Matrimoni: La Matriu de l´Hedonsime cristià

De Gospel Translations Catalan

Efesis 5:21-33

21)Someteu- vos els uns als altres a la por de Crist. 22) Que las dones estiguin sotmeses als seus propis marits, com al Senyor. 23) Perquè el marit és el cap de la dona, així com Crist ho és de la Església, essent Ell mateix el Salvador del cos. 24) Però així, com la Església està sotmesa a Crist, així cal que les dones ho estiguin també als seus marits en tot. 25) Marits, estimeu les vostres dones, tal com Crist va estimar la seva Església, i va lliurar-se Ell mateix per a Ella. 26) per santificar-la, havent-la-hi purificat per el rentat de l´aigua mitjançant la seva paraula. 27) per presentar-se a si mateix, una Església amb tota la seva glòria, sense tenir cap taca ni plec ni cap cosa semblant, si no per esdevenir santa e immaculada. 28) Així també cal que els marits estimin les seves dones, com als seus propis cossos. Qui estima la se muller , s´estima a si mateix. 29) Perquè ningú va rebutjar mai el seu cos, més aviar el manté i el cuida, com fa Crist a la Església; 30) Perquè soms membres del seu cos. 31) Per això l home deixarà el seu pare i la seva mare per unir-se a la seva dona i esdevenir una sola carn. 32) Gran és aquest misteri; però parlo al·ludint a Crist i a la seva Església. 33) En tot cas, cadascú de vosaltres estimeu també la seva dona com a si mateix; i que la dona respecti el seu marit.

La Teologia de Pau sobre el matrimoni comença amb la paraula divina: La Paraula de Déu que és Jesús Crist; i una paraula de Déu, la inspiració de la qual es troba a l´Antic testament. I des què Déu no és un a paraula confusa, és coherent. Té unitat. Per tant , quan Pau necessita entendre el matrimoni, mira la paraula de Déu- a Jesús en les Escriptures. Quan ell porta Crist i el matrimoni, tot plegats per escoltar la Paraula divina sobre el matrimoni, el que escolta és una profund misteri amb implicacions intensivament pràctiques. I el que m´ agradaria fer aquest matí és explorar que el misteri i la aplicació de les seves implicacions pràctiques a les nostres vides.

El Matrimoni en el Gènesi

En l´Efesis 5:31 trobem una referència del Gènesi 2:24: “Per aquesta raó un home abandonarà el seu pare i la seva mare per viure amb la seva esposa i ambdós seran una sola carn”. Quan Pau afegeix en el versicle 32, “Això és un gran misteri, i parlem respecte a Crist i la seva Església”. Pau coneixia alguna cosa sobre Crist i la Església que trobem al Gènesi 2:24. Tornem al Gènesi 2:24 i observen més estretament al context d´aquest versicle i les connexions amb la creació.

“ Déu ens va crear no per ser els últims de la seva creació, sinó ser conduïts.”

Segon el Gènesi 2, Déu creà Adam i va deixar-lo sol en el Paradís. Després en el 18è versicle, Déu digué “ no és bo que l´home estigui sol; li donaré una companya per ajudar-lo.” Penso que no és una crítica sobre la relació d´Adam amb Déu; tampoc és la idea que el jardí fos difícil de cuidar. El punt és que Déu a crear l´home per compartir. Déu ens va crear no per ser els darrers, sinó ser guia. L´home està complert, excepte per guiar la Gràcia, ( com la llum) entre Déu i qualsevol persona. ( No cal que cap persona conclogui que això només passa amb el matrimoni).

Cal que sigui una altra persona no un animal. Així en el Gènesi 2:19–20. Déu va crear primerament els animals abans que Adam per mostrar-nos que els animal mai ho faran “ per ajudaran els homes”. Oh, els animals ajuden plenament!”. Però només una persona pot esdevenir hereu de la Gràcia de la vida 1 Pere 1:4–7). Només la persona pot rebre, apreciar i gaudir de la Gràcia. El que necessita un home és una persona amb qui podem compartir l´amor de Déu. Els animals no ho fan!. Aquí hi ha una infinita diferència entre compartir els llums del nord amb l´ésser i el vostre gos. A més, segons el 21è versicle.

El Senyor Déu va provocar un somni profund sobre l´home, i mentre dormia, va agafar un de les seves costelles i la va envoltar-la amb carn; i la costella que Déu havia agafat la va treure de l´home i la va introduir en la dona per aportar-la a l´home

Havent mostrat l´home que els animals no li servirien com ajudant, Déu va crear altra home de la pròpia carn i ossos humans semblants a Ell- però diferents. No va crear altre home. Creà una dona. I Adam la va reconèixer com una perfecta part per a Ell- molt diferents dels animals. “ Al final, aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn; se´n dirà Gona perquè esdevé d´un Home!”

Creant una persona semblant a Adams però molt diferent a Adam, Déu proveirà ´una la profunda unitat impossible que en qualsevol altre cas esdevindria diferent. És una mena d´ unitat diferent gaudint de lligar diverses parts del que es gaudeix ajuntant 2 coses semblants. Quan cantem la mateixa melodia, és diu: “uníson” la qual cosa vol dir “ un so”. Però quan lliguem diverses lies de sopranos, alts, tenors i baixos, li diem” harmonia, u cadascú té una oïda per tocar una cosa a dintre nostra més profunda en contacte per una gran harmonia que per l´uníson. Per això Déu va crear la dona i no altre home.. Va crear-lo heterosexual, no homosexual. La primera institució era el matrimoni, no la fraternitat.

Noteu la connexió entre els versicles 23è i 24è, indicats amb la paraula “a més” en el vers 24è. En el versicle 23è el centre està en dos coses: objectivament, el fet que la dona sigui part de la car i dels ossos; subjectivament, la joia que Adam sigui presentat amb la dona. En altres paraules, al començament, Déu va extraure la dona com la carn i els ossos, i Déu presentar-la a l´home per descobrir a la comunitat què vol dir una carn. En el versicle 24è s´extreu la lliçó que el matrimoni és justament això: un home abandona el seu pare i la seva mare perquè Déu els hi dóna un objectiu a la dóna i no cap altre , descobrint la experiència d´esdevenir una carn. Això és el que Pau veu quan observa la Paraula divina en les Escriptures.

El Misteri del Matrimoni

Però Pau coneix altre Paraula de Déu — Jesús Crist. Ell coneixia profundament i íntimament Havia après de Jesús que la Església es el cos de Crist Per la Fe, una persona s´uneix a Jesús Crist o i altres creients per “esdevenir un sol en Jesús Crist” Els creient en Crit són el cos de Crist — som l´organisme mitjançant el qual Ell manifesta la seva vida i en la qual viu l´Esperit. Coneixent això sobre la relació entre Crist i la Església, Pau veu un paral·lelisme amb el matrimoni. Veu que el marit i la dona esdevenen una sola carn (segon el) i que Crist i la Església esdevenen un sol cos.

Per tant ell desitja dir a l´Església, per exemple, en el 2 dels Corintis 11:2, “ Sento una gelosia divina per vosaltres, però us he compromès amb Crist per presentar-vos coma una núvia pura al seu marit”. Descriu Crist com el marit, i l´Església com la novia, i la seva conversió com un acte de fe que l´havia ajudat. La presentació de la novia al seu marit esdevindrà probablement amb la segona arribada del Senyor. Això es descriu en els Efesis 5:27</a> també. Per tant, sembla que Pau utilitza les relacions del matrimoni humà, après del Gènesi 2, per descriure i explicar la relació entre Crist i la Església.

Però quan parla així, esdevé alguna cosa molt important. Això ens retrotrau al començament del Efesis 5:32. Desprès de la cita del Gènesi 2:24 sobre que l´home i la dona esdevinguin una sola carn, Pau ens diu: “Aquest és un gran misteri, i parlo en relació a Crist i la seva Església”. El Matrimoni és una gran misteri. Aquí hi trobem més del que pot veure la vista. I què és? Penso que és això: Déu no va crear la unió del Crist i la seva Església després del matrimoni; justament al contrari, Ell va crear el matrimoni humà com a mostra de les relacions entre Crist i la Església.

“Cal que els marits i les dones copiïn conscientment les relacions que Déu intentà entre Crist i la seva Església.”

El misteri del Gènesi 2:24 és que el matrimoni descrit és un paral·lelisme o símbol de les relaciones entre Crist y la gent. Déu no fa les coses per res. Cada cosa té un sentit i objectiu. Quan Crist es va comprometre´s a crear un home i una dona i organitzar aquesta unió del matrimoni, sense llençar daus, ni córrer riscos, ni muntava monedes. Modelava el matrimoni intencionadament darrera les relacions entre el seu Fill i la Església que va plantejar com eterna.

I per tant el matrimoni és un misteri- conté i amaga un sentit més enllà del que veiem exteriorment. El que Déu ha lligat en matrimoni és fer una reflexió de la unió entre el Fill de Déu i la seva novia, la església. Alguns de nosaltres casat necessitem ponderar diverses vegades quan misteriós i meravellós és que Déu ens concedeixi el privilegi d´imaginar estupendes realitats divines infinitament més i més grans i gratificants que nosaltres mateixos.

Imaginem Crist i la Església

Ara, què són algunes de les implicacions pràctiques del misteri del matrimoni? Mencionaré dues que semblen dominar els passatge dels Efesis. Una és que cal que els marits i les novies conscientment repeteixin les relacions que Déu va intentar de Crist i la seva Església. L´altra és que en el matrimoni cal que cada part busqui la seva pròpia joia en la joia dels altres; és a dir, que el matrimoni sigui una matriu de l´hedonisme cristià.

Primer, doncs, quin model havia establert Déu per els marits i les dones en organitzar el matrimoni com una paràbola i imatge de la relació entre Crist i la Església? Pau menciona dues coses: una per la esposa i altre per el marit. Per la dona diu en els versicles 22-24:

“Les dones, subjectes als seus marits, com el Senyor”. El marit és el cap de la dona com Crist ho és de l´Església, el seu cos, i és el mateix el seu Salvador. Com l´ Església és el subjecte de Crist, permeteu les sones també ser-ho en cada cosa per els seus marits.

Segons el model diví, les dones estan per prendre el mateix objectiu únic del propòsit de la Església. Con la Església està sotmeses a Crist, les dones han d´estar als seus marits. La Església considera a Crist el seu Cap. El versicle 23. “ El marit és el cap de la esposa com Crist ho és de la Església. Ser lieder implica al menys dues coses: Crist és el proveïdor i el Salvador, Crist és la autoritat o el líder. S´utilitza el “Cap” altres dues vegades en els Efesis. Els Efesis 4:15, 16 il·lustra el cap com a proveïdor i el Efesis 1:20 -23 il·lustra el cap de la autoritat.

Dient la veritat en l´amor, hem de créixer en cada moment en Ell com a cap, en Crist, des de qui el cos sense lligams i units tots plegats per cada articulació que existent, quan cada part treballa adientment, fent que el cos creixi i construeixi el mateix en l´amor. (4:15, 16)

El cap és l´objectiu a partir del qual creixem i ens proveïm per ser capaços de créixer. Llavors considerem els Efesis 1: 20-23:

“Déu el va crear de la mort i el va fer seure a la seva ma dreta en el cel, lluny de cap regla, de l´autoritat, del poder i del domini i sobre el mateix nom que es diu no només a la seva època si no en l´època futura i ho controla tot i escull el cap de totes les coses de l´Església, que és el cos, la plenitud d´Ell que l´omple tot.

Quan Déu va crear Crist de la mort, va constituir-lo en el Cap en el sentit de donar-li poder i autoritat per sobre de tota regla, autoritat, poder i domini. A més, des del context dels Efesis, el liderat del marit implica tan com sigui possible que cal acceptar la gran responsabilitat de proveir les necessitats de la seva esposa (tant les materials com la protecció i cura) i sobre tot la gran responsabilitat de l´autoritat, del lideratge en la família.

Doncs, quan diu en el versicle 24: “ Tal com la Església està sotmesa a Crist, permeteu que les dones estiguin en cada cosa amb els seus marits” és el significat bàsic de submissió que cal tenir: reconèixer i honorar la gran responsabilitat del marit per proveir la protecció i el manteniment; restar dispostos a cedir la seva responsabilitat en Crist i favorables a seguir el seu lideratge. La raó exposada sobre la submissió vol dir una disposició per cedir i una inclinació per seguir és en aquesta breu frase “com el Senyor “ en el versicle 22è que limita el ventall de la submissió. No cal que cap dona substitueixi l´autoritat de Crist per l´ autoritat del seu marit. Ella no pot cedir o seguir al seu marit en el pecat.

Però fins i tot a una dona cristiana li cal estar en Crist contra els pecats del seu marit, cal que mantingui l´esperit de submissió. mitjançant la seva actitud o comportament Pot mostrar que no vol resistir-se al seu desig i que per ella abandoni el seu pecat i recuperar la seva rectitud a fi que la seva predisposició per honorar-lo com a cap acabi en l´harmonia. Doncs, en aquest misteriosa paràbola del matrimoni, la dona obté una idea especial del l´objectiu diví respecte la Església de Crist.

Ara, vers els marits, Pau diu que pren un objectiu especial de Crist. Versicle 25è: “ Els marits estimaven les seves esposes, com Crist ho fa respecte la Església i la donava a Ella. “ Si el marit esdevé cap de la seva esposa, el versicle 23è diu: “que quedi ben clar a tots ells que aquest significat primerament porta al tipus d´amor que desitja morir per donar-li la seva vida. Tal com Jesús diu en Lucas 22-26: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor”. El marit que s´aïlla davant la TV i ordena la seva esposa com una esclava ha abandonat a Crist en favor d´un antic refugi. Crist va recollir una tovallola per rentar els peus del seus apòstols; si voleu ser marits en Crist, copieu de Jesús i no d´ Habba, el caçador.

És veritat que el versicle 21è es centra en la secció complerta sota el signe de la mútua submissió: “ Mantingueu-vos subjectes l´un a l´altre sota el respecte a Crist. Però és absolutament injustificat deduir d´aquest versicle que la manera com Crit està sotmès Ell mateix a la seva Església, és la mateixa que la Església ho està a Crist. La Església se sotmet a Crist per una disposició a seguir el seu lideratge. Crist sotmet la seva Església per una disposició a exercir el seu lideratge humilment.

“Un marit i la seva esposa els calen seguir la seva joia en la joia de l´altre.”

Quan Crist deia: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor” no vol dir que el líder deixi de ser-ho. Mentre estava agenollat rentant els peus, ningú no dubtava del seu lideratge. Cap marit cristià pot rebutjar la seva responsabilitat sota Déu per proveir la visió moral i espiritual del seu lideratge com un humil servidor de la seva esposa i de la seva família.

Per tant, la primera reflexió del misteri del matrimoni sobre la relació de Crist amb la seva Església és que les esposes tinguin un objectiu especial en la Església i també els marits. I sigui quan sigui que trobeu un matrimoni com aquest, trobareu en el món dues persones felices perquè les seves vides conformen el món de Déu en la Escriptura i en la Paraula de Déu en Jesús Crist.

Buscant la joia en la joia de l´altre.

Un final, implicació pràctica del misteri del matrimoni: cal que el marit i la seva esposa persegueixen la mateixa joia en la joia de l´altre. Existeix escassament un passatge més hedonista en la Bíblia que en Efesis 5:25-30: Aquest text indica clarament que la raó existent en els matrimonis no és la misèria dels marits i les dones que no busquin els plaers de les sones, sinó que busquin els seus propis. Però el text ens exigeix fer justament el mateix que fa Crist. Primer, assabentar-nos de l´exemple de Crist en els versicles 25-27:

“ Marits: estimeu les seves dones com Crist i la Església i es va lliurar per Ella [Per què ho va fer?] que pot santificar-se per Ella, després d´haver-la netejat amb la paraula [ Per què

Ell la va rentar?] que podria presentar la Església amb esplendor, sense taques ni senyals ni cap altre cosa, que Ella podria ser feliç sense mancances. Crist va morir per Ella per que pogués presentar-se com una bonica novia. Va suportar la creu per la joia del matrimoni, establert davant d´Ell. Però quina és la joia recent de la Església? No és ser present com una novia davant del poder de Crist? Doncs, Crist basa la pròpia joia en la de la Església. Tanmateix, l´exemple de Crist establert per els marits consisteix en cercar la joia per a les seves dones.

El Versicle 28è ho aplica explícitament. “ Inclús si, cal que els marits estimin les seves esposes com els seus cossos. Qui estima la seva dona s´estima així mateix. Cap persona rebutja el seu cos sinó que el nodreix i l´agraeix”. Pau coneixia una de les primeres pedres de l´hedonisme cristià: “Cap home odia el seu cos” Ni els suïcides que volen escapar de les misèries

Naturalment, ens estimen nosaltres a nosaltres mateixos, fem el que creiem en els moments que volem ser feliços. Pau no construeix una presa contra el riu de l´hedonisme, sinó un canal. Ell diu: “ Marits i Dones, reconegueu que en el matrimoni esdeveniu una sola carn;

Per tan, si viviu per els vostres propis plaers, a expenses de les vostres esposes, viviu en contra vostra, i destruïu la vostra joia més gran. Però si uns dediqueu de tot cor a la joia de la vostres esposes, sentireu la joia i fareu el matrimoni a la imatge de Crist i de la Església”.

No és que el meu testimoni pugui afegir cap cosa de pes a la Paraula de Déu, sinó que necessito donar aquest testimoni. Vaig descobrir l´hedonisme cristià el mateix any de casament, a 1968. Els 15 anys Noël i jo, seguint a Jesús Crist, havien perseguit tan apassionadament com eren capaços la joia més gran i profunda possible. Tot massa imperfectament, tot massa pesat a la vegada, hem encarnat al nostra pròpia joia com un caçador, en la joia de l´altre. I ho podem testimonis junts; aquest és el preu que ham trobat. I creiem que fent del matrimoni la matriu de l´hedonisme cristià, complint cadascú el seu paper establert, el misteri del matrimoni com a paràbola de Crist i la església serà una manifestació de la glòria més gran. Amen.