La Il·lusió dels dies normals

De Gospel Translations Catalan

La vida, como sempre, molts s´adonaran que mai es normal.

Quan Crist vingui, molt descobriran massa tard que havien viscut en un somni. Els anys varen arribar i marxar. La primavera va esdevenir la tardor, la tardor, l´hivern. Ells varen créixer i tornaren vells, però mai varen despertar-se. La “vida normal” els va mentir. Per això, Jesús els deia:

“Com passava en els temps de Noé, igualment succeirà amb el Fill de l´Home. En aquells temps previs al diluvi, ells menjaven i bevien, es cassaven i es donaven en matrimoni, fins que el dia que Noé va entrar a l´arca, ells no estaven atents a la inundació que els a cobrir i portar molt lluny, així serà la avinguda del Fill de l´Home. (Matthew 24:37–39)

El retorn final de Jesús serà com els dies finals de món de Noé.. O en què consistien els dies de Noé? La gent desocupada no es preocupaven- bevien, menjaven, es casaven, eren lliurades en matrimoni, i funcionaven com “dies normals”. La matinada del diluvi, la gent simplement estava preocupada en qualsevol cosa abans d´això. L´immediat no semblava molt urgent, ni molt real. Es planejaven menjars, canviar els bolquets, preparar bodes, treballar, comprar i vendre- tot semblava les veritats més grans de la vida. Fins que va arribar el diluvi.

Contingut 1 Composició dels Dies. 2 L´Home i la seva barca. 3 Canvis de Temps 4 La mentida dels Dies normals. 5 Aproximació a la realitat

Composició dels Dies.

Com molts ara, la gent del temps de Noè abstreia el significat de la vida a partir de la mitjana de dies.

Arriben al dimecres i sembla com qualsevol dimecres. Ells començaven a treballar i acabar les seves feines. Menjaven i repetien i acabaven els seus dies per menjar. Jugaven amb els infants a terra. Ocupats amb les tasques domèstiques i el projectar les cases. Xerraven i escoltaven, reien i badallaven, s´aixecaven de dormir i dormien- res extraordinari. Cada dia no semblava tenir un significat d´eternitat. Res del món estava en lloc. Avui no semblava ser més que era avui.

Déu, els dimonis, les ànimes no creixien davant els seus ulls como la gespa que necessita retallar. No varen moure´s per veure el que era invisible. I quan ho feien, la irrealitat semblava tan increïble com la pluja que cau sobre terra seca, lluny del mar. Ells intuïen el final de la vida a partir d´experiències normals de vida. Un error fatal. I com en els temps de Noè, així arribarà el Fill de l´Home.

L´Home i la seva barca.

Mentre consideraven els seus planificats, ansioses sobre el que ells consideraven real dels dilluns, dimarts o dissabtes, Noè treballava amb els seus fills sobre lo irreal, lo impensable. Mentre el món bevia i menjava, ell treballava. Mentre ells continuaven les tasques de sempre, ell i els seus fills preparaven una barca mediana per acollir la família.

“ Per la Fe de Noè, advertits estant per Déu sobre els següents esdeveniments sense ser evidents encara, una por reverent va construir un arca per acollir la seva família”. (Hebreus 11:7).

Imagineu-vos l´escena. Dècades darrera dècades, varen néixer nens, canviats els seus bolquets, construccions d´ habitatges, adults mirant oper les finestres, i veien el que havien contemplat des de petits: Noè i els seus fills construint els seu vaixell. I Noè els va enviar un missatge tan estrany com la barca que feien: els advertia sobre el judici final. Potser alguns l´escoltava la 1a setmana. Però eventualment els oients necessitaven tornar vars la vida real.

La vida real de Noè era diferent. Fins i tot pensant que menjava massa, bevia i arreglava els matrimonis dels seus 3 fills (Gènesis 7:13), ho feia amb una oïda vers la veu de Déu, amb un martell a les mans per la tasca divina, i els ulls cap al cel esperant les promeses divines. La celebració dels matrimonis no va interrompre la seva missió. Diferent dels ciutadans del món, vivia preparat i els va preparar. Creia en Déu que sobre el diluvi.

Com que les dècades es multiplicaven, Noè no va parar de treballar, es mantenia proclamant, resistint la temptació d´aturar-se i tornar la viure com sempre.

Canvis de Temps

Com sigui la 2a avinguda de Jesús, arribarà un dia inesperat.

El dia començarà com qualsevol altre. Les cares arrugades i els ulls desgastats mirant per les finestres envellides fins a trobar un home vell- ara portant mofetes, oques i cérvols a dintre del vaixell. Encara podien sentir com una veu cansada els deia: “ Torneu cap els vostres pecats, en penediu-vos i clameu a Déu”. Esteu disposats a estalviar-vos el judici . El seu vaixell era prou gran per rebre tots aquells que volguessin pujar.

Potser es lamentaven del vell senzill. Les finestres tancades i consumia els seus dies amb els seus pensaments. Però aquell dia, Noè i la seva família entren a l´arca per desaparèixer. “El Senyor els va tancar en.... (Gènesis 7:16), i les finestres de l´infern varen obrir-se.

Doncs, quin és el punt? El punt és que els dies normals, ara i abans, no són compensem. Els “ dies normals” despreocupats amb la eternitat, despreocupats de Déu, el pecat, en la 2a avinguda de Jesús són ficcions fatals.

La mentida dels Dies normals.

El que més sentim com els dimecres, els horaris de sopar, els caps de setmana normals, arriben com les ones porten al judici i la eternitat mai és propera. La cosa més important sobre “els dies finals” és que precedeixen a la arribada del Rei. Però aquesta experiència, si ens la permetem, ens provocarà menjar, beure, contar històries, atendre el partit, anar amb amics, casar-se i lliurar en matrimoni impensables i espontanis.

Semblants eren els dies de Noè. No queien que la cosa més gran, la vertadera cosa, la més rellevant estigués relacionada amb les seves experiències. El món existent en qualsevol lloc; un lloc on viu la Darrera Realitat. I fins i tot ara la seva mà agafa el pom de la porta. Considereu, què és més real que vosaltres, la llista de coses d´aquesta setmana o la promesa de la arribada de Crist?

Aproximació a la realitat

Quan Ell arribi, la propera setmana tots els plans es desfaran. Els llibres no es llegiran. Els matrimonis no es celebraran. Els plans de dinars, esborrats. En un moment, els incrèduls escoltarà l´arca amb les portes tancades. La vida llençarà el seu martell quan la paret entre els mons s´ensorri.

Jesús crida el món per preparar-se per a Ell: “ Cal està preparats per l´arribada del Fill de l´Home en un moment inesperat”. (Matthew 24:44).

Preparar-se no és construir un vaixell en el pati, peò si menjar i beure, xerrar i celebrar noces, mirant i esperant les promeses de Crist. Vivim meditant la eternitat de les nostres ànimes. Vivim esperants les pluges. Vivint tement a Déu. Què fa el món mirant la vostra construcció? Teniu alguna cosa per explicar en la vostra vida que pugui només ser sobre Crist i la seva arribada?

No us decebeu per la composició de les setmanes ni dels anys quan passen. En cadascú, la eternitat està en joc. En cadascú, Ell s´aproxima. La Darrera Realitat no quedarà massa lluny de la vista. La felicita per sempre i l´horror romanen sota els núvols. Esteu preparats per la seva tornada ?