El Plaer de Déu en el seu Nom

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About The Glory of God
Topic Index
About this resource
English: The Pleasure of God in His Name

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About The Glory of God
Part of the series The Pleasures of God

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



1 Samuel 12:22

Per el Senyor que no expulsa el seu poble, pel gran benefici del seu nom, perquè això ha complagut al Senyor fer-vos el seu poble per a si mateix.

Contingut

La demanda d´Israel d´un rei

La situació, darrera aquest tex, és que Israel ha demanat que Samuel nomeni un rei per a ells com en d´altres nacions. Ho podeu veure en el 1 Samuel 8è. Samuel és vell. El seu fill Joel i Abijah han esdevingut jutges en el seu lloc i són corruptes. Per tant, els més grans d´Israel s´apropen a Samuel per dir-li (en el versicle 5è):

“ Vet aquí, vos sou gran i els vostres fill no segueixen el mateix camí; ara nomeneu per nosaltres un rei que ens governi com en altres nacions.

Samuel està molt disgustat i s´apropa Déu per advertir-lo. En el versicle 7è Déu li diu: “ Escolteu la veu popular en tot el que us diguin; ells no us rebutges, però ho ha fet per vers mi per esdevenir el seu rei.”

Però en el Versicle 9è, Déu ens diu: “ Només, us advertiré solemnement, i els hi mostraré els camins d´un rei que sigui el seu”

Així, Samuel diu al seu poble cóm els seus reis escolliran els seus fills i filles al seu servei i demanen exigir una 10ª part del que posseeixen per els seus objectius. Però ell no pot explicar el seu poble del seu desig d´ésser rei. Ells finalitzen la seva resposta en el versicle 9è: No! Tindrem un rei sobre nosaltres, que podria esdevenir com a la resta de nacions, que pugui governar, que marxi davant nostre i lluiti en les nostre batalles.

Nomenament de Saul i Inauguració com a rei

Doncs, el rei Samuel va nomenar Saul com a rei en el 10è capítol. En el 11è capítol, Saul lluita contra Nahash i el Amonites, i Saul va convocar el poble a Gilgal per renovar el regne- donar a Saul una instal·lació oficial.

En el 12è capítol tracta de la inauguració del discurs de Samuel, que no era precisament el que el poble volia escoltar!. Els va anunciar algunes novetats. Però abans de dir-ho necessitava estar segur que el poble coneixia o sentia la magnitud del dimoni que havia esperat ser com en altres nacions i no agradava a Déu com a rei.

En el 17è versicle, ens diu:

“ Avui no hi ha collita? Pararé amb el Senyor per a que ens enviï trons i pluja; i vosaltres comprovareu quan febles sou, que se´n ha donat a la vista del Senyor per demanar-li un rei per a vosaltres”.

Quan el Senyor els va enviar els trions i els llamps, el poble va témer o confessar els seus pecats en el 19è versicle: “Pregueu el Senyor per vostres servidors, el vostre Déu, que no ha mort; cal afegir el dimoni als nostres pecats, per demanar un rei”

El penediment i rebre bones noticies

Quan el poble va sentir por i penediment dels seus pecats, varen rebre bones noticies en el 20’ versicle:

“ Por, no; el dimoni ha fet tot aquest mal, però no abandoneu el vostre Senyor, sinó servir-lo amb tot el cor; no us aparteu de coses en va, que no siguin profitoses ni estalviar-se perquè son banals”.

Aquest és l´Evangeli- quan heu pecat àmpliament sense glorificar Déu, quan teniu un rei, quan no hi havia res més a fer que pecar amb penoses conseqüències que estan per arribar, no obstant i això, té un futur i esperança. No tingueu por!... no tingueu por!

La base de les bones noticies

I aleshores, arrriba la gran base de l´Evangeli en el 22è versicle:

“ Per que el Senyor no rebutgi el seu poble, en benefici del seu nom, perquè això complau a Déu per fer-se amb el seu poble

Quina és la base del seu temor de Déu, segons aquest versicle? Primer de tot, és la promesa que no desterrarà el seu poble. A canvi de necessitar un rei, el versicle explica que: “ el Senyor no desterrarà el seu poble”.

Però l´arrel més profunda de la esperança ni del temor en aquest versicle. Perquè Déu no desterrarà el seu poble? La raó més profunda es troba a la frase: “ en benefici del seu nom!”. El punt més alt d´aquesta fundació del nostre perdó o del temor i a nostra alegria és el compromís que Déu té en el seu propi nom. Primerament, està compromès a actuar en benefici propi. I després, l´altra raó és comprometre´s amb seu poble.

Cóm Samuel ens va fer aquesta connexió en aquest versicle? Per què el compromís diví per el seu nom propi acaba en evitar el desterro del seu poble? Cóm el seu compromís vers el seu nom produeix un compromís vers el seu poble?

La darrera part del versicle compte la resposta: “ Perquè ha complagut a Déu fer-se amb els eu poble”. O dit d´altra forma, és que el plaer diví és unir-vos a Ell d´una manera que el seu nom quedi lligat a la vostra destinació. O d´una manera, que el plaer diví de posseir-vos de tal forma que vosaltres reflecteixi el seu nom. I a més, en el seu benefici, no us desterrarà.

2 Sermons en aquest text

Ara hi ha 2 sermons en aquest versicle: el d´aquest setmana i la propera. So let me just point to next week's and then focus on this week's. El punt de la propera setmana i després me centraré en aquesta. El proper sermó de la propera setmana es titularà: “ El plaer diví en la elecció”. Déu ha escollit lliurement, segons els seu propi plaer, de fer-se Israel el seu propi poble. Aquest és el missatge de la propera setmana. Déu es complau en la llibertat d´una elecció incondicional.

Però, vet aquí, que existeix un altre plaer diví implicat en aquest versicle, nominalment que Déu troba plaer en el seu nom. Quan Ell escull un poble. Diu, Ell l´escull per a si mateix, per tan, quan es compromet per estalviar-lo, Ell es compromet en benefici propi. A més, per sota i sota el delir diví en escollir el seu poble i ha un delit profund, nominalment el plaer diví té un nom propi. Aquest és el missatge setmanal.

Què vol dir Déu quan troba plaer en el seu nom

Ara que vol dir – que Déu troba plaer en el seu nom? Res diferent del que dèiem 3 setmanes abans, nominalment, que Déu troba plaer en els seves perfeccions, en la pròpia glòria. El nom de Déu en les Escriptures sovint vol dir virtualment el mateix que és gloriós i que té un caràcter excel·lent.

Però sovint vol dir alguna cosa lleugerament diferent, nominalment, la Glòria esdevé pública. En altres paraules, el nom de Déu sovint al·ludeix a la seva reputació, la seva fama, el seu renom. Aquesta és la paraula “ nom” quan es referim a algú que fa un nom per a si mateix. O d´altre manera diu, aquest es un “nom” de marca. Vol dir marca amb la seva reputació.

Això és el que Samuel ens vol dir en 12:22 quan comenta que Déu va fer d´Israel un poble per a si mateix, sense descartar aquest nom en benefici propi."

El compromís diví vers la seva reputació i renom

Permeteu-me indicar-vos altres passatges que ens porta ala reputació divina , o fama o renom.

El cinturó diví

En Jeremies 13:11 Déu descriu Israel com el cinturó escollit per destacar la glòria divina, però ha esdevingut inútil.

Tal com un cinturó s´aferra als costats de l´home, així vaig fer d´Israel la meva casa, i la casa de Judea, lligada a mi- diu el Senyor- que podria esdevenir un poble per a mi, un nom, una lloança i una glòria, però no m´escoltarien.

Per què va escollir-se Israel o fer-se la protecció divina? Podria ser: un nom, una lloança i una glòria. La paraula “ lloança” i la “ glòria” en aquest context ens diu que el “ nom” vol dir “renom”, “ reputació”. Déu escull Israel perquè el poble pugui fer-se una reputació per a ell.

Ensenyances de David

Davis ens monstre el mateix en una de les seves lloances de 2 Samuel 7:23. Ell ens diu que va assentar Israel lluny d´altres pobles per relacionar-se amb Ell d´una manera que fos un nom per as si mateix.

Quina altre nació sobre la terra és com el poble d´Israel, a que Déu ha vingut a redimir per a ser el seu poble, fer-se un nom, i fer per a ells coses bones i dolentes, per expulsar davant d´ells una nació dels seus deus?

En altres paraules, quan Déu ve per redimir el seu poble en Egipte i el treu a la natura cap una terra promesa, no està afavorint els seu pobles, està compromès, com deia Samuel, en benefici de seu propi nom. (1 Samuel 12:22); o, com diu David: “ Ell va crear-se un nom- una reputació”.

El punt de l´Èxode

Tornem a l´Èxode un moment. Aquí és on Déu realment va fer-se amb un poble per a si mateix. Per la seva existència, Israel ha ornat la seva mirada cap a l´èxode com l´esdeveniment clau de la seva història. Per això, en l´Èxode podem trobar Déu és a punt d´escollir un poble.

En l´Èxode 9:16 Déu parla al Faraó permetre´ls a ells i també a nosaltres per conèixer perquè Déu té la llibertat d´enviar-los 10 plagues en comptes d´unes breus paraules abans de la catàstrofe. Aquest text és tant important que Pau monstre en els Romans 9:17 afegir l´objectiu diví l´èxode. Déu li diu al Faraó:

“ en aquest punt, cal permetre- us viure, mostrar-vos el meu poder, per que el meu nom sigui conegut a tot arreu sobre la terra.

El punt e l´Èxode era estendre la reputació divina. El punt de les 10 plagues i el miracles de creuar el Mar Roig era per demostrar l´increïble poder diví, en comptes d´escollir lliurament el poble, amb l´objectiu de que la seva reputació, el seu nom, fos declarat per tot. Déu es complau en la seva reputació.

El testimoni d´ Isaïes

Interpretaven els darrers profetes i poetes d´Israel l´èxode d´aquest manera? Sí, ho varen fer.

Isaïes ens diu que l´objectiu diví en l´èxode era fer perdurar el seu nom. Descriu a Déu l´únic que va fer que el seu braç dret fos a la dreta de Moisés, que havia dividit les aigües davant d´ells per fer perdurar el seu nom, que els va portar à través de les profunditats . Com un cavall en el desert, no varen ensopegar-se. Com un castell en una vall, l´Esperit diví els va concedir la resta. Per això els va portar el seu poble, per fer.-se un nom lloable” (Isaïes 63:12–14).

Per tant, quan Déu mostrava el seu poder per portar els seu poble des d´Egipte fins el Mar Roig, donava senyals en l´eternitat i una reputació permanent que guanyaria per Ell mateix en aquest s dies.

Ensenyament dels Psalms

Psalm 106:7–8 ens mostra el mateix:

“ Els nostres pares, quan eren a Egipte, no consideraven els seu meravellosos treballs; ni l´abundància de les collites, però es revelaven contra el Most High del Mar Roig. Però Ell els va salvar en benefici del seu nom, i els va mostrar el seu poder”.

¿Observeu els mateixos Evangelis lògics en la feina aquí i que en el text 1 Samuel 12:22? Aquí la gent pecadora ha escollit un rei i ha indignat Déu. Però Déu no els va desterrar. Aquí es diu que la gent pecadora s´havia revelat contra Déu en el Mar Roig i va equivocar-se en l´amor. Fins i tot va preservar-los amb el seu gran poder. Per què? La mateixa resposta: en benefici del seu nom propi, per donar a conèixer el seu gran poder.

Vegeu que el primer amor diví és el nom del seu poble? I, a causa d´això hi ha esperances per un poble que peca. Vegeu perquè la concentració divina de Déu és la base de l´ Evangeli?

La lloança de Josué

Preneu Josué com un altre exemple d´algú que va entendre aquesta concentració divina del Evangelis o utilitzeu-lo com va fer Moisés (Deuteronomi 9:27–29; Numbers 14:13–16) per complaure els pecadors. A Josué 7, Israel havia creuat el Jordan i va accedir a la terra promesa i derrotaren Jericó. Però ara hem estat derrotats a Ai i Josué està sorprès. Ell s´apropa al Senyor en una de les lloances més desesperades de la Bíblia:

“ Oh, Senyor, què dir quan Israel hagi donat l´esquena davant els enemics? Als Cannonites i tots els habitants de la terra que sentin això, que ens envoltaran o arrasaran els nostres noms de la terra; i què farà amb el teu nom tan important (Josué 7:8–9).

Crideu per la clemència divina en el seu nom? La base de la gran esperança dels seus servents en el focus de Déu ha estat la impossibilitat que Déu permeti que el seu nom no sigui alabat entre les nacions. No es pot concebre. Aquesta és la confiança més important. Altres coses canviaran però no aquesta: l´acció divina en el seu nom.

El testimoni d´Ezequiel en l´Exili

Però què fa doncs tot seguit quer Israel fos eventualment tan rebel per caure en mans desl seus enemics en captivitat de Babilònia durant l´època d´Ezequiel? Cóm un Déu centrat en el profeta, con Ezequiel, va manegar aquesta derrota per la reputació divina?

Escolteu la paraula de Déu apareguda en Ezequiel 36:20–23. Aquesta és la resposta de la captivitat del seu poble que va recaure sobre ell mateix.

Però quan varen caure sobre les nacions, on fos, ells profanaren el meu nom diví, en aquest que els homes deien d´ells: “Aquests són el poble del Senyor, i han abandonat la seva terra”. Però em preocupa el meu nom diví, la qual Casa d´Israel va ser profanada entre les nacions que s´aproparen. A més, de dir sobre la Casa d´Israel, diu sobre el Senyor, Déu: no és pel propi benefici, oh Casa d´Israel, que jo actuo, sinó pel meu nom diví, que va ser profanada entre les nacions que varen arribar. Vindicaré la santedat del meu nom, profanat entre les nacions; i les nacions no sabran que sóc el Senyor, ens diu el Gran Déu, quan, a través vostres jo vindicaré la santedat davant els seus ulls”.

En altres paraules, quan va arribar cada esperança, i el poble romania sota el judici diví, perquè entre els seu propis pecats hi cabia una esperança- i sempre romandrà- que Déu té un indomable delit en la pròpia reputació sense patir per molt temps que sigui trepitjat.

La base de tota la nostra esperança

Aquesta és la base de la esperança que manté l´aparició del modern moviment missioner protestant del segle 18è. David Brainerd, el missioner dels indians de la Nova Anglaterra, va escriure a un jove candidat a 1747 just pocs mesos abans de morir: Lloeu vosaltres mateixos i mediteu la veritat divina: “ esforceu-vos per arribar el fins d´elles i mai us quedeu satisfet amb uns coneixements superficials.

Esforceu-vos per arribar fins al fons de les coses divines! Perquè en el fons de les coses trobareu la base més dura de la esperança per la victòria en la missió global de l´Església. Busqueu Déu que es comprometi amb la causa del seu poble es basi no en el propi poble sinó en si mateix. La passió per conservar i purificar els pisos no des del sol superficial del nostre esforç sinó per la infinita profunditat d´ella mateixa.

Al final de totes nostres esperances, quan qualsevol cosa ha cedit, nosaltres romanem en la gran realitat: la permanència divina, tota la suficiència divina són infinites, invariablement i externament compromès amb el seu principal i sant nom. En el seu benefici del seu nom important es comprometrà. Mai més serà profanat. La Missió de l´Església serà victoriosa. Indicarà els seu poble i la seva causa sobre tota la terra.

Por, no! Heu fet tot el mal possible, però no abandoneu Déu, sinó servir-lo amb tot el cor; i no l´abandoneu per coses superficials, que no siguin profitoses ni conserveu-les... El Senyor no vol desterrar el seu poble, en benefici propi, perquè es complau en fer-se amb aquest poble per a si mateix.

Amén