El Ministeri Ocult de la Llar

De Gospel Translations Catalan

Què vaig aprendre de l´Elisabeth Elliot

Avui he atacat el tipus de neteja que imagino a altres dones més diligents i devotes domèstiques fent sempre: la brutícia que exigeix netejar els mobles llunys de la paret, la pols sota els lli9ts, i buscant afanyosament el drap de la pols dels esglaons de les cadires i de la restes amagades de les prestatgeries.

Les tasques casolanes que faig són la música de fons de qualsevol cosa que faig. Estudiar i la preparació del ministeri s´acompanya pel soroll de la rentadora i la cadència constant de la nutrició. A l´hivern, una estufa de llenya exigeix ate3ncions i nodrir-la; a l´estiu és el jardí qui demanda noves atencions

Aquest conjunt d´activitats és el pegament que manté una llar junta, i una dels descobriments més destacat de la meva vida és que és impossible trobar una existència plena i important enmig d´una rutina angoixant. Resulta que no ho és principalment el que estàs fent de la vida, sinó perquè ho fas. I ningú no m´ha ensenyat que aquesta lliçó és més forta que l´E. Elliot

Contingut 1 Autora i Ama de casa 2 Barreja de coratge i gràcia. 3 Compromís amb la fidelitat diària 4 La tasca domèstica i la Gran Tasca

Autora i Ama de casa

27 anys enrere, preparava el meu tassó favorit de cafè, els meus arxius personals i alguns exemples de la meva tasca i vaig abandonar la meva carrera de recursos humans: 4 infants en 8 anys, escolarització, ministeri de l´Església i un jardí de verdures cada any em deixaven poc temps per estudis profunds, però aviat vaig dedicar-me zelosament als escrit de l´ Elliot i vaig trobar-me esmentada en les seves obres.

Ràpidament vaig descobrir que l´Elliot traçava la connexió entre les rutines de la llar i els misterir de la pràctica espiritual. Malgrat esdevenir una predicadora pública molt buscada i les seves paraules arribaven literalment ( i encara ho fan) a milions mitjançant les impressions i els ministeris de la radio, ella actualment reclama gaudir de la llar per sobre de tot, ella coneix com fer-ho i (i a diferència del llibre d´autor) sap els resultats.

La seva atenció per detallar en els detalls va ser degut en part a la directora del seu internat que va dir: “ No marxeu sense una Bíblia sota el braç si abans no heu escombrat sota el llit” ( Convertir-se en E. Elliot, 34). No necessitava una llarga conversa espiritual amb algu amb elk terra brut.

Amb la seva dicció perfecte, el seu humor irònic, el seu lliurament nítid la veritat bíblica, Elliot va influir en el meu ensenyament i el meu parentiu no semblava res més, sinó que ella havia modificat la meva actitud davant les tasques casolanes.

Barreja de coratge i gràcia.

Malgrat que estar molt per sota dels nivell de l´Elliot, estava motivada per la seva asserció que l´auto disciplina- a cas o en qualsevol lloc- era una rendició encantadora al “si de tot cor a Déu” que troba el seu camí en la vida primer de tot a través d´una fidel actuació de petites tasques invisibles (Alegre rendició, 16).

Ella va ajudar-me a veure la llar com una analogia per la nostra vida espiritual en general. Justament quan treure les motlles de la taula de dinar mai serà d´un sol cop, ( al menys a la nostra llar!) cap són pràctiques de formació espiritual. Tenint cura de la nostra ànima i de la nostra salut, cada dia n´haurà “motlles” que necessitin escombrar-se i això és bo, perquè manté el nostre pensament conscient de una dependència creadora de Déu.

L´evangeli fort de l´Elliot ens ajuda a mantenir-ne una mentalitat purament impulsiva, recordant-me que “ aquesta disciplina no és el meu clam de Crist, sinó la evidència del seu reclam sobre mi” (Joiosa Submissió, 28). Aquí inserim l´auto-disciplina sobre a base del miracle de la gràcia, segons les línies de les Escriptures i a través de la inspiracions i possibilitats de l´Esperit diví. El que aportem a aquesta equació és la nopstra voluntat com una oferta a Déu, “un sacrifici viu”” (Romans 12:1).

Elliot va barrejar la gràcia i el coratge ran consistentment que és impossible dir- i impossible preguntar-se el seu principi i el final. Parlava amb la certesa de qualsevol que ha obeït sempre molt de temps, que ha escollit el camí de la fe prou vegades, per aprendre el secret que la joia resultant i la profunda intimitat amb Déu no té preu, fins i tot la obediència sembla petita i invisible.

Compromís amb la fidelitat diària

En una vida marcada per un gran trastorn i oportunitats per ambdues la glòria i la tristor, és evident que Elliot va esdevenir el seu jo en el compromís d´una fidelitat diària en llocs invisibles. Una fidelitat practicada brutalment i inequívocament mística portada a un ministeri de veritable audàcia, forjat en un gresol de solitud i perplexitat entre els camins divins. Donat suport en les seves qüestions, ella trobava que Déu era fidel i va acollir-lo com “ un viatge i la seva destinació” (Tornant E. Elliot, 253).

Les diferents temps de la seva vida es basen en les anàlisis dels llenguatges no escrits i reduïts a un escrit, funció, com un simple pare, planxant les camises del marit, entretenint els invitats de la Nova Anglaterra, viatjant al voltant del món com a una predicadora, lluitant amb la tecnologia per produir més d´una dotzena de llibres. Ella fidelment va dedicar la seva vida al servei de Déu, convençuda que era totes les parts de la seva crida.” Les seves “ tasques del sacerdoci” mai les va considerar més conseqüents que les tasques casolanes.

Ella sabia ( i m´ho va mostrar) que el ministeri d´atendre i conservar formava part del pla diví per la Humanitat. Des del primer moment, Adan i Eva eren col·laboradors puntuals de Déu, i com a tal, individus portador de la imatge divina, Imito a Déu quan estic fidelment lligat a la tasca de mantenir la meva família alimentada, vestida, en el moment i lloc oportuns. I a més, totes les tasques mundanes lligades a la repetició d´aquesta vida materna tenen sentit

En les nostres tasques casolanes normal i en l´acte d´organitzar el caos, imaginen a Déu. Organitzant un armari desordenat, sanejant una cadira bruta, distribuint la rentadora neta i pels 4 racons de la llar- aquestes són la tranquil·la mudança cp m fa Déu en els nostres temps, refrescant els arbres amb la pluja, o, en al història, organitzant el manà que la fidelitat nodreix una generació d´israelites (Èxode 16).

La tasca domèstica i la Gran Tasca

Misericòrdia, justícia i l´entrepà comparteix el mateix territori en els sistema de valors del Cel per Déu que treballa i a treballat en el nostre nom ens invita a unir-nos en la Gran tasca:

Permeteu mostra la vostra tasca als vostres servents,
i la vostra gloriosa força pels seus infants.
Permeteu el favor del Senyor, el nostre Déu sobre nosaltres,
i deixeu la tasca en les nostres mans;
Si, deixeu-nos la tasca en les nostres mans! (Psalm 90:16–17)

Permeteu que la tasca domèstica continuï i potser trobarem la plenitud en les petites tasques realitzades amb un gran amor en la vida, centrada en guanyaré el que mai podem perdre.