Missions: El crit de batalla de l´Hedonisme Cristià

De Gospel Translations Catalan

Marc 10:17–31

“I quan emprenia un viatge, un home corria per agenollar-se davant d´Ell i preguntar: Bon Mestre, què cal fer me arribar a la vida eterna? 18.- I Jesús li va respondre »per què em dieu « bo »: Ningú més que Déu és bo. 19.- Coneixeu els manaments : No matarà, no cometràs adulteri, No robaràs, Ni diràs falsos testimonis, No mentiràs, Honraràs el teu pare i la teva mare” 20.- I el va respondre: “Mestre, totes aquestes coses les observo des de la meva joventut 21.- I Jesús, mirant-lo, estimant-lo li digué: et manca una cosa, ves-te´n a vendre tot el que tens i dona´l els pobres, i trobaràs un tresor el Cel; vina i segueix-me. 22.- Incòmode per això , va marxar trist perquè tenia grans possessions. 23.- Jesús va mirar al seu voltant i digué els seus deixebles: « què difícils serà aquests rics entrar el Regne del Cels ! ». 24.- Els deixebles estaven desconcertants amb aquestes paraules. Però Jesús els ho digué alter cop “Infants, què difícil és entrar els Regne del Cels 25.- « És més fàcil que un camell travessi el forat d´una agulla que una persona entri en el Regne del Cels”. 26.- I Ells estaven encara més pertorbats i li digueren: “ Doncs, qui es salvarà? 27.- Jesús mirant-los, digué:” per un home esdevé impossible, per a Déu, no!. Amb Déu tot és possible ! » 28.- Pere començà a dir: « Vet aquí, hem deixat tot per seguir-te ! » 29.- « Realment, us he dit això: cap de vosaltres heu deixat el vostre pare i la cvostra mare, els fils, i les terres pel meu be i els Evangelis! » 30.- No rebreu res en aquests moment : ni cases ni germans ni germanes amb la persecució i en el futur per arribar a la vida eterna 31.- Però el primer serà el darrer i el darrer esdevindrà el primer!”.

Poca gent creu actualment en les missions a l´estranger. Walbert Buhlmann, secretari de les missions catòliques a Roma, parla per a molts líders considerats importants quan diu: “En el passat teníem motius per allò que dèiem salvar ànimes. Estem convençuts què si no es bategen, la gent acabarà a l´infern en massa. Ara, gràcies a la proximitat de Déu, creiem que tota la gent i les religions viuen en la gràcia divina i en l´amor a Déu i es salvaran gràcies a la seva misericòrdia” (Times, Dec. 27- 1982, 52). La germana Manuela d´ El Cairo, Egipte, diu: “Avui ja no parlem de conversions. Parlem de l´amistat. La meva tasca és que Déu sigui estimat i aporti força a tots ells” (Time, 56). Molta gent, com aquests 2 missioners, no estan sotmesos a la autoritat divina en la Bíblia, sinó que han creat el seu propi Déu segons el que voldrien dir-li. I des que ells voldrien dir-li que tots els homes es salvaran tant si escolten l´Evangeli de Déu o no, a més del tipus de Déu que hagin creat.

Contingut 1 La vida eterna en una balança 2 La Salvació només arriba a través de l´ Evangeli. 3 Els dos al·licients irresistibles de es Missions frontereres. 4 2. Crist ens compensa per cada pèrdua. 5 Dues raons per que Déu es trasllada fins a Betlem 6 Construir Temples à través del Món

La vida eterna en una balança

Però l´ensenyament essencial de les Escriptures que cal rebutjar per creure en un Déu com aquest. Escolteu les paraules del Fill de Déu quan crida l´apòstol Pau en el seu servei missioner:

“He vingut amb aquest objectiu, per indicar-vos que servir i ser testimonis d´aquestes coses que heu vist en mi i en aquests on apareixeré, lliurant-vos de la gent i dels Gentils- als qui he enviat per obrir els ulls, per a que surtin de la obscuritat a la llum i des del poder del Dimoni cap a Déu, que puguin perdonar els pecats i tenir un lloc entre aquells que es sacrifiquen per la fe en Mi.” (Fets 26:16–18) </dd>

Aquest és l´encàrrec sense importància i buit que el Nostre Senyor va lliurar a Pau en el cas que els ulls de les nacions no s´obrissin ni sortissin de la obscuritat cap a llum, ni escapessin del poder demoníac cap a Déu, no perdonessin els pecats que només amb la fe en Crist- a qui els ambaixadors de Déu preguen. Pau no va lliurar la seva vida com a missioner a Àsia ni a Macedònia, ni Grècia ni Roma, ni a Espanya per informar els pobles que realment han estat salvats, per proclamar que la salvació s´ha de complir en Jesús Crist per tots els penedits i cauen seguint la Fe. I quan aquets missatge sobre Crist es rebutjat ( per exemple, a Antioquia pel Jueus), Ell diu: des què confieu en la paraula de Déu, i us jutgeu no mereixedors de la vida eterna, vet aquí, tornem cap el Gentils” (Fets 13:46). El que està en joc és la vida eterna en la vida missionera pels no creients: La conversió a Crist és precisament l´objectiu d´altra fidelitat per la intenció de qualsevol. “ Perquè no hi ha salvació en ningú més, ni cap nom en el cel coneguts entre els homes que qual ens de salvar-nos. (Fets 4:12).

La Salvació només arriba a través de l´ Evangeli.

Déu no és res injust. Ningú pot ser condemnat per no creure un missatge que mai ha escoltat. Aquests que mai han sentit l´Evangeli serà condemnat pels seus pecats per trobar la llum, la Gràcia i el poder per sí mateix i la pròpia consciencia. En els Romans 1:20- 21 diu:” Si des de la creació del món la seva naturalesa invisible, el seu poder etern i la divinitat s´han percebut evidentment en les coses creades. Així, són sense excuses: per sobre de tot coneixien a Déu, però sense glorificar-lo ni pregar” A banda de la gent especial, salvats gràcies a la gràcia divina, mortes en pecat, amb el seu enteniment enfosquit, alienes de la vida divina i amb el cor endurit (Efesis 2:1; 4:18). I els mitjans que Déu ha ordenat administrar aquella gràcia especial, salvadora és la predicació de l´Evangeli de Crist. “Sóc deutor des grecs i dels bàrbars, ambdós tant des savis com dels; per això estic neguitós de predicar-vos l´Evangeli fins i tots els que viuen a Roma. No estic avergonyit de l´Evangeli; és el poder diví per la salvació dels tots el creients”. (Romans 1:14–16).

L´idea que la gent es salvi sense sentir l´Evangeli ha causat destrosses en l´esforç de les missions dirigits cap a les denominacions liberals. Entre 1953-1980, els missioners més allunyades varen obligar els Protestant a reduir els temples des de 9.844 to 2.813, mentre que la força de les missions dels protestants evangèlics, que agafaven la Bíblia més seriosament, varen créixer per sobre el 200%. La Lliga de les Missions Cristianes, amb els seus 200 membres, donen suport a més del 40% més dels missioners que la Església Metodista Unida, amb els seus 9.5 milions de membres. Existeix un increïble poder missioner en creure en la Paraula divina.

Els dos al·licients irresistibles de es Missions frontereres.

Molt de vostès estan a punt de començar un nou curs de compromís amb les missions: per alguns el compromís d´arribar a la gent de la frontera, altres un nou camí de ´educació, uns altres un nou ús de la vocació en la cultura menys saturada per la Església, uns altres per un nou estil de vida, i una nova mostra de donar, de pregar i de llegir. Necessito empènyer-vos fins al final d´aquest matí. Vull fer la causa de les vostres missions tan atractiva que no us resistiu al seu magnetisme.

Per el veritable hedonista cristià, el nostre text conté al menys 2 al·licients irresistibles per deixar casa seva per la Glòria divina i el seu Evangeli.

1. Tot és possible amb Déu

Advertiu Marc 10:25–27, en què Jesús ens diu: “ És més fàcil per un camell travessar el forat d´una agulla que u ric entre en el Cel”” I ells estaven tan estorats que li digueren: doncs, qui pot salvar-se? Jesús va mirar-los i digué: “ Amb els homes és impossible, però sense Déu tampoc; amb Ell tot és possible”. Aquesta és una de les converses més coratjoses en la Bíblia. Quin missioner no ha mirat el seu treball i digué: “ És impossible?” Al qui Jesús afegia:” sí, amb els homes és impossible!”. Cap home merament pot alliberar a altres homes del poder esclavitzant de l´amor als diners. Un jove governant ric estava trist perquè ningú podia trencar la servitud amb les coses. Amb els homes és impossible. I per tant, la tasca missionera, que consisteix simplement en alliberar el cor humà de la esclavitud d´altres aliances que no sigui les de Crist, és impossible- amb el homes! Amb els homes és impossible, però no sense Déu; tot és possible amb Déu”.

I aquí ha un al·licient incomparable pel servei missioner. Recordo a J. Alexander, cap de la InterVarsity, comentar que quan era jove, ell pensava: “ Si la predestinació és veritat mai seré missioner”. Però després afegia: “ Però ara, després de molts anys en el camp, dic: “ si la Predestinació no ho fos, mai seria un missioner!”. Si Déu no fos el responsable de fer possible el que ho és humanament impossible, la tasca missionera seria desesperada. Qui excepte Déu pot provocar la mort espiritual i prestar-los una orella cap l´Evangeli (Fets 16:14)?: Les doctrines bíbliques més importants d´una elecció incondicional i la predestinació sobre els fils i la gràcia irresistible de predicar a Crist serien poderosos al·licients per endinsar-se en l´islamisme, l´Hinduisme o Budisme o sobre la cultura tribal on la gent sembla més dura que les agulles contra la predicació de l´Evangeli.

Jesús deia: “Hi ha altres ovelles que no són amb el seu ramat; cal portar-les l´estable per sentir la meu veu” (John 10:16). Per tant, quan Pau recorria les ciutats en els seus viatges missioners, el seu objectiu és clar_ reunir el ramat. El Senyor li deia a Pau en una aparició quan entrà a Corint (Fets 18:9–10): “No tinguis por, sinó parla, no ets quedis en silenci .... . perquè hi ha molta gent en aquesta ciutat!”. Y quan Pau va acabar le predicació en a ciutat d´Antioquia, Lucas ens descriu els resultats així: “a molt se´ls va ordenar creure en la vida eterna!” (Fets 13:48). El missioner, que va previnguts amb les gran veritats de la predestinació i la Gràcia irresistible, marxa amb la confiança que Déu farà per ells avui el que ell va fer per Lydia— El Senyor va obrir el seu cor per prestar atenció al que Pau digué” (Fets 16:14). Quan on entra en el regne, hi ha 2 veritats. L´una és aquesta: “Amb els homes esdevé impossible, però ningú no es salvarà”; L´altre és aquesta: “Amb Déu tot és possible” per tanta tots aquells que se´ls ha ordenat la vida eterna, prestarà atenció a l´Evangeli, creuran i es salvaran. David Brainerd, el periòdic i diari del qual, havien provocat probablement tanta força per afegir-se a la causa missionera com cap altre llibre, a banda de la Bíblia, va dir que ell vivia per dues coses: la “ pròpia santificació i captar els escollit per a Déu”

Per això, el primer al·licient pel servei missioner és la gran força que, quan deixem les nostres llars per Crist i l´Evangeli, les conversions que busquem seran la tasca divina d´acord amb el seu pla diví. Unes plantes, unes d´aigua, però Déu tot sol ens porta una nova vida i el seu desenvolupament

<p><p>(1 Corintis 3:6, 7). El que és impossible per a nosaltres no ho és per Déu i Ell ho farà. Quina emoció caminar amb Déu en una ciutat no dominada pel pecat ni per dimoni i escoltar què ens diu Déu: “No tingueu por de parlar, no us quedeu en silenci..... hi ha molta gent en aquesta ciutat! He de recollir-los també; les ovelles sentiran la meva veu”(Fets 18:9-10).

</p>

</p>

2. Crist ens compensa per cada pèrdua.

El segon al·licient per esdevenir missioners ho veiem a Marc 10:28–30. “Pere va començar a dir-li: “ Hem deixat tot per seguir-te” i Jesús contestava: “vertaderament, Jo us dic no hi ningú que abandonés la seva llar, els seus germans i germanes, els seus pares, els fills o les seves terres, per Mi i per l´Evangeli que no rebrà els cent per ú en aquest moments, la llar, els germans i germanes, les mares i els seus fills, i les terres, perseguits, en aquest moment d´anar cap a la vida eterna”. Aquest text no diu que sereu materialment rics per esdevenir missioners- al menys no en aquest sentit que els vostres bens privats augmentin. Vol dir sobre tot que si deixeu la vostra família per servir a Crist, rebreu el cent per u en la vostra família espiritual, la Església . Però això pot ser limitat. Què passa els missioner sols la tasca del quals durant anys sense viure envoltats de germans ni germanes ni mares ni fills en la Fe? Aquesta promesa no és veritat? De ben segur que sí.

Segurament que Crist vol dir que Ell compensarà cada pèrdua. Si abandoneu l´amor matern i responsabilitats, vosaltres recuperareu un centenar de vegades l´afecte i la responsabilitats de cada present en Crist. Si deixeu la càlida companyia d´un germà rebre un centenar de vegades l´afecte i la camaraderia de Crist. Si abandoneu el sentit de llar, sentireu un centenar de vegades la seguretat i el confort de saber que el vostre Senyor té cas llar, terres, les corrents i els arbres de la terra. És el que Jesús ens diu als propers missioners: Us prometo treballar per vosaltres, estar amb vosaltres, per això no podreu parlar d´haver sacrificat res!”. Aquesta és el camí pres per Hudson Taylor. Perquè al final dels seus 50 anys de tasca missionera a Xina, deia:” Mai vaig fer un sacrifici!”

Crist proposa ser glorificat en l´empresa missionera més gran. Per tant, Ell pretén romandre com benefactor i per nosaltres com beneficiaris. I més quan som cridats per ser missioners, romanem invàlids en el sanatori de Crist. Tenim necessitat d´un bon metge. Som pobres en la necessitats de salut i riquesa. Així, quan us enviem cap a Libèria, Camerun, Brasil, l´Índia o Xina us envien com a part de la nostra teràpia. El deia:” Ara que sabem que existeixen algunes defectes en aquesta teràpia prescrita, per exemple, les persecucions, us prometo que, com a metges, si seguiu aquest regim de salut missionera la vostra situació millorarà cent vegades més que si la rebutgeu!” Els missioners no són herois que podem presumir de grans sacrificis per Déu. Són els veritables hedonistes cristians. Són els únics que saben que el crit de batalla de l´hedonisme cristià és la missió, i ha descobert que hi ha un centenar de vegades més joia i satisfacció en la vida dedicada a Crist i a l´Evangeli que una vida dedicada a les frivolitats còmodes, als plaers i els avenços mundans. Com deia Ralph Winter al final del seu follet: “ Digueu Sí a les Missions!” per la joia establerta davant d´Ell per suportar la creu, menyspreant la vergonya... “ Seguir-lo és la vostra elecció. Esteu advertits! Però no oblideu que la joia” O com Jo. Cambell White deia a 1909: Quan el Moviment Missioner de Layman deia: “ fama, plaer, riqueses no són més que les fulls i les cendres que contrasten amb la joia il·limitada i continua de treballar amb Déu per la plenitud dels seus plans eterns”

No apel·lo a arrossegar el vostre coratge ni sacrificis per Crist. Apel·lo a renunciar a tot el que tingueu per obtenir la perla de la perla. Us apel·lo per contar totes les coses que són escombraries pel valor important de posar-se al servei del Rei de Reis. Us apel·lo a despullar-se de la roba de botigues i vestir-se amb la roba d´ambaixadors de Déu. Us prometo persecucions i privacions, però “recordeu la joia“. Beneïu aquells que son perseguits per la justícia, per ells serà el regne dels cels” (Mateu 5:10).

Els 23 al·licients per esdevenir missioners- directament per la veu de Jesús crist: Primer, qualsevol impossible amb els homes és un encaix per Déu; la conversió dels pecador més durs serà la tasca de Déu i sestarà d´acord amb els seus plans poderosos. No necessiten la por ni ensopegar.-nos per la nostra debilitat. La batalla és la del Senyor i Ell us concedirà la victòria. Segon: Crit us promet treballar per vosaltres tant que en acabar la nostra vida missionera no podrem dir que ham sacrificat tot. Quan seguim el mandat missioner, descobrim que si en els efectes colaterals negatius, la millora de la nostra condició- el nostre creixement, la nostra salut espiritual, la nostra joia- millora un centenar.

Dues raons per que Déu es trasllada fins a Betlem

Ara cal afegir-vos dues raons més perquè crec que Déu ens donarà una sorpresa en les missions a Betlem en el futur pròxim.

1. L´Esperit diví es mou

Una raó és que les brises del seu Esperit ja es recullen. Ell va trucar Glenn Ogren de la nostra plantilla en les missions. Aquesta nit comissionaren a David i Faith Jaeger que varen partir cap a Libèria — els primers nous missioners enviats des de Betlem des què Esteve Nelson fa 10 anys. El Grup d´Estudi de les Missions frontereres i l´Equip del Ministeri de les Missions a Toshavim de predicació estan estudiant, predicant i somiant sobre cóm crear una Església mundial. Els cicles de missioneres continua la forta base de pregar i educar. Tom Steller està sospesant la possibilitat de prendre un equip de gent el proper estiu al Centre de USA per les Missions universals per un curs d´ estudi a l´Institut d´Estudis Internacionals. I Ralph Winter, el fundador de U.S.C.W.M., i l´ estadista missioner han acordat esdevenir el nostre portaveu en la propera Conferència Missionera. Cap persona no ha dissenyat aquests esdeveniments a Betlem- existeixen petjades de que alguna cosa nova de l´Esperit diví està l´aire. Molt de vosaltres heu predicat al Senyor de la recollita i els primers fruits d´aquestes respostes ja són evidents.

2. El poble de Déu veu la necessitat.

L´altre motiu és que crec que Déu farà una tasca sorprenent en les Missions de Betlem és que la extraordinària necessitat del món està arribant a mostrar-se, i no som ignorants. La gran mentida dl dimoni en la passada generació ha estat que la Gran Comissió està completa i que així la Església pot oblidar els temps de batalletes. La gent confonia les “nacions” de Mateu 28:19 (“Feu deixebles per totes les nacions”) amb les nacions actuals i concloïa que els deixebles procedien de cada nació i el final pot arribar. Però ells no oblidaven la canso del cel en la Revelació, on es predica a Déu: “ Val la pena agafar els pergamins i obrir els segells, vàreu morir i mitjançant aquesta sang vàreu rescatar els homes, les tribus i les llengües i la nació!” Quan Jesús va enviar la seva Església als deixebles, els pobles, no tenia en compte merament les fronteres polítiques. Tenia en compte la distància, els grups diferents, les tribus i les llengües, tot plegat. I actualment hi ha al voltant de 16 grups desconeguts. Si cada cristià en el món conqueria els seus veïns per a Crist, la meitat del món no seria evangelitzat; perquè 2 bilions de gent formen grups culturalment distants sense tenir testimonis naturals. Aquests es diuen “pobles amagats”, les “ missions frontereres” del nostres dies. L´únic camí d´arribar és per les missions interculturals. El dia que les missions estrangeres no s´acabin. Tot el contrari, estem propers d´un nou moviment de les esglésies cap l´oest i el tercer món per arribar a la frontera més llunyana.

Un 150 missioners protestants des de Norte-América serveixen a 733 milions de musulmans entre 400 grups de pobles islàmics; 200 missioners entre 405 milions de xinesos Han, i 200 missioners entre 255 milions de budistes, per un total de 650 protestants a les missions nord-Americanes entre un poc més de la meitat de la població mundial que no han arribat (1.930.000.000). A les hores, mirem cap a Amèrica: hi ha més esglésies en les ciutats bessones que els missioners al voltant d´entre 2 bilions de musulmans, hindús, xinesos i budistes, És això obeir? Els americans donen 7oo milions de dòlars l´any a les agencies missioneres- la mateixa quantitat que inverteixen en xiclets. Cada 52 dies els americans inverteixen tant en alimentació animal com anualment en les missions estrangeres. I la raó de tots això que no viuen per plaer sinó perquè no creuen en Jesús quan diuen que poder gaudir del plaer un centenar de vegades més que per la seva misericòrdia salvació i l´Evangeli.

Construir Temples à través del Món

Vaig rebre una trucada de telèfon el divendres pel matí des d´un seminari a l´altre costat del país per demanar-me si volia incloure el meu nom en la seva llista de professorat sobre el Nou Testament. No varen trigat ni 5 minuts en respondre-m aquesta qüestió. Vaig dir no. Tinc una Església molt gran. Déu comença a moure´s. No inclogueu el meu nom en la vostra llista. Necessito construir una Església mundial amb vostès a Betlem. Vull veure nous missioners sortint d´aquest cos cada any. Vull ser aquí per rebre al David i la Fe amb el seu primer permís. Vull viatjat cap altres terrenys i predicar als nostres missioners i portar els seus informes de que Déu està fent. Vull pregar i escriure d´una manera tal que els homes joves i vells, i les dones no puguin seguir els seus negocis com sempre mentre hi hagi més temples en les ciutats bessones que els missioners en la meitat del món. Aquest repte és gran. Déu és gran. Les recompenses poden ser cent vegades millors que qualsevol cosa que el món ens pugui oferir. El crit de la batalla de l´hedonisme cristià és: Anem! Dupliqueu la vostra joia en Déu compartint-ho en les fronteres.