Senyor, deixeu-me morir

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Misericòrdia pel que estan cansat de viure 2 Job: El Pare cansat 3 Moisès: El líder cansat 4 Jonàs: El trist missatger 5 Elies: El profeta poruc 6 Pau: L apòstol ansiós

Misericòrdia pel que estan cansat de viure

Durant anys, he parlat amb cristians que desitgen morir. Tenien edats diferents i ètnies; diferents personalitats i motius. Però varen concloure que ara era millor morir que viure per a ells/es.

Es necessitava coratge per accedir els pensament secrets sobre al mort. Molts d´elles noi ho explicaven. La majoria de la humanitat havien fugit del tenor que els guanyava moment tres moment. Pocs d´ells havien sentit l´impuls d´aturar-se i rebre la bestiola com un amic.

Ara aquests eren cristians-homes i dones. Coneixien l´horror de suïcidi. Sabien que cada crim no era un gest romàntic entre enamorats joves, sinó un pecat greu contra l´Autor de la vida. Quan els pensaments suïcides volien guiar-los cap a un altre èxit, sabien com resistir els suggeriments de Satanàs. Per la fe, voldrien seguir, un peu darrera l´altre, fins que la saviesa del Pare les portés a casa. I uns pocs havien pregat per això.

Si heu demanat a Déu prendre la vostra vida, una de les primeres veritats per realitzar-lo és no estar sols.

Déu ha sentit abans les seves peticions. Per diferents raons i moments, de diferents pous, els homes i les dones de Déu han pregat per allunyar-la. I les pregàries que trobem en les Escriptures no venen d´una vida normal com les nostres, sinó de aquelles que menys esperaríem per lluitar en aquest vida: els líders i els herois del poble de Déu.

Considerem pocs homes de Déu, doncs, les oracions dels quals l´Esperit Sant capta per recordar-los que no estan sols i, més important encara, per donar testimonis de com el nostre Déu misericordiós i bondadós tracta els seus en els seus pitjors moments.

Job: El Pare cansat

Oh, cal fer una pregunta i que Deu ompliria de la meva esperança, que complauria a Déu per esclafar-me i que lliuraria la meva ma i la tallaria! (Job 6:8–9)

Diria que aquest tipus d´oracions angoixants per la mort són molt comuns. Arriben durant l´hivern de la vida, just quan els cant dels ocells cantaires son massa freds per cantar.

Job, un home just sense rival a la terra (Job 1:8), s´asseu ara sobre les cendres, grans apareguts a las pell, envoltat per amics acusadors i plegat d´un cor massa pesat per portar-lo. Els seus fragments d´una pregària aparegut de les ruïnes de la seva primera vida: arribat tot el seu tresor, molts dels seus esclaus morts, i encara més, 10 dels seus fills enterrats sota una casa que va enfonsar-se per un fort vent.

Job, tremolant de dolor, maldiu el dia del seu naixement: “ Permeteu que el dia que vaig néixer mori, i que la nit que va dir: “ Es va concebre un home” (Job 3:3). Reflexiona en veu alta: “ Perquè es dona la llum als qui estan en la misèria, i la vida als que s´amarguen en la seva ànima, que desitgen la vida, sense arribar, i cercar els tresors amagats que gaudim i ens alegrem quan trobem la tomba? (Job 3:20–22). La mort ara llueix com un tresor, com llaminadures com dolços- No troba raons per esperar.

Vosaltres potser, com a Job, coneixeu la gran pèrdua. Potser vosaltres, asseguts entre les runes, menyspreats els primers diesi perdent l´amor. No ho podeu suportar més; mireu endavant en una nit interminable. L´esperança no us arriba. Considereu que Déu no hi és.

El Senyor rebutja la pregunta de Job. Ha tingut més compassió per donar-li, més misericòrdia, més comunió, més penediment, que els nen esperant a l´altre costat. Job no podia imaginar-se com canviaria la seva vida adorant la gràcia divina, tal com resumeix Jaume: “ Heu sentit parlar sobre la fermesa de Job i heu vist l´objectiu del Senyor, com és de compassiu i misericordiós” (Jaume 5:11).

Alguns malalts podrien no trobar el final del compte de fades, però les seves fortunes renovades no prefiguren la meitat de les vostres en Crist. Continueu confiant. Una llarga nit fosca preparant- vos l´etern pes de la glòria (2 Corintis 4:17). Les cicatrius faran més que les cures.

Moisès: El líder cansat

Si em tracteu així, mateu-me de seguida (Noms 11:15)

Aquesta és la segona oració per la mort que sentim de Moisés en el decurs del seu llarg viatge amb el seu poble. El primer prové de la intercessió per a ells arran de la rebel·lió del vedell d´or. (Èxode 32:32). Vet aquí, ell prega per la mort com qualsevol líder sobrecarregat i fart.

Va rescatar el seu poble d´Israel, amb les nafres que encara s´esmenen i que Egipte encara es queixen davant “ sobre les seves desgràcies”

Oh, teníem carn per menjar! Recordem el peix que varen menjar a Egipte gratuïtament, els melons, les cogombres, els porros, les cebes i els alls. Però ara la nostra força ha desaparegut i no queda res que el manà per observar (Noms 11:4–6)

La ingratitud ha pervertit els seus cervells. La seva memòria recorda que la esclavitud incloïa un menjar de peix; mentre tant el pa miraculós esdevenia agre i tou. Realment Moisés esperava la seva conformitat amb un segon cuiner?

Els ingrats fixen els seus ulls en Moisés, murmurant amotinats quantes coses havien deixat a Egipte. Moisés buscava Déu i exclamà:

“ Soc incapaç de conduir el vostre poble cap tot sol; la càrrega és massa pesada per a mi. Si em tracteu així, mateu.me de seguida; si trobo el favor en la vostra morada, potser no veuré la meva desgràcia (Noms 11:14–15)

Noteu doncs la resposta misericordiosa de Déu. No va matar Moisés, però a canvi li dona 70 ancians per ajudar-lo a fer la seva tasca, donant-li aquests homes, alguns del seu Esperit. I altre mesura, Déu li promet alimentar Israel amb carn- tanta carn que els sortirà pels nassos i l´ avorriran (Noms 11:20).

Si fracasseu sota la càrrega massa pesada per la feblesa dels vostres braços per portar-la i desitgeu morir-vos a la vegada, busqueu al Déu de Moisés. Recolzeu-vos en Ell pregant. El Pare compassiu us ajudarà per alleugerar aquesta càrrega i aixecarà els braços per guanyar la victòria.

Jonàs: El trist missatger

Si us plau, traieu-me la vida; és millor per a mi morir-me que viure (Jonàs 4:3)

Aquest profeta sense pietat que desconcerta a molts qui llegeixen el llibre amb el seu nom. Ell ens mostra una decisió molt dura que Nínive, la capital dels enemics d´Israel – els assiris- no rebia cap misericòrdia divina, sinó la destrucció. Ell rebutjava esdevenir un instrument de salvació.

Déu havia renovat després de fracassar la seva crida. Déu l´havia rescatat d´ofegar-se en el mar. L´havia protegit sota una ombra fresca mentre esperava lluny de la ciutat que veia cremant-se. Encara Jonàs intentava defugir de l´odi. Quan es va adonar-se de que no tindria cap destinació.

Això no va agradar a Jonàs i es va enfurismar. Pregava a Déu, dient-li: “ Oh, Senyor, això no és el que us va dir quan era al meu país? És per aquesta raó que detesto volar fins a Tarshish; perquè sé que sou un Déu misericordiós, fort en l´amor i lent pel desastre. I més ara, Oh Senyor, traieu-me la vida és millor per a mi morir que viure” (Jonàs 4:1–3)

Poca gent a l´oest afronta la temptació de voler un món destruït. Els assiris foren un poble molt agressiu- brutal per la gent de Jonàs. Però potser matem els nostres cors aquells que ens han ferit. Mentre ells viuen, les nostres vides es trenquen. Per això, el Senyor a canvi respon pacientment i compassivament, donant-nos protecció mentre ens cremem, demanant-nos com un Pare patidor: feu bé d´enfadar-vos?” (Jonàs 4:4).

La major part de les vegades no ho fem bé. Aquest pregària per la mort és irresponsable. És necessari el penediment. Apropeu-vos al vostre Pare per demanar el perdó impossible que vàreu rebre més lliurament i que sou capaç de demanar: Perdoneu-nos els nostres pecats, tal com ho fan els nostres deutors” (Mateu 6:12).

Elies: El profeta poruc

[Elies] sentia por, va aixecar-se i recorre la vida.......i va demanar que podria morir-se, dient: “ N´hi ha prou, ara, oh, Senyor, traieu-me la vida perquè no soc millor que els meus pares.” (1 Reis 19:3–4)

Podem testimoniar que aquí un es troba amb una naturalesa semblant a la nostra (Jaume 5:17). Destaqueu que aquest moment era la millor hora de l´Elias. El profeta de Déu va guanyar l´enfrontament a Acab i els 450 profetes del déu. Déu va enviat una pluja de foc a Israel per demostrar que el vertader profeta caminava entre ells.

O corria entre ells. Després Jazebel va escoltar que havien mort els 450 profetes del déu, i ella va afegir a Elias entre ells” Doncs, temia i va aparèixer i recorre la vida” (1 Reis 19:3). El profeta capturat va amagar-se entre el bosc, assegué sobre l´arbre, intentant dormir i pregar per no adormir-se: Oh, Senyor, preneu la meva vida!”

Pregueu per la vida perquè temeu la mort? Jesús els hi deia: “ Us ho dic, amic meus, no temeu aquells que us maten el cos, perquè no tenen res més a fer” (Lluc 12:4). Vet aquí, com la història d´Elias us invita a controlar el darrer any o les darreres setmanes o el dies passat per algunes raons, a vegades sospitoses per continuar seguint vosaltres mateixos la fe del Creador mentre feu el bé.

Déu altre cop tracta a Elies amb compassió. El crida per aparèixer i menjar, el proveeix d´aliment fresc en el bosc i l´ofereix provisió pel viatge (1 Reis 19:5–8). Destaqueu que l´amable somriure diví vers l´Elias amb això, el profeta, malgrat la amenaça de la mort i de la pregària per morir , mai morirà (2 Reis 2:11–12).

Pau: L apòstol ansiós

El meu desig és marxar per estar amb Crist que és molt millor (Filipencs 1:23)

La resposta predominant de Déu a aquests homes de Déu que preguen per la morir és paternalment més compassiva.

Si fóssiu com Joan i temptats a menysprear la misericòrdia divina vers els altres, o plorar sota la teves càrregues com Moisès, o recórrer la vida com l´Elias, o desitjar el consol com Job, o considerar Déu misericordiós. Ell troba Job amb si mateix i com un nou principi, Moisès amb 70 homes per ajudar-lo, a Jonàs amb una planta per protegir-lo , a l´Elias amb menjar i begudes per un llarg viatge.

I Déu mateix, després de tot, a través de la obra del seu Fill i la tasca recreativa del seu Esperit, torna la mort en una ansiosa expectativa per a nosaltres, oi? La mort enemiga pot portar-nos a un món pel qual varen ser reconstruïts.

L´ apòstol Pau, malgrat pregar per la mort, ens mostra una perspectiva redemptora del nostre darrer enemic.

Per a mi la vida és Crist i morir és guanyar. Si visc en el cos, vol dir una tasca fructífera per a mi. Tanmateix no puc dir la que escolliré. Estic entre les dues. El meu desig és marxar i ser amb Crist, que és la millor. (Filipencs 1:21–23)

Podem tornar també, afrontar el monstre en el moment correcte de Déu i abraçar-lo amb la pau que el món desconeix. També tenim un desig saludable per marxar d´aquesta terra i ser amb Crist. Tenim també l´Esperit que protesta interiorment mentre espera la consumar la nostra esperança (Romans 8:23). També diem: “Senyor, veniu aviat!” i seguim la darrera nit d´ aquest món perquè desitgem un nou començament d´aquest món.

No desitgem morir per defugir de la mort, ni per escapar dels nostres problemes, sinó que desitgem una vida interminable amb Crist que rau a l´altra banda del somni, que podem tastar més i més, fins i tot, a través de les seves paraules i de l´Esperit.