Ella necessita la veritat

De Gospel Translations Catalan

Com les paraules dures serveixen les dones

Com un adult, el famós predicador Ch. Spurgeons recordava escoltar la seva mare pregar per a ell i els seus germans:

“ Ara, Senyor, si els meus fills fills continuen pecant, no serà per ignorància que ells perilles i caldrà que la meva ànima donin testimoni en contra seva el Dia del Judici si ells no s´aferren a Crist”.

Ella explicava la profunditat de les seves pregàries i els consells que l´havien configurat, escrivint: “ com puc oblidar els seus ulls plorosos quan m´advertia d´ evitar l´ ira que m´arribaria?”.

I vaig créixer amb una mare que m´advertia dels pecats i de les seves conseqüències. Una vegada, observant una mostra del pecat en mi com a adolescent, va cridar la meva sinceritat vers Crist, recordant-me la profunda hipocresia d´actuar d´una manera a casa i d´altra a la església. Les seves paraules m´afectaren profundament, revelant-me mi actitud arrogant envers Déu. Nn el temia com calia, ni l´honorava.

Aquestes paraules, tot i ser doloroses, semblaven tendres sobre el meu cor, blanda i sensible. La manera sincera i concreta com em parlava no va abandonar-me durant la infantesa en cap moment per amagar les falses veritats entre veritats a mitges o el comportament d´una bona noia sense Crist. Ella va ser una ambaixadora de Déu per a mi, i com a tal, va crear una alternativa normal en el meu camí: o segueixes a Crist o segueixes el teu propi camí egoista.

Estrany don d´advertiment

Quan més llarga la vida, més me n´ adono de lo estrany que és de tenir una mare, o qualsevol, que tan seriosament ens adverteix del pecat mortal.

Moltes dones estaven simplement terroritzades per la perspectiva d´adreçar paraules dures a algú que estimen, a un infant o a un amic íntim. Estaven terroritzades per la possibilitat que poguessin perjudicar les relacions o no mantenir-les si una persona no rebia avisos bíblics. És fàcil oferir ànims febles per engreixar les rodes que facilitin les relacions que dir alguna cosa sincera, però ofensiva.

“Bona feina, mamà” o “ Vares fer el millor que podries amb això que sabies” és justament una parella entre molts centenars de tonteries que poden compartir i tornar a compartir entre les dones. Ells estan fets per tranquil·litzar una consciència angoixada, sense importar si són vertaderes o no. I rares vegades sens un discurs semblant que provingui de les Escriptures, particularment els avisos compartits d´una dona a l´altre.

Pecar prohibits

Avui semblen molts- no només entre dones, sinó entre pastors- que s´han centrat sense inhibicions quan es tracta d´aplicar les veritats més dures a la vida de les dones. Algunes d´elles venen simplement perquè professors no ben preparats per entendre precisament com podrien aplicar fidelment alguns passatges a les dones. Alguns d´ells podria ser perquè sabem quantes dones passen temps difícils, doncs, ens preocupa que puguin sentir dures paraules bíbliques i reaccionin, prenent-les d´una manera malament interpretades.

Fins i tot les Escriptures estan plenes d´alternatives en el camí, algunes al·ludeixen a les dones. A vegades m´agrada imaginar què passaria si escoltéssim normalment aquesta mena de paraules d´ordre bíbliques sense tantes dubtes, advertiments i evasives.

“Negueu- vos a vosaltres mateixos i seguiu a Crist (Marc 8:34).

Controleu-vos, pures treballant a casa, amables i submises al vostre marit per a que la paraula divina no sigui un insult (Tito 2:5).

Si sou una vídua jove, no sigueu mandrosa o sobre-ocupada, busqueu un nou matrimoni i serviu al Senyor (1 Timoteu 5:11–14).

Deixeu de preocupar-vos sobre el que sembla o és va; i a canvi, sigueu amables o tranquil·les d´ esperit (1 Pere 3:3–4).

Tal com la Església és submisa a Déu, cal estar als vostres marits en tot (Efesis 5:24).

Si no obeïu al seu Fill, l´ ira divina caurà entre vosaltres (Joan 3:36)”.

Sabeu que m´imagino en els temples on trobo versicles com aquests expressats clarament i sense vergonya? Ni un èxode massiu de dones o un grup de dones plorant com a boges ( malgrat que cal aquesta possibilitat) imagino dones rebent un preciós regal i enfortir-se´n en Crist.

Les dures paraules que curen

Per què dic paraules dures a les dones sobre els seus pecats? Perquè si creieu que les dones poden ser cohereves, doncs, pensareu que cauen en Adan i que necessiten la salvació trobada en Crist. El seu pecat està relacionat amb el penediment, la fe i el confort amb Crist són l´únic camí.

Si les Escriptures rebutgen els pares que no eduquen els seus fills, provocant l´ odi, llavors què cal pensar el Senyor d´aquests que rebutgen adreçar-se als pecats condemnatoris de les dones amb l´esperança dels Evangelis? Quant més cal odiar les dones per ignorar la culpabilitat dels seus pecats?

A vegades, en el nostre bon desig de dones predicadores- trobar les seves necessitats, construir-les- podem començar a tractar-les com l´alarma dels cotxes hipersensibles, caminant de puntetes al voltant del pecat, més que estimant-les prou per ajudar-les a obeir i i fer-les impertorbables davant d´Ell. La veritat és, quan es llegeix un “ estímul” en línia que que esteu fem una gran tasca com a mare. És possible que sigui veritat, però també completament fals. Podeu fer una tasca pobre, i per aquesta raó esteu a Internet buscant algú per dir-li que ho fas bé. Sobre tot quan llegiu paraules dures en les Escriptures, que siguin vertaderes- i que realment ho siguin per a nosaltres. Sempre existeix una aplicació. Necessitem obeir a Déu.

Estimem les dones amb la veritat. Diem paraules vertaderes que molesten, que produeixen mal, culpabilitat, que traspuen, però només per això sabem que la seva curació, perdó i confort no es troba d´altra manera. Sovint penso les dures paraules que em deia la meva mare- era el mitjà diví per preservar-me i evitar el naufragi de la meva fe. Quantes filles han defugit de la fe per no comptar amb una mare com aquesta?

Normalitzem les paraules dures

Una altra frase que no tenia por de dir-me la meva mare era: “ Ets massa sensible”. Això és veritat per a desenes de dones actualment- son sensibles envers els seus sentiments i reaccions i més ràpides en ofendre´s. I necessitem escoltar, amb la veritat i l´amor, a altres dones quan el regal de la nostra sensibilitat esdevé pecat.

La majoria d´elles, la manera de dessensibilitzar-se d´una ofensa fàcil o d´un esperit inquiet és l´exposició normal a les paraules divines sense filtres. No podem sobreviure només d´una dieta bíblica de bocins edificants. No hem de permetre nosaltres mateixos angoixar-nos i esquivar la veritat directa ni molesta. Intentar pronunciar les parts de la Bíblia que trobem més difícils en veu alta. Posem les pròpies paraules divines en els nostres llavis i comencem a utilitzar-les. Pronunciem -les amb amor als amics. Normalitzeu-les.

Negueu-vos a sentir-vos ofesos per qualsevol paraula divina que us digui- si les seves paraules estiguessin en una pàgina bíblica o directament pronunciades pels llavis del teu marit, d´una amic/a o d´un pastor (2 Timoteu 2:15). Una paraula divina pot ferir-vos, però són paraules sinceres d´un veritable amic que mai tindràs. I només aquestes feridores paraules poden curar-te totalment.