Encara necessitem bons amics

De Gospel Translations Catalan

Poques realitats en la vida humana són tan captivadores, satisfactòries, elusives com l´amistat. La majoria de nosaltres hem tastat la seva profunditat i dinàmica potencial per lo bo en certs moments del nostres viatges, i a més podem testificar haver rebutjat la amistat durant anys, fins i tot dècades. Com Drew Hunter observes: “ L´amistat és, per a molt de nosaltres, una de les coses més importants, però el menys pensat en aspectes de la vida” (Fet per l´amistat, 23). Quan de temps s´inverteix en pensar en les vostres amistats?

La majoria de nosaltres prestem menys atencions als amics del que ells es reserven i nosaltres patim per això. Lentament la absència d´amics mor de ganes de fer algunes coses més: un marit sense bons amics esdevindrà el pitjor amic; una mare sense amics esdevindrà una mala mare; un pastor, un metgem un professor, o un enginyer esdevindran menys efectius en les seves crides sense el suport i l´ajuda dels camarades, i així aquest fil es teixeix a través de les Escriptures . Quant sants podeu pensar que facin alguna cosa que val la pena imitar-los sense l´amistat?

Estigueu segurs, Jesús va sortir de la tomba per si mateix. Calia així i va invertir molt de la seva vida i ministeri amb una gran quantitat d´homes. I quan s´acostava a la creu, Ell hi va dir: “ No molt tard serè anomenat servent... però us he dit amics, per tot el que he sentit del meu Pare que us he fet conèixer-vos” (Joan 15:15). Podria haver mort sol, però Ell viu entre els seus germans, perquè la amistat és una part essencial de l´ésser humà.

Contingut 1 Un amor vital i innecessari 2 Finestra personal en Déu 3 Força física i sang 4 La amistat no és només amistat

Un amor vital i innecessari

Es diu que l´amistat és una mena de relació inusual perquè no és essencial per viure, per tant a vegades es rebutja i – irònicament, perquè manté molt de força i de possibilitats.

C.S. Lewis escriu: “la amistat és innecessària, com la filosofia , l´art o l´univers en si mateix ( Per un Déu que no necessita crear), no té un valor de supervivència, més aviat és una de les coses que dona valor a la supervivència (4 amors, 90). Perdem moltes hores a la setmana en el treball perquè no sobreviuríem sense menjar i protecció. L´amistat no és nodrir els fill o pagar la hipoteca, però pot fer feliç la criança i més suportable la casa com a llar.

Som capaços de viure-menjar, treballar, dormir o sobreviure- sense amics, però quina mena de vida és aquesta? Realment una bona vida, que tots coneixem per experiència, és una vida dura, compartida. Lewis segueix:

“Els nostres avantpassats consideraven la amistat com alguna cosa que ens elevava per sobre de la humanitat: aquest amor, lliure de l´instint, de tots els dubtes, però aquells que l´amor ha esdevingut lliurament assumit, al menys lliure de gelosia, i sense classificació de la necessitat d´esser necessari, és eminentment espiritual; essent una mena d´amor que es pot imaginar entre els àngels” (98)

Innecessària i angelical- així es defineix la misteriosa realitat de la amistat. Apareix i desapareix, el sostre d´altres experiències nostres; la majoria de que volem fer les volem fer amb els amics; aquells que troben una amistat important senten una vida sobrehumana, per què? Perquè veuen més de Déu i perquè junts han fet moltes coses.

Finestra personal en Déu

Com sorgeix l´amistat cristiana per sobre dels ritmes de la nostra humanitat? Primerament, l´íntima presentació de la creativitat i supremacia divina : aquells que els veuen junts veuran més d´Ell. Lewis capta la capacitat d´amistat quan escriu

“La amistat mostra una gloriosa “ proximitat per semblança” al Cel mateix on la multitud us beneeix ( cap humà pot xifrar-la ) augmenta el resultat que cadascú tenim de Déu: per cada ànima, veient a Déu a la nostra manera, comunica sense dubtes l´única visió a tota la resta.......quant més compartim el Cel entre nosaltres, més obtindrem” (79)

La bellesa i el valor de Déu no pot acabar-se per un parell d´ulls, per una ment finita i un cor. A més, 2 veuen més que un. Quan més compartim d´Ell, més obtindrem d´Ell. Segurament, aquest és un motiu per a que els plans divins per redimir la gent de cada tribu, llengua, pobles, i nacions justament (Revelació 7:9). Perquè allò que ens fa únics ens prepara per notar i atresorar dimensions e Crist que molt de nosaltres podríem perdre.

Així, som amics. Mirem a Déu junt, durant anys i mesos i més, caminant per sobre de les alegries i tristeses , victòries i pèrdues, benediccions i adversitats, els veiem amb els nostres propis ulls. l la tasca és descomunal i contagiosa: la vida de cada humà té unes possibilitats d´esser una finestra única en lo diví. Perquè així és Déu- el Pare, el Fill i l´Esperit Sant adorant-se i glorificant-se mútuament per sempre.

Força física i sang

Com que l´amistat ens ajuda a veure més de Déu, ells ens alliberen de viure més radicalment per Déu. Quines coses bones hem fet en el món sense el suport i la força dels amics? Quan tornem la mirada cap a les coses que hem fet en la vida i en el ministeri, i això ens permet tornar l mirada per un minut, què veiem? Molt de nosaltres els rostres. En els moments més concrets de les nostres vides ens han definit no per les adreces, els graus o les promocions, sinó per la gent, sovint els amics.

Hunter destaca la productivitat espiritual inusual de la amistat:

“ un dels regals més grans que poden oferir-nos els nostres amics és la força. I com escoltem i veiem les nostres idees, transformem les nostres ànimes cap a l´acció. Aixequem el nostre esperit i els estimulem. La majoria de coses que fem és veritablement bo en el món i esdevé el fruit de la nostra amistat.” (71)

Per què Jesús va enviar els seus apòstols de dos amb dos (Marc 6:7)? Perquè estava preocupat de la seguretat en les carreteres, ( un exemple de sistema d´amics per a adults). Sembla lluny que Ell volia que cadascú tingués el seu coratge incorporat al seu costat per seguir quan el seu ministeri esdevingués difícil,. Ell sabia que ells ferien més quan 12 parelles que per 24 camins diferents, que conqueririen el pecat i a Satán de les maneres que no ho podrien fer tot sols.

La amistat no és només amistat

2 mirades sobre la amistat- que e4ls amics ens ajudin a veure més de Déu i a fer més per la seva glòria- explica què és el que fa la amistat més preciosa, i què es possible. Els bons amics, després de tot, no és sobre la amistat, la qual cosa vol dir que no els sentirem més que centrant-nos en ells. Novament, Lewis observa sàviament:

“ Els amants sempre parlen de l´amor entre ells; els amics paren sobre l´amistat; els enamorats es parlen cara a cara, concentrats un en l´atra; els amics, un al costat de l´altre, assumeixen els seus interessos” (78)

Els amants es troben l´un a l´ altre buscant l´amor; els amics es cerquen una l´altre intentant alguna cosa més. Xoquen providencialment mentre lluiten darrera de Déu, mentre estudien les seves paraules, mentre estimen les seves famílies, mentre troben les seves necessitats en l´Església, mentre disciplinen els joves fidels, mentre cerquen les pèrdues: “ La vertadera condició de tenir amics” – continua Lewis- és això que que volem alguna cosa més al costat dels Amics”...aquells que no tenen re, no poden compartir res; aquells que no es mouen, no poden tenir amics de viatges” (85)

Si voleu experimentar la vertadera amistat, caminen darrera de Déu, arriscant-se per glorificar-lo amb les seves vides i després busqueu algú que marxi amb vosaltres