Pares, no podeu construir el cel aquí

De Gospel Translations Catalan

Heu rebut les felicitacions anuala sobre “ La família ideal”? Com sabeu, l´únic amb nens que dirigeix l´equip de Lacrosse, salten cavalls, fan el llistat del degà, toquen el violí, serveixen els menjar als sense sostres, aprenen llatí i grec, tots mentre acompanyen els seus fills? El temps que acabeu de llegir la carta i la depositeu amb les mans tremoloses, l´esperit de la felicitació s´ha esvaït. Patiu una por del pànic que potser no us ha proporcionat prou oportunitats els vostres fils/es.

En moments com aquests- en molt d´altres de pànic de la criança- és bo recordar vosaltres mateixos cap a on us adreceu i que és el que compta més:

. . . “ esforçant-me cap al que m´ espera, intento aconseguir l´objectiu pel premi de la criança constant de Déu en Jesús Crist. (Filipencs 3:13–14)

Pau no resolia cadascuna de les decisions parentals en els seus versicles, però sí ens indicava l´últim objectiu de la vida, i, per implicació, l´últim objectiu de la educació. Aquests versicles poden convertir els pares en pares pelegrins amb un objectiu.

L´objectiu de la vida de Pau – tot el que fa- és convertir la futura resurrecció en una nova creació. L´objectiu final no torna obsoletes totes les activitats rutinàries, com menjar, dormir, treballar, evangelitzar, xerrar, i viatjar. Més aviat, els orienta i alinea. Els hi dona un objectiu. I això es fa pels nostres pares també.

Cridem els nostres fils/es cap a l´eternitat. Aquest és el gran repte. I es torna especialment el mantenir els nostres cors fixats en les properes creacions més que intentar mesurar el futur del nostre present. Els pares intenten establir el cel en la terra de dues maneres diferents. Alguns de nosaltres esperen que els seus fils/es arribin al cel per nosaltres. I altres que els construeixin el cel per a ells.

Fent dels nostres fils/es el nostre cel.

Conec pares que exigeixen la perfecció en els seus fils/es. El fracàs no té sentit. Demanant el cel a la terra, els fan un infern, pressionant-los, reganyant-los i enganyant-los en el veritable sentit del fracàs estan desesperats per ajudar-los a superar-ho.

Potser vostès no fracassaran fins aquest extrem d´una manera tan exagerada. Però no és fàcil assumir que l´èxit o el fracàs dels nostres fils/es sigui tan gran? Mantingueu un penic a prop de l´ull i s´enfosquirà del tot. Manteniu un infant massa tancat i s´enfosquirà la vostra visió del cel.

El nostre objectiu com a pares és arribar a una nova creació amb els nostres fils/es tots alhora. Anem a ser un poble pelegrí, viatjant cap a la futura perfecció, però mai el cel estarà a prop. Diem amb Pau:” No és que ho hagi aconseguit o que ja sigui perfecte” (Filipencs 3:12).

Quan vivim com uns pares pelegrins, els defectes dels nostres fils/es no cauen sobre els fills ni sobre nosaltres. Volem la perfecció perquè sabem que tots caminem fins a ella. Confessarem els nostres defectes educatius als nostres fils/es i buscarem el perdó de Jesús, tots plegats. Lliurarem els nostres infants de la batalla impossible d´ésser el cel per nosaltres. Si no que, a canvi, els invitarem a l´alegria de viatjar fins allà amb nosaltres.

Construir el cel dels nostres fils/es.

Fins i tot cometent l´error d´esperar molt més dels nostres infants, ens cal a nosaltres mateixos esperar massa d´ells. Amb les millors intencions, cal intentar donar-los el cel als nostres fils/es ara. Alguns anys enrere a l´Atlàntic es va publicar un article: “ Com portar els nostres fils/es cap a la teràpia”. L´autor observava:

“ El somni americà i la persecució de la felicitat s´ha modificat des de la recerca general de la satisfacció fins a la idea d´ésser feliç en tot moment i en tots els sentits”.

En altres paraules, volem el cel per els nostres fils/es. “ L´article de l´ Atlàntic destaca que, donant els nostres fils/es una gran quantitat d´opcions o protegint-los del fracàs a qualsevol preu, els seus pares ben intencionats els ensenyen que mereixen la perfecció. El problema és que els fils/es que no perseveren en les dificultats, esdevindran joves adults sense saber controlar el fracàs. Quan el cel construït pels pares s´enfonsi, els nens acabaran en la teràpia.

Els pares que construeixen el cel no pot comparar-se amb el que Déu prepara per al seu poble. Quant més gran i gloriosa estigui la futura creació en els nostres cors dels pares cristians, menys sentirem la necessitat de protegir els nostres infants del fracàs a qualsevol preu. A canvi, els hi mostrarem la experiència del fracàs recordant-los que encara no hem arribat a la nova creació.

Els hi ajudarem a considerar el seu temps en el món com a preparació pel món futur. Els demostrarem que cap èxit en aquesta vida ens aporta una satisfacció permanent i satisfactòria I ela ensenyarem a assaborir les millors experiències com a simples anticipacions en un futur molt més gran.

La paternitat cap a l´eternitat

Quan els pares planejaven un viatge a través del EE. UU en els meus anys d´infantesa, parlaven sobre això 2 anys seguits. Segurament que el cel provocava en moltes famílies llargs debats i anticipació que a Califòrnia!

Pregueu tots plegats sobre el cel com a família, controleu el vostre entusiasme. Canteu al cel ( l´últim versicle de molt himnes ho diuen). Debateu i tasteu els passatges bíblics com Isaïes 65–66, els Romans 8, I la Revelació 21–22. Som pelegrins, doncs passegeu-vos cap a la Ciutat celestial, i arrossegueu els vostres infants amb vosaltres.