La vida sagrada de la ment materna
De Gospel Translations Catalan
Translation by Caterina Aguilo
You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).
By Abigail Dodds
About Sanctification & Growth
Molta tinta s´ha invertit sobre les activitats mundanes de la maternitat-dies, que moltes semblen assumir, plenes de tasques sense sentit i deure repetits.
Mentre la tasca de la maternitat certament requereix fer moltes feines repetides, em demano si els descriptors” sense sentit” o “mundà” són alguna cosa més que una reflexió de la nostra manca d´imaginació. Déu ens ha donat nombroses maneres de entretenir fructíferament les nostres ments com a mares. Lluny de la maternitat mundana o sense sentit pot oferir-nos un sol fèrtil per pensar, resoldre problemes, augmentar els nostres interessos i competències o aprendre sobre el món del Pare.
La vida mental d´una mare és sagrada. Aquests que viuen d´acord amb l´Esperit diví han basat les seves ments en l´Esperit- ments plenes de vida o de pau (Romans 8:5–6). Quan la ment d´una mare es basa en l´Esperit, esdevé una font de benediccions- físicament i espiritualment- sempre al seu voltant amb moltes tasques vitals ( no sempre relacionades amb la maternitat) que poden funcionar automàticament. Això passa sovint quan realitzem tasques que han fet abans – tasques que fem sense haver de pensar sobre elles.
Contingut |
Múltiples tasques maternes
Amb moltes tasques vitals ( no especialment relacionades amb la maternitat, las fem amb el pilot automàtic . És a dir, fem tasques que hem repetiti abans-la majoria sense a ver de pensar molt.
Per exemple, quan aprenen a conduir, tots els nostres sentits estan en un nivell alt d´alerta per l´aprenentatge intens. Però després d´anys de conduir, rarament pensem com utilitzar les senyals o aparcar en un aparcament, perquè la nostre ment subconscient i el nostre cos saben què fer. Això vol dir que, mentre conduïm, son capaços de mantenir una conversa sobre qualsevol o cantar una ritme, o escoltar una noticia. La nostre ment pot fer altres tasques mentre conduïm.
El mateix concepte és vertader per part de la maternitat. Rentem els plats, o estenem la roba, o netegem el bany, les nostres ments han après la tasca per tant les nostres mans poden son automàtiques per acabar-les mentre adrecem les nostres ments cap a altres temes. D´alguna manera, és com tenir una aula a la escola on poder escollir què fer. Aconseguim escollir com distreure les nostres ments mentre funciona l´automàtic.
Moments automàtics
Cóm podrem entretenir les nostres ments en aquests moments? Ho podrem fer de moltes maneres inútils- ansiosament preocupades sobre l´estat del món, comptant errors comesos pels altres, queixant-se interiorment sobre el que fem, superant dificultats o desitjant diferents respostes. També podríem rebutjat aquests temps a l´aula” per convertir la nostre ments amb frivolitats i bogeria via com a una demostració o música profana.
O podem fixar les nostres ments en coses que ens enriqueixen i ens aprofundeixen com a dones de Déu. “ Qualsevol cosa és vertadera, és honorable, és justa, pura, bonic i lloable, si hi ha qualsevol excel·lència, valuosa de pregar, penseu sobre això” (Filipencs 4:8). Escoltant la Bíblia en una aplicació no és l´única manera d´obeir aquest manament, però és l´única segura de mantenir les nostres ments formats correctament.
Sintonitzar les postals divines, plenes de saviesa podría esdevenir una altra manera d´implicar els nostres cervells fructiderament mentre treballem per servir les nostres families. Extraient els consells de la vida Cristiana pràctica, per aprofondir la nostra comprensió de la trologia divina, augmenter les nostra atenció vers la història de la Església, les postals podrien ajudar-nos a crèixer en l´amor diví, i el su poble. Escoltant elsd audio-llibres que cadascú explicitament (sense ficcions cristianes) o implícita ( les grans històries) ens porta capa la virtut que podem ajudar els nostres cervells en coses més altes.
Alguns dies, cansats o esgotats, cultivar els nostres cervells pot esdevenir deixar de banda escoltar o mirar y simplemente mantener els nostres cervells atents a Déu- la seva divinitat, el seu amor, i la seva santedat- no necesàriament aprendre alguna cosa de nou, sinó mantenoir els nostres cervells, tastant el que saben sobre Ell i rebent les seves atencions sobre nosaltres.
Finalment, pregar n´és una bona manera d´utilitzar els nostre cervell (i en moments d´ esbarjo). Mentre els notres brazos netegen el terra o canvien una volquet, o agafem al bebé, els nostres cervells s´aixequen, plens d´oracions cap al Senyor que está sempre entre nosaltres. Podem pregar cantant sigilosament, però els nosytres cervells están fixes en Jesús en la oració, fent conèixer a Déu les nostres pregàries amb agraïments, és un cervell que donarà bons fruits.
Quines necessitats m´envolten?
La nostre vida de pensament no necessita explícitament espiritual o teològiques per ser reforçades per l´Esperit i conèixer les necessitats d´aquests que cuidem. El mateix Esperit que ens revela la Glòria divina en Crist que ha creta el món i tot el que trobem en ell.
Una ment basada en l´Esperit complaurà a aprendre els models o les complicacions de la creació de l´Esperit. Hi ha centenars de temes pràctics que desitja donar a la nostra ment c om a manera de gaudir del món diví i beneir els altres- ambla respiració, la jardineria, la construcció de mobles, les reparació domèstiques, la programació de la computadora, aprendre una llengua estrangera, criar els animals o fent llaunes. Hi existeixen moltes coneixement disponibles, que normalment sentim decebedors per saber per on començar!
Podem començar per demanar-nos; Quines són les meves necessitats que m´envolten? Cóm atendre millor el meu marit i els fills/es i la família de l´església? Quines àrees me´n falten?· Aquests qüestions poden domar-nos un punt de partida per les àrees que esdevenen més útils a aconseguir. Potser millorar les nostres habilitats culinàries. Potser mai vam aprendre com mantenir-les a la llar. Quan augmenten les nostres competències, inevitablement gaudint de les nostres tasques. Ningú no gaudeix fent tasques pobrament, però quan agafem el temps per interessar-nos en la tasca del nostre treball i aprenen a fer-la bé, sentim més delit en ella.
A banda d´aquestes idees, els nostres propis interessos divins són un bon lloc per explorar els nostres compromisos fructífers de la nostres ments. Mai sabrem com satisfer les necessitats pràctiques i poder lligar les nostres pròpies àrees d´ interès de maneres sorprenents. La fecunditat de les nostres ments vol dir ampliar les nostres vides i les llars fructíferament, productivament.
Aprendre a ensenyar i ensenyar a aprendre
Els deures d´una mare no són repetitives ni automàtiques; les nostres deures canvien i augmenten. Les habilitats requerides en una temporada son diferents d´altres de la temporada. La majoria del temps de les meres es dedica al creixement i els canvis del seus fills ràpidament. Sembla que el minut que aprenem a ser pares d´un infant a una edat particular i el nivell de vida, el desenvolupament i els canvis infantils i cal adaptar-se i expandir la maternitat a nous escenaris.
Potser una de les tasques més importants de la maternitat és conduir la vida mental dels seus fills/es i compartir-la per formar-los. Hi ha moltes paraules per aquesta tasca: la educació, la disci0plina, la formació, la paternitat. Cal que una mare aprengui a ensenyar i ella aprendrà també a ser ensenyada quan ensenya. Pau segueix repetint els Filipencs: “El que heu après i rebut, escolta i vist de mi- practiqueu aquestes coses i el Déu de la pau vindrà a vosaltres” (Filipencs 4:9). Nosaltres, les mares que hem après i rebut, escoltat i vist” de les vertaderes paraules divines. Volem que els nostres fills/es aprenguin i rebin, escoltin, vegin les mateixes preguntes que tenim nosaltres, per tant ensenyeu-los.
Els ensenyem tot el que està en el nostres ments santes- tots els coneixements, la perspicàcia, la saviesa, les històries bíbliques, els principis proverbials, les profecies antigues. Els fem augmentar les paraules, les frases, les idees i els arguments. Els ensenyen a desplaçar-se i aixecar-se, a caminar i a córrer. Els ensenyem els Evangelis. I a més practiquem aquestes coses. Cal posar la vida fructífera de les nostres ments a funcionar i a practicar-la. I quan ho fem, exposarem la nostra feblesa i tindrem més oportunitats de seguir aprenent- continuar estar d´acord amb Crist.
Al final, la vida d´un mare cristiana és sagrada, però no aïllada. És el lloc on està present l´Esperit cristià amb ella. És el lloc són ben rebuts la família, els amics, i els infants- per compartir les opinions, les competències i els coneixement, a l´Esperit que ens dona la vida i la pau que tenen en Crist.