La maternitat al final de mi

De Gospel Translations Catalan

Vaig entrar en la maternitat amb certa expectació. Pensava que seria més feliç del que sóc i pensava que la maternitat esdevindria més natural i fàcil. M´agrada ser-ho, però podria dir que Déu va utilitzar la maternitat per canviar-me- i a vegades que el canvi va ser dolent . A vegades arribava al final de mi.

Quan vaig tenir el primer fill, me carregava de moltes coses, em creia la mentida que ho havia de fer tot i ser tot ( i tota la estona). No volia demanar ajuda en el meu orgull i culpa, no ho necessitava. Déu utilitza els reptes de la maternitat per exposar-me a la meva auto-suficiència en la maternitat. Quant més infants tenia, més difícils eren els comportament que mostraven, tenia temps durs per evitar la meva màscara de forta. Això va ser part del desig diví per a mi (i per altres mares)

Part de dir-nos mares és lligar la nostra dependència amb Déu- per acceptar i admetre les nostres febleses i inclinar-nos les nostres limitacions amb el seu suport. Les nostres febleses són on Crist troba la gràcia, el poder i la força. Trobem la vertadera força, com diu l´apòstol Pau, quan om febles (2 Corintis 12:10). L´única esperança d´una mare és ser amb el Salvador que serà suficient quan no la tindrem prou.

Mares febles i necessitades

Quan el Fill de Déu va arribar a la terra, no només ens va mostrar que era Déu sinó el significat de ser humà.

[ Ell] es a buidar a si mateix, per agafar la forma d´un servidor, néixer semblant les homes. I amb aquesta forma humana, el va humiliar a si mateix per esdevenir obedient fins a la mort, i una mort crucificat. (Filipencs 2:7–8)

Va agafar les limitacions humanes, fins i tot la necessitar de descansar ( Marc 4:38; 6:31–32), mentre es dedicava també al bé dels altres fins al punt de fatigar-se. Estava esgotat perquè era totalment humà. Necessitava el Pare, i així no cal estranyar-se que nosaltres també.

“ Molt d´hora pels matins encara era fosc, s´aixecava per anar a llocs desolats per pregar” (Mark 1:35).

Ésser humà és ser totalment depenent. Ser humà vol dir ser dèbil. Ser mare és esdevenir feble i un esser necessitat que requereix la força interior d´una mateixa.

Totes les que esteu cansades

Algunes de les nostres cansaments i febleses poden arrelar-se en l´orgull. Pensem que som con déus en els camins que només estan reservats per a Déu. I a més, moltes de les càrregues que suportem com a mares no cal suportar-les- aquelles que la llei divina no ens les ha posades, sinó les lleis humanes de la societat i les càrregues d´algunes expectatives de la Església. Jesús ens invita a rebutjar-les i aprendre la humilitat de la dependència d´Ell:

“Apropeu-vos a mi, tots els que treballeu i teniu càrregues, i us donaré el descans. Agafeu la vostra càrrega i apreneu de mi i jo, amablement i humil de cor, i trobareu el repòs per les vostres ànimes” (Mateu 11:28–29).

Tornem a desig original de Déu per a nosaltres com a mares que admetem i acceptem les nostres febleses- que necessiten algú de fora de nosaltres mateixos. Quan recordem que Ell és el nostre creador, i nosaltres les criatures, trobarem el descans en Ell sempre i quan els nostres dies estiguin plens.

Cóm exercir la dependència

Pregar és una manera pràctica de expressar la humil dependència de Déu. A vegades he rebutjat el suport de l´Esperit Sant quan estic decaigut i feble o esgotat de la paternitat. Però no apropar-se a Déu ens debilita encara més, perquè Déu significa refredar i enfortir-nos en pregar.

No esteu neguitosos de res, però cada cosa per la pregària i súplica d´acció de gràcies ens permet donar a conèixer les vostres peticions a Déu. I la pau divina, que sobrepassa l´enteniment, guardarà els vostres cors i ments en Jesús Crist. (Filipencs 4:6–7)

Podem trobar la pau i el descans desitjades com a mares quan le presentem les demandes i necessitats davant d´Ell.

També expressem la nostra dependència en Déu mitjançant el repòs físic: caminant per recarregar, fent una migdiada, deixar tasques incomplertes, dormint moltes hores, practicant-les, seguir un hobby, reunir-nos en un club de lectura o estudi de la Bíblia

Quan traiem temps per altres aspectes del descans en les nostres vides ( físic, espiritual, mental o emocional) diem: “he fet tot el que he pogut; ara deixem la resta a Déu”.

Les nostres necessitats de repòs ens recordar que mantenir les nostres llars no depèn només de nosaltres. Podem confiar-les a Déu, en comptes d´intentar mantenir el control fins al punt de cremar-se. Consistentment o intencionadament enganxar-se a activitats tranquil·les és un acte de confiança.

Trobar- li al final de nosaltres

Déu té un objectiu sobre nosaltres, per acabar en el final de nosaltres mateixes. Si sempre ens sentim fortes i unides, no sentirem la necessita de Jesús. Com diu un himne antic: Us necessitem a cada hora!”. La maternitat pot fer-nos sentir necessitades a cada moment. Déu normalment ens aporta un lloc per descarregar les nostres càrregues davant seu o aprendre a assumir la dependència que el Senyor desitja de nosaltres.

Així, doncs, és normal enfadar-se contra les nostres debilitats, permeteu-vos presumir d´elles. Descansar sobre les nostres limitacions. Déu sap que totes les parts de la maternitat estan controlades. No cal aprendre, ser fortes super-mares, sinó humils coneixedores de les nostres necessitats en Ell. Començarem per trobar la pau i el repòs quan tonguem un descans humil en la força de l´Esperit, per ajudar-nos, en comptes de pensar que tot depèn del que podem fer com a mares.