Obeir a Déu us farà savis

De Gospel Translations Catalan

Quan els vostres infants, els nostres dies consistien en constants instruccions i rutines.

La migdiada ve després del dinar; fer els llits i rentar les dents, pentinar-se amb la pinta abans d´anar a l´escola. L´esmorcar a l´hora d´esmorcar, no pas per pasturar. Cantem i preguem la nostra manera el dies d´obtenir coses o aprenem a desprendre-les. Llegim obres abans d´anar a lleure i aprenem versicle pels matins. Difícilment puc pensar per un instant quan la norma no està a la llengua. “ Poseu les botes a l´armari, si´ s plau!” ; “els retoladors són per pintar, no per la taula!”, “el menjar està als plats!”, “ aneu en bicicleta abans de sopar!”.

Les nostres normes i rutines no són permanents- moltes d´elles canvien o necessiten fer-ho- però són particularment útils en els anys dels bebès, infants o els primers etapes escola. Com a pares, les normes tenen un sentit perfecte. Són pel bé dels infants, no per malalts. No eren per espatllar els esports, més aviat per posar límits per a fer créixer els nostres nens/es.

Contingut 1 Les lleis de l´amor 2 Qui sap més que Déu? 3 Perquè ho dic 4 Obediència de la Fe 5 Cóm la obediència produeix la saviesa

Les lleis de l´amor

Les normes i els límits eren expressions originals ( i imperfectes) del nostre afecte per a ells/es. Quan exigim els nostres fills/es cantar, estudiar o practicar els instruments, volem activitats per esdevenir adults crèduls, savis. I el mateix per a Déu.

Els manaments divins són expressions de l´amor. Quan Déu va treure el seu poble d´Egipte, per uns moments tenia nombroses normes per a ells. Després de recordar-se-les, els digué:

“ Mireu que os he mostrat els vostres estatuts i normes, tal com va ordenar-m´ho Déu, que calia portar-los a la terra, i prendre possessió d´ella. Conservar-los i complir-los, per la qual cosa servirà la vostra saviesa i enteniment davant la gent. (Deuteronomi 4:5–6)

La obediència dels israelites serà la vostra saviesa i comprensió. La obediència els diferenciaria de la saviesa en el món i amb el temps us ensenyaria la saviesa, a més, mitjançant el desert. El poble de Déu va rebutjar conservar-los, sempre seguia el seu tarannà, perquè creien que coneixien el que els interessava. millor que Déu.

Qui sap més que Déu?

Creient-nos savis, a banda d´ obeir a Déu, és el gran pecat del cor humà. És la essència de la oració. Quan diem que som més savis que Déu, jutjant i pesant els seus manaments per saber si ens convenen, o mesurant si són més savis o no, estem posant els ciments de la bogeria. Però quan, per la fe, rebrem i obeïm els seus manaments, els nostres cors i ments aprenen la saviesa. Les seves normes esdevenen la nostra saviesa i enteniment. Observeu la bogeria d´Eva.

La serpent va dir-li a la dona: “ No estigueu segur de morir. Per això, Déu sap quan mengeu, obriu el ulls i us semblareu a Déu, coneixent el bé i el mal”, per tant aquella dona va veure que l´arbre era bo per menjar, serà un delit per els vostres ulls i que aquell arbre la faria una sàvia, agafaria i menjaria de la fruita, i les donaria al seu marit per menjar-les tots plegats. En aquell moment els seus ulls varen obrir-se i es varen veure nus. Varen cosir-se uns vestits de fulles i uns calçotets”. (Gènesis 3:4–7)

La bogeria de l´Eva va ser exercir els seus raonaments a banda de la obediència divina. Va agafar l´avaluació de la saviesa i la bogeria de les normes divines. Va decidir els fruites de l´arbre segons la seva saviesa: eren bons per menjar, una delícia pels ulls i, amb tota ironia, desitjable per esdevenir savis. Eva, en la seva pròpia saviesa, va conrear el camí de la saviesa mitjançant la fruita prohibida, desobeint les normes del seu Creador- normes que podrien haver-la portat a la veritable saviesa.

Perquè ho dic

Si us sembleu a mi, doncs, us podríeu demanar vosaltres mateixos: “ Si se suposa que l´Eva va fer servir el seu raonament per jutjar la justícia d´alguna cosa, quina és la base de la seva obediència d´obeir a algú més? Esteu dient que cal obeir cegament algú?” No, ella no va fer-ho així. Amb els seus ulls adreçats cap el seu Creador, caldria obeir-lo completament- el que crea els cels i l´infern- qui és tot saviesa i raonament, qui és tora saviesa i coneixements, que la va crear que la coneix i es cuida d´ella.

Així veiem la dinàmica de la llar cristiana. Quan la canalla copeja una mica les normes, i de la boca del seus pare o mare surt: “ Per què us cal fer-ho així? ”la veritable resposta a l´estimat pare pot ser: “ Perquè ho he dit jo”, això no vol dir que no calgui dir res mes o que els pares siguin perfectes, o cada cosa que els pares exigeixin al fill sigui tan bona com es pretén. Significa que cal que l´infant obeeixi perquè l´arrel de la norma provenen d´un pare o d´una mare que l´estima, que l´antiguitat i saviesa que posseeixin i el seu millor interès en la ment.

Els nens no obeeixen perquè no comprenen totalment les raons dels límits darrera l´horari o la rutina d´anar a dormir, si no que ells obeeixen per qui ve l´exigència. I quan mes aprenen a obeir els seus pares amb grat i veritat, més veuen la saviesa de les seves normes. Per tant, aix+o és er a nosaltres amb Déu.

Obediència de la Fe

La vida cristiana és un substitut sobrenatural de discerniment. Els cristians, per l´obra del Sant Esperit, no sap, en nosaltres mateixos, que és el més adient per a nosaltres.

Quan Jesús va anar ala creu, va esdevenir el nostre substitut- va ser castigat per les nostres pecats i en el nostre lloc. Ell que coneixia tot els nostres pecats per a nosaltres, “ així en Ell tot pot esdevenir justícia divina” (2 Corínties 5:21). Però aquella substitució va esdevenir més ampla. Mitjançant la creu, Crist va esdevenir més savi per a nosaltres (1 Corintis 1:30). Va suportar el pes de la creu, així Déu va destruir la saviesa del savi, separar el discerniments del discerniment i va fer-nos realment savis en Crist (1 Corintis 1:19; 2:16).

Jesús ens va manar: “ Creient en Déu, creieu en mi” (Joan 14:1). Com es pot obeir tal manament? Com posar l´orella a aquest manament? Com podem fer-ho diferent de l´Eva quan va decidir utilitzar el seu propi raonament en comptes del Déu? “Fem això per la obediència de la Fe” (Romans 16:26). Déu ens regala el do de la fe (John 3:7–8), la habilitat súper-natural de creure, i aquesta Fe produeix la nostra obediència a aquest manament. J. Piper ens diu sobre la obediència de la Fe:

és el darrer objectiu dels Evangelis: els Evangelis amplien i reforcen la fe en conformitat amb Crist, que gaudeix de la glòria divina...... si qualsevol grup de gent de la terra on la fe en Crist no estigui d´acord amb Jesús Crist, l´ esperit evangèlic no es complert. (“Manament diví”).

La vertadera fe produeix la veritable obediència, la nostra conformitat amb Crist, i després, mitjançant aquesta obediència, augmenta el discerniment i la comprensió. Observem l´amor que Ell ens mana.

Cóm la obediència produeix la saviesa

La fe plena d´obediència manté el donador dels manaments en tota la justícia, divinitat, poder i sobirania i confia que les paraules que venen de la seva boca són millor que les procedents de nosaltres, fins i tot sense comprendre-les. A través d´aquesta fe-plena d´obediència, aprenen a substituir el raonament, les normes, la saviesa divina per a tots el nostre sentit malaltís de les coses.

Quan creixem, els nostres pares necessiten netejat la cuina desprès de sopar. Si començo a queixar-me de les tasques que cal fer per aconseguir-ho, el nostra pare sempre repeteix el mateix: “ No has netejat els plats, Abigail; cal fer-ho: “ No has netejats els marbres, Abigail; cal fer- ho. L´agraïu haver preparat el menjar i netejat la cuina?” Per tant, em queixava una mica i l´obeïa.

Quan vaig envellir i continuava ( imperfectament) l´obediència i fent el que ell em recomanava, vaig notar la seva actitud davant “ cal fer-ho” més que “ feu-ho” extensible a cada àrea de la seva vida. Les vetllades del dijous, em pagava. I recordo una nit demanant-me que si no volia rebre tants de bitllets”. I va dir-me el mateix que en el moment de pagar impostos. I aixecant-me en la meitat de la nit com una trucada al doctor. I netejant la seva taula de la part baixa de la seva bodega.

I com a jove, els meus ulls ´s´obriren a la saviesa dels meus pares, exigint-me netejar després de sopar. A través d´aquest obediència, vaig saber la saviesa de l´actitud de “ fer-ho” per sobre de “ cal fer-ho”: Quedava clar que no només els manaments en si mateixos, sinó mitjançant el testimoni i la experiència saviesa a través de la obediència.

Quan la nostra obediència en Déu- en qui roman tota la riquesa de la saviesa i del coneixement- Déu es complau en augmentar-les per a que tots els manaments tinguin sentit per a nosaltres en obeir-los. I com passa, no només és bonic per a nosaltres, sinó de totes les maneres possibles.