Les pantalles sabàtiques

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Un modest objectiu per a un món digital 2 La nostra íntima companyia 3 Digitalitzat, Deshumanitzat 4 Descans de les Pantalles 5 La vida lluny de la xarxa 6 L´esperit del 7è dia

Un modest objectiu per a un món digital

Fa pocs anys, un grup de psicòlegs cognitius i conductuals varen agafar 500 escolars, els varen dividir en 3 grups i els hi passaren 2 tests. Ela grups eren semblants de totes maneres, excepte 1: el llocs dels seus mòbils. El 1r grup tenien els seus mòbils a taula amb la pantalla bolcada cap a vall; el segon els tenien en les seves butxaques, el 3r no tenia cap mòbil . Vostè pot deduir que va passar.

Tots els mòbils del tots els 3 grups eren en silenci i alguns pocs estudiants varen comentar que estaven distrets pels seus mòbils, les puntuacions de les proves eren inverses a la posició dels mòbils. El terme mig, a més proximitat del mòbil, puntuació més baixa. N. Carr que va debatre debatre aquest estudi al 2020 en la seva obra Frivolitats, resumia les conclusions preocupants dels psicòlegs:

“ Els Smartphones s´han convertit tan lligat a les nostres vides que, fins i tot, no els manipulem ni els mirem, sinó que atrauen la nostra atenció, distraient els nostres recursos cognitius. Simplement suprimint el desig de3 revisar un mòbil, cosa que fem rutinàriament i subconscientment en el decurs del dia, pot afeblir els nostres pensament”. (230)

La recerca- corroborada per estudis semblants- ens dona una clara expressió d´un sentit ampli de moltes sensacions: els nostres mòbils ens conformen no només, i potser sobretot- pel contingut que ens ofereixen, no només per la seva simple presència d´alguna cosa tan agradable, tan poc exigent, tan infinitament interessant. Els Smartphones, malgrat petits, exerceixen ( inconscientment) un impuls gravitatori sobre la nostra atenció, dibuixant els nostres pensaments i sentiments en la seva òrbita, tot i estar apagats.

Què significa, si els cristians anem a atendre la trucada dels Romans 12:2 en la era del Smartphone- “ No us conformeu amb aquest món, si no transformeu-lo renovant els vostres cervells”- no necessitarem fer-ne més que resistir el fals contingut dels nostres mòbils. Necessitarem resistir la falsa presència gravitatòria dels nostres mòbils que tan subtilment exerceixen sobre nosaltres

I per acabar, podeu trobar ajuda en l´antiga practica: Dissabtes.

La nostra íntima companyia

Abans de considerar què podria significar el descans sabàtic per les nostres pantalles, feu un nou balanç d´on sou. Els Smartphones varen aparèixer al món en el 2007; per el 2011, molt de nosaltres ja els teníem.

Ara, una dècada més tard, molt de nosaltres tenim un temps per repassar la vida sense ell. Les pantalles han esdevingut omnipresents i ineludibles- són l´alexandre digitals que va conquerir les nostres consciències de la nit al dia.

Per a molts, els nostres mòbils esdevenen els primers rostres del matí i els darrers de la nit i molt més sovint entre hores. Hem esdevingut un mar de caps doblegats i dits grossos adolorits, adeptes a navegar pels costats i els passadissos de les tendes amb la nostra visió perifèrica. Els mòbils han esdevingut tan integrats en les nostres ments i cossos que algunes persones senten vibracions fantasmes i troben les seves mans que es mouen repetidament, sense la voluntat, vers les seves butxaques. I fa 2 anys, els americans mitjans dedicaven la meitat de les hores de vigília passejant sobre les pantalles ( Les frivolitats, 227).

On anirem amb aquest esperit digital? O on volarem des de la seva presència? Si pugem al Cel, els avions ofereixen Wifi; si fem el llit per la nit, alguna cosa bufa en la tauleta de nit. Si prenem les ales de matí i habiten en la llunyania del mar, haurà la cobertura 5G que ens mantindrà a l´abast de la ma.

La estupenda prevalença dels mòbils no esdevindria un problema si sabéssim que la saturació existent de la pantalla millora la nostra qualitat de vida i ens ajuda a seguir a Jesús més fidelment. Desafortunadament, creiem que existeixen moltes raons per pensar que això no passa.

Digitalitzat, Deshumanitzat

La ironia de mirar normalment la pantalla no se m´ha escapat, i a més, ( molt possiblement) igualment a vosaltres. Per no trencar la branca on sec, puc dir: “ Els nostres mòbils i altres pantalles són regal per agrair a Déu. Quan més bé puguem fer i també a ells. La necessitat del moments no és disparar aquests salvatges sementals, si no domesticar-los i aprofitar el seu poder.

Però oh, quan quanta domesticació necessiten! J. Twenge, en la seva acurada recerca en la obra iGen inclou un gràfic per demostrar en quina mesura quantes activitats de pantalla ( com jugar, provar, i una xarxa social) i no altres ( com e3xercisim lectura, perdre el temps amb els amics) contribueix a la felicitat dels adolescents. Ella escriu:

“ Els resultats no poden ser més clars: els adolescents que inverteixen més temps en aquestes activitats de pantalla semblen més infeliços que els qui no ho fan... semblen més feliços. No hi ha cap excepció: totes les activitats de les pantalles estan lligades a la felicitat, i les activitats no lligades semblen més felices”. (77–78)

I com la felicitat, altres categories de la salut mental: “ Més temps amb les pantalles provoca més ansietat, depressió, aïllament, i menys connexió emocional” (112).

Com a cristians, no poden confirmar una mateixa correlació entre les pantalles i la vida espiritual? Malgrat els mòbils poden disciplinar-nos d´algunes maneres amb Jesús ( tal com donar-li fàcil accés a les Escriptures i les eines dels estudis bíblics) pot costar un alt preu. Més que ajudar-nos a meditar, ells interrompen , atrau les nostres atencions d´on sigui, i afavoreixen els hàbits de la lectura normal; més que ajudar-nos a pregar, omplen els espais buits dels nostres dies. Més que ajudar-nos a evangelitzar, sovint baixem la mirada en creuar-nos amb els nostres veïns.

Aquells que tenen una forta antropologia bíblica observen sense sorpreses els efectes negatius dels nostres mòbils: No som criatures socials, fets per la amistat més enllà que el boli i la tinta, la pantalla i la clau (2 Joan 12)? No som criatures encarnades, fetes per gaudir del món de Déu amb els 5 sentits (Gènesis 2:7; Psalm 104)? No som criatures intel·lectuals, fetes per pensar profundament i no superficialment sobre les coses (2 Timoteus 2:7)? I no som, primer i per sempre, criatures que s´adrecen a Déu, fetes per viure al seu costat (Colossencs 3:17) i no propers als mòbils?

Potser que, en un món digital com el nostre, alguns cristians puguin protegir i desenvolupar la seva naturalesa social, encarnada, intel·lectual, a banda d´escollir algunes mesures extremes. Per a mi, el esforç sembla com intentar dormir amb el llum encès: possible, però més difícil que el necessari.

Descans de les Pantalles

Entrem al dissabte: des de l´èxode en davant, el descans dels Israelites servia com a recordatori setmanal de la realitat, i no només un record de la realitat ( com si el Dissabte fos simplement un exercici mental), si no una manca de sentit d´això. Déu va revelar-se Ell mateix com el Creador reparador d´Israel (Èxode 20:11) i com a Redemptor que ofereix descans, però donat quan profundament havien estat formats per un Egipte obsessionat per treballar, i donada la aposta del seus propis cors cap al descans, i donada la inclinació dels seus cors inquiets, necessitaven actes que actuessin en el nervis de les seves ànimes.

I així, Déu els va concedir el Descans, un dia que va canviar el centre gravitatori lluny d´Egipte amb el descans del Faraó o cap a la realitat amb un descans diví, negociant una setmana laboral de 6 dies i un per a Déu (Gènesis 2:1–3). I com a tal, el Dissabte va tenir el seu lloc en els festivals i festes israelites, el dia del Psalm i la nit per la meditació (Psalm 1:1–2), la pregària agenollada de Daniel (Daniel 6:10), i el matí aïllat de Jesús (Marc 1:35; Lluc 5:16) com un apràctica de resistència disci0plinada contra la influència de món que ens envolta.

Ara, com podríem aplicar el principi sabàtic al nostre jo saturat de pantalles digitals? L´objectiu no és gens complicat ni nou: per resistir l´atracció dels vostres aparells digitals i viure com un seguidor més actual de Jesús, prendre un descans d´un dia setmanal de pantalles. Si fos durant 24h o més temps protegit, tanqueu el mòbil, la computadora i endinseu-vos en el món del Déu creador, encarnat i atent al poble i llocs més propers. Anomeneu un descans de pantalles.

La idea pot sonar extrem i no pràctic en un món on les pantalles intervenen massa la vida ( sense textos, ni correus, ni anuncis o càmeres)? Considereu igualment no simplement el que podeu perdre en una dia com aquest, però que podríeu guanyar.

La vida lluny de la xarxa

Què podeu esperar si, un dia per setmana, vàreu callar el so i enfosquiu el lluentor de l´aparell? Si sabéssiu que no sentiríeu cap soroll ni vibracions? Si cada impuls vers el text, registre, varen frustrar-se per una butxaca buida? Què podria passar un dia com aquest?

Podríeu retirar els cortinatges vers una lluentor diferent, observant que el sol comença aquest matí a corre (Psalm 19:5). Sentiríeu novament algunes veus sovint ofegades pel so digital: una cançó d´un ocell saltant del tronc a la branca, un cor de grillons amagats, el miol d´un gat veí gratant-se. A canvi de vagar sense cos per l´èter digital, podeu endinsar les vostres mans en la brutícia o caminar pels senders del lloc on viviu. (Fets 17:26).

O potser podríeu veure el veí rondinaire o el pare impacient en un parc, a més d´una figura bidimensional o, a canvi, començar a imaginar les esperances i les pors que copegen els vostres pits. Potser aquesta recerca podria acabar parlant, i parlar amigablement i amigablement pregar i testificar. Més tard, podríeu seure al costat de la vostra dona, amic o infant per trobar la tranquil·litat interior que us permet escoltar ràpid i xerrar lentament (Jaume 1:19).

O podríeu descobrir una nova paciència llegint la Bíblia o pregant. A canvi d´una mirada sobrer la superfície d´un passatge, potser caldria tornar enrere sobre algunes pedres, meditar com un home beneit i trobar-se a un mateix beneit (Psalm 1:1–3). Podríeu anar més lentament per respondre les paraules divines, potser 1a vegada en molt de temps per exposar les vostres preocupacions una darrera l´altra davant d´Ell (1 Pere 5:6–7). Podríeu sentir la exhalació de l´esperit.

I quan el temps us torna el mòbil, podeu trobar que us heu portat amb vosaltres alguna cosa del 7è dia de descans.

L´esperit del 7è dia

Cal tenir cura de l´idealisme, per suposat. 1 dia sense pantalles és un dia perdut en el món, un dia que la carn rebutja descansar i a vegades trobar, per la nostra alteració, la nostra atenció dispersa i les nostres devocions a Déu decaigudes. Sens dubtes, en l´antic Israel els sants a vegades deixaven enrere el dia de descans, inquiets. Amb el temps, el dia de descans va repercutir en aquells que el varen rebre per la fe: lentament els avaluaren vers la Realitat centrada en el Déu, passant l´esperit de descans del 7è dia als següents 6 dies.

I també una pantalla sabàtica. Prenen temps per la disciplina lluny de les pantalles podria no ser l´única manera per viure en el món digital sense estar d´acord amb ell, si no que és l´única manera. Amb el temps, l´atracció dels nostres mòbils podria esdevenir feble, i trobar nosaltres mateixos una diferent òrbita millor: el de Déu mateix, donador de vida.