El dia més transcendent de l´ any

De Gospel Translations Catalan

Tancat per Nadal. Cap naixement ha canviat el món com aquesta nit tan tranquil·la i inesperada a Betlem. Fa 200 anys, cap dia no senyala molts calendaris, decidia tants horaris ni pauses en els negocis per reunir-se amb els amics i familiars junts.

Ni el naixement dels profetes, ni dels grans mestres, ni de reis ni de presidents, ni cap esdeveniment de la història del món ha transcendit a les tribus o nacions, continents o hemisferis, èpoques o anys, campus de col·legues liberals o llocs seculars de treball, com el naixement de Jesús de Nazaret. Fins i tot el calendari anual de Hogwarts concorda amb el Dia de Nadal.

I aquesta influència tan peculiar no es accidental en la història. Quan descansem per ponderar la sorpresa d´aquesta “edat del dimoni actual” , que es tanca per Nadal, veiem el guinyo i el somriure de Déu. Directament no hi ha història del naixement en aquest món, que s´hagi provat tan sovint com el Dia que Déu mateix, en la persona del seu Fill, hagi nascut entre nosaltres, com l´únic, ple de divinitat i d´humanitat, per salvar el món del seus pecats.

Contingut 1 Déu i home en Un 2 Noms en les Escriptures 3 Entre Déu- Home 4 Déu pot esdevenir humà ? 5 Pot l´home esdevenir Déu? 6 Fet per Nadal

Déu i home en Un

Per suposat, dir que el naixement del “ Déu mateix” és tan controvertit com just “ Jesús de Nazaret”. Històricament, el naixement d´aquest últim és difícil de negar en un cervell equilibrat. I inclús, el cor de la fe cristiana polsa amb Jesús de Nazaret com a “Déu mateix”.

El Dia de Nadal, celebrem el naixement del “ Déu humà”- l´home com qualsevol altre Déu com cap altre. Una llarga història de devoció i pensaments lliures i un tens diàleg ens ha ensenyat a dir-li, entre incomptables altres noms “ el Déu humà”

Noms en les Escriptures

La majoria de noms i títols de Jesús provenen de les Escriptures: “ Ell és la Paraula”, l´ eterna Paraula inexistent que era al principi amb Déu i a través de qui va crear-se el món. Ell és una llarga promesa, una “sement de la dona” única que esclafà el cap de la serp. Ell va profetitzar el Fill de David, l´ hereu del tro d´Israel, el brot i la branca que creix altre cop de l´arbre tallat i trinxat de l´exili. Com el fill de David, “Ell és Fi de Déu”, com el fill etern de Pare diví.

Encarnat, es mou entre nosaltres com l´enigmàtic “ Fill de l´home”, visiblement humà, però també escoltant a l´ombra de David la figura que s´apropa al tro celestial per rebre el domini del món des del començament. Esdevé l´alfa i l´omega, el servent patidor, l´ovella divina, lliurant-se el mateix per alliberar els pecadors. Més xocant, extraordinàriament, impressionantment com els apòstols planificaven, Ell és Déu mateix, no només diví en un sentit general, sinó específicament i encara més audaçment, com el Senyor ( Kurios) Yahvé mateix entre tots nosaltres i com un de nosaltres.

Però on sigui en les Escriptures que hem sentit, i amb molts paraules, que Ell és “Déu humà”. Com el diem així, i marquem el Dia de Nadal com tal naixement, no repetim estrictament els termes bíblics. Més aviat, l´obtenim del fruit de la teologia. Ens beneficiem de la suor i de la sang de centenars de veus creients que responen a aquells que estan equivocats intentant reprimir el misteri.

Entre Déu- Home

Pels apòstols i els primers cristians, esta ben clar que Jesús era totalment humà. Cap d´ells ho dubtava entre aquesta primera generació. La seva mare ho sabia; va parir-lo. Els seus germans i germanes també; vivien amb Ell, menjaven amb Ell, el tocaven i sentien la seva veu. Per tant, els seus deixebles que passejaven amb Ell durant 3 anys i contemplaven la seva humanitat, tant en públic com en privat. Grans quantitats de testimonis presenciaven els seus miracles i ensenyaments, els veieren arribar a Jerusalem sobre un humil burro, ser jutjat i suportar calumnies, portar la seva creu i morir horriblement sota el cel que va enfosquir-se. I Pau va escriure que “ més de 500 germans a la vegada” (1 Corintis 15:6) van veure Jesús viu , després de la seva crucifixió

Però quin era el seu pla- i què és el que s´adonaren progressivament els seus deixebles, tant lentament durant la seva vida i el seu sacerdoci i després amb la seva resurrecció de la mort- que aquest Jesús no era simplement un humà. Ho era sense dubtes. Però d´alguna manera, Yahvé mateix havia arribat a aquest home, no figurativament, sinó literalment- no només “ en esperit”, sinó també encarnat, realment humà, amb un cos i ànima.

Els deixebles o aquets éssers s´havien afegit al número, varen adorar Jesús, que com a jueus dels primer segle no podrien entendre. Els jueus no adoraven a Moisès. NI a David, Ni a Elies. Sinó que, tot i ser jueus insistentment adoraven a Crist ressuscitat. (Mateu 28:9, 17; Lluc 24:52).

Per tant, la primera pregunta dels deixebles de Jesús i els seus contemporanis no era: “Ell és humà? És diví? Aquesta pregunta es resposta amb la resurrecció.

Déu pot esdevenir humà ?

Observeu com ha canviat això en les generacions següents, al menys entre els que reconeixen “ Jesús és el Senyor” en el principi i de la seva fe i adoració. Els darrers cristians- que l´adoren, sense escoltar-lo, ni veure´l o tocar-lo ell mateixos- la seva divinitat li ve donada:; la seva humanitat podria ser menys vertadera. Alguns son proclius a demanar: Pot realment un que sigui Déu ser realment home?

Per simplificar una mica més, però donant sentit a aquests desafiaments per tot arreu, la influència grega var portar a les reclamacions gnòstiques que Crist realment no podia ser humà, només semblava ser-ho (Docetisme), mentre que el pes del monoteisme hebreu portava a les reclamacions dels Ebionites que Ell no podia ser diví. I prova tres prova en aquests primers segles, les veritats més importants sobre qui era Jesús no es varen desenvolupar tant com defensades.

La església i els seus concilis no varen explicar més revelacions sobre Jesús – els sues deixebles no varen dubtar de la seva humanitat ni divinitat. Més, els sacerdots o les creences intentaren protegir la fe, lliurant-la els sants. Ni els concilis ecumènics varen convertit a Jesús en home en aquest sentit que no es trobava en les escriptures apostòliques ni al dreta del seu Pare.

Pot l´home esdevenir Déu?

Quan en el 300 segle, el arrians demanaven: ” Ell és realment Déu o no només la primera criatura divina més gran? El Concili de Nícea (325) va respondre que el Déu vertader: Déu prové de Déu. Llum sobre llum, Déu vertader sobre Déu vertader, no està fet de la mateixa essència que el Pare”. En conseqüència, quan Apol·linar de Laodicea, el primer defensor de la divinitat de Crist, del qual varen aparèixer noves qüestions sobre la seva humanitat, el Concili de Constantinoble (381) va respondre: “Jesús és un home total, a més d´ un cervell humà a banda de la divina, també”.

Poc després, sota la influència de Nèstor , l´arquebisbe de Constantinoble, va arribar altre pregunta: “És realment una sola persona o dues?” . El Concili d´Efes (431) va respondre: “ Ell és una sola persona”. I quan Eutycles de Constantinoble i altres, en resposta, emfatitzaren la unicitat de Crist. “ Té dues naturaleses? El Concili de Chalcedon (451) va respondre: “És Déu i home totalment” – una persona amb dos naturaleses, complertes i inigualables”: sense confusió, invariables, indivisibles i inseparables”.

Jesús no va ser l´únic en ser declarat el Fill de Déu a Nicea a 325. Va ser declarat públicament Fill diví mitjançant la seva resurrecció de la mort (Romans 1:4). La Església el va rebre como a tal. Tots els documents del Nou Testament el van considerar com a tal, no només com una prosa de la afirmació directa, sinó mitjançant una xarxa d´ insinuacions poètiques, de divines, d´un reconeixement sincer i llampecs de gloria particular estesa a cadascuna des de Mateu fins a la obra de la Revelació.

Fet per Nadal

El Dia de Nadal, celebrem la gran herència rebuda en recordar el naixement del poder del Senyor Déu. Jesús és Senyor: preexistent, sense ser creat, Déu mateix i ple de divinitat. Jesús és el salvador: totalment humà, un naixement humil fins al sacrifici de la mort, assumint el cos humà, les emocions, el cervell i la voluntat per salvar-nos. I Ell és el tresor: totalment Déu i home en una persona espectacular, ressuscitada i regnant. Ell és la perla d´un gran premi (Mateu 13:46), el valor suprem (Filipencs 3:8), que no només va satisfer totes les exigències de l´home, i satisfer les exigències de la justícia davant els nostres pecats, sinó satisfer les exigències de l´ ànima humana amb l´ única humà -divinitat.

No només estem creats per Déu; estem creats e Déu-humà.

El que pot ajudar a aquesta explicació del perquè el seu naixement encara obsessiona obstinadament els calendaris dels creients secular avui en dia. Potser que sigui més que històric i pràctic. Potser la divinitat que el Nadal ens inspira no sigui només un negoci del 25-desembre sinó que estigui en el subconscient, deixant-nos els cors endurits, desitjant un recat com aquest.

El Déu-humà ha arribat per salvar-nos.