de perdre el cor i renovar la nostra ànima diàriament, però si no hi considereu així, no ho veureu així.

La meravellosa invitació de Déu.

De fet, el que Déu fa actualment en aquest sermó. Aquest text é una meravellosa invitació divina per a que nosaltres observem totes les raons per no perdre el cor- totes les raons per renovar-nos diàriament.

• Mireu: el poder diví i la vida del seu Fill es manifesten en les nostres febleses.
• Mireu: la vida de Jesús flueix a través del patiment en les vides dels altres
• Mireu: Déu ens manté en les nostres afliccions sense permetre´ns destruir-nos; ressuscitareu de la mort amb Jesús i amb la església de Déu, i viureu en la joia per sempre
• Mireu: les vostres afliccions són momentànies. Només ´son ara i no pels anys futurs
• Mireu: les nostres afliccions són lleugeres. Comparades amb els plaers que vindran no són res.
• Mireu: vosaltres us produíeu aquestes afliccions pel pes etern de la glòria al marge de qualsevol comparació

Per tant, MIREU! ... MEDITEU!... PENSEU totes aquestes coses. Creieu el que Deu us digui. Sense perdre el cor, però que la vostra persona interior es renovi diàriament.