Els amics que marxen

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Quan l´apostasia s´apropa a casa 2 Cóm l´Evangeli mor en una ànima 3 Cremat per les proves 4 Sufocats pels plaers 5 L´amor matern 6 Una oració

Quan l´apostasia s´apropa a casa

Les memòries semblen millor oblidar-la la majoria de dies. Mai no recordo que els estudis de la dolça Bíblia tastessin a amargor. Els records de les converses de la darrera nit i el temps invertit en pregar pressionen sense consideracions sobre la ferida. En aquest gran grup encara puc sentir l´eco de la seva declaració de fe: pensava que sentia la veu dels àngels cantant al seu voltant. Hem prega llargament per la seva salvació. Ara camina a prop de Jesús

El patiment d´una falsa conversió

“ Ells varen abandonar-nos, però no estaven amb nosaltres; si ho haguessin estar, haurien continuat amb nosaltres” (1 Joan 2:19). Ells/elles. Els coneixem per un altre nom: amic, esposa, mare, fill/a Tots ells canten en el temple, confessen ser el Salvador, els món i el dimoni renucien al bateig, però només per cert temps.

Pensem que ells/es varen respondre els nostres fidels. Pensem que finalment varen salvar les seves ànimes. Pensem que es va completar la nostra joia. El fill pròdig va tornar a casa- i va marxar novament. La diferència entre una comèdia i una tragèdia, segons alguns, està en on emplaçar el període. La seva fe, en el millor dels casos, varen portar a un punt i coma; quina frase independent tan horrible va arribar de seguida: “ells varen marxar”.

Cóm l´Evangeli mor en una ànima

Jesús comenta les tragèdies de les nostres filles, dels nostres millors amics, dels nostres parents, en la seva paràbola del sembrador.

Coneixem aquesta paràbola: la paràbola va conrear les sements en 4 terres. Algunes caigueren en el camí- on l´odiat dimoni- Satan- les va robar abans que poguessin ser enteses. Aquests que menyspreen l´Evangeli com una ximpleria i mai no pretenen comprendre´l. El 4rt terra és el millor, el terra vertader, que rep a Crist per la fe i el vertader cristià manté, però el 2nd i 3r terra reben la sement, germina i brota la vida des de la mort: Al·leluia!. S´han fet les professions: derramar l´aigua del bateig, compartir el pa amb nosaltres. S´ha respost les nostres oracions, creiem, però les sements de l´Evangeli ha mort. La seva fe torna a la brutícia davant dels nostres ulls.

Jesús explica de dues maneres que l´Evangeli mor en l´ànima:

Cremat per les proves

El primer terra falç és rocós.

“ Les nostres sements varen caure en terra rocós, on no hi ha massa terra i immediatament es varen difondre, des que no hi havia profunditat, però quan va aparèixer el sol, es varen cremar. Sense arrels, varen marcir-se (Mateu 13:5–6)

La part més confusa sobre aquest terra quant meravellós semblava al principi. Després de sentir les paraules de l´Evangeli, no hagueren debats ni comentaris sobre ells. Més aviat, les reberen amb joia (Mateu 13:20). Varen somriure davant es noticies de Jesús, varen vessar llàgrimes, ell volia morir.se en aquell lloc, aixecaren les seves mans i cantaren la vida eterna que Jesús ens diu que és realment real.

Però la planta va florir ràpidament perquè el terra de sota és minsa. Les roques no permeten que les arrels apareguin des de la profunditat. Quan el terra creix eventualment, les tribulacions i les persecucions les colpegen la seva nova fe en Crist (versicle 21è). A través de la història de la església ( i encara a molts llocs) això comportava les vides amenaçades, les propietats saquejades, els amics arrestats. En l´actual context occidental, les amigues amenacen trencar amb ells/es. Varen perdre els seus treballs, varen ser ridiculitzats pels seus familiar i amics.

Va arribar el moment de les proves i varen marxar; varen rebre les paraules amb joia però quan va canviar el temps, capgiraren cap a casa, com va fer el Pliable de Buyans; feliçment, aquest Pliable1 va marxar des de la Ciutat de la Destrucció quan els cristians garantien que totes les glòries que l´esperava en la Ciutat Celestial, però fàcilment varen caure en la Ciutat de l´ Infelicitat

“ Quan Pliable¹ va començar a ser ofès, va dir tristament a aquesta persona: “ És aquesta la felicitat que m´heu ofert tot el temps? Si prenem tal gran velocitat en la nostra primera sortida, què cal esperar d´això fins al final del viatge”?

Va sortir del pou i va tornar a casa.

Per tant, amb alguns estimats, ells exploraren el foc que va esclatar en el cel de la nit. La seva joia inicial, fins i tot la real, demostra ser poc profund. L´Evangeli va agafar emocions passatgeres que no varen arribar al cor. El seu déu va ser malament servit, només quan el temps era bo. La seva fe no era ben confessada, només quan el cost era baix. El seu pastor era bo per seguir-lo només quan la gespa era verda. El sol va sortir i les seves paraules de l´Evangeli van ser enterrades en el profunditat de la seva ànima .

Sufocats pels plaers

“ Altres sements varen caure entre les espines, i les espines cremades i les sufocaren”. (Mateu 13:7)

Aquí veiem que creix alguna cosa més que els Evangelis en el seu cor. Al costat de la fe creix els amors rivals- les espines.

“ Com creix al voltant de les espines, això és l´únic que sent la paraula, però les atencions del món i la decepció dels rics sufoca les paraules i esdevé infructuosa” (Mateu 13:22).

Creixem massa ocupades. Comencen unes noves relacions. Trobaren nous camins per fer diners extres. Jesús i els seus servei podien esperar una estona més. L´amor del seu món i les coses brillants, les seves comoditats, els seus negocis urgents varen esdevenir favorits en un món invisible. Aquests amors reformats s´embolicaren al voltant de la creu, perdonats els pecats i la vida eterna amb Déu espremuda. Potser els varen veure mantenint alguna lluita quan la fe perdia el seu alè, però la feina, la carrera, aquest xicot varen resultar massa apassionat.

Vèiem aquestes espines que creixen en els seus cors d´aquests que semblen més delicats cap a Crist i la seva tasca en el món. Aquesta va ser la tragèdia de Demàs. Pau escriu a l Església dels Colossencs: “ Lluc, estimat metge, us saludo com ho fa Demàs” (Colossencs 4:14). Pau li diu: “ persona treballadora” ( en el versicle 24rt). I el terra ple d´espines que va demostrar set al final: Per a Demès”, Pau escriu a Timoteu al final de la seva vida: “ amb amor en el món present, m´ha abandonat i marxat a Tessalònica” (2 Timoteu 4:10).

Amb amor en el món present, ens abandona, abandona a Crist- terra espinós

L´amor matern

Els terres representen diferents tipus de cors. En alguns cors durs, l´Evangeli conrea la mort a causa de la recepció superficial. En alguns cors espinosos, l´Evangeli mor a mans de l´amor al món i les seves preocupacions. Vaig llegir la descripció del terra fèrtil en la nota de Lluc:

“ I per aquest terra fèrtil, ells són per aquells que, escoltant la paraula del món, ho suporten amb un bon cor honest i mantenen el fruit amb paciència. (Lluc 8:15)

Els terres fèrtils mantenen ràpidament la sement de l´Evangeli, negant-se a renunciar quan arribi la persecució. El terra diví s´escapa de l´amor invasiu per una pura i bonica devoció a Jesús. El terra fèrtil manté la sement amb paciència. És anàleg a un bo i bonic cor, a un cor que promès des de fa temps:

“ Us donaré un nou cor i nou esperit que posaré a l´interior. I llevaré el cor de pedra de la vostra carn i us donaré un cor de car. I depositaré el meu Esperit a dintre. I feu marxar cap els meus estatuts, posant atenció a obeir les meves normes”. (Ezequiel 36:26–27)

El nou cor pactat, un tret de les pedres i net de les seves competències- aquest cor manté les proves i les tribulacions, resisteix les temptacions i lo millor del món, ajudat i fort pel propi Esperit diví. El terra de Déu dona bons fruits, rendeix 30 o 60 o centenars (Mateu 13:23).

Una oració

Pare, llàgrimes en els nostres ulls quan consideris a aquelles desercions que els nostres cors no puguin suportar, quina esperança ens resta?

Per alguns, que només vosaltres coneixeu, és massa tard per superar el penediment. Per aquells que sigui impossible aconseguir-ho, per aquells que s´han il·luminat, proveu els regals celestials, compartiu l´Esperit Sant, i tastareu la bondat de les vostres paraules (Hebreus 6:4–6). Estimem el vostre Fill, i voldrien que no “fos crucificat altre cop“ ni suportar el menyspreu. Fins i tot, permeti la recuperació (Hebreus 6:3). Permeteu-nos esperar coses millors- dites, que encara no has acabat amb es nostres éssers estimats.

Permeteu-me veure aquells que han fugit de la veritat, tornaran. Utilitzeu-nos per a que tornin de la seva escapatòria. Utilitzeu-nos per salvar les seves ànimes de la mort i cobrir nombrosos pecats (Jaume 5:19–20). Ensenyeu els vostres llavis a prometre: “ Permeteu que els dolents abandonin aquests camins, que els injustos els seus pensaments; permeteu-los tornar al Senyor, que Ell tingui compassió d´ells i per el nostre Déu, el perdó abundant” (Isaïes 55:7). La vostre gràcia no se sembla a la nostra. Oferiu el vostre perdó abundantment i amb ell, l´esperem.

I ajudeu-vos a mantenir els ulls i les oracions entre vosaltres, perquè nosaltres també caiem. Vegeu que no hagi en cap de nosaltres un cor dimoni, un cor malvat i incrèdul, portant-nos a abandonar la vida divina. Cal ser diligent per exhortar- nos entre nosaltres cada dia, sempre que es digui “ avui”, perquè cal de nosaltres esdevingui endurit per la decepció del pecat (Hebreus 3:12–13). Manteniu-nos en l´amor, estiu complaguts per col·locar aquest període- sobre ells i sobre nosaltres- darrere les paraules: “ Entreu en la joia del nostre Senyor”.

---

N. de la traductora:
¹ “Pliable” has been traslated literally