Els llibres no canvien la gent, els paràgrafs sí

De Gospel Translations Catalan

Dic sovint: “ Els llibres no canvien la gent, els paràgrafs, sí!- a vegades les frases”

Pot ser que això no afavoreixi els llibres, des què els paràgrafs troben els seus camins en els llibres, i sovint guanyen el seu poder peculiar del context, que es troben en el llibre. Però aquest punt roman: “ una frase o un paràgraf pot agafar en si mateix un sentit tant poderós en el nostres cervells amb un efecte enorme quan la resta se n´obliden.

Podria ser útil il·lustrar això amb 2 obres de J. Edwards que m´han influït molt. Vet aquí els paràgrafs i les lliçons claus d´aquestes obres. La resta del seu contingut mai l´he oblidat ( però qui sap què roman en el subconscient i el seu profund impacte?)

1. El final del perquè Déu va crear el món

Fora de la Bíblia el llibre més influent que mai he llegit. Aquesta influència no queda al marge de la seva transposició en síl·labes de l´ Unitat de la Bíblia en un curs amb el nom de Daniel Fuller en el Seminari. Hi ha 2 veritats massives establertes per mi. La primera

“ Tots aquells que han parlat alguna vegada en les Escriptures com l´última obra di vina queda inclosa en aquesta frase: “ La glòria divina”. (Yale, Vol. 8è, p. 526)

El llibre és un allau de Escriptures demostrant una de les conviccions més influent de la meva vida: “Déu fa tot per a seva Glòria”; Desprès va arribar el canvi del seu corol·lari:

El coneixement de les criatures, estimar, amar, alegrar-se en, i pregant a Déu, s´exhibeix i coneix la glòria divina; es rep i torna tota la seva plenitud. Aquí hi ha una emanació o una re-emanació. La refulgència brilla per sobre i a dintre de les criatures, i es reflecteix en el llum. Els raigs de Déu són alguna cosa divina, i tornen novament a la seva font original. Així, tot és de Déu, està en Déu i va a Déu; Déu es troba al principi, al mig i al final d´aquest assumpte. (Yale, Vol. 8, p. 531)

Per a mi això és simplement meravellós. Superava com una descripció de la grandesa divina. L´ impacte era tan gran pel fet que la darrera línia és un manifest, eco dels Romans 11:36: “ Des de mi, a través d´ Ell i amb Ell totes les coses estan. El sigui sempre glorificat. Amén.

Però l´impacte central, que transforma les vides era la frase: “ El coneixement de les criatures, l´estimació, l´amor, la joia en Ell i pregar a Déu, la glòria divina són coneguda i exhibida. “ Més especialment: en la joia de Déu en les criatures, es mostra la glòria divina”. Es mostra aquesta glòria en ser feliç en Ell. I com deia Edwards abans: “la joia dels éssers consisteix en gaudir d´Ell, mitjançant la qual Déu es magnifica i s´exalta també” (Yale, Vol. 8, p. 442.) I no ser molt feliç en Déu vol dir treure´l la seva glòria, la cosa canvia.

Aquest ha estat el missatge unificador de la meva vida: “ Déu és molt glorificat en nosaltres quan estem molt satisfets en Ell.

2. La seva Voluntat lliure

Aquesta era una obra trencadora. L´abast i el rigor dels seus arguments la converteix en una obra molt demandada. Mai l´havia llegit. D. Wells li dóna molta importància: cóm jutgi aquest argument vostè decideix cap a on aniran la corrent de la vostra vida. El meu judici era: irresistiblement convincent. Vet aquí el resum d´ aquesta frase inoblidable:

El control moral de Déu sobre la humanitat, els amenaça com agents morals, fent-los objecte de manaments, consells, crides, advertiments, promeses, reconversions, amenaces, recompenses i càstigs no esdevenen inconsistents davant una predisposició definida de tots tipus d´actes, a través de l´univers, en la providència; cadascuna amb una eficàcia positiva o de permís. (Yale, Vol. 1, p. 431)

Déu controla tots els actes de tot tipus, els meus actes de voluntat també, de tal manera que sóc responsable de la seva recompensa o càstigs. La seva sobirania i mi responsabilitat son compatibles. Les implicacions d´això són amples.

Un dels aspectes importants per a mi en treballar això era la diferència d´Edwards entre la incapacitat natural i la moral per fer alguna cosa. Aquest és el paràgraf clau:

“ Diem que ésser incapaç naturalment de fer qualsevol cosa quan no volem fer-la perquè el que és normalment descrit” natural” no ens ho permet, o perquè qualsevol defecte o impediment és extrínsec a la voluntat; qualsevol en la facultat de entendre, constitutiu del cos, o d´objectes externs; La incapacitat moral no és res d´això, si no que necessita una inclinació; o una força contrària a aquesta inclinació, o necessita motius suficients a l avista per induir i provocar l´acte de voluntat, o uns motius aparents contraris. (Yale, Vol. 1, p. 159)

Si som incapaços naturalment a fer alguna cosa, no som responsables de fer-ho ( com provar aixecar-nos d´una cadira si realment ho volem però estem lligats a ella), però si som moralment incapaços de fer-ho, som responsables de fer-ho ( com observar la llei divina, tot i no agradar-nos, perquè la rebutgem). Aquesta consideració és important per comprendre els Romans 8:7 ( el pensament de la car no permet sotmetre´s a Déu) i en el 1 Corintis 2:14 (“l´home natural no pot entendre les coses de l´Esperit”).

Quan torno la meva vista darrera i del que he estat capaç de fer i tastar la paraula divina, dono gràcies per les frases i els paràgrafs actuals, i per la gent enamorada de Déu que les va escriure. En aquesta cas, agraeixo a Déu per J. Edwards