On aprendran a treballar?

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Ensenyant els infants una ètica perduda 2 El nostre mandat durador 3 Ensenyar els nostres infants a treballar 4 PER QUÈ 5 ON 6 COM 7 QUÈ 8 En l´etapa adient

Ensenyant els infants una ètica perduda

Fa anys el meu marit i jo varen conèixer un sociòleg jubilat a Ontario que havia estudiat a grups d´immigrants actualment a Canadà. Ens deia: En totes les meves recerques, mai ha vist un grup ètic que mai hagin prosperat tant com el holandesos canadencs. En general, ells han tingut famílies nuclears multi-generacionals i èxit en el seu treball. Han contribuït a les seves comunitats i estants satisfets”. Quan vaig demanar-li com explicar aquest contribució, va dir-me: “ Es degut a la ètic protestant del seu treball; la seva dedicació a Déu, a la família, i l´església; i la benedicció del Senyor.”

Quina és aquesta tasca ètica protestant? M. Weber va encunyar el terme en la seva obra “ L´ Ètica protestant i l´Esperit del Capitalisme”. Va afirmar que des de la Reforma, el protestants havien viscut lluny de la seva fe mitjançant un treball diligent en la crida que Déu els havia assignat. Weber creia que els protestants treballaren eficientment, la vida disciplinada i la frugalitat per evidenciar la seva salvació. Els protestant mateixos, tanmateix, dirien que treballaven per glorificar, agrair i obeir a Déu.

Però l´anomenat “ La ètica protestant del treball ” anava més enllà de 21904,i fins i tot a J. Calví i la seva Reforma. És realment una ètica bíblica del treball que al·ludia a la creació.

El nostre mandat durador

En el paradís, Adam i Eva eren al Jardí de l´ Edèn. Després de la caiguda, la dolçor i el dolor entraren en la història, però fins i tot pensant que el nostre treballa sigui avorrit actualment, Déu ens beneeix, ens dona la joia i el compromís també. El manament de la creació per fructificar i multiplicar-se, per omplir i dominar la terra, exercir el control sobre la terra encara dura (Gènesis 1:28).

A través de la història de la humanitat, els pares i els seus fills treballaven dur per sobre viure, tenien aliments a taula i un sostre sobre els seus caps. És el mateix que avui en el món actual, però en l´Oest, tenim un estil de vida més còmode; tenim la tecnologia i les màquines que treballen per a nosaltres diàriament.

Per tant, això vol dir que nosaltres i els nostres fills/es ho tenen fàcil? No, encara s´aplica la tasca bíblica ètica: Déu ens designa per seguir els seus patrons durant 6 dies a la setmana i un per descansar (Èxode 20:8–11). Ells encara ens crida per a que les nostres mans trobin per fer tot el que puguin (Eclessiastès 9:10). Ell encara diu si estem sense treballar, no cal menjar (2 Tessalònincs 3:10).

Ensenyar els nostres infants a treballar

Com a pares com fer aquesta tasca bíblica ètica amb els nostres infants? Com podria semblar diligent en les seves vides? Fem aquesta tasca responent aquestes qüestions: per què, quan, com, què

PER QUÈ

Primerament, per què ensenyar els nostres infants a treballar diligentment? Perquè ells seran cridats a omplir el manament de la creació, i a nosaltres ens cal preparar-los. Tenim aproximadament 18 anys per la vida adulta, és un procés gradual que requereix paciència, repetició, saviesa, i oracions. El nostre objectiu és preparar-los per proveir-se a si mateixos i les seves famílies i contribuir al benestar de la seva comunitat mitjançant l´amor i atendre els seus veïns, tot per la glòria divina. Després ells sentiran el fruit d´una consciència pacífica i un sentit de propòsit i de realització

ON

Segon: quan començar? Començar molt joves amb petites tasques, beneir-los de tal manera que mai recordin el temps que no treballaren. Ajudar-los a adonar-se que una gran part de la seva vida és treball i que aquest treball és bo. Animar els sentit d´excitació en els més petits quan ells fan el mateix que papà i mamà. Per tant, implicar-los en les tasques diàries de gestió de la seva llar-córrer a cercar un bolquet per a que la seva mare pugui canviar al bebè, recollir les escombraries, carregar i buidar la rentadora; comprar joguines relacionades amb la feina, com el tallador de gespa o de cuina. Controlar que l´ona d´ excitació duri, i després continuar exigint la tasca fins i tot quan no sigui tan divertida.

Així és com aprenen una altre lliçó- la perseverança. Recordeu, si són capaços de recollir les seves joguines com un tornado, són capaços de ficar-les en un cistell. Jugar és part de la seva infantesa i un valor per aprendre sobre el món al seu voltant, però entre el seu naixement i l´adultesa, aprenen gradualment a disminuir el temps de joc i augmentar el de treball. Asseguts davant les pantalles els avorreix i els resta esenvolupament mental, mentre que el joc creatiu i la feina desenvolupa la seves ments.

COM

Tercer: com fer per complir aquests tasca? No és fàcil. Alguns infants són diligents per naturalesa, però la majoria es resisteixen a vegades. No podeu fer això sols. Relaxar-vos en Déu- buscar la saviesa en eles Escriptures, especialment en els Proverbis, i pregar pel discerniment i l´amor. Pregueu per la seva guia tal com planegeu ambla vostra esposa. Decidiu quina és la tasca més raonable que espereu pels vostres fills/es segons la seva edat i habilitats. Fixeu vosaltres un exemple de la vostra diligència. Tenir la expectativa firmament plantejada en el vostre cervell: “ Els nostres fills/es treballaran” i permeteu que la vostra actitud i paraules coincideixin.

També tenir un pla per lluitar contra la resistència que arribarà. La implementació de les conseqüències naturals, com: “ Si no poseu la roba bruta a la rentadora, no es rentarà!”. Després manteniu l´advertiment, esteu tranquils, ferms i positius. Disciplineu els vostres fills/es quan són joves per a que ells /es aprenguin a desenvolupar-la. Perseverança, mantingueu-vos el temps en això. Recordeu que els nens treballadors, com a Roma, no és fan en un dia.

QUÈ

Finalment, quines són les maneres més pràctiques per establir la ètica bíblica del treball en el vostres infants? La paraula “ junts” m´arriba al cap; som una família: vivim, mengem, juguem, preguem; ens ajudem mútuament. Treballar junts és un gran “ temps junts”; tenim els nostres petits quan fem els plats, cuidem l´hort, i netegem la llar. Els ensenyem segons la marxa.

Al principi, és necessari més temps, perquè estan aprenen. No espereu la perfecció però feu l´esforç i el progrés gradualment. Si i quan els nostres infants mostrin la mínima ombra de desafiament o desobediència, actueu immediatament. Això és elemental per ensenyar els nostres fills/es a treballar. I per la seca vida mateixa.

Des de sempre, els infants han col·laborat en el benestar de la família. Quan són petits, lloar-los i celebreu els seus èxits per a que mostrin una actitud positiva en el treball. I quan creixin, continueu mostrant-los l´adequada afirmació i apreciació.

En l´etapa adient

Des de els meus anys d´ensenyament i maternitat, hi ha una parell de lliçons i principis que caldria estar segura que els meus fills/es l´han après. Moltes d´aquestes han costat inserir-les en ells/es!

• Ensenyar els valors tal com els ensenyeu a treballar, com l´honestedat, la puresa i la humilitat ( per enumerar algunes)
• Ells/es necessiten prendre la responsabilitat dels seus espais i objectes; endreçar-les i organitzar fa les seves vides menys estressants.
• La perseverança en la nutrició per tal que ells/es puguin aprendre una tasca que impliqui nombrosos etapes de confiança, sense sobrecàrrega
• Proveir-los de tasques avorrides i repetitives perquè formarà part de la seva vida.
• Establir objectius: descriviu el final de la tasca- una habitació neta, una tostadora reparada, un menjar deliciós.
• Doneu-los una varietat d´experiències de diferents temes.- mecàniques, científiques, jardineria, art- així els podran aprendre habilitats de la seva vida i trobaran les seves capacitats. Ensenyeu-los a aprendre.
• Instaureu la confiança per superar obstacles. Ensenyeu-los que el fracàs és positiu per aprendre dels seus errors. Animar-los, dient: Tu sí que pots” i celebrar els seus èxits.
• Nodriu l´excitació per començar o construir alguna cosa. I després, assegureu-vos que la termini.
• Recompenseu algunes tasques ( excepte per la tasca esperada per la família), després ensenyeu-los una quantitat a estalviar i gastar els seus diners, per a que entenguin: “ sense esforç no hi ha donatiu; amb una esforç extra”
• Proveir-los de la joia del servei- donar els altres sense expectatives de recompensa, o ajudar algú en les seves necessitats

Com a recordatori final: la tasca de la salvació és una mena de treball que cap pare ni cap fill pot fer. Però les bones noticies dels Evangelis són que Jesús Crist va morir pels pecadors com nosaltres, per tant ens salvarem. Pregueu per l´Esperit Sant per treballar la fe i penediment de les nostres vides, des del principi fins al final. Llavors podem realment gaudir del nostre treball. El considerarem un do diví i aconseguirem molta joia per glorificar-lo. I en el temps adient, nosaltres ui els nostres fills/es podrem gaudir del fruit de la nostres tasques i la pau descansarà en els nostres cors.