La Maternitat arrogant

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 3 temptacions que afronten les mares 2 La guerra contra la arrogància 3 3 Temptacions que afrontem 4 1a Temptació: Considerar-vos més important que els vostres fills. 5 2a Temptació: Mirar només pels propis interessos 6 3a Temptació: Oblidar-se d´estar en Crist

3 temptacions que afronten les mares

Un lluitador piro fòbic. Un llibre contra el llibreter. Un metge que rebutja els gèrmens. Agitem el cap en pensar en aquestes idees d´aquestes vides, respirant oxímorons. Si tals treballador existeixen, ( i podrien existir), podríem pensar que són còmics en el millor dels casos i hipòcrites en el pitjor.

La maternitat arrogant no és tan diferent.

Per la pròpia naturalesa, la maternitat és una humil tasca. Des del moment de la concepció de l´infant, una dona obra el seu ventre voluntàriament pel ministeri de la hospitalitat. Dona la benvinguda a una nova vida mitjançant el cos com un sacrifici, deixen el seu confort i el cos del baby a l´altar maternal de l´amor.

Després de molts dolors del l´infant, la tasca del part acaba de començar. Moment darrera moment, dia darrere dia, i molt anys després, ella assumeix el paper d´una líder serventa, sacrificant-se ella mateixa pel bé dels seus fills.

Inclús, la maternitat és una tasca humil i això fa que la maternitat preconcebuda com una trista contradicció.

La guerra contra la arrogància

Les nostres barrigues saben això, però seguin lluitant contra l´egoisme. Molts matins, he hagut de recordar-me a mi mateixa davant els dos meus fills petits baixant l´escala,: “ No són aquí per ajudar-vos; esteu aquí per ajudar-los”. Per aquells com a nosaltres que estimem a Crist i són com ell, la nostra batalla contra el pecat roman- però gràcies a Déu és una baralla!. La nostra lluita contra ella ofereix una bona evidència que estem realment vius en Crist. Ell ha canviat els nostres cors i ens ha donat esdevenir humil com ho és Ell.

“ No feu res amb ambició egoista o arrogant, sinó amb humilitat, considerant la resta com a vosaltres mateixos. Permeteu a cadascú de vosaltres veure els seus interessos, però també els dels demés.”

“Manteniu el pensament entre vosaltres mateixos, que està en Jesús Crist, qui, malgrat estava en la forma de Déu, no estimava la igualtat amb Déu com una cosa per aferrar-se, sinó despullar-se de si mateixa, prenen la forma d´un servent, nasqué com a humà. I essent trobat com a forma humana, va humiliar-se esdevenint obedient fins al punt de morir i de fer-h a la Creu. (Filipencs, 2:3–8)

Jesús Crist és l´home més humil que mai ha viscut. Fins i tot una mare humil- una mare que lluita contra la “ ambició mateixa o l´arrogància” i a més, una mare en el sentit vertader, donant sentit a la paraula- és mirar cada vegada més com Jesús, com mirem cada vegada més a Jesús. Només quan ens adonem que Ell viu per servir el poble ( i a nosaltres!) lluitem contra la temptació de l´egoisme i per a que anhelem el cor semblant al seu.

Perquè coneixent-lo i estimant-lo és més satisfactori que qualsevol cosa que podrien guanyar mitjançant el pecat.

3 Temptacions que afrontem

Permeteu-me ara identificar 3 maneres que la ambició egoista i arrogant tempteja les mares com vosaltres o jo, seguint la la corrent de pensaments de Pau en el passatge anterior. Després contarem cadascuna d´aquestes temptacions amb una mirada lleugera a Jesús, el Fill de Déu l´humil i sagrat, que tot sol ens allibera de l´egoisme i ens cobreix de la seva humilitat.

1a Temptació: Considerar-vos més important que els vostres fills.

“ No feu res amb ambició egoista o arrogat, però en la humilitat els altres conten més que vosaltres” (Filipencs 2:3)

Coneixeu la idea: Aquesta tasca- si canviar el bolquet, ordenar la cas, fer el dinar, o repetint-me a mi mateix un centenar de vegades -me pertany. Soc prou adient per a ella. No podem repetir aquestes paraules, però molt de nosaltres les pensem o les sentim. La maternitat consisteix en repetir les tasques, simples i humils cap els infants, i és fàcil pensar que som important per a ella.

La temptació original d´Eva des del jardí és nostra: volem ser com a Déu. I inclús, en les nostres pregàries, no ens adonem quan ha descendit el nostre Déu fins a servir els pecadors com a nosaltres.

Podem pensar que tenim bones raons per batallar per servir, per si qualsevol actua així, seria el Fill de Déu. I a més, res va impedir-lo aturar per ajudar-nos:

“ Malgrat que era en la forma de Déu, Ell no va estimar ser com a Déu una copsa a que aferrar-se, si no el despull del mateix, agafant la forma de servent, nasqué com els homes”. (Filipencs 2:6–7)

Això és admirable. El Fill de Déu va deixar la seva alta posició en el Cel per fer de la pols casa seva. Va deixar la seva forma invisible com a Déu de l´ Univers per confinar-se en un cos i una ànima. Va deixar la seva glòria que havia conegut per tota la eternitat per caminar entre els pecadors i assassins.

En la nostra pregària materna, podrien ser com a Déu- però la veritat és que Déu ha esdevingut com nosaltres. L´envoltem de carn humana per alliberar-nos de la carn pecadora, de l´egoisme i la arrogància per conservar-nos com a mares fidels que voluntàriament es rebaixen a si mateixes per servir els nostres fills, comptat amb la nostra alegria i privilegi per fer-ho així. Només contemplant la humil encarnació de Jesús s´alterarà la nostra definició important, perquè la seva postura inclinada d´atenció és la descripció perfecta de grandesa (Mateu 23:11). Amb tots els nostre cors, confessem la nostra pregària i el demanem despullar-nos de nosaltres mateixos, per omplir-nos de l´Esperit ple de joia i agafar la actitud de serventes. (Joan 13:14).

2a Temptació: Mirar només pels propis interessos

Permeteu-vos mirar no només pels vostres interessos, si no pels interessos dels demés. (Filipencs 2:4)

Totes les mares saben quan sovint canvien els seus plans, i això és humilitat. Quan ens adonem que nom Déu, el nostre futurs no estan sota control, i que només sabem quin és el proper, afrontem quan estrets mantenim els nostres interessos. Estem pendents del nostre compromís en les nostres circumstàncies. Pensem aquest no és el nostre pla. Necessitem invertís els nostres minuts preciosos disciplinant els fills a canvi de descansar; podem cancel·lar les nostres esperades vacacions perquè algú té el grip; el nostre somni de maternitat és capgira pel diagnòstic vital d´un dels nostres fills.

La pregunta per a nosaltres és: Com respondre Déu del canvi de plans? Amb pregàries, humilment?

Durant el seu ministeri terrenal, la postura de Jesús va ser d´una joiosa humilitat vers el desigs del seu Pare. Fins i tot quan buscava el descans, la soledat i pregar després d´una temporada ocupada pel ministeri, va trobar-se afrontant les necessitats de la multitud (so familiar?) i Quina va ser la seva resposta: no estava ni avorrit ni enfadat, “ es compadia d´ells” perquè sabia que aquesta gent eren enviats directament pel seu Pare (Mateu 14:13–21).

El mirava els seus propis interessos, sinó els de la resta, i darrerament els del seu Pare

I el darrer mostra de la seva obediència al seu Pare va ser la Creu: “ havent agafat la forma humana, va humiliar-se per esdevenir obedient fins al punt de morir, i fins i tot la mort en la creu” (Filipencs 2:8). L´immaculat va assumir el nostre pecat, prenen tot el pes de la ira divina en en nostre lloc. Quina obediència tan incomparable! I això, ens caldria humiliar-nos nosaltres mateixos davant Déu i obeir la seva voluntat, mirar els seus interessos i els del demés per sobre dels nostres.

Aquesta és la lliberta, mamà: Alliberar-se de la tirania i dels errors d´un mateix en els camins perfectes i en la sabia agenda divina quan atenem els nostres infants- aquesta és la vertadera vida, i la veritat, humil maternitat.

3a Temptació: Oblidar-se d´estar en Crist

“Conservar el pensament entre nosaltres mateixos, que estem en Jesús Crist”. (Filipencs 2:5)

Quina actitud vol que tinguem Pau? Una humil. Una cristiana. Però per estar desanimats pel nostre permanent egoisme, per la llunyania existent en la humilitat de Jesús, Pau ens recorda una vital realitat: la nostra unió amb Crist: “ Que és la vostra en Jesús Crist”.

Mamà, no pertanys més a tu mateixa. Si heu confiat en Jesús per perdonar els vostres pecats, heu estats units a Ell en la fe. Això vol dir que teniu una seguretat infrangible en Crist que cap dia de la maternitat pot deslligar-se. Això significa que no heu abandonat els vostres propis recursos quan lluiteu l´egoisme, sinó que tenir el seu Esperit d´humilitat habiti a dintre de vosaltres. També vol dir que el pecat no us domina, sinó Jesús.

Per tant, si esteu temptades d´oblidar que esteu en Crist- quan l´atracció us empeny vers l´orgull o els vostres propis interessos semblen massa pesades; quan vols riure´t del desordre del vostre fill més netejar-lo (una altra vegada); quan només “voleu acabar” les tasques que segueixen arribant- recordeu que el Salvador viu en vosaltres. L´únic exaltat, assegut a la dreta del Pare, , que va establi la vostra llar en el vostre Esperit. Esteu en Crist, Ell és vostre, i Ell mateix us dona la seva joia, sense límits, a vosaltres.

Esteu lligades a Déu en tota la creació, que es va despullar de si mateix per servir-vos fins al punt de morir, i mitjançant ella, fins a la vida de resurrecció. I si aquest Déu perfectament humil esta del vostre costat, mamàs, quina arrogància o egoisme pot oposar-se a vosaltres?.