Quan la meva mare va esdevenir la mare d´ Annie

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Un honor a la mare més amorosa 2 Començaments humils 3 Annie 4 El món de l´Annies 5 Arribant a l´oblit increïble 6 Veritable excel·lència 7 El més gran fan de la nostra mare

Un honor a la mare més amorosa

Aquest é un dels records favorits de la meva mare, Marilyn. Era al´esdeveniment del santuari de la Església Evangèlica Lliure a Wayzata, de la que havia estat membre durant 6 dècades. Era una vibrant octogenària i pocs més ( assumeixo que era una dècada més jove), envoltada d´una exuberant multitud d´adults amb deficiències que cantaven tots junts les oracions a Jesús, amb tota la força dels seus pulmons. Potser musicalment no eren obres mestra, però igualment totes elles boniques.

Mig segle estimant aquesta tasca l´havia portat a un moment meravellós, un xic salvatge. I com que jo seia entre el assistents aquella tarda, vaig pensar per a mi mateixa: “ella és una gran dona”. Ella, per suposat, no pensava sobre la seva grandesa, simplement gaudia del caos que la envoltava. A més d´això, mai va pensar en ser important i rebutjava aquests elogis amb la ma i un: “Oh, Pere, pel teu bé!. Però, de qualsevol manera era important.

I caldria dir, tal com ens ho explica la Bíblia: “ Una persona temorosa de Déu és lloada” (Proverbis 31:30). Pet tant, confio que em permetrà uns minuts mentre segueixo obeint aquest text.

Començaments humils

La meva mare va créixer en una llar tranquil·la, modesta de l´etapa de depressió a Minnesota, filla única d´un pare suec i mare alemanya de Pennsilvanià. La seva mare era una devota de la Església Evangèlica que assitia al temple om havia desenvolupat la seva fe

El meu pare Marlíns, i ella, varen assistir a l Escola Secundària i ser considerats com “ la parella més maca” i votats pels més antics ( vol dir “ Marlilyn i Marlín – què maco és això? Després e graduar-se, el pare va allistar-se a la Marina i la mare va fer de professora escolar, a nivell elemental. Anys més tard, varen casar-se i tenir els fills

Tenir fills era on realment va començar la grandesa de la meva mare. A més, això no només es devia, sempre important, els fills biològica que va tenir ( jo soc el més jove dels 4), sinó als fills afegits que va tenir. Una en particular que va alterar la vida de la nostra mare. Aquesta filla és la raó que va trobar a l´andana aquella nit.

Annie

El nostre poble va començar a acollir nens de llars amb problemes abans del meu naixement (a 1965) i ho feien durant dècades. D´aquesta manera la nostra mare va tenir l´Annie a 1963

L´Annie només tenia 1 any quan l´Estat de Minnesota es va veure obligat a intervenir en els seus pares amb un alcoholisme greu. La meva mare va trucar-los per dir-los que acolliria una nena petita amb grans necessitats d´una llar estable i segur. La meva mare va acceptar. És impressionant quines conseqüències pot tenir una trucada.

Però aviat alguna cosa no era normal a l´Annie. No es desenvolupava bé com altres nens. La mare va esdevenir la seva defensora, tenint que avaluar-la els metges i psicòlegs, treballant amb ella per intentar millorar les seves capacitats ( no ho faria una altra dècada), per tant, ningú no podia diagnosticar exactament que li passava. Però, a mida que la seva discapacitat esdevenia més clara, la trista realitat és que ningú de la seva xarxa familiar es feia càrrec d´ella. I la mare no es podia imaginar d´enviar-la aquella nena petita vulnerable, a una institució amb un futur incert . Per tant, l´Annies va esdevenir un membre estable de la família Boom.

I la nostra mare va esdevenir una defensora en la vida de l´Annie. Va educar-la ella sola, formal e informalment, les seves primeres discapacitats i desenvolupament per descobrir les seves necessitats, i després esdevenir una auto- experta en l´aprenentatge sobre la FAS. Ella garantia que l´Annie rebria les millor atencions mèdiques i la educació especial i les oportunitats recreatives que podria trobar i subvencionar.

El món de l´Annies

Quant més va aprendre la nostra mare, més atencions esdevenia que existeix un món d´Annies amb necessitats. En aquells dies, el món de la gent discapacitada era rebutjada- i els seus pare, també. Existien poques atencions per donar suports educatius, ocupacionals i atencions. Per tant, la nostra mare va unir-se a un moviment creixent de gent que defensava les seves precioses vides indefenses. I les seves tasques col·lectives esdevenien importants amb el temps sobre els canvis importants a cada nivell social que millorava dràsticament la vida de milions.

Això va començar a 1967 per la nostra mare quan va veure en la premsa local que demanaven voluntàries per treballar amb nens/es discapacitat en la guarderia de la església. Va respondre a la trucada. Les conseqüències són impressionants.

La seva tasca de voluntària va créixer en la seva posició a temps parcial fins arribar al temps complert, i esdevenir una vocació professional a la guarderia escolar de St. David, preparant algunes habitacions en el pis més baix de la petita església fins arribar a ser un campus múltiple pel Desenvolupament infantil i familiar a St. David. Tot degut a l´amor dedicat de la nostra mare i altres com ella pel desenvolupament infantil i dels seus pares amb accions estratègiques.

Així, el que va començar com a voluntària, va esdevenir una carrera de 30 anys. I la nostra mare va ser merescudament famosa per convertir-se en una experta notable en l´amor vers els infants discapacitats i els seus pares. Literalment, remarcable. Va jubilar-se fa 25 anys i la plantilla del St. David encara comenta els seu impacte.

Però igual d´important i fructífera va ser tot allò, hi ha una dimensió d´aquesta història. La preocupació pel desenvolupament de la discapacitat es va estendre més enllà del benestar físic i educatiu. També va preocupar-se pel benestar espiritual.

Arribant a l´oblit increïble

La responsabilitat d´Annie és aquesta, també. Va començar quan la nostra mare, professora a la escola dominical va adonar-se que l´Annie creixia sense aquesta opció. I la nostre Església no era l´única; cap església que ella coneixia oferia formació bíblica per la gent amb limitacions, com l´Annie.

La comprensió de la nostra mare ràpidament es va ampliar. Allà no existien cap formació evangèlica per a aquesta gent discapacitada. I l´Annie formava part d´aquest grup amplament desconeixedors dels Evangelis.

Així, a meitat del 70,la nostra mare va decidir iniciar les classes dominicals per l´Annie i alguns més. Allò va esdevenir una de les primeres d´aquest tipus a tot l´estat. S´estenia la paraula i la classe. La premsa més important de les 2 ciutats bessones va explicar aquesta història i el nom de la revista. La nostra mare el va fundar consultant i preparant a altres per començar els programes en les seves esglésies. I això va portar a l´inici d´alguna cosa més.

A 1979, després d´ensenyar un taller a l´església, la nostra mare apropar-se a un jove que desitjava ajudar en la gent discapacitada per conèixer Crist i varen compartit idees. Per sobre d´això va emergir una conversa sobre el ministeri anomenat ara “Crist per la Gent ( amb discapacitats) que va proveir aquesta gent d´aquestes apreciades oportunitats durant 40 dècades amb esdeveniments setmanals d´oracions, d´amistat, d´estudis bíblics i l´evangelisme- tots especialment dissenyats per a ells/es. La nostra mare va ser un voluntària fonamental pel poble de Crist.

Veritable excel·lència

Això va portar-nos a aquell moment a un escenari, on la nostra mare estava envoltada de meravelloses cançons i això va tenir lloc en una celebració molt especial de Crist per la gent fa alguns anys.

Quan veia la meva mare gaudint aquells moments d´oració, el copejava:” exemple sense preu del fruit de la vida de la nostra mare. Havia passat. Havia treballat fidelment i amorosa durant 50 anys i Déu havia “posat la seva obra en les [seves] mans (Lluc 10:27), havia rebut nombrosos infants en nom de Jesús (Lluc 9:48), i ella s´havia dedicat a servir al menys els seus germans i germanes (Mateu 25:40). “Jesús deia: “Qualsevol que vulgui ser gran entre vosaltres serà un servidor (Mateu 20:26). Quan la mirava, no podia ajudar-la, però pensava: “ És una gran dona”.

I aquesta excel·lent història forma part d´una gran obra. Si tingués temps i espai, us explicaria com estimava el seu marit que lluitava contra malalties mentals i quant estimava els seus fills- tots els que va “tenir”- els seus net i besnets malgrat els pecats col·lectius, bogeries, prodigalitats, adicions i malalties mentals. I admiro no haver trencat el seus cor. I us admiro moltíssim.

La meva mare va ser una gran doma, malgrat ella no ho acceptés. Semblava que no volgués que es digués això públicament. Però cal adorar “una dona que teme al Senyor (Proverbs 31:30). Jo segueixo adorant la Bíblia, mare. Sóc una gran admiradora.

El més gran fan de la nostra mare

Però la més gran admiradora de la nostra mare és l´Annie

L´Annie acaba de fer els 60. Viu a una casa molt bonica , estupendament ben dissenyada per atendre totes les necessitats dels residents discapacitats. Viu amb un amic que va conèixer alguns anys i ha estat un cuidador molt atent al voltant del temps. Ella té una feina i guanya diners. Ella va de vacances. Ella surt a sopar als restaurants. Surt al parcs, esdeveniments esportius i pel·lícules. Té un transport cap a l´església o la Gent de Crist en qualsevol moment que vulgui anar-hi. Ella deu la seva qualitat de vida a la seva important mare, malgrat no saber-ho.

El que Annie sap és quant l´estima la seva mare i quant ella (estima) la seva mare. El més destacat de la vida d´Annie és que passa la nit en el lloc de la seva mare. I a la mare, que ja té els 90 anys, l´agrada travessar la ciutat per visitar-la i emportar-se-la fins a casa.