El temps més dur de l´any

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Vaneetha Rendall Risner
Author Index
More About Suffering
Topic Index
About this resource
English: The Hardest Time of Year

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Vaneetha Rendall Risner About Suffering

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



La temporada nadalenca ens aporta bones expectatives. Les expectatives sovint estan molt més estretament lligades a la imatge de Hallmark que la tranquil·litat de celebrar el Naixement. Descrivim les reunions amb la família o els amics, regals brillantment empaquetats sota l´arbre nadalenc, els deliciosos aliments sobre la taula amb l´amor.

Fins i tot aquests que han experimentat la pèrdua, els dies festius sovint aporten un sentit de patiment. Recordo el núvol que em va caure sobre mi quan s´aproximava els primeres festes després de la mort del seu fill. El món s´havia aturat i tothom semblava avençar. Vaig experimentar el desànim després de diagnosticar-me el síndrome de la polio, quan varen aconsellar-me no empaquetar els regals ni comprar regals o distraccions tal com havia fet anys enrere. I tremolo quan penso sobre el meu desànim patit quan la 1a Nadal passades quan el meu marit va abandonar-nos, quan superava el buit de la família trencada. La joia del món, especialment el meu món, semblaven impossibles.

En un any com el nostre, quan la tristor i pèrdua semblaven indescriptiblement profunda per a molts, que havien perdut la salut, les nostres il·lusions, amor, el nostre mitjà de vida, la sensació de seguretat i ens demanem com podríem sentir alegria. Les paraules de John Piper ens ofereix un pont:

“ Ocasionalment ens queixem profundament sobre la vida que esperem. Lamentem la pèrdua: Sentim dolor. Després ens rentem la cara, confiem en Déu i acceptem la vida que Ell ens dona”.

Acceptar la vida que Ell ens ofereix és molt millor que la supervivència. Viure el present és intencionat, reconeixent quant dura i escollint confiar en ella. És ben rebuda quan estem en la vida mentre ens lamentem honestament sobre el que desitgem era diferent. Anomenem i designem els nostres desànims, però sense permetre definir-nos.

Contingut

Lamentar la pèrdua i confiar en Déu

Cóm podem passar de la lamentació de les nostres pèrdues per acceptar el present? La millor manera que conec és a través la bona pràctica de la lamentació. La idea de lamentar-se ha esdevenir més popular en els darrers anys, però a vegades mal interpretem com estar enfadat amb Déu, cridant qualsevol cosa que volem amb una ràbia exagerada. Quasi simplement, això és pecat. Però a l´altre extrem, és també un error allunyar-se de Déu desil·lusionat, oferint-l´hi el silenci amenaçant.

Vaig abandonat Déu amb la meva lamentació després de la mort del meu fill. Sentia que Déu m´havia abandonat i dubtava d´allunyar-me d´Aquell que podria evitar el dolor. No pensava que la seva presència podria reconfortar-me. Tot i que les meves pèrdues sense dolors m´endurien, filtrant-me forma destructiva, invertint temps amb Ell semblava una opció poc atractiva. Per tant, allunyava el meu dolor, pensant que la millor manera de superar-lo era ignorar el meu dolor. I també ignorar a Déu.

Però com la distància de Déu augmentava, també vaig sentir un buit. Vaig adonar-me que calia avençar perquè només Jesús tenia les paraules de la vida. Així, vaig tornar a Déu i vaig seure amb Ell, vaig obrir la Bíblia, lluitant contra el meu dolor. Vaig descobrir que la Bíblia ens canvia les lamentacions.

Apropant-nos amb el dolor

A través de les pàgines de les Escriptures podem veure com cridar sincerament al nostre Senyor durant el meu dolor. Déu vol que ens apropem (Jaume 4:8), i ens invita a descartar les nostres lamentacions i obstacles (Psalm 142:2).

Podem dir-li que em oblidat que és la pau i la felicitat i que hem perdut la esperança (Lamentacions 3:17–18).O expressar que nada sembla segur i ningú es preocupa de nosaltres (Psalm 142:4). Fins i tot estem segurs que Ell cuida de les nostres llàgrimes i mentides (Psalm 56:8), i també podem demanar-li lliurar-nos de les inundacions (Psalm 69:13–14) i escoltar els nostres desigs i enfortir els nostres cors (Psalm 10:17). La lamentació acaba quan declarem la nostra confiança en Déu (Psalm 28:7) i recordem sobre Ell (Psalm 77:11–14).

Els psalms de les lamentacions son intensament personal. Estan en 1a persona- la gent parla directament amb Déu, no sobre Ell. No tenen a Déu distant, però demostren una profunda evidencia quan els escriptor demostren les lluites internes i externes.

Lamentar-se condueix a les Promeses

En la meva vida, la queixa ha estat una companyia en el camí de la alegria. Després de lamentar-se a Déu, he estat capaç de escoltar completament i acceptar les seves promeses. Confio més en Déu. L´he sentit i entès. No he amagat el meu ressentiment i la forta indiferència. M´apropo a Déu, a experimentar el seu confort i la seva tranquil·litat. Isaïes és la millor obra sobre el comfort on Déu parla a la seva gent directament, garantint que:

Ell és amb nosaltres. “Sense temor, estic amb Vos, sense desànim, Soc el vostre Déu, us protegiré, us ajudaré (Isaïes 41:10). “Quan travessa les aigües, estaré amb vosaltres” (Isaïes 43:2).

Ell ens ha redimit. “ He esborrat les vostres transgressions com un núvol i els vostres pecats com la boira” torneu a Mi perquè us he redimit” (Isaïes 44:22).

Ell no ens ha oblidat. “No us he oblidat. A més, os porto en les palmes de les mans” (Isaïes 49:15–16).

Us portaré. “[Vos] heu aparegut abans del vostre naixement, portant-vos en el meu ventre; malgrat la vostra vellesa i cabells grisos, us portaré” (Isaïes 46:3–4).

Les promeses divines son extraordinàries. Es basen en les promeses d´Emmanuel, el Messies, mantingut per Isaïes, que ens garanteix que el nostre Déu està amb nosaltres. Mai caminaré sol.

Reben a Emmanuel en la Vall

Cóm entrar en aquestes festes nadalenques quan la pèrdua està sempre present, sense descans? Cóm trobar la joia quan és tan petita i sentim les nostres minses i buides? Com celebrar el Naixement de Crist quan res que ens envolta es per celebrar?

Nos lamentem. Llegim la Bíblia, fins i tot sembla net, buscant les paraules que expressin els nostres sentiments i per las paraules que expressen les paraules divines. Preguem, sobre tot quan no ho sentim així, cridant a Déu en les nostres angoixes i sense allunyar l´angoixa o indiferència. No allunyem el nostre patiment ni el resumim amb tòpics. Ens assentem amb el nostre Senyor, compartint el desànim i atacs de cor. Ens lamenten del que passava i acceptem el que és, mentre meditem el gran amor per a nosaltres

I quan fem això, s´obriran els nostres ulls per confiar en la paraules divines, l´extravagant promesa que Ell ens fa, i el més preuat regal nadalenc de Crist.

No necessitem reunir l´alegria en les pròpies festes de Nadal. Apropeu-vos al Senyor. Digueu-l´hi com us sentiu. Derrameu el vostre cor en Ell (Psalm 62:8), i rebreu la proesa i la jpia d´Emmanuel, el vostre Déu està realment amb vosaltres.