Pregar: El delit de l´hedonisme cristià

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Hedonism
Topic Index
About this resource
English: Worship: The Feast of Christian Hedonism

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Hedonism
Part of the series Desiring God

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).


Salm 63:5-6

La revolta contra l´hedonisme ha matat l´esperit d´adoració en moltes esglésies. Quan teniu la idea que els actes morals més importants han d´ésser lliures de propi interès, la oració que és un dels actes més elevats que el humà pot realitzar s´ha concebut com un simple deure. I quan aquesta oració es redueix a un deure, deixa d´existir. Un dels enemics més grans de la oració en els nostres temples és la nostra virtut errada. Tenim la vaga noció que buscar els nostres propis plaers i per tant, la virtut en si mateixa encercla els anhels dels nostres cors i ofega l´esperit de la oració. Per a què orar si no per celebrar la nostra joia en el banquet de la Glòria de Déu?

Orar és un sentiment interior i una acció exterior que reflecteix el valor de Déu. I els sentiments interiors és la essència, tal com Jesús diu:”

”Aquest poble m´adora amb els seus llavis, però els seus cors són lluny de me, m´adoren en va”.

3 formes del cor en respondre a la oració

Adora en va, buit, res quan el cor no està immòbil. I penso que és possible descriure en general la experiència del cor en la oració. Hi han 3 formes del cor per respondre a Déu en la oració, que normalment se superposen i coexisteixen.

1) El cor pot delitar-se en la riquesa de la Glòria divina,

La meva ànima es delita com el greix i el moll de l´os, la meva boca us lloa amb els llavis alegres, quan penso amb tu des del llit i medito durant les vigílies de la nit (Salm 63:5, 6)

2) El cor pot durar perquè el delit sigui profund, més intens i consistent

Com un cérvol cerca les corrents d´aigua, la meva ànima us desitja, Oh Senyor. La meva ànima té set de Déu, el Déu viu. Quan vindré i veuré el rostre diví? (Psalm 42:1, 2)

3) El cor pot penedir-se quan no sent el delit en Déu ni l´anhel de delitar-se en Déu

“Quan la meva ànima estava amargada, quan el cor s´irritava, era estúpid i ignorant, era com una bestiola cap a Ell”. (Salms 73:21, 22)

El Gran obstacle de la oració

Per tant si no sentiu el delit de la riquesa de la Glòria divina, ni el sentiment d´apropar-se i conèixer millor a Déu, ni el sentiment de tristor que aquest anhel siguin tan breus, doncs no l´adoreu. No està gens clar, doncs, que la persona que pensa en la virtut com un auto-interès sobrevingut, que pensa en el vici per cercar el propi plaer, escassament serà capaç de pregar. La oració és el millor assumpte hedonista de la vida i no pot arruïnar-se pel darrer pensament de desinterès.

El gran obstacle per pregar no és que sigui un plaer per la gent que El busqui, sinó que nosaltres estem desitjant conformar-nos amb aquest plaers tan lamentables. Jeremies diu el següent:

“ El meu poble ha canviat la seva Glòria per alguna cosa inútil. Horror. O Cels, en això estem atordits, profundament desolats- diu el Senyor- perquè el meu poble ha comès 2 errors: m´han abandonat, i les fonts de l´aigua de la vida, han tallat les nostres fonts i ja no vesen aigües”. (Jeremies 2:11–13)

El gran obstacle per pregar entre el poble de Déu no és que sempre busca la pròpia satisfacció si no que la nostra recerca és tan feble i poc entusiasta que ens conformem amb petits glops de les fonts trencades quan la font de la vida està justament sobre la colina més propera.

Un dels mentors més importants de l´ hedonisme cristià ha estat C. S. Lewis. Recordo que el gran descobriment va ser a 1968 que vaig llegir la primera pàgina del seu sermó: “El pes de la Glòria” que no és res més que el que deia Jeremies, però actualitzat

“Si vostè demana a 20 homes bons avui què en pensen de la virtut més gran, 19 d´ells li respondrien: “Generositat”. Però si ho demaneu al menys a qualsevol cristià més vell si us voldria respondre: “ Amor”. Vegeu què passa? Un terme negatiu s´ha substituït per un de positiu. L´ ideal negatiu de la “Generositat” porta a ell el suggeriment no principalment de garantir coses bones, sinó d ´anar nosaltres mateixos sense elles, com si l´abstinència i no la felicitat esdevingués el punt més important. No crec que és aquesta la virtut cristiana de l´Amor. El Nou Testament té molt a dir sobre l´auto-negació però no com l´auto-negació com un fi en si mateix. Se´n parla de negar-nos nosaltres mateixos i prendre la creu per poder seguir a Crist; i sobre aquesta descripció del què trobarem finalment si fent-lo compte una apel·lació al desig. Si en la major part dels nostres cervells moderns ens aguaita la noció de que desitjar en nostre propi i esperar sincerament a gaudir és dolent, assumeixo que aquest idea ha estat present des de Kant fins als Estoics i no forma part de la Fe cristiana. De veritat, si considerem que les promeses de recompensa i el tipus de recompenses promeses en els Evangelis, semblaria que el nostre Senyor troba els nostres desigs,. No massa pesats, sinó molt febles. Som criatures a mitges, bojos per la beguda, el sexe i l´ambició quan se´n ofereixen la glòria infinita, como un nen ignorant que vol seguir fent pastissos de fang en els seu barri, sense imaginar que significa l´ofrena d´unes vacances en el mar. Som fàcilment massa satisfets”.

És així, oi? Els nostres desigs de felicitat no són febles. Tenim una casa, una família, pocs amics, una feina, la TV i el micro-ones, un mòbil II, una nit ocasionalment fora, unes vacances anuals. Estem avesats nosaltres mateixos a un tal plaer tan petit, poc excitant, breu, inadequat que la nostra capacitat per la Glòria s´ha reduït.

La Oració dels cristians hedonistes

Però he tingut un somni per Betlem i el servei de la oració seria possible si cadascú fos un cristià hedonista. Somio una hora a la setmana completament diferent de qualsevol altre moment; una cita de grup amb la Vida divina setmanalment. Una cambra amb gent que des de el fons del seus cors diu:

“ Oh, Déu, ets el meu Déu, et busco, la meva ànima té set; la meva carn es desfà per a Tu, i, com en una terra seca i cansada on ho existeix l´aigua” (Salm 63:1).

Somio en reunir la gent que l´agrada la conversa de l´amistat cristiana, però al qui, per la profunditat d´aquesta conversació, dóna per un hora i durant el preludi de l´òrgan, s´inclinessin amb seriosa sinceritat de la oració per a que l´Esperit de Déu pogués baixar sobre la nostra oració i sacsegés aquest lloc amb el seu poder. Somio en reunir una família de creients un matí de diumenge com la felicitat original en Déu como famílies el primer dia de vacances, o al voltant d´un gran gall d´indi d´acció de gràcies, o, al costat de 3 arbres de Nadal els regals del qual pengen.

Cors sense dificultats per la joia, lliures per dir: “ Amen” quan el chorus ens porta a Déu o quan la lloança de l´òrgan entronitza el rei de Reis, o quan el predicador explica alguna veritat evangèlica. Somio amb una hora tots plegats on les rancúnies es desfan i les antigues ferides es curen amb l´escalfor de la joia del Senyor. Una ora amb Déu on els sants maltractats absorbeixen la força i el poder del Senyor per tornar a treballar el dilluns, més vius i forts. Somio amb unes persones reunits, afamegats per sentir la Paraula divina i fer soroll alegre a Déu de la seva salvació amb cants i òrgan, el piano i la trompeta, les flautes i els violins, els timbals o els crits, Somio amb una hora setmanal amb aquets que trobem junts en Déu d´una manera tan real i sense mancances que els estrangers puguin accedir, diguin: “ Déu segurament és aquí!”

Realment no és simplement un somni. És el desig diví per a nosaltres i succeirà. Un home va apropar-se la setmana passada per visitar-me una matinada per pregar dos cops. Va dir-me que necessitava animar-me a seguir i de cop i volta varen aparèixer les llàgrimes als seus ulls, dient-me: “Vaig tornar a casa i cridar perquè no preguem a la meva església com ho fan vostès a la seva. Va sorprendre´m saber quan lluny hem d´arribar. Havia estat criat com un nou creient que té la església a casa molt informal. Per així vaig dir: “ Cal doncs considerar el nostre serveu realment rígid per vostès, des que tot és més bonic si es planifica abans”. Però va respondre: “ No...no, no és qüestió d´estructura o del formulari. És si hi ha vida. Si hi ha lideratge i gent són realment troben a Déu!”. Així és correcte. Hi ha esglésies carismàtiques mortes o existeixen litúrgicament vives. La formulari es només una signe per mantenir-nos en la mateixa direcció; si la màquina de les oracions en el decurs d´aquesta pista o si es refreda en la estació dependrà de si som cristians hedonistes o no.

4 Objeccions a l´ hedonisme cristià

Doncs què cal fer per convertit aquest somni en la veritat a Betlem? Dues coses: una d´intel·lectual, l´altre d´emocional. Ens convencerem intel·lectualment que les objeccions al l´Hedonisme cristià no són vàlides i romandrem atents a les noves emocions poderoses en els nostres cors vers Déu. Permeteu-me adreçar-vos 4 objeccions de l´Hedonisme cristià relacionades amb l´oració.

1) Primera, l´Hedonisme cristià no vol dir que Déu no es torni un mitjà per ajudar-nos a aconseguir plaers valuosos. El plaer que l´hedonisme cristià busca és el plaer està en Déu mateix. És el final de la nostra recerca per la joia, el mitjà per arribar més lluny. Arribaré a l´altar de Déu, a Déu la meva major alegria “ (Psalm 43:4). Ell és la nostra major alegria, no els carrers d´or, o la reunió amb els parents ni cap benedicció de la terra o del cel. La setmana passada argumentava des del Hebreus 11:6 que no podeu complaure Déu si no el cerquem per buscar una recompensa, i actualment insisteixo novament , la recompensa és l´amistat amb Déu mateix.

2) Segon: L´Hedonisme cristià està atent a l´auto-consciencia mata la alegria i a més la oració. Tan bon punt els vostres ulls mireu a vosaltres mateixos i es tornen conscients d´experimentar la joia, ha fugit. L´Hedonisme cristià sap que el secret de l´alegria és auto- oblit d´un mateix. Sí, anem a l´Institut d´Art de Minneapolis per gaudir de les pintures. Però el consell de l´Hedonisme cristià és ”poseu atenció a les pintures i no en les vostres emocions o arruïnareu tota aquesta experiència. A més, en la oració cal que hagi una orientació radical a Déu, no a vosaltres mateixos.

3) Tercer: L´Hedonisme cristià no fa un deu per plaer. Es diu que heu fet un deu de qualsevol cosa que trobeu plaer.

4) Quart: L´Hedonisme cristià no ens col·loca a nosaltres per sobre de Déu quan e busquem per damunt del nostre propi interès. Un pacient no és més agraït que el seu doctor perquè faci el bé. Un noi no és més gran que el seu pare quan es diverteixen jugant tots plegats.

Suposeu que el 21 de desembre ens porten a casa un gran ram de flors de roses roges per celebrar un aniversari. I quan ella diu: ! que boniques, Joan, gràcies” Jo li responc: “ No té importància, és el meu deure. Amb aquest paraula, tots els valors morals s´esvaeixen. Sí, és el meu deure, però si en moc per una afecció espontània en la nostra oració per ella c om a persona, el veritable exercici del meu deure li plau. Això és el que ha canviat en la nostra oració. Menyspreem a Déu quan realitzem els moviments externs de les nostres emocions i no tronem el plaer en la seva persona. La meva esposa s´exalta sense delitar-se quan li dic:” La raó per la qual m´agradaria passar una nit sol amb tu és perquè trobo molt plaer estant amb tu!”. La finalitat principal de l´home no és glorificar Déu i gaudir d´Ell per sempre. És glorificar a Déu gaudint d´Ell per sempre. I no gaudirem d´Ell sense glorificar-lo. I també, repeteixo novament que el meu somni a Betlem per tornar les persones pregadores només arribarà a ser veritat si ens tornem hedonistes cristians que no estan satisfets amb els castell de sorra.

Obrir els vostres ulls a la Glòria divina

Espero que abans d´acabar aquestes sèries estareu persuadits d´això en els vostres cervells. Però això no serà prou. Per convertir les persones en oradors les emocions noves i fortes vers Déu han de despertar-se en els nostres cors. Si cultivem els nostres poders emocionals forts i d´ imaginació, elles fugiran i moriran, i també la nostra adoració. No permeteu que us arribi el que va succeir a Ch. Darwin qui, a la fi de la seva vida va escriure la seva autobiografia pels infants expressant una queixa. Va escriure:

“Cap als 30 anys o quasi, un poeta de molts infants.... van donar-me un gran gust... Primerament les dibuixos varen donar-me un plaer considerable i la música un més gran, Però ara però molt d´anys no puc llegir ni una línia de la poesia... he perdut el gust per la pintura i la música... gaudeixo dels paisatge bonics, però ja no em provoquen el delit com abans.... el meu cap sembla tornar-se un tipus de màquina per polir lleis d´una llarga col·lecció de fets”.

Germans i germanes, no permeteu que us passi això! No permeteu que el vostre cristianisme sigui polit de les lleis generals des de les col·leccions de fets bíblics. No permeteu que el vostre amor es refredi. No permeteu morir la fantasia i l´astorament. Tampoc que el camp, la poesia i la música de les vostres relacions amb Déu trontollin i perdin el sentit. Teniu capacitats per la joia de la qual coneixeu poc. Déu les cridarà. Obriu els ulls ver la seva Glòria. Està al vostre voltant”. “Els cels declaren la Glòria divina i el firmament proclama la seva obra".

Déu despertarà els vostres cors i el demaneu per buscar-lo com un tresor amagat. El darrer diumenge per la nit volava tornant de Chicago. Quasi bé anava tot sol en l´avió, pèr tant vaig seure en la finestra oriental. El pilot va dir-nos que hi hauria una turmenta sobre el Llac Michigan i sobre Wisconsi per tant ell tombaria cap a l´oest. Seia allà mirant la foscor total, quan de cop el cel brillava amb una llum i una gram massa de núvols blancs va caure a una, dos, tres i quatre milles sota l´avió fins desaparèixer. Un segon després, un gran túnel blanc de llum va explotar de nord a sud travessant l´horitzó i novament va desaparèixer sota la foscor. De seguida els llamps eren constants com talls i els volcans de llum esclataven distants de les muntanyes blanques. Seia allà movent el meu cap quasi incrèdul. “ Crist, si aquestes no són més que les guspires de la teva afilada espasa, què passarà el dia que apareguis!” I recordava les paraules del nostre Senyor:

“Tal com passem els llamps des de l´est i brillen fins a l´oest, així arribarà el Fill de l´Home. (Mateu 24:27)

I també ara, com recollim el signe, la paraula “ Glòria” està ple de sensacions per a mi i agraeixo a Déu que novament i novament Ell desperti el meu cor per desitjar-lo, per pregar. I voldria fer això per vosaltres si realment ho necessiteu.