La mare resistent

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Cóm ens dobleguem sense trencaments 2 La Teologia reforça les mares resistents 3 La Comunitat dona suport a les mares resistents 4 Maternitat meteoritzada

Cóm ens dobleguem sense trencaments

En el decurs de la via del tren darrera de casa, uns arbres de bedoll es corben graciosament en passar sobre el camí. És un veterà de les nombroses tempestes de gel de Nova Anglaterra i que saben que s´inclinen sota el pes de la neu i la pluja de gel. Fins i tot les branques superiors s´han inclinat fins a uns metres per sobre del sol gelat, sense trencar-se sota el pes. Avui, amb les restes dels aurons i dels roures trencats per tot arreu, estan en peus i la meva imaginació construeix un accés quan passo per sota la seva benvinguda.

Jaume anomena aquesta branca de forta perseverança com rigidesa en la vida d´un creient. Escriu els cristians que han sentit l´explosió de gel de la persecució, com a resultat de “ proves de diferents tipus” i exigeix col·laboració amb Déu que s´inclina i da forma als mètodes inclosos en aquestes proves (Jaume 1:2–3).

Déu treballa el miracle de la santificació de esdevenir “ perfecte i complert, sense cap mancança”, segons el seu propi disseny de saviesa i per a mi, la mare de 4 fills ruïnosos (que han crescut dintre d´homes sagrats) que han esdevingut la força que Déu fa servir per produir la resiliència duradora, “components vitals de la vida del seguidors cristians s´han implicat quan Déu treballa en mi per “ permetre que la fortalesa tingui un efecte complet” (James 1:4).

La Teologia reforça les mares resistents

Quan les mares són trencadisses i fràgils, ens trenquem i les voreres afilades del nostre trencament fereixen les nostres famílies i les deixen plenes de penediments. La perseverança en els hàbits forts de la divinitat estan connectades amb la paraula divina i arrelades en el que és la veritat sobre el caràcter diví. Ell està controlat. És bo. Mai ens agafa per sorpresa.

La Teologia divina permet a les mares interpretar les nostres circumstàncies segons el que coneixem i creiem sobre Déu a canvi de dibuixar falses conclusions sobre Déu basant-se en les nostres circumstàncies: Entendre que Déu és tan a prop de nosaltres com la nostra respiració i que la seva motivació envers nosaltres és absolutament pura i prové de la immersió de la mateixa auto-revelació.

Per suposat, podem reclamar les profundes promeses generoses de les Escriptures només si les coneixem. Déu ens ha dit que “ en mantindrà en perfecta pau” quan nosaltres fixarem la nostra ment en Ell (Isaïes 26:3). “ Ell ens ha dit que “ la gràcia és suficient” i que el seu poder “ està fet perfecte en la feblesa” (2 Corintis 12:9). Les promeses divines de la fe en els seus molt estimats infants.

Les promeses divines de la fe en els seus molt estimats infants són la base de la nostra pròpia fe fermesa. Ell ens promet utilitzar les Escriptures per animar-nos i mantenir-nos, sense reclamar el que no coneixem (Psalm 19:7–9).

A més a més, un correcte enteniment de la naturalesa divina i el caràcter rau el correcte enteniment del meu propi valor i identitat. Si no soc seleccionat per una feina impressionant o un Cv bollant (o no) puc inclinar-me per realitzar les tasques més baixes sense queixes. Com Crist, puc agafar la safata i la tovallola i servir els altres sense estar o sentir-me de menys

L´exemple de la missionera pionera Amy Carmichael m´inspira. Va deixar el rol que estimava- viatjar a través de l´Índia amb un equip de predicadors itinerants- quan Déu va cridar-la per establir un orfenat infantil amb els qual es traficava. En el seu paper de “mare” de centenars de nens al mateix temps, rentava els bolquers a ma, combinava fórmules infantils i en la seva carrera professional calia tallar moltes ungles de peus i mans.

La manera que pensem sobre la tasca de la maternitat modela la esperança que aportem a esta càrrega diàriament i és important la nostra habilitat per superar els desànim. Quan tenia els petits sockets i també els grans en la rentadora, vaig concentrar-me en el negoci de pregar pel nois/noies que havia d´utilitzar-los.

Quan jo em demanava si superaria la monotonia escolar i la domèstica, vaig intentar ( imperfectament) recordar que havia creat una casa i una vida per la gent que estimo, Déu és el primet i el millor mestre de casa. A és mestressa de casa és una tasca divina.

La teologia divina mostra a les mares resistents en la veritat que hi ha un temps per inclinar i perseverar, inflexible, davant la temptació o l´atracció de la falsa ensenyança. Som “exiliats selectes” immersos en una societat hostil que us invita a doblegar el genoll a aquets falsos deus (1 Pere 1:1). L´Esperit diví viatja amb nosaltres, impartim la saviesa per la vida i garantint que la maternitat resistent podrien tenir diferent aparença a diari.

La Comunitat dona suport a les mares resistents

En una dura matinada particularment dura, el bebè estava malhumorat, el nen estava inquiet i els dos estudiants semblaven decidits a desaprofitar la rebuda d´una sòlida educació cristiana. Després va sonar el telèfon. La meva amiga Susana cridava per una qüestió urgent sobre la església. Vaig respondre la seva qüestió i vàrem acomiadar-nos

Després de penjar el telèfon, va sonar altre cop. A Susana se l´havia demanat per l´Esperit Sant revisar-me i jo no estava prou orgullosa de la conversa següent:

“ Susan [molt preocupada i seguidora del manament de Crist d´amar els veïns]: “ Està d´acord? Vaig pensar que sentia alguna cosa en la seva pròpia veu, em demanava si havia alguna possibilitat d´ajudar-la”

Michele [avergonyit i mentint per preservar l´aparença de la competència]: “ Moltes gràcies per la seva preocupació” [Utilitzant el meva millor veu femenina en el temple] actualment estic bé- però estic segura que aprecia la revisió sobre mi”

Escollint unir-se sola, vaig perdre el regal de la comunitat.

La meva amiga era una mare temporal de 4 que podien haver dir saviesa a la meva ànima cansada. Els seus fills eren tots més gran que el meu, i ella hauria d´haver acollit la oportunitat d´agafar el meu bebè o llegir el meu infant.

L´amistat és a l´escola, un lloc de formació i cultiu, però estar a l´escola requereix temps i treball. Les mares resistents permetran les amistats entre els seus trencaments perquè, a vegades, per tal de tenir el do del consol dels amics creients, correm el risc emocional de permetre´ls conèixer com realment ho estem fent.

Això inclou cercar i avaluar els beneficis del vostre marit també. Com els “ hereus junts de la gràcia de la vida” (1 Pere 3:7), junts som cridats a la paternitat. Així, buscar el consell del vostre marit. Permeteu-l´hi cuidar-vos com ho fa Crist amb la seva Església.

Com a mares, tendim a polsar els dits de les nostres famílies. És molt arriscat deixar el control blanc del esquema, les activitats i el to de les vostres llars, però quina tasca tan solitària i aclaparadora pot ser fer les coses quan hem rebut el regal del marit o el pare company.

Maternitat meteoritzada

Avui, com una dona gran, estic cridada a fomentar la resistència en les dones joves, Déu m´ha col·locat en la l´àrea d´influència (Tito 2:3–5): “ Al costat d´ells, continuo l´escala d´aprendre la corba de la resistència i rebre la gràcia divina per l´alegre rendició a la obediència”

La mare resistent coneix que la maternitat divina és un subproducte de l´ardor de la fe. Ella és prou conscient que la resistència no és el seu clam de Crist, sinó, més aviat la evidencia del clam sobre ella.

El bedoll inclinat aquí, sobre el meu camí boscós, no és ni tan alt ni tan recte com mai ha resistir a l´ hivern en el Maine, però la meva perseverança me mostra la esperança de seguir una tempesta meteorològica. En la profunda resistència, reconec la saviesa dedoblegar-se