Treballant en Va

De Gospel Translations Catalan

El desànim es presenta en múltiples formes i per tant cal que les nostres respostes siguin diferents. Abans de la crida per esdevenir pastor de Betlem, el meu pare va escriure per comentar-me algunes dificultats del ministeri pastoral. Una va ser el desànim que pot aparèixer durant llargs períodes de la obra aparentment infructífera. El meu pare viatjava de temple en temple i es relacionava amb centenars de pastors. Va comentar-me sobre com molt d´ells estaven disposat a llençar la tovallola, oprimits per la falta de vitalitat de la seva gent i les desesperances personals.

Això no només és una amenaça dels pastors, sinó de tots els creients. Molts de nosaltres podem esdevenir oprimits quan la nostra tasca no es valora. Podem cruixir pels sentiments que altres no accepten de com nosaltres podem fer la nostra tasca. Qui no ha sentit mai el malestar de haver treballat en va i perdre força per no res? Quan ens arriba el desànim d´aquesta manera, necessitem una arma especial per combatre la lluita de la Fe.

Quan es refredava la meva ànima la passada setmana en un llibre antic de Charles Bridges, vaig trobar l´arma adequada per aquesta batalla. Bridges ens diu: “la nostra recompensa arribarà no segons el nostre èxit, si no en virtut “del nostre esforç”, i, com el nostre Senyor beneit, sentim la frustració del nostre ministeri“. En aquells moments ell citava un llarg tros del text del profeta Isaïes que va ser enviat a predicar entre el poble que Déu sabia que no es penediria (Isaïes 6:9): “ He treballat en va, he perdut la meva força per res i la vanitat, segurament el meu dret està amb el Senyor i la meva recompensa amb Déu” (Isaïes 49:4).

Aquest versicle va clavar-se en el meu cor com un dispar d´adrenalina. Imagineu-vos un antic pastor, de gran cor i amable, atenent una petita església de la regió. Estava desgastat i cansat al final de la seva vida. Havia estat fidel durant 2 dècades amb crisis, mai fracassant en la temptació d´abandonar. Quan un substitut recent va preguntar-li com havia lluitat i créixer la seva ànima per mantenir-se en el ministeri tant d´anys, ell va respondre: “ El Senyor mesura la meva fe en la meva tasca, no l´èxit. Sempre m´adreço al Senyor, no a l ´home”.

Quan vaig agafar aquesta arma en les meves mans la passada setmana, brillava tant que no podia contenir la meva joia. I pensava:” “ Quina visió!, Quina esperança!”. Per arribar al final de la meva vida, després de 30 anys de tasca pastoral soc capaç de dir ( amb el meu cap gris o ple de joia): La meva justícia està amb el Senyor i la meva recompensa en Déu”. O que nosaltres podrien esdevenir un poble fort en la Paraula “ mai gelós, fervent servidor en l´ànima, servint al Senyor” (Romans 12:11) no importa què!

Armat amb l´esperança,

Pastor John