Les Cròniques de Nàrnian: L´ imaginació de C. S. Lewis

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Leland Ryken
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: The Chronicles of Narnia: The Imagination of C.S. Lewis

© Ligonier Ministries

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Leland Ryken About Christian Biography
Part of the series Tabletalk

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Les lliçons més importants que podem aprendre de les “ Cròniques de Narnia” de C. S. Lewis és que Lewis necessità aprendre. I això que passa és que Lewis en parlava molt de literatura en general i dels llibres de Nàrnian en particular, que llegir els clàssic llibres infantils esdevé possible llegir els clàssic llibres infantils amb l´autor mateix.

Una de les obres més importants de consell que Lewis dóna els lectors de Literatura és que ells han de rebre una obra de Literatura a canvi de fer-la servir. Lewis escrivia: “un treball d´...art es pot rebre o utilitzar-ho”. Quan la “rebem” ella obra els nostres sentits i l´ imaginació i altres poders diferents d´ acord amb el patró inventat per l´artista. Si l´ “utilitzem” la tractem com a assistència a les activitats”. (emfatitzant). D´ acord amb aquesta línia de pensament, “ a la primeres demanda de la obra d´art ens rendim. Mireu-la, escolteu-la, rebeu-la. Sortiu-vos del camí”.

Això no és negar que nosaltres n´hauríem d´utilitzar el que llegim. Més aviat és l´advertiment de permetre que les històries estableixin l´agenda dels interessos segons l´ordre creat per l´autor, sense imposar-los la nostra, segons el nostre calendari, a mida que nosaltres avancem en la lectura. La regla de Lewis és que les “històries ens deixin la seva moral” en comptes de ser “nosaltres”. La rellevància d´això sobre Narnia és que els aspectes religiosos d´aquestes històries sovint no apareixen aproximadament fins a la meitat de les obres aproximadament. Molts lectors cristians estan impacients amb això i amb fer dels capítols alguna cosa que Lewis no pretenia.

El segon consell donat per Lewis és no reduir les obres literàries a un conjunt d´ idees. Ell reclamava que “un dels primers èxits en cada bona obra de ficció no té relació amb la veritat o la filosofia...en absolut!”. Considerar un conte “ com a primer vehicle per ...la filosofia és indignant vers la obra que el poeta ha composat per nosaltres!”. Les “obres literàries “són complexes i la finalitat feta acuradament. El nostre primer pas és atendre els veritables objectius”. Això, també, ens hauria d´allunyar de la manera en què els lectors tenen de “Les Cròniques de Narnia”

Cóm es varen escriure les “Històries de Narnia”?

Afegint les línies mestres per llegir literatura, Lewis ens deixa alguns consells molt útils per la lectura d´aquestes “Històries de Narnian” en particular. Per exemple, Lewis deia que “ els meus 7 llibres de Narnia...comencen amb dibuixos en el meu cap”. Al començament no eren una història, sinó dibuixos”. El lleó, la bruixa, i el vestuari“ començaven dibuixant un Faust amb un paraigües i portant paquets de fusta a la neu “. A mida que nosaltres ens recuperem del cop d´aquesta revelació, Lewis afegeix “ Aquest dibuix estava al meu cervell quan tenia els 16 anys. Un dia, quan tenia els 40, vaig dir-me a mi mateix: “ Compondré una història amb això!”

En el cas d´haver pensat justament que no ho hem sentit correctament, Lewis ens mostra un altre passatge d´ importància semblant- encara més xocant- Tenint en compte l´assumpció d´alguns des seus lectors que “ ell començava demanant-se així mateix si podria explicar alguna cosa del Cristianisme als nens”, Lewis demanava que “ per començar no hi havia res de cristià [sobre aquestes històries].

L´ordre de la composició suggereix l´ordre per llegir-les. Si seguim el lideratge de Lewis mateix, una gran lliçó que poden aprendre dels Contes de Narnia és que – al principi de totes elles- les històries d´aventures, contes de fantasies, contes infantils. Aquests elements narratius no són només simples disfresses per a algunes coses adultes”.

Cóm els Contes de Narnia arribaren a ser cristians clàssics.

Això no vol dir que necessitem deixar les nostres conviccions que les “Cròniques de Narnia” són cristianes clàssiques - contes en què el Cristianisme i les doctrines semblent emocionants. En el mateix passatge en que Lewis expressa que inicialment no hi ha res de cristià sobre elles, afegeix que: “ Aquest element empenyent per si sols”. Per tant hi ha certes dimensions cristianes en aquest contes, igual que els coneixem des del primer moment. En una carta escrita per Lewis un any abans de morir, va dir que hi ha “ un profund significat darrera” dels detalls superficials d´aquestes contes.

La clau del sentit religiós dels contes de Narnian és la figura d´Aslan. Quan Lewis, als seus 40 anys, va decidir escriure una història del seu dibuix mental “ un faust portant un paraigües, una reina a sobre d´un trineu, un magnífic lleó...”al principi ell “ tenia una petita idea de com desenvolupar-la. Però de cop Aslan va arribar al seu entorn, Un cop era allà va completar els seus contes tots plegats. I va ser així com aparegueren els 6 contes de Narnia darrera seu”.

És obvi que Aslan no només va compondre les històries juntes, sinó també l´aspecte religiós dels contes. Lewis comentava en la carta d´anterior que “ Tota l´ història de Narnia és sobre Crist”.

Lliçons espirituals i morals de Narnian

Un nivell del Cristianisme en aquests “ Cròniques de Narnia” es el punt de vista inclòs en elles. És la història d´una batalla còmica entre el be i el dimoni- i la necessitat d´una criatura que escollida entre ells. La visió de les històries correspon al punt de vista de Lewis sobre el món, que en un dels seus assajos descriu l´univers “ no existir país neutral” i en què “ cada polzada quadrada, cada divisió de segon és reclamada per Déu i discutida per Satan”

Afegint a aquesta visió moral, que els “Contes de Narnia” contenen una visió teològica. En el centre d´ells apareix la figura d´ Aslan que representa a Crist. Doncs, totes les qualitats atribuïdes a Aslan, els actes realitzats, les formes de exposar les característiques dels contes i d´ell mateix, la devoció extreta dels creients i del seus seguidors- tots ells estan implicats en la descripció de la vida cristiana. No anem equivocats, a més, si veiem simplement l´ història d´ Aslan com la història de Crist. Les parts dels contes en què participa Aslan activament pot llegir-se devotament i en el fet de com els lector del Cristianisme assimilen intuïtivament aquests contes.

Sortint del centre cristològic del món narratiu de Narnian esdevenen temes cristians molt generals. Els contes, com a cobertura general de les mateixes meta narracions ( “ gran història) que ens presenta la Bíblia. En la modalitat del gènere d´ història fantàstica, llegim sobre la creació del món, la caiguda de l´ innocència d´aquest món; la batalla entre el Bé i el Mal (o Crist i les forces de l´ obscuritat) en el decurs de la història fallida; l´expiació, la mort substituïda i la Resurrecció de Crist, i el final escatològic final del món i començament de l´eternitat. No està de més dir que la Bíblia en si mateixa està a la base dels contes de Narnian.

Si revisem els límits de la història de la salvació en el “ Contes de Narnian” podem contemplar els esquemes de la doctrina cristiana. Lo principal d´aquestes doctrines es podrien anomenar “la Doctrina de Déu”. D´aquestes històries podem extraure la figura de Déu com a creador, com a jutge, com a sobirà, com algú que guia la història cap el Seu final, i que ens salva. La visió d´una persona emergent també. El seu principi és que les persones són agents morals que poden estar a favor o en contra de Déu, que el poble té una capacitat doble pel Bé i pel Mal. La doctrina de dimoni també apareix, i nosaltres estem atents al seu gran poder en el món i darrerament vençut per Crist ( el motiu del Crist victoriós )

La lliçó final per aprendre en relació a aquest profunda espiritualitat dels contes és que el sentit religió romà envoltat d´una forma narrativa fantàstica. Com a lectors primerament necessitem experimentar i gaudir les històries com a contes infantils. Podem confiar en els seus sentits religiosos per revelar-se en el punts narratius ( sobre tot en les parts que Aslan és un personatge actiu) tal és la intenció de Lewis de presentar-lo.

Dr. Leland Ryken és professor d´ Anglès al Centre de Wheaton, a Wheaton, Illinois, i n´és l´autor de l´ “Imaginació cristiana.”