El Plaer de Déu pel treball diari

De Gospel Translations Catalan

Em pregunto quanta gent en el seu dia coneixen a Pau com un home que va fer i fixar les tendes. Segurament que molts. Quan va arribar a Corint, va anar a visitar l´Aquila i Prescilla “ i com que tenien el mateix negoci es va quedar amb elles per treballar, perquè eren fabricants del negoci de tendes” (Fets 18:3). Havien fet això durant una estona. Coneixia bé la pell de cabra. Ell podria lligar els seus nusos sense mirar. Coneixia totes les maneres de fer forats i com reparar-los. Imagino, com passa en la majoria dels negocis, que alguns dies desitjaria poder escollir un altre.

Em pregunto quants coneixien a l´apòstol Pere com a un individu que pescava. Segurament molts. Fins i tots després de la mort de Jesús i ressuscitar i va aparèixer els seus deixebles, on va a anar a trobar els seus amics? On Pere va usar molts dies i nits, on Jesús va trobar-lo dies abans- el pescador. (Joan 21:3). Ell coneixia el tipus de peix que odoraven com ( i si Ell ho va oblidar, la roba podria recordar-lo). Va travessar greus tempestes. Coneixia el millor lloc per llençar l´àncora i els millors moments per endreçar les xarxes- i ell coneixia com extreure un de buit ( como aquella nit que se li va aparèixer Jesús).

Em pregunto quants coneixen a Jesús com a individu, fabricant de taules i cadires. Sabem què va fer. Quan va tornar a la seva ciutat per pregar, el 1r veí va demanar-li: Sabeu quina saviesa va donar-li? Quins són les possibles treballs fets amb les seves mans? No era el de fuster, fill de Maria?” (Marc 6:2–3). Les seves paraules varen sorprendre perquè s´havien acostumats a veure´l amb les serres, martells i claus. Ell va venir no només en carn i sang, sinó amb suor i llàgrimes. Un home amb espines i coneixedor dels contratemps.

Cadascú d´ells varen alterar la història amb les seves obres ( i ningú més que el Déu -humà). Cadascú d´ells varen invertir molt de les seves vides en tasques normals i fons i totes tedioses ( potser més normal que el que teniu davant). I molts d´ells sabien que treballs com els seus, ben fets, és alguna cosa més que el quotidià.

L´home surt a treballar

Faríem el nostre treball diferentment el proper any, no? si poguéssim veure les nostres tasques amb els grans ulls divins. Per tant, on podríem anar a veure el que Déu mira sobre les nostres tasques. M´agrada fer un cop d´ull al món salvatge i meravellós del Psalm 104.

El Psalm, com a molts altres, espera despertar admiració i alegria en les nostres ànimes. L´obro, versicle 1: “ Beneïu, Senyor, Oh, la meva ànima!. “Però aquest psalm pren un camí menys transitat cap a la obra. Quan el psalmista observa la desconnexió entre el qui creuen en Déu i els qui el senten, permet que la seva ment vagui a través de les muntanyes i de les valls (versicle 8). Passeja per les fonts, les valls i els oceans (versicles 10, 25). Vigilen els teixons i els ocells (versicles 12, 18). La creació va ser el seu himne escollit, amb totes les melodies conegudes i sorprenents canvis importants.

Però comentaven la tasca diària- i el psalmista també. Observeu com l´home entra en escena: reguen abundantment 3 arbres del Senyor”- 16è versicle. Les elevades muntanyes són per les cabres silvestres” versicle 18è. “Va fer que la lluna indiqués les estacions“ versicle 19è, “El sol sap l´hora de pondre´s ( Versicles 21–23):

“Els joves lleons rugeixen pels seus prats, buscant el seu menjar diví, Quan surt el sol roben i jeuen en les seves caus. L´home surt per treballar fins la nit.

L´home surt a treballar i hi dedica tot el dia. Se sent una mica anti -climàtic, no? Els 3 arbres pugen fins el cel, les muntanyes trontollen amb la vida salvatge, els lleons rugeixen la seva fam a totes les oïdes, la lluna indica la tardor, la primavera i l´hivern, el sol escull el color del cel: de blau a vermell i a violeta fins a la foscor... I Pau caminava a través de la ciutat reparant la seva tenda una altra vegada. Pere va enviar la seva barca al mar per passar un altre dia.

El psalmista observa algun detall sobre el treball humà, fins i tot el treball més avorrit i cansat, que sovint nosaltres no veiem ni experimentem en els nostres.

Múltiples treballs humans de Déu

Anoteu que l´home del versicle 23è no s ´adreçava al racó de l´oficina amb una taula blanca i una gran finestra. Ell no estava escrivint un còdex per alguna tecnologia revolucionaria. No esta buscant magatzems en nombrosos continents. Estava en el camp, fent feina revolucionària – sense telèfon, ni correu, ni sofisticats equipaments. Justament un home i les seves mans contra els cérvols i les torbes. Molts de nosaltres faríem el seu treball normal avui ( fins i tot el més físic) sembla força extraordinari.

“L´home treballa durant el dia fins a la nit: “ Molt a prop d´aquest versicle això: » Oh, Senyor, quant nombroses són les vostres tasques!”- els arbres, les muntanyes, els lleons i el treball que l´ home pot fer- “ En la meva saviesa els han fet tots; la terra esta plena de criatures”. El treball normal de l´home és una de les nombroses tasques de Déu. La vostra tasca és una de les nombroses tasques divines. Ni la ment ni les mans ni els regals diuen més i més sobre Déu que una sortida del sol, que un canyó o que una tempesta- Creieu això? Treballeu com si això fos veritat?

“Només Déu podria concebre una criatura capaç de fer el que cal fer. Cada treball humà que trobeu ( un collar blanc o blau; pagat o impagat; estudiant, empleat, dirigir o estar a casa de la seva mare) és una tenda coberta de roba en la saviesa i en la creativitat de Déu- si creiem en Ell o no, tant si veieu la glòria en el seu treball o no. Ells fan el que cal, sigui el que sigui i també com es pugui. Ens recorda justament molt més el que Déu pot fer”.

El Plaer de Déu en el vostre treball

Encara no ho hem vist tot el Psalm 104. Un del treballs humans de Déu no és només la nostra tasca normal; el nostre treball normal és el de satisfer els plaers divins. Després de viatjar sobre les muntanyes amb cabres salvatges i les coves amb les teixons de roques, sobre el mar amb monstres marins, en els camps com un dia laboral normal, el psalmista canta:

“ Podria durar la glòria del Senyor per sempre;
Podria el Senyor gaudir els seus treballs,
qui busca sobre la terra i tembleix,
qui toca les muntanyes i fumegen (Psalm 104:31–32)

No, podríem alegrar-nos del seus treballs. Ell podria gaudir del seu treball. Déu no fa una demostració que pugui delitar a unes quantes persones. No, a Ell l´agraden les altes muntanyes i les valls ventoses; a Ell l´agrada la lluna i les brillant postes de sol; a Ell l´agraden els teixons, les cigonyes i els burros salvatges- i cada dia laboral ho fem setmana darrera setmana. Gaudim del que hem fet, perquè és una altra contemplació de tota la seva obra.

El Déu del univers originari gaudeix de l´univers que Ell ha fet- l´una que hem de viure i el treball diari, l´altre que Ell ha dissenyat com un regal pel seu Fill (Hebreus 1:2). Ell gaudeix veient el que els homes normals poden fer en un dia- i tota la resta quan aquest treball s´eleva del seu cor sobre Ell. Fins i tot qualsevol altre sembla passar per alt el que hem fet, Ell ho veu i somriu, perquè és la foscor, però també el reflex brillant sobre la seva tasca.

Per tant, com us prepareu per un altre any de treball,- potser dur, potser agraït, potser “normal”- demaneu ajuda a Déu per veure el treball amb els seus ulls. Demaneu-l´hi per alguns plaers que Ell extreu del vostre treball.